Search Keyword:
Total: 409 results found.
Tag: RS i Sostenibilitat (RSiS)
Els reptes de l'economia col·laborativa

Uber, BlaBlaCar i Airbnb són exemples coneguts d'una nova forma de negoci que està tenint cada cop més repercussions sobre el teixit empresarial internacional i que representa un canvi social progressiu i profund. Es tracta de l'economia col·laborativa. Albert Cañigueral, considerat com un dels gurus espanyols de l'àmbit, ens parla al TEDxBarcelonaSalon, que va tenir lloc recentment, d'un nou model sustentat en valors com la confiança i la transparència.

En el marc dels esdeveniments TEDx neix el TEDxBarcelonaSalon, que combina les ponències en viu de projectes relacionats amb la ciutat de Barcelona amb la projecció d’altres xerrades TED. La premissa d'aquests esdeveniments és fomentar el debat i compartir inquietuds, idees o propostes. Precisament en això es va basar l'última edició del mes d'abril: compartir, i no només idees, sinó també objectes, recursos o serveis. Albert Cañigueral, responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina de Ouishare i autor del llibre Vivir mejor con menos esbossa en aquesta xerrada cap on es dirigeixen les noves formes d'economia centrades en l'eficiència i en allò col·lectiu.

El ponent ens remunta a 2011, quan va començar-se a popularitzar la idea d'economia col·laborativa vinculada al terreny digital i en el que va decidir crear el blog Consumo Colaborativo, el lema del qual és “compartir reinventant la tecnologia.” En aquell moment eren pocs els que creien en aquest tipus d'iniciatives, però quatre anys més tard s'ha demostrat que les plataformes digitals que propicien l'intercanvi de béns i serveis s'estan menjant el món.

Les organitzacions de l'economia oberta i col·laborativa són capaces de fer coses d'una forma més transparent i més eficient que la resta, doncs el seu motor de funcionament no és únicament la persecució de rendiment econòmic. Això és el que Christian Felber denomina Economia del Bé Comú, sota la qual les empreses en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d'utilitat social. I és que si aconseguim substituir l'afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol tipus aprendran a entendre l'èxit d'una altra forma.

La col·laboració implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques. Fins i tot, assenyala Cañigueral, es parla d'un “nou poder digital” que fa referència a la coordinació entre iguals i a la participació massiva per crear el canvi. Les formes de fabricació i consum s'estan transformant gràcies a aquesta nova manera de relacionar-nos com a comunitat en l'econòmic, que des de fa ja algun temps està derivant en estructures descentralitzades i en l'obsolescència de l’status quo. Segons el ponent, la jerarquia tradicional, amb empleadors i empleats, queda enrere i comença a guanyar terreny un nou concepte d’externalització, que permet una relació més flexible entre empresa i treballadors a la recerca de major eficiència. Tanmateix, el fenomen de l’outsourcing desperta des de fa molts anys sentiments oposats. El portal d'intermediació laboral Amazon Mechanical Turk podria ser un exemple de la nova accepció d’externalització: facilita a les companyies la subcontractació de tasques digitals que resulten difícils per als ordinadors però que els humans poden fer, encara que això pugui suposar també, com afirmen alguns dels seus col·laboradors, un tracte impersonal i precari i un pitjor reconeixement del treball realitzat.

L'economia col·laborativa pretén ajudar a deixar enrere la crisi creada pel vell sistema econòmic dedicat a gestionar l'escassetat, per enfrontar-se a un nou repte: gestionar l'abundància. Com explica el ponent, durant anys hem produït en excés; per això, necessitem fabricar menys i dedicar-nos més als serveis. Això tindrà conseqüències a nivell de reconfiguració de l'entorn laboral. De fet estan sorgint noves modalitats d'ocupació sota demanda que, malgrat titllar-se de precàries, poden generar noves oportunitats, altres fórmules de retribució, de valoració i compensació allunyades del presentisme. Es tracta de l'auge del treball independent, freelance, multitasca o temporal produït per una “uberització” de la feina.

Cañigueral es pregunta si estem davant un “cooperativisme 2.0”, en el qual els propis treballadors s'organitzen per buscar vies mitjançant les quals compartir el valor que generen aquestes noves plataformes, la qual cosa es tradueix en iniciatives com les de coworking, que permeten que diferents professionals independents comparteixin un mateix espai on poden establir sinèrgies innovadores.

La visió inspiradora de la societat col·laborativa ens planteja un panorama inexorable i suggerent a parts iguals, però ple d'incògnites. Estem en un moment de canvi, albirant un nou horitzó de col·laboració però alhora coexistint amb el sistema capitalista tradicional. El ponent conclou que no sabem cap a on anem, però el que sí sabem és que “la millor forma de predir el futur és creant-lo.”

 

Accés a la conferència d'Albert Cañigueral de TEDxBarcelonaSalon: https://www.youtube.com/watch?v=PPdvLTe0wjA

{cbrelatedarticle ids="11768,11773,11808"}

Dimarts, 12 Mai 2015
Rescate a la Economía

Estudiantes de 30 países han denunciado bajo el movimiento Post-Crash Economics que las carreras de Economía que se imparten en la universidad lo hacen de espaldas a la realidad. Los universitarios lamentan que sólo se enseña la teoría neoclásica y que los planes de estudio pasan de puntillas por el origen de la crisis.

Dimecres, 06 Mai 2015
Perspectives on the long term [Perspectivas a largo plazo]

A pesar de la intención de muchas empresas de establecer sistemas de gestión a largo plazo, los planes de acción adoptados finalmente tienden a centrarse en el cortoplacismo. En este artículo de McKinsey Quarterly algunos importantes teóricos en gestión reflexionan sobre las medidas que se deberían tomar para establecer el largo plazo como base del sistema y las oportunidades que el cambio brindaría.

Dilluns, 04 Mai 2015
Tréboles de cuatro hojas

Ángel Pes, Presidente de la Red Española del Pacto Mundial y Subdirector de "la Caixa", repasa en un libro práctico, ágil y necesario los requisitos indispensables para que las empresas ejerzan el liderazgo en la actividad económica a través de la responsabilidad social.

Dilluns, 27 abril 2015
La lucha antifraude cala en la empresa

Los directivos y los consejeros de las empresas tienen una nueva lección que aprender y es importante. La ética ya no es cuestión de voluntarismo, es una asignatura imprescindible de conocer para evitar la cárcel. Las firmas preparan a contrarreloj sus planes contra la corrupción según la nueva ley.

Diumenge, 19 abril 2015
Employees Power Sustainability Efforts [Los empleados potencian los esfuerzos en sostenibilidad]

Los trabajadores son los mejores embajadores de la sostenibilidad, pues a través de su motivación e iniciativa pueden lograr importantes cambios. En el sector sanitario son muchos los empleados que tienen ideas para que sus entornos laborales sean más sostenibles y, como explica Human Resource Executive Online, las organizaciones juegan un papel importante para alentarles y promover que la sostenibilidad forme parte tanto de la cultura empresarial como del trabajo cotidiano.

Dimarts, 07 abril 2015
Catedrales tecnológicas

Los tres grandes de la era de internet Apple, Facebook y Google crean sedes monumentales en Silicon Valley, que se convertirán en las catedrales tecnológicas del siglo XXI. Las dimensiones de las nuevas sedes corporativas rebasan todo lo actual y existe una integración con el entorno natural.

Dissabte, 28 Març 2015
‘Valor afegit’: Responsabilitat Social Corporativa, un nou model de gestió

La Responsabilitat Social comença a ser una realitat palpable en el dia a dia de les empreses. Segons un reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya, l'objectiu és que es converteixi en un autèntic model de gestió i que s'integri en les estratègies i reptes de les companyies. Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà, Joan Permanyer, director general d’Ordesa, o José Antonio Lavado, soci-director de Bidea, entre altres, participen en un reportatge on ens expliquen quines són les claus d'aquesta transformació.

Un conjunt important d’organitzacions ja ha pres mesures per millorar les conseqüències socials i mediambientals de les seves activitats, però ja no es tracta de realitzar accions puntuals de filantropia, sinó que la clau resideix en transformar el model de gestió empresarial, creant així noves formes de negoci. Un bon exemple és el Museu Nacional d’Art de Catalunya, una institució pública pionera per mesures com ara haver publicat el codi ètic al seu web, haver-se certificat en Gestió Ambiental via AENOR o haver creat un Consell Social per fer un seguiment del seu nou model de gestió responsable. Com comenta Josep M. Carreté, el seu gerent, cal reconstruir els pilars corporatius en base a allò ètic i social.

Com a part d'un tot, la RS ha d'estar vinculada als departaments de Recursos Humans i integrar-se al Comitè de Direcció de les empreses, doncs ha de formar part de les decisions estratègiques més importants, anota Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà. S’hi mostra d'acord Josep M. Lozano, professor de Ciències Socials d’ESADE, que explica que si no existeix aquest  component d'assumpció i suport per part dels màxims representants de les organitzacions, la RS es veu limitada. D'aquesta manera, la Responsabilitat Social Corporativa més tradicional s'ha d'anar convertint en Responsabilitat Social Estratègica.

A causa de la importància que està adquirint la RS i amb l'objectiu de dotar a Espanya d'un marc comú de referència per a les accions desenvolupades en aquests termes, el Govern de l'Estat ha aprovat recentment l'Estrategia Española de Responsabilidad Social de las Empresas 2014-2020.

Però no són només les grans empreses les que contribueixen a la societat, sinó que un gran nombre d'iniciatives de Responsabilitat Social mouen la solidaritat anònima i silenciosa de pimes, cooperativas y autónomos. Per Laboratorios Ordesa, haver aconseguit mantenir la seva plantilla durant la crisi ja és una manera de contribuir a la societat. Com indica Joan Permanyer, director general de la companyia, el seu objectiu és col•laborar en tot el que estigui al seu abast, sense oblidar que continuen sent una mitjana empresa.

José Antonio Lavado, soci-director de la consultora de sostenibilitat Bidea i membre de la Comissió Consultiva de la Fundació Factor Humà, incideix en que un dels canvis a afrontar de cara al futur és passar de l'empresa opaca a l'empresa relacional, prioritzant el diàleg entre la companyia i els seus interlocutors. Perquè la RS progressi ha d'estar basada en un ampli coneixement de les interrelacions entre corporació i societat.

La RS pot representar molt més que un cost, una limitació o un acte de caritat; pot arribar a ser una font d'oportunitats, d'innovació i d'avantatges competitius, perquè el millor negoci és ser honrat.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/responsabilitat-social-corporativa-un-nou-model-de-gestio/video/5482776

Dimecres, 25 Març 2015
Mujer, madre, trabajadora y con tiempo para los demás

Empleadas de "la Caixa" concilian su vida laboral, no solo con la maternidad y sus aficiones sino también con el compromiso altruista con las necesidades de otras personas. Colaboran en distintos programas de voluntariado, muchos son iniciativa de la Obra Social "la Caixa".

Dimarts, 10 Març 2015
eQuàliment, la solidaritat intel·ligent: tecnologia al servei de les persones!

A causa de la crisi, la distribució d’aliments a famílies en situació de necessitat ha viscut un creixement espectacular en els darrers quatre anys. En aquest context va néixer eQuàliment, per donar resposta a aquest increment i com a solució per abordar la necessitat urgent de comptar amb millors eines de gestió en la captació i distribució d’aliments solidaris i de coordinació entre els diferents actors d’un territori.

La necessitat d’aliments continua creixent, malgrat les xifres macroeconòmiques actuals.

La distribució d’aliments a famílies en situació de necessitat ha viscut un creixement espectacular –proper al 60%- en els darrers quatre anys, amb motiu de la greu crisi actual i sembla que les “bones” notícies macroeconòmiques no acabaran a curt termini amb aquesta situació.

En aquest context va néixer eQuàliment, per donar resposta a aquest increment espectacular de la demanda i com a solució per abordar la necessitat urgent de comptar amb millors eines de gestió en la captació i distribució d’aliments solidaris i de coordinació entre els diferents actors d’un territori.

Actualitat de la distribució d’aliments solidaris

En l’actualitat el sistema eQuàliment ja s’aplica a més de 30 municipis de Catalunya, com Barcelona, Terrassa, El Prat, Cornellà, Vic, Manlleu, Sant Adrià, Sant Boi, Santa Coloma, Girona, Figueres, Sabadell, Vilafranca del Penedès, Reus o Tortosa, entre molts altres. En aquests moments està implantat en ajuntaments que representen aproximadament el 30% de la població de Catalunya. Es poden consultar les referències complertes al web: www.equaliment.org

A Catalunya, com a l’Estat espanyol, el lliurament d’aliments als beneficiaris la duen a terme nombroses entitats locals de voluntariat, de diferents dimensions i capacitats, les quals reben les partides més importants d’aliments de les fundacions de Bancs d’Aliments i de Creu Roja que, en qualitat de “majoristes”, distribueixen els aliments provinents dels pressupostos dels excedents alimentaris de la Unió Europea i els que obtenen d’empreses i particulars a través de donacions i recaptes. Només a la província de Barcelona hi ha més de 600 entitats que reparteixen aliments a beneficiaris finals.

En aquests darrers anys, nombroses entitats i serveis socials municipals han anat prenent consciència de la necessitat de coordinar aquesta activitat i ja estan en marxa amb l’ajuda d’eQuàliment en nombrosos municipis projectes què racionalitzen la distribució d’aliments en els que s’involucren col·laborativament el conjunt d’actors implicats.

Què aporta eQuàliment

eQuàliment és un sistema per gestionar la distribució d’aliments solidaris, amb tres objectius:

- Ser més eficient, facilitant la feina dels voluntaris i la previsió de necessitats - Ser més equitatiu, perquè arribi a tothom que ho necessiti segons les seves necessitats, i - Ser més transparent, amb informació clara i a temps per a tots els actors involucrats –entitats, voluntaris, administració, empreses, majoristes i la societat en general.

Inclou:

- una aplicació informàtica dissenyada específicament, i - un acompanyament en la implantació i seguiment dels projectes.

L’aplicació informàtica permet gestionar el cicle complert del procés, des de la prescripció per part dels tècnics de serveis socials fins el lliurament equitatiu d’aliments als beneficiaris. D’aquesta manera s’integra en una única plataforma el sistema de cites i de lliuraments a les famílies, la gestió logística del magatzem i l’explotació de dades per fer una previsió concreta de les necessitats d’aliments.

eQ_Solidaritat Intel·ligent, el nou programa de voluntariat corporatiu

eQuàliment també és inclusiu amb les empreses a través del nou programa de voluntariat corporatiu“eQ_Solidaritat intel·ligent”. Un exemple és l’empresa LUCTA, S.A., gràcies a la qual quatre municipis del Vallès Oriental han implantat eQuàliment per fer més eficient, equitativa i transparent la distribució d’aliments.

El programa de voluntariat corporatiu permet a les empreses i als voluntaris acabar amb la recollida d’aliments “a cegues” i expressar la seva solidaritat a partir de les dades reals que aporta eQuàliment, disposant d’informació sobre l’impacte real de la seva cooperació en un territori concret.

Premis i reconeixements

eQuàliment va rebre al maig del 2014 el premi Barcelona Digital en la categoria d’impacte social i ha aparegut en diferents mitjans de comunicació com per exemple el programa de TV3 “Valor Afegit” (vídeo incrustat a l'inici). Aquest reportatge i tota la informació sobre eQuàliment es pot consultar al web: www.equaliment.org. També es pot seguir el compte de Twitter: @eQualiment

Dilluns, 23 Febrer 2015
Apple construirá una gran planta solar para autoabastecerse

Tim Cook, el actual director ejecutivo de Apple, desvela el mayor plan de la historia de la empresa: una central de energía renovable de 751 millones de euros para proveer de energía a la compañía en California. El objetivo de esta inversión es minimizar gastos y reducir las cifras de contaminación.

Dimecres, 11 Febrer 2015
El altruismo singular de los pequeños empresarios

Multitud de iniciativas de responsabilidad social corporativa mueven la solidaridad anónima y silenciosa de 'pimes', cooperativas y autónomos. La aportación de su grano de arena, a pesar de pasar desapercibida, significa tanto o más que las campañas más mediáticas.

Dimarts, 10 Febrer 2015
Si su jefe nos está robando, escríbanos

Facilitar a los empleados medios, como teléfonos o e-mails, para denunciar las malas conductas es el arma más eficaz para prevenir delitos dentro de la organización. Contratar servicios de consultoras externas es otra de las opciones que las compañías contemplan para gestionar las denuncias.

Diumenge, 08 Febrer 2015
La empresa se juega su papel social

El compromiso corporativo con el medio ambiente, la conciliación familiar o la corrupción es insuficiente y a menudo se reducen a declaraciones de intenciones y no a un elemento integrado en el modelo de gestión de las empresas. En España solo el 54% de las grandes compañías ejercen políticas de inversión responsable.

Divendres, 06 Febrer 2015
El revés oscuro de una buena causa

Numerosas empresas mal gestionadas han utilizado acciones de patrocinio y mecenazgo para labrarse una buena imagen y confundir a la sociedad. Frente a estos ejemplos España ha tomado algunas medidas como la Estrategia Española de RSC 2014-2020, que refuerza modelos de gestión sostenibles.

Divendres, 06 Febrer 2015
BCN obtiene la mayor puntuación en transparencia por primera vez

Según el índice bianual realizado por la organización independiente Transparencia Internacional España, la media de los 110 municipios españoles analizados ha mejorado 15 puntos desde la anterior edición. El Ajuntament de Barcelona se sitúa en el puesto más elevado junto con Badalona, Lleida y Sant Cugat del Vallés.

Divendres, 30 Gener 2015
La RSC, compañera de viaje de las empresas

Cinco expertos en responsabilidad social provenientes de distintas organizaciones se reúnen en un desayuno organizado por Cinco Días para analizar la situación actual en términos de RSC y tratar los temas que conciernen a esta práctica cada vez más presente en el ámbito empresarial. Los expertos apuntan que la corrupción y la falta de transparencia son dos de las grandes lacras que se han expandido por las compañías españolas.

Diumenge, 25 Gener 2015
Persones, creació de valor compartit i empreses sostenibles (sobre un discurs de Cèsar Molins, l’enginyer humanista)

Escoltar les paraules d’agraïment del director general d’AMES, empresa guanyadora del  VI Premi Factor Humà Mercè Sala 2014, en rebre el guardó, era com sentir una alenada d’aire fresc, després d’una tanda de declaracions grandiloqüents de tants i tants directius d’organitzacions venent les seves realitzacions de darrera generació, a mitjans de comunicació, conferències i altaveus de difusió de tot tipus.

M’atreveixo a dir que Cèsar Molins és el que podríem definir com a enginyer humanista i que la particularitat del seu discurs rau en que gran part de les seves afirmacions eren absolutament extrapolables a la vida de la majoria de nosaltres. Vegin, si no.

Cèsar Molins ens va parlar de seny, de tractar bé a les persones, perquè s’ho mereixen i, a més, ben tractats tots som més positius i generosos i per tant col•laborem amb el millor de nosaltres per a l’èxit de projectes comuns: en aquest cas l’empresa.

Va defensar la innovació incremental, és a dir, del dia a dia, d’allò que sabem que no funciona i malgrat això deixem de banda tan sovint, perquè ens sembla una nimietat enfrontat al repte de la vida sencera, en majúscules. I, tanmateix, hauríem de saber que si som capaços de resoldre aquestes falles quotidianes, al cap del temps la nostra vida és millor (i la de l’empresa).

Cal mirar a llarg termini. Mirar més enllà, ser capaços d’avançar-nos al que vindrà i posar les bases per enfrontar-ho amb la voluntat de pervivència, de permanència i de millora. El director general d'AMES ens parlava d’empresa, però el seu discurs era fàcilment replicable al model de viure, era d’escala humana - i se li entenia tot-.

I, més enllà del seu discurs, un repàs als valors de la seva empresa ens diu que han entès perfectament allò que els que treballem en l’àmbit de la responsabilitat social i la sostenibilitat ens cansem de predicar: la força de la construcció compartida, del valor compartit dels projectes.

Ah! i no oblidem el sentit comú. Tan rar com una pedra preciosa i al qual el senyor Molins apel•lava per a la construcció de les nostres empreses i per no perdre’ns en la velocitat, de vegades turbulenta, dels temps actuals.

Encara que Cèsar Molins va acabar les seves paraules lamentant que parlava per a un fòrum de “convençuts”, que compartien ja d’entrada moltes de les seves idees i realitzacions, no tinc cap mena de dubte que, entre las persones que l’escoltàvem en aquell auditori, no vaig ser l’única que vaig pensar: aquest senyor no podria explicar la seva visió i fer-ne seguidor a un nombre rellevant d’empresaris d’aquest país “invencible” que, segons les seves paraules, podríem arribar a ser?

Acabem: pels que no hi vàreu ser, i per si trobeu un moment, aquí teniu el link: https://www.youtube.com/watch?v=N6kkirdoAy8

{cbrelatedarticle ids="11366"}

Dimecres, 21 Gener 2015
Acte Gestió Solidaria (06/02/2015): "Coses que he après a les pel·lícules i que fan la vida millor"

El proper dia 6 de febrer a la tarda tindrà lloc l'acte anual de Gestió Solidària. Entre altres coses comptaran amb una prometedora conferència titulada "Coses que he après a les pel·lícules i que fan la vida millor," a càrrec de Norbert Monfort, consultor en innovació i desenvolupament, i Joan Plans, formador, escriptor i conferenciant.

Dilluns, 19 Gener 2015
Los papeles de la Fundació nº 15: La tercera gran ola [The Third Great Wave]

The Economist publicó en octubre de 2014 este amplio informe sobre la tercera gran ola de innovación digital en la que estamos viviendo. Las dos primeras revoluciones industriales se cobraron sus víctimas pero en última instancia mejoraron enormemente la vida de muchas personas y crearon gran cantidad de nuevas oportunidades. La revolución digital, sin embargo, aún no está claro si será capaz de crear nuevas ocupaciones a un ritmo que compense la destrucción de empleo.

Dimarts, 13 Gener 2015
10 Workplace Trends For 2015 [Las 10 tendencias del mundo laboral para el 2015]

Forbes publica un listado de las 10 tendencias que se prevé marquen el mundo del trabajo en 2015. Entre otras cosas, creen que los millennials adquirirán más protagonismo y asumirán cada vez más roles de liderazgo, dejando así más paso también a la Generación Z; la honestidad se convertirá en un rasgo de gestión cada vez más fundamental y las redes sociales y los smartphones seguirán cambiando la tradicional búsqueda de empleo; surgirán nuevas profesiones y habrá cada vez más mujeres en puestos directivos.

Dimarts, 13 Gener 2015
Un plan laboral que mejora la ocupabilidad de la persona

Hace un año Càritas puso en marcha el proyecto Feina amb Cor, destinado a acompañar a parados de larga duración de más de 40 años. Durante este tiempo la entidad ha atendido a más de 1.600 barceloneses, de los cuales más de 700 ya han encontrado un empleo.

Dimarts, 13 Gener 2015
Torre DKV, funcionalidad y sostenibilidad para lograr un mejor ambiente de trabajo

La compañía DKV Seguros ha trasladado sus oficinas centrales a la Torre DKV, situada en el complejo World Trade Center de Zaragoza. El nuevo centro de trabajo es ejemplar en sostenibilidad, más funcional y saludable para sus empleados y pretende fomentar la productividad y el trabajo en equipo en un ambiente de trabajo más amigable. Una potente campaña de comunicación interna ha logrado a implicación de todos con actos han fomentado la participación y la creatividad de empleados y familiares.

Dilluns, 12 Gener 2015
Por qué las empresas ignoran los chivatazos de sus empleados

A pesar de los riesgos penales, las compañías son reacias a establecer canales de denuncia dentro de sus propias organizaciones y los empleados se resisten a convertirse en espías de sus compañeros además de que sufren por las represalías. Cuatro de cada diez empleados temen ser despedidos si informan de alguna irregularidad.

Divendres, 09 Gener 2015
X Trobada del Grup de Responsabilitat Social i Sostenibilitat: L'Economia del Bé Comú

Vam tractar el concepte de l’Economia del Bé Comú ideat per Christian Felber. En vam parlar amb l'expert Antoni Comín, professor de Ciències Socials a ESADE. Vam aprofitar la trobada també per posar en comú els eixos de treball i d’actuació del Grup de RSiS per a l’any 2015.

Dimecres, 10 Desembre 2014
'Soy directivo, cliente y ciudadano'

El soul marketing es un proceso empresarial en el cual el directivo genera ventajas competitivas para su empresa mediante la creación de valores sociales. Son las personas quienes impulsan el cambio de modelo económico y social, no son las empresas, las corporaciones ni los estamentos públicos.

Diumenge, 07 Desembre 2014
Responsabilitat Social Estratègica (RSE)

La Responsabilitat Social Estratègica (RSE) suposa integrar la responsabilitat social dins de l’orientació estratègica i la missió de les organitzacions amb una implicació decidida de l’alta direcció. D’aquesta manera la responsabilitat social deixaria de veure’s des del prisma del seu impacte filantròpic o comunicatiu i passaria a ser un element central que orientaria la presa de decisions.

Dimecres, 03 Desembre 2014
Ethical Champions [Campeones éticos]

Últimamente hemos sido testigos de una gran cantidad de escándalos éticos y prácticas no del todo apropiadas, sobre todo si hablamos de empresas con reconocimiento mundial. La ética debería estar siempre presente en las organizaciones pues permite crear un mejor clima laboral y hace crecer la reputación de la empresa. Human Resource Executive Online presenta a través de casos prácticos qué se necesita para introducir y consolidar dicho elemento en la cultura empresarial.

Dilluns, 01 Desembre 2014
Derechos humanos y algo más...

Las empresas, como principales protagonistas de la globalización, deben contribuir a que los mercados, el comercio, la tecnología y las finanzas apoyen el desarrollo sostenible de las economías y sociedades de todo el mundo. Así lo explicita el Pacto Mundial, la mayor alianza mundial público-privada a favor del desarrollo sostenible.

Diumenge, 30 Novembre 2014
Los inversores vigilan la ética empresarial

El mundo empuja hacia la responsabilidad social. Y las empresas se están viendo empujadas por este movimiento que parte de los ciudadanos como consumidores y empleados que son de unas organizaciones que están avanzando en materia de sostenibilidad a marchas forzadas.

Divendres, 28 Novembre 2014

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.