Search Keyword:
Total: 40 results found.
Tag: Espai Factor Humà
El 3r Espai Factor Humà debat sobre tendències innovadores en la gestió de persones com ara la intel·ligència col·lectiva, coworking corporatiu i mindfulness

La Fundació Factor Humà ha reunit 250 professionals de diferents empreses i organitzacions interessats en mètodes diversos que poden contribuir a una gestió coherent de la innovació. Dues de les conclusions més aplaudides han sigut que tothom pot aportar idees innovadores, només cal crear entorns per generar aquesta innovació, constant i col·lectiva, i que el valor de la informació no és tant la seva possessió com el seu ús.

Dimecres, 28 Octubre 2015
Emissió en diferit 3r Espai Factor Humà

Pots veure l'emissió en diferit via streaming de l'acte que va tenir lloc el 28/10/2015 de 09:15 a 13:15 hores. També pots seguir la informació de l'esdeveniment via Twitter mitjançant el hashtag #EspaiFH.

Divendres, 23 Octubre 2015
Emissió en diferit 4t Espai Factor Humà

Pots veure l'emissió en diferit via streaming de l'acte que va tenir lloc el 25/10/2016 de 09:00 a les 13:00 hores. També pots seguir la informació de l'esdeveniment via Twitter mitjançant el hashtag #EspaiFH.

Divendres, 23 Octubre 2015
Emissió en diferit Espai Factor Humà 2019

Pots veure l'emissió en diferit via streaming de l'acte que va tenir lloc el 21/03/2019 de 09:00 a 13:00 hores. També pots seguir la informació de l'esdeveniment via Twitter mitjançant el hashtag #EspaiFH.

Divendres, 23 Octubre 2015
Oscar Garcia i Imma Marín: experiències amb el poder del joc

Sempre que ens convoquen a un esdeveniment on es parli de gamificació, ens apareix un somriure a la cara, es disparen les nostres expectatives i fem el possible per assistir-hi. És el que té el joc, ens mou a l'acció, ens motiva i ens il·lusiona. I això és el que va succeir al 2n Espai Factor Humà del passat mes d'octubre sobre Talents Híbrids, arran de les intervencions d'Oscar García, soci de Cookie Box, i d'Imma Marín, directora de Marinva.

"La maduresa de l'home és haver tornat a trobar la serietat amb què jugava quan era nen."F. Nietzsche a "Més enllà del bé i del mal" Sempre que ens convoquen a un acte, una conferència, un seminari ... sobre el joc (gamificació), ens apareix un somriure a la cara, es disparen les nostres expectatives i fem el possible per assistir-hi. És el que té el joc, ens mou a l'acció, ens motiva i ens il·lusiona.I això és el que va succeir al 2n Espai Factor Humà del passat mes d'octubre sobre Talents Híbrids, arrel de les intervencions d'Oscar García, soci de Cookie Box, i d'Imma Marín, directora de Marinva.Oscar comença la seva xerrada llançant un petó, un "motivador intrínsec", ens diu, importantíssim per ficar-se el públic a la butxaca, com quan en un concert el músic esmenta el nom de la ciutat on actua. Les persones volem, busquem "motivadors intrínsecs" i els trobem en el joc.No obstant això, a la que ens fem adults, ens diuen que jugar és perdre el temps, el mateix que ara en moltes organitzacions ens diuen que entrar a Facebook és perdre el temps.

Afirma l’Òscar Garcia que parlar de joc és fer-ho d'estètica i art, de bones històries i només una mica de tecnologia. La narració és la base del joc i cita Joseph Campbell i el seu "El viatge de l'heroi" com esquelet o plantilla de moltes de les bones històries que hi ha darrere dels videojocs i de moltes pel·lícules. La tecnologia no és més que el mitjà, mentre que la història és el que fa funcionar el joc.Comenta que posar a córrer a algú darrere d'una pastanaga no és gamificar. Perquè hi hagi "joc" no n'hi ha prou amb posar un ham; el jugador ha de posseir el comandament, decidir què fer, a la manera dels llibres que li va regalar a Oscar sa mare quan tenia onze anys i que contenien guions "no lineals". Es deien "Tria la teva pròpia aventura" i el lector havia d'escollir entre diversos camins a seguir. Van aconseguir que a través del joc Oscar s'aficionés a la lectura.I és que el joc està associat al plaer, a l'alegria, a la felicitat, a la superació d'un obstacle o un repte i que aquesta experiència ens proporcioni el que s'ha anomenat "epic win", una sensació genial i sorprenent de triomf, de ser el guanyador. I podem ser "guanyadors" si podem compartir, decidir, guanyar, millorar el món…I en contextos d'empresa el joc ajudarà a desenvolupar treballadors feliços en entorns memorables.“La gamificació és molt seriosa però gens avorrida”, conclou Òscar Garcia.A continuació Imma Marín ens convida a definir què entenem per joc en un exercici de rememoració que ens porta fins a la nostra infància en la qual jugar era viure.

Records, emocions, paraules que resumeixen què és el joc per a nosaltres van apareixent a la sala i podrien resumir-se en allò que ens constitueix com humans: som éssers socials.El joc es desenvolupa en la ficció però ens mou en el món real, per això ens ho prenem tan seriosament. És una activitat lliure, no pot ser imposada, entrar en el joc és una decisió individual. És una activitat plaent, però es tracta d'un plaer que no està lligat a la inactivitat sinó a l'esforç, al desafiament, al repte. La diversió és un benefici col·lateral del joc, una conseqüència, però l'objectiu és mantenir de forma sostinguda un esforç. És consubstancial al joc la gratuïtat, de manera que si apareix una finalitat oculta, com ara que incrementi la meva productivitat a la feina, el joc desapareix. El jugador no espera un altre benefici que el propi plaer de jugar (de nou la motivació intrínseca).Imma ens fa distingir entre ‘PLAY’ i ‘GAME’ tal com fa la llengua anglesa i afirma que el ‘GAME’ (joc) sense el ‘PLAY’ (jugar), no existeix. "PLAY" tradueix una actitud vital que ens permet convertir qualsevol cosa en un joc.És important desenvolupar la nostra capacitat lúdica perquè ens permet desenvolupar més defenses davant de la frustració, ens fa més creatius, més humans, més sociables. Els espais de joc, a la feina, en formació, en qualsevol situació, són espais on és possible equivocar-se, on no seré jutjat, on puc tornar-ho a intentar i per diferents camins; són entorns que permeten la creativitat.“El joc és una cosa molt seriosa”, coincideix l’Imma amb l’Óscar.

Definit el que significa per Imma Marín el joc, ens convida a jugar. Es tracta del tradicional joc del pols xinès que consisteix a intentar atrapar el polze de l'adversari ajuntant les mans i deixant els dos polzes cap amunt. En un moment tota la sala enllaça les seves mans amb dos companys de manera que es crea una autèntica xarxa de batalla de polsos. La gent crida, riu, gaudeix del joc.Reflexionant sobre el joc que s'ha desenvolupat a la sala, sembla clar que el canvi fonamental que s'ha produït té a veure amb l'energia que es respira després: la gent ha rigut, s'ha relacionat, s'ha relaxat i desinhibit...Finalitza Imma enumerant els dotze poders del joc que s'inicien amb la "curiositat" que és el motor de l'aprenentatge i que va enumerant: ens proposa reptes, ens fa acceptar regles, desenvolupa la nostra creativitat, crea complicitat i vincles, ens fa sortir de la nostra zona de confort, ens proporciona satisfacció, facilita el nostre compromís, incrementa la nostra autoestima, desenvolupa la nostra empatia, ens acostuma a la incertesa, ens atorga optimisme i ens ajuda en la presa de decisions.El joc és un gran disparador d'emocions que ens connecten, sense emoció no hi ha vincle i sense emoció no hi ha aprenentatge, conclou l’Imma, que tanca la seva intervenció descrivint el cercle virtuós del joc: amb el joc hem compartit coneixement que ha millorat el nostre clima, hem millorat la nostra comunicació i hem creat confiança.

{cbrelatedarticle ids="11180,11569,11686,12480"}

Dimarts, 24 Març 2015
Resum en vídeos del II Espai Factor Humà (29/10/2014)

Recopilació de vídeos d'un acte per compartir experiències i coneixements sobre el talent híbrid on line–off line. Amb la presentació de Cristina Salvador, directora d'aPortada, van participar-hi: Marc Cortés, soci-director general de Roca Salvatella; Jorge Juan Fernández, director E-Health & Health 2.0 de l'Hospital Sant Joan de Déu; Olga Herrero, manager de Roca Salvatella; Oscar Garcia Pañella, soci de Cookie Box; Imma Marín, directora de Marinva; i Borja Vilaseca, periodista i escriptor.

Divendres, 13 Març 2015
Marc Cortés: La digitalització que tot ho canvia

Reflexions a partir de la molt recomanable conferència d’en Marc Cortés, soci-director general de Roca Salvatella, en el marc de l'últim Espai Factor Humà d'octubre de l'any passat. A partir de l’estructuració conceptual que fa Cortés de l’evolució que hem viscut, sovint inconscientment, gràcies als canvis tecnològics, a mi m’agradaria parlar-ne en un format més obert, menys estructurat, més intuïtiu, més personal.

Fem una mica d’història molt recent: l'agost de 1991, el CERN (Organització Europea per a la Investigació Nuclear) publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i l’HTTP. L'any 1993 el Centre Nacional per Aplicacions de Supercomputació de la Universitat d'Illinois desenvolupà el primer navegador web. Han passat només 21 anys!

Google va ser fundada l’any 1998, poc abans que Telefónica comprés el Portal Olé per 2.000 milions de pessetes (12 M€) per convertir-lo en Terra. Era l’època en que alguns teníem telèfon Nokia (l’any 1991 només hi havia 15 milions d’usuaris de mòbil al tot el món; actualment hi ha més de 1.500 milions) i vàrem haver d’esperar fins a l’estiu de 2007 per veure néixer la primera versió dels Iphone i començar a canviar les pantalles lliscant els dits, en comptes de fer-ho amb la rodeta de l’Ipod. Per complementar amb altres fets principals, 2004 és l’any d’arrencada de Facebook, al febrer de 2005 apareix Youtube i al març de 2006 és el moment en que es presenta Twitter. Entre el Nokia i l’Iphone 6 o entre el portal Olé i l’actualitat no han passat ni 20 anys! Facebook, Youtube o Twitter en prou feines estan en procés de celebrar el seu desè aniversari.

Encara hi ha algú que dubti que “la digitalització ho ha canviat tot?” En el marc del darrer Espai Factor Humà, en Marc Cortés fa una molt recomanable conferència en la que estructura conceptualment l’evolució que hem viscut, sovint inconscientment, gràcies a aquests canvis. Ara m’agradaria fer-ho en un format més obert, menys estructurat, més intuïtiu, més personal. Com ha afectat i afectarà la digitalització a les nostres vida i a la nostra societat? Algunes reflexions desordenades i gens exhaustives:

El món del treball: per un costat, en els darrers vint anys, el creixement econòmic no ha vingut acompanyat d’un increment en la mitjana dels salaris, accelerant la polarització salarial i la desaparició progressiva dels salaris mitjans. Per l’altre, l’aparició de noves professions (algunes d’elles efímeres) obren noves oportunitats laborals. Us recomano l’especial de The Economist de 2014: “The Third Great Wave”. El món de la informació: quants de vosaltres sabíeu de PODEMOS abans de la nit de les eleccions europees de 2014? Reconec que jo no en sabia pràcticament res de res, però la perplexitat davant dels resultats em permetia comprendre que hi ha un món paral·lel al meu en què hi passen moltes coses i del qual estic desconnectat. No em considero un incomunicat digital, procuro seguir diferents xarxes socials, diaris digitals i altres eines; però això no significa que no hi hagi espais desconeguts per a mi i en els que hi ha una riquesa extraordinària. Com a la vida real. El món financer: l’any 1981 es van instal·lar els primers caixers automàtics de la Caixa de Barcelona (primera entitat que va apostar per aquest tipus de tecnologia) i amb ells apareixien les targetes de dèbit. 34 anys més tard el diner físic ha passat a un segon nivell i segueix, mica en mica, desapareixent. No tinc dades exactes però avui en dia l’operativa transaccional bancària es fa fora de l’oficina en un percentatge superior al 80%. L’any 2014 caldrà també recordar-lo per haver estat el de la presentació de l’Iphone 6 que incorpora la tecnologia per fer pagaments amb targeta de crèdit (acord Apple – VISA) i que permet desplaçar una part del negoci de les targetes des de l’entorn financer al tecnològic. Serà bo estar atents d’anotar la data en la que puguem pagar en “apples” o en “googles”, en comptes de dòlars o euros. El món industrial: més enllà de la deslocalització que provoca desequilibris territorials, la digitalització (robotització) de la indústria comporta una pèrdua accelerada de llocs de treball, i encara no hem sigut capaços de trobar resposta a què fer amb totes les persones que no podran accedir a una feina. Com diu Nussbaum: “Els éssers humans necessiten sentit, comprensió i perspectiva a més de feina“.

El món ha canviat, o millor dit, va començar a canviar fa 20 anys i encara ha de canviar molt més. Les societats canvien quan canvia la tecnologia, però també les “societats canvien quan canvien els seus déus” (Antonio Machado). Hem canviat la tecnologia i els déus; també estem canviant nosaltres.

{cbrelatedarticle ids="11180"}

Dimarts, 10 Març 2015
Teaser Anunci 2n Espai Factor Humà (29/10/2014)

L'Espai Factor Humà és un fòrum de trobada anual on inspirar-se i aprendre de persones i projectes de referència a través d'experiències innovadores i autèntiques. Un espai pensat per conèixer les últimes tendències del sector dels Recursos Humans i aproximar-se a les bones pràctiques en l'àmbit de la gestió de les persones.

Dimarts, 14 Octubre 2014
Organitzacions àgils

Les organitzacions àgils són aquelles que abracen l’adaptabilitat i la millora contínua a nivell de persones, processos i sistemes, amb mètodes com ara el kanban i l’scrum, de manera que poden respondre fluidament, sense sotracs ni resistències, a les circumstàncies canviants i a les oportunitats emergents.

Dimarts, 03 Juny 2014
Luis Rojas Marcos: “No tengo paciencia ni imaginación para pensar dónde vamos a estar dentro de 4 ó 5 años”

Emociones y razones. En esta doble cara de un mismo mundo mantiene el equilibrio Luis Rojas Marcos, el “psiquiatra español del 11-S” que durante seis años fue Presidente Ejecutivo del Sistema de Sanidad y Hospitales Públicos de Nueva York. El ejercicio de su especialidad clínica y su rol como gestor de equipos y organizaciones es un vademécum del comportamiento humano en el que la supervivencia se define en términos de flexibilidad, la empatía en escucha y el logro en acción. Nunca renuncia, siempre elige y se repone al sufrimiento ajeno ayudando a superarlo.

Dilluns, 26 Mai 2014

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.