Search Keyword:
Total: 396 results found.
Tag: RS i Sostenibilitat (RSiS)
La gran empresa toma conciencia de su impacto social

Las empresas han optado cada vez más por mejorar su transparencia y por tomar conciencia de su impacto en la sociedad. Las políticas conocidas como Responsabilidad Social Empresarial (RSE) ganan espacio en las agendas de las empresas. Según datos de un estudio de 2014 que analiza las prácticas de RSE que llevan a cabo 68 grandes compañías, invertieron 438 millones de euros en actividades RSE.

Dijous, 05 Novembre 2015
2n “Cicle de Diàlegs: Ètica aplicada a empreses i organitzacions”: Ètica i governança (03/11/2015)

En col·laboració amb l'Obra Social "la Caixa", el 3 de novembre 2015 va tenir lloc el primer dels tres tallers per crear un espai comú de reflexió ètica compartida entre els mons acadèmic i empresarial. Amb l'ajuda de 24 organitzacions i empreses participants i amb una conferència de l'experta en ètica aplicada, Begoña Román, ens vam centrar en la identificació d'eines útils per a l'aplicació pràctica de l'ètica en la governança de les organitzacions: mecanismes amb què comptem per formalitzar explícitament el compromís amb l'ètica i el bon govern.

Dimarts, 03 Novembre 2015
¿Quiénes son los mejores directores ejecutivos del mundo?

Según el ranking anual de la revista Harvard Bussiness Review, entre los 100 mejores consejeros delegados del mundo de 2014 se encuentran tres españoles: Pablo Isla (Inditex, 3º), Florentino Pérez (ACS, 13º) e Íñigo Meirás (Ferrovial, 51º). Para medir el desempeño de los CEO se tienen no sólo el rendimiento financiero de las empresas que lideran estos ejecutivos, sino también cuestiones relativas a la sostenibilidad y a la reponsabilidad social.

Divendres, 16 Octubre 2015
Compañeros de trabajo le ceden 350 días de vacaciones para que pueda cuidar a su hija enferma

Jonathan y Marine son una pareja francesa que podrá cuidar de su hija Naëlle que sufre un cáncer de riñón mientras dure el tratamiento, gracias a la ayuda de sus compañeros de trabajo, quienes les han cedido 350 días de sus vacaciones. En Francia una ley de 2014 permite que los trabajadores puedan ceder días de vacaciones a un compañero si los superiores lo aprueban.

Dilluns, 12 Octubre 2015
La sociedad frente a las grandes corporaciones

Henry Mintzberg, reconocido profesor especializado en gestión, expone en este libro una profunda reflexión sobre la necesidad de un equilibrio entre lo público, lo privado y lo plural. Sus estudios le han llevado a la conclusión de que en los últimos años se ha pasado de una sociedad de mercado a una sociedad de las corporaciones en la que los intereses corporativos se pueden estar imponiendo sobre los intereses sociales, provocando un peligroso y nocivo desequilibrio.

Dimarts, 29 Setembre 2015
Una RSC más cercana a los consejos de administración

KPMG y la Fundación Seres han lanzado el manual 'Lo que los consejeros necesitan saber de la responsabilidad social corporativa', con el que pretenden ofrecer una orientación práctica que permita, a consejos y consejeros, traducir a acciones concretas las recomendaciones que pueden encontrarse en el Código de Buen Gobierno de las Sociedades Cotizadas.

Dilluns, 28 Setembre 2015
Cómo puede volver a ser creíble Volkswagen

Reconocer el error, pedir perdón y llevar a cabo campañas de marketing no sirve para restablecer la credibilidad de la compañía, sino que la nueva directiva debe reformar la empresa y el equipo directivo además de realizar un gran ejercicio de transparencia.

Divendres, 25 Setembre 2015
Sin las empresas no habrá desarrollo sostenible

Espacio Sostenible+ ha nacido con el objetivo de ser un foro para que las compañías se incentiven entre ellas a cumplir con la sociedad y consigo mismas. Las empresas y sus alianzas con el resto de la sociedad serán la clave para lograr los 17 objetivos que el mundo se ha marcado para 2030.

Dimecres, 23 Setembre 2015
El dinero se vuelve ético

La banca que se ampara en la defensa de valores aumenta su oferta de productos. La banca ética, a diferencia de la banca convencional, hace un uso responsable del dinero y apuesta por la transparencia, hecho que permite su crecimiento y el aumento de clientes.

Dissabte, 19 Setembre 2015
Mercadona, La Fageda, Danone y Nestlé, primeros puestos de ranking Merco 2015

La ONCE, Mercadona e Inditex se sitúan en los primeros puestos de la quinta edición del ranking Merco Responsabilidad y Gobierno Corporativo, que engloba a las compañías con mejores prácticas éticas de 2015. También ocupan un lugar en el ranking organizaciones asociadas a la Fundació Factor Humà como Caixabank, La Fageda, DKV Seguros, Agbar, Abertis, Leroy Merlin, el Grupo Damm o everis.

Dilluns, 14 Setembre 2015
Business & Human Rights Resource Centre

El portal pertany a una organització sense ànim de lucre amb seus a Londres i a Nova York que es dedica a investigar les polítiques de drets humans de més de 6.000 organitzacions, empreses o governs de més de 180 països. El seu objectiu és eradicar els abusos a través de la transparència i la difusió pública de la informació en una base de dades accessible.

Dimecres, 02 Setembre 2015
The halo effect [El efecto halo]

El efecto aureola se conoce en Psicología como un sesgo cognitivo que consiste en valorar a las personas a partir de un rasgo sobresaliente, ya sea positivo o negativo, y hacer generalizaciones a partir de esa primera impresión. Según The Economist, lo mismo ocurre en el mundo empresarial en relación a la inversión en Responsabilidad Social Corporativa: aquellas organizaciones con importantes programas de RSC reciben sanciones menores en los litigios legales que aquellas que no los tienen.

Dimecres, 02 Setembre 2015
TEDxSant Cugat 2015: segones oportunitats

No es tracta de pensar en coses diferents, sinó de pensar en allò ja existent d'una manera innovadora. És allà on sorgeixen les segones oportunitats, de la reformulació de les idees actuals per adaptar-les a un entorn canviant amb l'afany de millora del benestar personal i col·lectiu. Aquest va ser el leitmotiv de l'últim TEDxSantCugat, on es van donar cita persones creatives, acadèmiques i expertes de diferents disciplines per aportar les seves experiències i opinions.

En el marc dels ja coneguts esdeveniments TED que propicien l'intercanvi d'idees i experiències, el passat 28 de maig es va celebrar la segona edició del TEDxSant Cugat, el fil argumental al voltant del qual van girar totes les conferències va ser “les segones oportunitats”. Va comptar amb vuit ponents que, provinents d’àmbits diferents però sota una mateixa premissa, van transmetre energia, valors i optimisme per poder mirar la vida des d'una altra perspectiva.

Entre ells, l'economista Raül Romeva, Laura Rosillo, fundadora de l'Observatori de l'Aprenentatge en la Madurescència, o Albert Bosch, esportista, emprenedor i escriptor compromès amb el lideratge responsable i amb el medi ambient.

Sota el títol “L'hora del procomú, per la via Ubuntu”, Romeva reflexiona sobre el Bé Comú, un concepte que pretén ser una palanca de canvi a nivell econòmic, polític i social. El seu desenvolupament ha donat lloc a l'Economia del Bé Comú, ideada per l'economista Christian Felber. Parlem d’una economia entesa com un sistema de mercat en el qual les coordenades dels motius i objectius d'aspiració de les empreses es regeixen per la cooperació i no per l'afany de lucre. Es percep com un procés obert quant als seus resultats, participatiu i de creixement local però amb efectes globals.

Romeva presenta el Be Comú com una alternativa al col·lapse de l'actual sistema capitalista. Com assenyala el ponent, el canvi de paradigma passa per entendre que el “jo” com a síntesi del capitalisme és en realitat autodestructiu. La filosofia Ubuntu, basada en la lleialtat entre les persones i la generositat entre elles, parteix de la idea que no existeix ni un “tu” ni un “ell”, sinó un “nosaltres”. És a dir, existim a través dels altres i si els altres no gaudeixen de benestar ni felicitat, nosaltres tampoc.

Es tracta de replantejar les lògiques del mercat, centrat en la individualitat, i reformular-lo a favor de les persones; és a dir, donar una segona oportunitat perquè la humanitat es reinventi. Aquesta nova oportunitat té cabuda dins d'un marc globalitzat, doncs estem en connexió permanent els uns amb els altres i el que fem com a individus té conseqüències per a la resta. Una mostra d'aquesta teranyina global que afecta i beneficia a tots és el recent auge de l'economia col·laborativa que, tal i com assenyala

Albert Cañigueral, autor del llibre Vivir mejor  con menos, representa un canvi social progressiu i profund i implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques

El mateix succeeix en allò que ens motiva en l'àmbit laboral, doncs ja no n'hi ha prou amb treballar en equip, sinó que cal fer-ho en un entorn col·laboratiu i que contribueixi al Be Comú. Aquesta és una preferència no només dels millenials, sinó de totes les generacions, incloent als baby boomers.

Va ser precisament una baby boomer una altra de les ponents. “Tinc 59 anys, treballats un a un i penso viure moltíssims més.” Així es presenta Laura Rosillo, que reflexiona al voltant del concepte de la Madurescència, la turbulenta i rebel mitjana edat de la generació del baby boom, que s'enfronta a l'adaptació al món laboral d'avui dia. Rosillo proposa a les persones de la seva mateixa generació una segona oportunitat: un canvi que neixi des de dins per resoldre aquesta crisi madurescent, aprofitant l’ocasió que brinda per a la seva generació el problema de l'envelliment actual de la piràmide demogràfica espanyola.

Les previsions apunten cap a un creixement sostingut de l'esperança de vida, per la qual cosa es tracta d'oferir fórmules que permetin el que en l'argot especialitzat es coneix com l'"envelliment actiu". La ponent comenta que malgrat els prejudicis que conformen la societat i la cada vegada més important discriminació per edat, no s'han de perdre les ganes d'aprendre i l'energia per treure partit a les oportunitats d'aquest tercer capítol de la vida, que són moltes. La capacitat de reinventar-se és clau per demostrar que l'experiència també aporta valor. Com conclou Rosillo: “Una papallona no és més que un cuc amb experiència”.

 

Accés a totes les conferències de TEDxSantCugat 2015: http://tedxsantcugat.com/videos-2015

Dilluns, 13 Juliol 2015
Artículo de opinión: La economía colaborativa está cambiando nuestras vidas

Alex Prozoskov, Cofundador de la plataforma Worxler:"La economía colaborativa va a transformar algunas áreas de nuestra vida pero finalmente logrará coexistir con el capitalismo y la propiedad privada."

Dimarts, 07 Juliol 2015
Objetivo: cambiar el mundo

Una delgada línea separa una compañía socialmente responsable de una empresa con un objetivo social. De estas últimas, muy pocas forman un modelo de negocio sostenible. La profesionalización de estos emprendedores, un mayor conocimiento financiero y una menor dependencia de las ayudas públicas son puntos clave para consolidar las iniciativas que harán de éste un mundo mejor. Un ejemplo es el caso de La Fageda, la mayor historia de éxito del emprendimiento social en España.

Divendres, 26 Juny 2015
Un ejercicio de transparencia con los grupos de interés

Deloitte ha publicado su décima memoria anual de responsabilidad corporativa en formato multimedia y accesible conforme a los criterios de la versión 4 de la guía del Global Reporting Initiative (GRI). De forma visual y directa, la memoria de 2014 recoge los principales indicadores de gestión que cuantifican el impacto de Deloitte en los diversos ámbitos en donde realiza actividades.

Dilluns, 15 Juny 2015
El guardián de la ética empresarial

La comisión de auditoría se erige como una pieza clave del buen gobierno corporativo, cuyo objetivo es guiar a las empresas a las máximas cotas de transparencia y confianza. Por ello, KPMG ha publicado un manual práctico de consejos para crear y mantener estos organismos.

Diumenge, 07 Juny 2015
Els reptes de l'economia col·laborativa

Uber, BlaBlaCar i Airbnb són exemples coneguts d'una nova forma de negoci que està tenint cada cop més repercussions sobre el teixit empresarial internacional i que representa un canvi social progressiu i profund. Es tracta de l'economia col·laborativa. Albert Cañigueral, considerat com un dels gurus espanyols de l'àmbit, ens parla al TEDxBarcelonaSalon, que va tenir lloc recentment, d'un nou model sustentat en valors com la confiança i la transparència.

En el marc dels esdeveniments TEDx neix el TEDxBarcelonaSalon, que combina les ponències en viu de projectes relacionats amb la ciutat de Barcelona amb la projecció d’altres xerrades TED. La premissa d'aquests esdeveniments és fomentar el debat i compartir inquietuds, idees o propostes. Precisament en això es va basar l'última edició del mes d'abril: compartir, i no només idees, sinó també objectes, recursos o serveis. Albert Cañigueral, responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina de Ouishare i autor del llibre Vivir mejor con menos esbossa en aquesta xerrada cap on es dirigeixen les noves formes d'economia centrades en l'eficiència i en allò col·lectiu.

El ponent ens remunta a 2011, quan va començar-se a popularitzar la idea d'economia col·laborativa vinculada al terreny digital i en el que va decidir crear el blog Consumo Colaborativo, el lema del qual és “compartir reinventant la tecnologia.” En aquell moment eren pocs els que creien en aquest tipus d'iniciatives, però quatre anys més tard s'ha demostrat que les plataformes digitals que propicien l'intercanvi de béns i serveis s'estan menjant el món.

Les organitzacions de l'economia oberta i col·laborativa són capaces de fer coses d'una forma més transparent i més eficient que la resta, doncs el seu motor de funcionament no és únicament la persecució de rendiment econòmic. Això és el que Christian Felber denomina Economia del Bé Comú, sota la qual les empreses en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d'utilitat social. I és que si aconseguim substituir l'afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol tipus aprendran a entendre l'èxit d'una altra forma.

La col·laboració implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques. Fins i tot, assenyala Cañigueral, es parla d'un “nou poder digital” que fa referència a la coordinació entre iguals i a la participació massiva per crear el canvi. Les formes de fabricació i consum s'estan transformant gràcies a aquesta nova manera de relacionar-nos com a comunitat en l'econòmic, que des de fa ja algun temps està derivant en estructures descentralitzades i en l'obsolescència de l’status quo. Segons el ponent, la jerarquia tradicional, amb empleadors i empleats, queda enrere i comença a guanyar terreny un nou concepte d’externalització, que permet una relació més flexible entre empresa i treballadors a la recerca de major eficiència. Tanmateix, el fenomen de l’outsourcing desperta des de fa molts anys sentiments oposats. El portal d'intermediació laboral Amazon Mechanical Turk podria ser un exemple de la nova accepció d’externalització: facilita a les companyies la subcontractació de tasques digitals que resulten difícils per als ordinadors però que els humans poden fer, encara que això pugui suposar també, com afirmen alguns dels seus col·laboradors, un tracte impersonal i precari i un pitjor reconeixement del treball realitzat.

L'economia col·laborativa pretén ajudar a deixar enrere la crisi creada pel vell sistema econòmic dedicat a gestionar l'escassetat, per enfrontar-se a un nou repte: gestionar l'abundància. Com explica el ponent, durant anys hem produït en excés; per això, necessitem fabricar menys i dedicar-nos més als serveis. Això tindrà conseqüències a nivell de reconfiguració de l'entorn laboral. De fet estan sorgint noves modalitats d'ocupació sota demanda que, malgrat titllar-se de precàries, poden generar noves oportunitats, altres fórmules de retribució, de valoració i compensació allunyades del presentisme. Es tracta de l'auge del treball independent, freelance, multitasca o temporal produït per una “uberització” de la feina.

Cañigueral es pregunta si estem davant un “cooperativisme 2.0”, en el qual els propis treballadors s'organitzen per buscar vies mitjançant les quals compartir el valor que generen aquestes noves plataformes, la qual cosa es tradueix en iniciatives com les de coworking, que permeten que diferents professionals independents comparteixin un mateix espai on poden establir sinèrgies innovadores.

La visió inspiradora de la societat col·laborativa ens planteja un panorama inexorable i suggerent a parts iguals, però ple d'incògnites. Estem en un moment de canvi, albirant un nou horitzó de col·laboració però alhora coexistint amb el sistema capitalista tradicional. El ponent conclou que no sabem cap a on anem, però el que sí sabem és que “la millor forma de predir el futur és creant-lo.”

 

Accés a la conferència d'Albert Cañigueral de TEDxBarcelonaSalon: https://www.youtube.com/watch?v=PPdvLTe0wjA

{cbrelatedarticle ids="11768,11773,11808"}

Dimarts, 12 Mai 2015
Rescate a la Economía

Estudiantes de 30 países han denunciado bajo el movimiento Post-Crash Economics que las carreras de Economía que se imparten en la universidad lo hacen de espaldas a la realidad. Los universitarios lamentan que sólo se enseña la teoría neoclásica y que los planes de estudio pasan de puntillas por el origen de la crisis.

Dimecres, 06 Mai 2015
Perspectives on the long term [Perspectivas a largo plazo]

A pesar de la intención de muchas empresas de establecer sistemas de gestión a largo plazo, los planes de acción adoptados finalmente tienden a centrarse en el cortoplacismo. En este artículo de McKinsey Quarterly algunos importantes teóricos en gestión reflexionan sobre las medidas que se deberían tomar para establecer el largo plazo como base del sistema y las oportunidades que el cambio brindaría.

Dilluns, 04 Mai 2015
Tréboles de cuatro hojas

Ángel Pes, Presidente de la Red Española del Pacto Mundial y Subdirector de "la Caixa", repasa en un libro práctico, ágil y necesario los requisitos indispensables para que las empresas ejerzan el liderazgo en la actividad económica a través de la responsabilidad social.

Dilluns, 27 abril 2015
La lucha antifraude cala en la empresa

Los directivos y los consejeros de las empresas tienen una nueva lección que aprender y es importante. La ética ya no es cuestión de voluntarismo, es una asignatura imprescindible de conocer para evitar la cárcel. Las firmas preparan a contrarreloj sus planes contra la corrupción según la nueva ley.

Diumenge, 19 abril 2015
Employees Power Sustainability Efforts [Los empleados potencian los esfuerzos en sostenibilidad]

Los trabajadores son los mejores embajadores de la sostenibilidad, pues a través de su motivación e iniciativa pueden lograr importantes cambios. En el sector sanitario son muchos los empleados que tienen ideas para que sus entornos laborales sean más sostenibles y, como explica Human Resource Executive Online, las organizaciones juegan un papel importante para alentarles y promover que la sostenibilidad forme parte tanto de la cultura empresarial como del trabajo cotidiano.

Dimarts, 07 abril 2015
Catedrales tecnológicas

Los tres grandes de la era de internet Apple, Facebook y Google crean sedes monumentales en Silicon Valley, que se convertirán en las catedrales tecnológicas del siglo XXI. Las dimensiones de las nuevas sedes corporativas rebasan todo lo actual y existe una integración con el entorno natural.

Dissabte, 28 Març 2015
‘Valor afegit’: Responsabilitat Social Corporativa, un nou model de gestió

La Responsabilitat Social comença a ser una realitat palpable en el dia a dia de les empreses. Segons un reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya, l'objectiu és que es converteixi en un autèntic model de gestió i que s'integri en les estratègies i reptes de les companyies. Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà, Joan Permanyer, director general d’Ordesa, o José Antonio Lavado, soci-director de Bidea, entre altres, participen en un reportatge on ens expliquen quines són les claus d'aquesta transformació.

Un conjunt important d’organitzacions ja ha pres mesures per millorar les conseqüències socials i mediambientals de les seves activitats, però ja no es tracta de realitzar accions puntuals de filantropia, sinó que la clau resideix en transformar el model de gestió empresarial, creant així noves formes de negoci. Un bon exemple és el Museu Nacional d’Art de Catalunya, una institució pública pionera per mesures com ara haver publicat el codi ètic al seu web, haver-se certificat en Gestió Ambiental via AENOR o haver creat un Consell Social per fer un seguiment del seu nou model de gestió responsable. Com comenta Josep M. Carreté, el seu gerent, cal reconstruir els pilars corporatius en base a allò ètic i social.

Com a part d'un tot, la RS ha d'estar vinculada als departaments de Recursos Humans i integrar-se al Comitè de Direcció de les empreses, doncs ha de formar part de les decisions estratègiques més importants, anota Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà. S’hi mostra d'acord Josep M. Lozano, professor de Ciències Socials d’ESADE, que explica que si no existeix aquest  component d'assumpció i suport per part dels màxims representants de les organitzacions, la RS es veu limitada. D'aquesta manera, la Responsabilitat Social Corporativa més tradicional s'ha d'anar convertint en Responsabilitat Social Estratègica.

A causa de la importància que està adquirint la RS i amb l'objectiu de dotar a Espanya d'un marc comú de referència per a les accions desenvolupades en aquests termes, el Govern de l'Estat ha aprovat recentment l'Estrategia Española de Responsabilidad Social de las Empresas 2014-2020.

Però no són només les grans empreses les que contribueixen a la societat, sinó que un gran nombre d'iniciatives de Responsabilitat Social mouen la solidaritat anònima i silenciosa de pimes, cooperativas y autónomos. Per Laboratorios Ordesa, haver aconseguit mantenir la seva plantilla durant la crisi ja és una manera de contribuir a la societat. Com indica Joan Permanyer, director general de la companyia, el seu objectiu és col•laborar en tot el que estigui al seu abast, sense oblidar que continuen sent una mitjana empresa.

José Antonio Lavado, soci-director de la consultora de sostenibilitat Bidea i membre de la Comissió Consultiva de la Fundació Factor Humà, incideix en que un dels canvis a afrontar de cara al futur és passar de l'empresa opaca a l'empresa relacional, prioritzant el diàleg entre la companyia i els seus interlocutors. Perquè la RS progressi ha d'estar basada en un ampli coneixement de les interrelacions entre corporació i societat.

La RS pot representar molt més que un cost, una limitació o un acte de caritat; pot arribar a ser una font d'oportunitats, d'innovació i d'avantatges competitius, perquè el millor negoci és ser honrat.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/responsabilitat-social-corporativa-un-nou-model-de-gestio/video/5482776

Dimecres, 25 Març 2015
Mujer, madre, trabajadora y con tiempo para los demás

Empleadas de "la Caixa" concilian su vida laboral, no solo con la maternidad y sus aficiones sino también con el compromiso altruista con las necesidades de otras personas. Colaboran en distintos programas de voluntariado, muchos son iniciativa de la Obra Social "la Caixa".

Dimarts, 10 Març 2015
eQuàliment, la solidaritat intel·ligent: tecnologia al servei de les persones!

A causa de la crisi, la distribució d’aliments a famílies en situació de necessitat ha viscut un creixement espectacular en els darrers quatre anys. En aquest context va néixer eQuàliment, per donar resposta a aquest increment i com a solució per abordar la necessitat urgent de comptar amb millors eines de gestió en la captació i distribució d’aliments solidaris i de coordinació entre els diferents actors d’un territori.

La necessitat d’aliments continua creixent, malgrat les xifres macroeconòmiques actuals.

La distribució d’aliments a famílies en situació de necessitat ha viscut un creixement espectacular –proper al 60%- en els darrers quatre anys, amb motiu de la greu crisi actual i sembla que les “bones” notícies macroeconòmiques no acabaran a curt termini amb aquesta situació.

En aquest context va néixer eQuàliment, per donar resposta a aquest increment espectacular de la demanda i com a solució per abordar la necessitat urgent de comptar amb millors eines de gestió en la captació i distribució d’aliments solidaris i de coordinació entre els diferents actors d’un territori.

Actualitat de la distribució d’aliments solidaris

En l’actualitat el sistema eQuàliment ja s’aplica a més de 30 municipis de Catalunya, com Barcelona, Terrassa, El Prat, Cornellà, Vic, Manlleu, Sant Adrià, Sant Boi, Santa Coloma, Girona, Figueres, Sabadell, Vilafranca del Penedès, Reus o Tortosa, entre molts altres. En aquests moments està implantat en ajuntaments que representen aproximadament el 30% de la població de Catalunya. Es poden consultar les referències complertes al web: www.equaliment.org

A Catalunya, com a l’Estat espanyol, el lliurament d’aliments als beneficiaris la duen a terme nombroses entitats locals de voluntariat, de diferents dimensions i capacitats, les quals reben les partides més importants d’aliments de les fundacions de Bancs d’Aliments i de Creu Roja que, en qualitat de “majoristes”, distribueixen els aliments provinents dels pressupostos dels excedents alimentaris de la Unió Europea i els que obtenen d’empreses i particulars a través de donacions i recaptes. Només a la província de Barcelona hi ha més de 600 entitats que reparteixen aliments a beneficiaris finals.

En aquests darrers anys, nombroses entitats i serveis socials municipals han anat prenent consciència de la necessitat de coordinar aquesta activitat i ja estan en marxa amb l’ajuda d’eQuàliment en nombrosos municipis projectes què racionalitzen la distribució d’aliments en els que s’involucren col·laborativament el conjunt d’actors implicats.

Què aporta eQuàliment

eQuàliment és un sistema per gestionar la distribució d’aliments solidaris, amb tres objectius:

- Ser més eficient, facilitant la feina dels voluntaris i la previsió de necessitats - Ser més equitatiu, perquè arribi a tothom que ho necessiti segons les seves necessitats, i - Ser més transparent, amb informació clara i a temps per a tots els actors involucrats –entitats, voluntaris, administració, empreses, majoristes i la societat en general.

Inclou:

- una aplicació informàtica dissenyada específicament, i - un acompanyament en la implantació i seguiment dels projectes.

L’aplicació informàtica permet gestionar el cicle complert del procés, des de la prescripció per part dels tècnics de serveis socials fins el lliurament equitatiu d’aliments als beneficiaris. D’aquesta manera s’integra en una única plataforma el sistema de cites i de lliuraments a les famílies, la gestió logística del magatzem i l’explotació de dades per fer una previsió concreta de les necessitats d’aliments.

eQ_Solidaritat Intel·ligent, el nou programa de voluntariat corporatiu

eQuàliment també és inclusiu amb les empreses a través del nou programa de voluntariat corporatiu“eQ_Solidaritat intel·ligent”. Un exemple és l’empresa LUCTA, S.A., gràcies a la qual quatre municipis del Vallès Oriental han implantat eQuàliment per fer més eficient, equitativa i transparent la distribució d’aliments.

El programa de voluntariat corporatiu permet a les empreses i als voluntaris acabar amb la recollida d’aliments “a cegues” i expressar la seva solidaritat a partir de les dades reals que aporta eQuàliment, disposant d’informació sobre l’impacte real de la seva cooperació en un territori concret.

Premis i reconeixements

eQuàliment va rebre al maig del 2014 el premi Barcelona Digital en la categoria d’impacte social i ha aparegut en diferents mitjans de comunicació com per exemple el programa de TV3 “Valor Afegit” (vídeo incrustat a l'inici). Aquest reportatge i tota la informació sobre eQuàliment es pot consultar al web: www.equaliment.org. També es pot seguir el compte de Twitter: @eQualiment

Dilluns, 23 Febrer 2015
Apple construirá una gran planta solar para autoabastecerse

Tim Cook, el actual director ejecutivo de Apple, desvela el mayor plan de la historia de la empresa: una central de energía renovable de 751 millones de euros para proveer de energía a la compañía en California. El objetivo de esta inversión es minimizar gastos y reducir las cifras de contaminación.

Dimecres, 11 Febrer 2015
El altruismo singular de los pequeños empresarios

Multitud de iniciativas de responsabilidad social corporativa mueven la solidaridad anónima y silenciosa de 'pimes', cooperativas y autónomos. La aportación de su grano de arena, a pesar de pasar desapercibida, significa tanto o más que las campañas más mediáticas.

Dimarts, 10 Febrer 2015
Si su jefe nos está robando, escríbanos

Facilitar a los empleados medios, como teléfonos o e-mails, para denunciar las malas conductas es el arma más eficaz para prevenir delitos dentro de la organización. Contratar servicios de consultoras externas es otra de las opciones que las compañías contemplan para gestionar las denuncias.

Diumenge, 08 Febrer 2015

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.