Unitats de coneixement

Monogràfics que sintetitzen les idees-clau de temes relacionats amb Recursos Humans. Són una bona eina de formació
Search Keyword:
Total: 24 results found.
Tag: Seguretat i salut
L'acceleració de la transformació digital causada per la pandèmia provoca un nou paradigma laboral

Les organitzacions associades a la Fundació Factor Humà aposten per un sistema híbrid que combini el treball presencial i el teletreball, tenint en compte les situacions específiques de cada persona i atenent a la conciliació personal i laboral. Gebro-Pharma, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Doga Grup Empresarial afirmen que la comunicació interna i la gestió de les persones se situen entre les tasques més reforçades en aquest nou escenari.

Dilluns, 06 Juliol 2020
La crisi del coronavirus ha portat pessimisme davant el futur econòmic i laboral a Espanya

ENQUESTA SOBRE LA PERCEPCIÓ DE LES PERSONES ASSALARIADES DAVANT LA GESTIÓ DE LA CRISI DE LA COVID-19 A LES EMPRESES

Les persones que treballen en sectors essencials en primera línia (sense teletreball) han estat les que pitjor valoren la gestió de la seva empresa durant la pandèmia.

El teletreball s'ha triplicat i es valora positivament.

La percepció de la gestió de la crisi i l'interès sincer per les persones és major en la petita empresa.

Impacte en el poder adquisitiu: un 41% dels treballadors declara pèrdua de salari. Es dobla la desmotivació i el 19% dels treballadors tem perdre el seu lloc de treball. L'experiència del teletreball és considerada com a positiva i la seva aplicació s'ha triplicat (del 18 al 67%).

Dijous, 18 Juny 2020
Què és recomanable fer davant els anunciats efectes psicològics de la Covid-19

La crisi provocada per la propagació del virus de la Covid-19 ha produït importants danys econòmics però també ha tingut i continuarà tenint altres conseqüències. Segons apunten els experts, el burnout, els traumes psicològics i els problemes de salut mental s'intensificaran en els pròxims mesos. Què es pot fer per fer-hi front?

Dimecres, 17 Juny 2020
Les baixes laborals als supermercats s’han duplicat

La crisi del coronavirus ha fet que la ciutadania posi més en valor la important tasca de les i dels professionals de l’àmbit sanitari. Però no són els únics que realitzen una feina essencial per garantir el benestar de la societat. Al programa Planta Baixa de TV3, presentat per Ricard Ustrell, es posava fa pocs dies el focus en un altre col·lectiu: els treballadors i les treballadores dels supermercats, que realitzen una feina imprescindible perquè la societat continuï funcionant en plena quarantena. 

Dimecres, 20 Mai 2020
Los riesgos psicolaborales del teletrabajo

No es ninguna novedad decir que gran parte del futuro laboral está en el teletrabajo. Con una economía occidental basada en el sector servicios, la presencia en el puesto de trabajo se hace más que prescindible dadas las posibilidades que nos brinda la tecnología. Y si este proceso estaba cobrando fuerza poco a poco, la actual crisis provocada por el COVID-19 ha hecho que el teletrabajo aparezca a gran velocidad de implantación en nuestra fuerza productiva.

Dimecres, 15 abril 2020
Comunicat de la Fundació Factor Humà

Després dels esdeveniments dels darrers dies relacionats amb la pandèmia de coronavirus, com a mesura de prevenció i amb l'objectiu de minimitzar els riscos per a la salut de totes les persones vinculades a la Fundació, l'equip passa a treballar en remot. Estarem en teletreball i focalitzarem la nostra activitat al format virtual durant les properes setmanes. A més, obrirem continguts d'utilitat del nostre web per a tots els públics. 

Divendres, 13 Març 2020
Personas, salud psicológica y efectos en la actividad laboral

La Neurociencia y la Psicología demuestran la reacción que manifestamos las personas ante situaciones que están fuera de nuestras expectativas, que rompen la sensación de seguridad en la que vivimos y nos producen daño y pérdidas.

Dimarts, 26 Novembre 2019
El benestar, el compromís i l'acompliment dels empleats van de la mà

Quan una empresa crea una estratègia de benestar, es necessita molt més que un gran pla de beneficis socials o un gimnàs corporatiu. Diversos estudis destaquen que els treballadors que estan prosperant en les cinc dimensions del benestar -trajectòria, social, financer, comunitari, salut- perden menys dies de treball, tenen major satisfacció dels clients, resolen problemes amb més facilitat i s'adapten millor als canvis.

Dimarts, 26 Febrer 2019
Com podem eradicar l'assetjament sexual a la feina

Malauradament, l'assetjament sexual en l'àmbit laboral segueix d'actualitat. La periodista i activista nord-americana Gretchen Carlson relatava en una recent xerrada TED experiències ultratjants viscudes per ella mateixa com a Miss America l'any 1989 o explicades per altres dones professionals de molts àmbits. Casos com el del productor de Hollywood Harvey Weinstein no fan sinó demostrar que hi ha molta feina per fer per acabar amb aquesta xacra.

Dimarts, 28 Novembre 2017
La Setmana dels Horaris, també a TV3

L’Estat espanyol pateix un desfasament horari de dues hores en relació a la resta d’Europa. Per tal de sensibilitzar la societat dels beneficis que comportaria l’europeïtzació dels horaris, tant en termes de salut, com d’educació o conciliació, ha tingut lloc recentment la segona Setmana dels Horaris, una acció impulsada per la Iniciativa per a la Reforma Horària, on s’hi han dut a terme diverses activitats i que també ha tingut força seguiment en la programació de TV3.

Existeix una rutina diària que ens permeti ser més productius? Seguir certes pautes horàries estimula la creativitat? Els patrons de vida d’alguns dels artistes o creatius més rellevants de la historia demostren que, independentment del lloc o de l’època, l’eficiència no es vincula a un estil de vida determinat, sinó que resideix en la diversitat.

Mentre que Mozart treballava de 6 a 15 hores, dedicava la tarda a relaxar-se i a les 21 hores ja era al llit, Beethoven no tenia una rutina organitzada, intercalava la feina amb estones socials i marxava a dormir de matinada. El mateix li succeïa a Darwin qui, marcat per una espècie evolucionada de caos, combinava estones laborals amb petites migdiades i passejos. Tot el contrari que Haruki Murakami, qui distribueix el seu dia en terços: 7 hores per dormir, 8 per treballar i 9 destinades a la vida social.

UN DIA EN LA VIDA DELS GENIS

Aquest breu i curiós reportatge és un dels molts que TV3 ha incorporat a la seva programació durant la segona edició de la Setmana dels Horaris, que ha tingut lloc del 8 al 12 de juny, per tal de sensibilitzar la societat en la transformació de l’organització del temps quotidià. Aquest esdeveniment, que ja va comptar amb una primera edició al setembre de 2014, s’emmarca en les accions que impulsa la Iniciativa per a la Reforma Horària i compta amb el suport institucional de la Generalitat de Catalunya, que va anunciar l'abril passat la seva intenció de proposar un pacte per europeïtzar els horaris laborals.

Amb l'objectiu, no només de conciliar la vida personal i professional, sinó també de propiciar un modus vivendi que faciliti la formació cultural, la participació social i la productivitat, aquestes mesures pràctiques encaminades a racionalitzar els horaris a Catalunya es proposa que es posin en marxa l'1 de gener de 2016.

Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia, creu que cal adoptar un horari de treball europeu, de 9 a 17 hores i, per exemple, posar en marxa escoles bressol que permetin esmorzar a casa. Advoca també per un gran pacte entre sindicats, empreses i escola per facilitar la conciliació d'horaris. Pel que fa l’Administració Pública, Xavier Boltaina, actual gerent de la Diputació de Barcelona, planteja modular les reunions, molta més puntualitat i intentar evitar reunions i actes institucionals que finalitzin més enllà de les 18 hores, d’aquesta manera es podria dedicar més temps a les activitats socials i a l’oci.

ANNA MERCADÉ: "CAL UN GRAN PACTE ENTRE SINDICATS, EMPRESA I ESCOLA PER A LA CONCILIACIÓ D'HORARIS"

Mentre que una família catalana comença a sopar al voltant de les 10 de la nit, a aquesta hora a Regne Unit o Alemanya ja es preparen per anar a dormir. Així doncs, s’estableixen d’una a tres hores de diferència amb altres països del nostre entorn. Espanya és actualment el país europeu que més tard marxa al llit, entre altres coses, a causa del tardà prime time, que s’inicia a les 21h. A Dinamarca i Portugal els programes de màxima audiència comencen a les 8 del vespre, a França a les 7 de la tarda i a Regne Unit a les 6. Això provoca que tant petits com grans no arribin a dormir les 8 hores diàries ideals i que el seu rendiment baixi a causa de la manca de descans.

Per aquest motiu, el Govern espanyol ha instat a les cadenes de televisió a avançar el prime time, fet que RTVE afirma ja haver modificat en els seus respectius canals. Sara Berbel, doctora en Psicologia, proposa sortir abans de la feina per a que la gent pugui anar a comprar i per tant facilitar que els comerços tanquin abans. D’aquesta manera les activitats d’oci i el prime time s’avançarien. Tanmateix, Eugeni Sallent, director de Televisió de Catalunya (TVC), demana que sigui un canvi global i que l’apliquin totes les cadenes, a més de que sigui acceptat per la societat. Declara que des de TVC estan predisposats a fer-ho, però en el moment en que hi hagi un consens general que ho faciliti.

A més, aquesta transformació permetria una millora en el benestar social i la salut, doncs segons l’estudi Social Jetlag and Obesity, aquells que tenen un major desajust entre el seu rellotge biològic i la seva activitat social tenen més risc de patir obesitat. Per cada hora de diferencia entre la “zona horària” social i la biològica s’incrementa en un 33% la possibilitat de ser obès.

Sembla que gairebé tothom té clara la necessitat d’aplicar aquest nou horari però, aconseguirà la societat europeïtzar-se i adoptar les noves rutines diàries proposades?

 

També pots veure els diferents reportatges que s’han emès durant la Setmana dels Horaris a la pàgina web de TVC: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/debat-sobre-la-reforma-horaria/coleccio/1890

{cbrelatedarticle ids="11102,11770,12010"}

Dijous, 18 Juny 2015
Entre el soroll i el silenci digital

El procés de digitalització de les empreses ha contribuït a repensar les pràctiques quotidianes de treball que, sense cap mena de dubte, s’han vist transformades. A banda dels canvis en els processos de treball, o inclús en la reformulació de les estratègies de negoci, el món digital afecta al benestar dels treballadors, tant des del punt de vista del seu rendiment laboral com del seu estat emocional.

Cada cop més, les relacions de les persones entre elles (ja sigui amb companys dins la mateixa empresa, clients, proveïdors, col·laboradors...) i amb el contingut estan mediades per l'ús de les tecnologies. Sabem que les emocions i l’afectivitat no són alienes a com ens relacionem amb aquest món tan digitalitzat, de fet, l’experiència dels usuaris amb les tecnologies determinen les pràctiques personals en l’entorn digital. Per aconseguir un entorn de treball amb hàbits i comportaments digitals útils i sans hem d’aconseguir que la vivència digital dels usuaris sigui positiva i que, alhora, hi hagi un benefici per a l’organització. Per aconseguir-ho cal que ens preguntem un seguit de qüestions que, sovint per evidents, obviem. Algunes d’aquestes preguntes són:Quins elements entren en joc quan ens relacionem amb el nostre entorn digital? Som eficients en les nostres relacions amb aquest entorn? Entenem bé aquesta relació? Ens provoca efectes negatius? Els hàbits digitals dels treballadors estan alineats amb la cultura i estratègia corporatives? Els hàbits digitals individuals aporten valor i coneixement al conjunt? Què passa quan patim estrès provocat per una mala gestió de les nostres pràctiques digitals? De manera molt senzilla, els elements bàsics que entren en joc quan ens relacionem amb l’entorn digital són quatre: les tecnologies, la informació, la comunicació i els espais  virtuals. Amb tot, les experiències que hi tenim poden ser positives o negatives.  Els discurs sobre les aportacions positives de la digitalització i de l’accés a la informació són prou conegudes, fins i tot a vegades mitificades.  Simplificant força, podem dir que el món digital ens permet accedir a infinitat de recursos d’informació, a dades, a intercanviar coneixement amb d’altres, a sociabilitzar-nos, a detectar oportunitats de negoci, a difondre la nostra marca i el nostre negoci, a monitoritzar la competència o a agilitzar processos de treball, entre d’altres.

Però a què hem de prestar atenció per a que tot plegat no se’ns giri en contra? S’ha demostrat que la immersió en l’espai digital pot tenir, també, certes connotacions negatives. És el que s’ha vingut a denominar com Intoxicació Digital. Per entendre una mica millor aquest concepte partirem d’una visió socio-tècnica, força clàssica, però que ens ajuda a fer-nos una idea bastant completa d’aquest fenomen. D’acord amb aquesta perspectiva, la intoxicació digital està originada per la conjunció de tres tipus de saturacions: la tecnològica, la informacional i la comunicativa. Sobre la saturació tecnològica o tecno-estrès en va parlar per primer cop Craig Brod al 1984 qui ho va definir com “una malaltia d’adaptació” causada per la incapacitat d’utilitzar les tecnologies d’una manera saludable. La complexitat de la tecnologia pot fer que un treballador se senti incompetent, els canvis d’eines i programaris o les innovacions tecnològiques a vegades generen sentiments d’angoixa i una certa inseguretat. La saturació tecnològica té lloc quan les funcionalitats d’una tecnologia o el conjunt de les tecnologies per realitzar determinades tasques esdevenen masses complexes per obtenir beneficis o no donen un suport real a les necessitats individuals.La saturació informacional té lloc quan una persona disposa de més informació que el seu temps disponible o la seva capacitat cognitiva per processar-la. El terme Intoxicació Informacional s’atribueix al futuròleg Alvin Toffler al 1967. L’investigador Ackoff, al 1967, ja apuntava que la presència d’informació rellevant era un dels problemes dels directius i de les empreses. Tot i així altres investigacions apunten que la sensació d’incertesa pel fet de no disposar d’una informació que es necessita, el sentiment de frustració quan els resultats d’una cerca d’informació no són els esperats o l’angoixa de no tenir informació suficient validada per prendre una decisió, provoquen un seguit d’emocions que poden tenir efectes negatius en el desenvolupament d’una tasca. La saturació comunicativa generalment s’origina a causa d’una tercera part. Té lloc quan una tercera part sol·licita l’atenció o coneixement d’un individu i aquest no té la capacitat de respondre en el temps i els terminis que caldria.  Meier, al 1963, va preveure una saturació en el flux de comunicacions al llarg del segle XX. En el context de les xarxes socials a Internet, la voluntat de pertànyer a un grup, de formar-ne part o el compromís de participar, fan que aquest flux comunicatiu s’incrementi.Quan aquests elements s’interrelacionen en un espai comú (el que anomenem un espai virtual) a més cal afegir l’existència d’unes normes, d'uns codis, d'uns processos, d'una cultura i d'unes pràctiques determinades que poden reduir o incrementar tant els efectes negatius com els positius de l’entorn digital. Tot plegat obliga a que els professionals de la informació i de la comunicació digital de les empreses (responsables de l’arquitectura d’informació de la intranet, de l’estratègia de posicionament web, o de la funció d’intel·ligència competitiva) juntament amb els tecnòlegs, dissenyin aquests espais, serveis i polítiques perquè els usuaris se sentin a “gust”, no es vegin desbordats o “intoxicats” i que els seus hàbits digitals contribueixin i aportin valor als objectius de l’organització.

 

Eva Ortoll, professora i investigadora del grup KIMO. Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (Universitat Oberta de Catalunya)

{cbrelatedarticle ids="10926"}

 

Dimecres, 27 Mai 2015
Campofrío, un futur col·lectiu

Segons un reportatge recent d'Informe Semanal a TVE la incertesa envaeix els empleats de Campofrío, que han vist cremar el lloc on treballaven en l'incendi que ha destruït la planta de la companyia a Burgos. Els burgalesos, que han vist néixer l'empresa i forma part ja de les seves vides, no poden evitar sentir-se abatuts per l'incident. No obstant això el seu president, Pedro Ballvé, proposa ja algunes solucions al desastre i preveu un futur optimista.

Campofrío, un futuro colectivo

Han passat poques setmanes des que un devastador incendi posés fi a l'activitat de la Bureba, la planta principal de l'empresa d'elaborats carnis Campofrío a Burgos. L'incendi, que va durar 11 dies, es considera el foc industrial més important a Espanya.

La història de Campofrío va estretament lligada a la història de Burgos, convertint-se en un dels símbols d'identitat de la ciutat. Fa 63 anys que la companyia va establir la seva primera planta al barri de Capiscol que ha viscut de prop la seva expansió i creixement. La Bureba era una herència generacional, testimoni del treball durant dècades de diverses generacions de burgalesos.

La destrucció de la fàbrica ha suposat, a més d'un cost econòmic, un cost humà i simbòlic per als habitants de Capiscol, doncs la majoria pertany a la plantilla de 900 persones que s'han quedat sense feina després de l'incendi. En qüestió de segons les il·lusions i plans de futur es van convertir en cendres. La incertesa abraça a les centenars de famílies burgaleses que ignoren encara quan i com podran recobrar el seu treball. No obstant això, l'esperança és el motor que manté en peus als treballadors i al propi president de Campofrío, Pedro Ballvé, que no ha deixat de mantenir-se optimista i ha fet referència al compromís històric que té la companyia amb Burgos i que es projecta cap al futur.Ballvé es compromet a reconstruir a la ciutat la que serà "la fàbrica més moderna del món des del punt de vista tecnològic" i es preveu que estigui llesta al 2016. Amb els últims calius encara fumejants, el Grup ja està treballant en la redacció del nou projecte, que ha nascut a la força com a pla B d'aquest fet inesperat.

La mateixa tarda de l'incendi, Campofrío va transmetre un missatge de tranquil•litat als empleats i proveïdors, mostrant així la seva preocupació des del primer moment per aquests col·lectius. L'empresa pretén assegurar respostes clares i concretes alhora que compromisos per tornar a il·lusionar als burgalesos en desocupació. La constant comunicació amb els seus públics directes i indirectes i les solucions immediates plantejades per la companyia, denoten la sòlida estratègia que ha dissenyat davant aquesta situació de crisi, que lluny d'enfonsar-la, l'han reflotat.La fàbrica tenia contractades pòlisses amb asseguradores de prestigi però Ballvé anota que l'objectiu és no dependre de les compensacions de les assegurances ni de les ajudes públiques promeses. Informa a més que es passarà a recol·locar “amb celeritat” la producció, bé sigui en algunes de les vuit plantes restants del Grup a Espanya o a les fàbriques d'Europa. A part de la construcció de la nova planta i la recol·locació de la producció, una altra de les solucions proposades i que ja s'ha començat a executar, és la recol·locació també de la plantilla. La reubicació ja s'ha iniciat a l'empresa Carnes Selectas i al magatzem de productes acabats de la companyia, a les quals s'ha destinat al personal administratiu, logístic i de recursos humans, un total de 120 treballadors. La direcció es compromet a recol·locar a altres 135 empleats més en altres centres, elevant així el percentatge de reubicacions a gairebé el 30% i a més de 250 treballadors en menys de dues setmanes. Campofrío es converteix així en un bon exemple d'empresa que es preocupa pels seus treballadors en qualsevol situació. Recentment hem conegut altres exemples com el de Fagor que, veient-se abocada al tancament, s'ha compromès a salvar bona part dels llocs de treball a través de la recol·locació dels seus empleats entre les altres cooperatives del Grup Mondragón.

Tot i així el nombre de treballadors que segueix a l'espera de poder recuperar la seva ocupació és elevada. És per això que la Junta de Castella i Lleó s'ha posat en contacte amb les entitats financeres a través de les quals Campofrío pagava les nòmines, per aconseguir un acord marc “per a salvaguarda” als empleats en cas d'impagaments en els préstecs hipotecaris.

Campofrío en tot moment ha vetllat per l'interès de la seva plantilla i la seva previsió de futur és optimista, només queda esperar si les ajudes es mantenen constants i l'impacte de la crisi sobre el capital humà és mínim. El que sí s'assegura des de la companyia és que es faran més forts després del desastre, perquè de tot s'aprèn.

 

També pots veure el reportatge d'Informe Semanal en aquest enllaç del web de RTVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-campofrio-futuro-colectivo/2870815

Dimarts, 16 Desembre 2014
¡Las empresas también enferman!

La Fundació Factor Humà ha colaborado con La Vanguardia en un artículo que plantea que toda organización debe tomar conciencia de que es un sistema vivo y liberar su potencial energético. Ha contado con las declaraciones de Joan Cos y Francesca Gabetti, de la consultora Pinea3; de Artur Arqués, Director General de Arcasa; y de Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 14 Setembre 2014
Com convertir l’estrès en el teu amic

L’estrès ha estat considerat un dels grans enemics de la societat del segle XXI. Existeixen nombroses tècniques dissenyades per suavitzar-lo i molts metges l’associen amb malalties cardiovasculars. I així ho feia també Kelly McGonigal, psicòloga de la salut, fins que va descobrir una investigació que concloïa que allò perjudicial per a la salut no és l’estrès en si mateix, sinó la creença que l’estrès és dolent. En una recent conferència TED McGonigal ens explica com, canviant la nostra opinió sobre l’estrès, el podem fer jugar a favor nostre.

 

“Tinc una confessió a fer-vos” comença Kelly McGonigal, psicòloga de la salut: durant deu anys va estar dient als seus pacients que l’estrès era la raó dels seus mals i dolent per a la salut. Tal i com ella mateixa afirma “havia convertit l’estrès en l’enemic” i ara creu que això pot haver ocasionat més perjudicis que beneficis.La seva opinió va canviar a partir de les conclusions d’un estudi que va conèixer sobre els efectes de l’estrès. Una investigació que va durar vuit anys i que va començar fent dues preguntes a 30.000 adults dels EUA: primer, quant d’estrès havien experimentat durant els darrers dotze mesos i, segon, si creien que l’estrès era perjudicial per a la seva salut. Passats vuit anys, a partir d’estudiar els registres públics de defuncions, van trobar-se amb uns resultats sorprenents: els que van afirmar haver patit estrès tenien un 43% més de probabilitat de morir, però això només era cert entre les persones que també havien contestat afirmativament a la segona pregunta, és a dir, aquelles que consideraven l’estrès com a nociu per a la seva salut. En canvi, les persones que creien que havien patit molt estrès però no ho veien com una cosa negativa, eren les que menys probabilitat de mort tenien de tot l’estudi, fins i tot menys que les persones que havien declarat patir relativament poc estrès.I aquí McGonigal arriba a una primera conclusió: allò que és realment perjudicial per a la salut no és l’estrès, sinó la creença que l’estrès és dolent. Així doncs, segons la psicòloga, quan canviem la nostra opinió sobre l’estrès podem canviar-ne també la resposta física. I si poguéssim percebre els símptomes de l’estrès com una senyal que el nostre cos es carrega d’energia per afrontar un repte? Aquest canvi de mentalitat modificaria els efectes negatius que l’estrès pot tenir en els nostres vasos sanguinis i disminuiria el risc de malalties cardiovasculars. McGonigal ens explica que normalment els vasos sanguinis es fan més estrets quan patim estrès però que, en canvi, si pensem de forma positiva quan el sentim, els vasos sanguinis es mantenen relaxats creant una reacció semblant a la que tenim quan estem alegres o quan ens sentim amb valentia per afrontar un repte.Però encara hi ha un altre aspecte molt positiu de l’estrès que segons la psicòloga sempre ha estat infravalorat: l’estrès ens fa ser més socials. Quan estem en una situació estressant alliberem una neurohormona anomenada oxitocina que afina els instints socials del nostre cervell, ens fa anhelar el contacte social i millora l’empatia. Així doncs, quan es desprèn, ens motiva a buscar ajuda, a dir a algú allò que sentim i ens impulsa a envoltar-nos de gent que es preocupa per nosaltres. A nivell físic això també té efectes positius, ja que amb l’oxitocina els vasos sanguinis es relaxen i les cèl·lules cardíaques es regeneren. I tot això s’intensifica encara més amb el contacte social i el recolzament de les altres persones. Així McGonigal arriba a la segona tesi del seu discurs: la resposta a l’estrès du incorporat un mecanisme per recuperar-se del propi estrès, i aquest mecanisme és el contacte humà. Un altre estudi realitzat per la Harvard University i semblant al mencionat abans, va determinar que la gent que passa més temps tenint cura o ajudant els altres té una mínima probabilitat de mort per estrès. És a dir, que ajudar els altres crea resiliència. Kelly McGonigal conclou dient que creure que l’estrès és útil configura la biologia del coratge. I que quan l’afrontem d’aquesta manera estem afirmant que confiem en nosaltres mateixos per gestionar els reptes i a la vegada recordem que no ho hem de fer sols.

 

Accés a la conferència de Kelly McGonigal a la pàgina web de TED: http://www.ted.com/talks/lang/es/kelly_mcgonigal_how_to_make_stress_your_friend.html{cbrelatedarticle ids="10701,11003"}

Dijous, 12 Desembre 2013
Compromiso y resultados

La Vanguardia ha dedicado un artículo dentro del suplemento Dinero del 26 de mayo de 2013 al Manifiesto Factor Humà de las organizaciones comprometidas con el valor de las personas. Cuenta con las aportaciones de Pilar Jiménez, Directora de Recursos Humanos y Organización de Grup Marítim TCB, y de Pau Juste y Anna Fornés, Presidente y Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 26 Mai 2013
Montse Pichot a 8TV: La crisi i els accidents laborals

El programa 8 al dia de Josep Cuní a 8TV va comptar recentment amb Montse Pichot, Responsable de RH a UPCNet, per parlar de prevenció de riscos laborals. “En època de crisi, en què les empreses pensen que han d’estalviar només en RH, es precaritza molt la contractació, es forma menys a les persones i això incrementa exponencialment el risc de patir un accident laboral,” alerta la psicòloga i coach, màster en prevenció de riscos laborals.

Montse Pichot va acudir a una tertúlia del programa de Josep Cuní sobre la situació actual de la sinistralitat laboral, i tenint en compte el pèssim panorama econòmic i les elevades xifres d’atur. Va remarcar que, tot i que la gent que treballa en general està agraïda per tenir feina, “també hi ha més por: a la inseguretat, a perdre la feina, a que et rebaixin el sou...” Aquesta por, o el fet de no ser feliç a la feina, fa les persones més vulnerables i més propenses a patir accidents laborals. De fet, el 45% dels treballadors tenen por a perdre la seva feina i més del 80% creuen que les coses no milloraran en un futur pròxim, segons un estudi de la Fundación Pfizer mencionat en aquest article d’El País.Durant el debat es va dir que l’any 2012 hi haurà 575 accidents mortals a la feina, segons una predicció basada en una fórmula matemàtica de dos investigadors de la Universidad de Castilla-La Mancha. El 2010 van morir 737 persones, un 11,3% menys que el 2009 i, tot i que encara no es tenen dades oficials del 2011, de moment sembla que la sinistralitat laboral s’ha reduït un 9%.Aquesta tendència a la baixa es pot explicar en part perquè cada cop es té més consciència que calen programes efectius de prevenció de riscos, però a més la col·laboradora del programa Elisenda Roca va assenyalar que també hi ha menys accidents mortals a causa del fre de la construcció amb la crisi immobiliària, un dels sectors amb més sinistralitat tradicionalment.

Els investigadors manxecs preveuen que de les 575 víctimes mortals del 2012, 490 seran al lloc de treball i 85 seran in itinere, és a dir, als trajectes d’anada o tornada de la feina. Precisament moltes organitzacions espanyoles han començat a implantar plans de prevenció dels accidents de cotxe, que representen gairebé el 10% dels sinistres laborals que es donen a Espanya.

Pots veure el vídeo sencer a la pàgina web del programa 8 al dia: http://www.8tv.cat/8aldia/videos/aquest-any-hi-haura-575-accidents-laborals-mortals-segons-una-formula-matematica/

{cbrelatedarticle ids="9219,9196,9246,9365,9809"}

Dimarts, 07 Febrer 2012
La salud, destino colateral de la crisis

La Fundació Factor Humà colabora con La Vanguardia en un artículo sobre la importancia de la salud laboral en las organizaciones y la prevención de riesgos psicosociales. En un diálogo donde también participan Pere Plana (Reckitt Benckiser) y Josep Ginesta (UOC), se explica lo común que resulta actualmente ver a plantillas sobrecargadas de trabajo y a empresas que no tienen entre sus prioridades la inversión en el bienestar físico y psíquico de los equipos.

Diumenge, 29 Gener 2012
L'absentisme fa acte de presència

La Fundació Factor Humà ha col·laborat de nou amb L'Econòmic, el setmanari d’informació econòmica que es distribueix amb El Punt i l 'Avui, en un article sobre la realitat de l'absentisme i els tòpics que l'envolten. També hi han col·laborat diverses organitzacions sòcies de la Fundació.

Dissabte, 09 abril 2011
Menos productivos en navidades

La Fundació Factor Humà colabora de nuevo con La Vanguardia en un artículo sobre cómo la época navideña puede alterar el rendimiento de los trabajadores antes y después de las vacaciones. Concentrarse en el trabajo resulta especialmente complicado cuando la jornada laboral se alterna con fiestas y comidas navideñas.

Divendres, 07 Gener 2011
Les vuit hores més avorrides del dia
La Fundació Factor Humà ha col·laborat amb La Vanguardia en aquest article sobre 'boreout ': un nou concepte que s 'aplica a aquells empleats atabalats perquè no tenen res a fer. Segons els seus creadors, un concepte oposat al síndrome del 'burnout '.
Dimecres, 14 abril 2010
La Fundació participa en la Jornada del Port de Barcelona "Vers una gestió integrada: responsabilitat social i prevenció de riscos laborals"
El passat novembre va tenir lloc la jornada on va participar la Fundació Factor Humà. Va comptar amb experts en RSE, Salut i PRL, i s 'hi va exposar un panell d’experiències amb les pràctiques d’una administració, d 'una empresa i d 'una vivència personal.
Dilluns, 14 Desembre 2009
La Fundació participa en la jornada de MC MUTUAL "Els riscos psicosocials: el repte del segle XXI"
El proper 22 d 'octubre participarem en aquesta jornada on es presentarà un nou mètode de valoració dels factors de risc psicosocial que han desenvolupat conjuntament MC MUTUAL i la Universitat de Barcelona.
Divendres, 16 Gener 2009
L 'Observatori de la Fundació
En l’actualitat, la FMRH ofereix als seus socis tres espais estables de participació que serveixen per dotar a les organitzacions associades d 'instruments que els permetin la comparació i, alhora, treballar per a la millora conjunta.
Dilluns, 13 Març 2006
Quins reptes de futur tenen la Prevenció de Riscos i la Salut Laboral a Catalunya?
El 8 de juny hem organitzat aquesta sessió emmarcada en la posada en marxa de l 'Observatori de la Fundació. Comptarem amb Mar Serna, directora general de Relacions Laborals del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat.
Dimarts, 24 Mai 2005

Més unitats...

  • Default
  • Title
  • Date
  • Random
Veure més Prem majúscules per a veure-ho tot Mostrar tot

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.