Webs i apps

En aquest apartat hi trobaràs destacades altres pàgines web o aplicacions que, per les seves característiques, et recomanem
Search Keyword:
Total: 18 results found.
Tag: RS i Sostenibilitat (RSiS)
Ètica en els processos de cerca i selecció

Imagino que tothom en el nostre sector considera que treballa amb ètica, fent una feina correcta i segons uns valors de professionalitat. Però què diferencia a unes empreses de selecció i headhunting respecte a d’altres? Totes treballen igual? Quins valors prioritzen unes en comparació amb les altres? Què representa treballar amb ètica?

Dimarts, 12 Novembre 2019
La crisi del lideratge i un nou camí cap al futur

"Necessitem líders valents i humils, guiats per una brúixola moral i que tinguin un propòsit social i uns principis", reflexiona l'excandidata presidencial islandesa i CEO de "The B Team" Halla Tómasdóttir. Ho explica en una entrevista dins d'un recent esdeveniment TED. Tómasdóttir planteja com haurien de ser els líders moderns i recorda que molts d'ells necessiten canviar la seva forma d'actuar a risc de convertir-se en irrellevants.

Dimarts, 25 Juny 2019
El sorprenent ingredient que millora el funcionament d'una empresa

El compromís d'un empleat és part essencial de l'èxit organitzatiu. Aquesta és la teoria que va plasmar l'empresari i CEO de la companyia italiana de gas natural Snam, Marco Alverà, en una jornada TED organitzada recentment a Milà. Exposa que el sentiment de justícia, que ell vincula en part a temes ètics però que també relaciona amb coses més sorprenents com ara el marge atorgat per cometre errors, és clau per reforçar aquest compromís.

Dimarts, 10 abril 2018
Les persones, agents de canvi per a la generació d'organitzacions innovadores i sostenibles

Les empreses amb propòsit volen generar un impacte a l'exterior a mig i a llarg termini, volen deixar la seva empremta. Per aquest motiu molt sovint han incorporat la sostenibilitat al model de negoci. Per generar impacte, aquestes organitzacions aposten per la innovació promovent de manera natural la col·laboració en tota la cadena de valor: és la generació de valor compartit.

Dimecres, 10 Mai 2017
La Fundació organitza el 2n “Cicle de Diàlegs: Ètica aplicada a empreses i organitzacions”

En una nova col·laboració amb l’Obra Social “la Caixa”, durant el curs 2015-2016 estan tenint lloc 3 tallers que suposen la creació d’un espai comú de reflexió ètica compartida entre els móns acadèmic i empresarial. Properament, difondrem la informació generada als tallers a través de la participació de 24 organitzacions i empreses capdavanteres, i convocarem a una sessió final, conduïda per Begoña Román, experta en ètica aplicada, on es presentaran els resultats del treball dut a terme durant el cicle.

Dilluns, 18 Gener 2016
TEDxSant Cugat 2015: segones oportunitats

No es tracta de pensar en coses diferents, sinó de pensar en allò ja existent d'una manera innovadora. És allà on sorgeixen les segones oportunitats, de la reformulació de les idees actuals per adaptar-les a un entorn canviant amb l'afany de millora del benestar personal i col·lectiu. Aquest va ser el leitmotiv de l'últim TEDxSantCugat, on es van donar cita persones creatives, acadèmiques i expertes de diferents disciplines per aportar les seves experiències i opinions.

En el marc dels ja coneguts esdeveniments TED que propicien l'intercanvi d'idees i experiències, el passat 28 de maig es va celebrar la segona edició del TEDxSant Cugat, el fil argumental al voltant del qual van girar totes les conferències va ser “les segones oportunitats”. Va comptar amb vuit ponents que, provinents d’àmbits diferents però sota una mateixa premissa, van transmetre energia, valors i optimisme per poder mirar la vida des d'una altra perspectiva.

Entre ells, l'economista Raül Romeva, Laura Rosillo, fundadora de l'Observatori de l'Aprenentatge en la Madurescència, o Albert Bosch, esportista, emprenedor i escriptor compromès amb el lideratge responsable i amb el medi ambient.

Sota el títol “L'hora del procomú, per la via Ubuntu”, Romeva reflexiona sobre el Bé Comú, un concepte que pretén ser una palanca de canvi a nivell econòmic, polític i social. El seu desenvolupament ha donat lloc a l'Economia del Bé Comú, ideada per l'economista Christian Felber. Parlem d’una economia entesa com un sistema de mercat en el qual les coordenades dels motius i objectius d'aspiració de les empreses es regeixen per la cooperació i no per l'afany de lucre. Es percep com un procés obert quant als seus resultats, participatiu i de creixement local però amb efectes globals.

Romeva presenta el Be Comú com una alternativa al col·lapse de l'actual sistema capitalista. Com assenyala el ponent, el canvi de paradigma passa per entendre que el “jo” com a síntesi del capitalisme és en realitat autodestructiu. La filosofia Ubuntu, basada en la lleialtat entre les persones i la generositat entre elles, parteix de la idea que no existeix ni un “tu” ni un “ell”, sinó un “nosaltres”. És a dir, existim a través dels altres i si els altres no gaudeixen de benestar ni felicitat, nosaltres tampoc.

Es tracta de replantejar les lògiques del mercat, centrat en la individualitat, i reformular-lo a favor de les persones; és a dir, donar una segona oportunitat perquè la humanitat es reinventi. Aquesta nova oportunitat té cabuda dins d'un marc globalitzat, doncs estem en connexió permanent els uns amb els altres i el que fem com a individus té conseqüències per a la resta. Una mostra d'aquesta teranyina global que afecta i beneficia a tots és el recent auge de l'economia col·laborativa que, tal i com assenyala

Albert Cañigueral, autor del llibre Vivir mejor  con menos, representa un canvi social progressiu i profund i implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques

El mateix succeeix en allò que ens motiva en l'àmbit laboral, doncs ja no n'hi ha prou amb treballar en equip, sinó que cal fer-ho en un entorn col·laboratiu i que contribueixi al Be Comú. Aquesta és una preferència no només dels millenials, sinó de totes les generacions, incloent als baby boomers.

Va ser precisament una baby boomer una altra de les ponents. “Tinc 59 anys, treballats un a un i penso viure moltíssims més.” Així es presenta Laura Rosillo, que reflexiona al voltant del concepte de la Madurescència, la turbulenta i rebel mitjana edat de la generació del baby boom, que s'enfronta a l'adaptació al món laboral d'avui dia. Rosillo proposa a les persones de la seva mateixa generació una segona oportunitat: un canvi que neixi des de dins per resoldre aquesta crisi madurescent, aprofitant l’ocasió que brinda per a la seva generació el problema de l'envelliment actual de la piràmide demogràfica espanyola.

Les previsions apunten cap a un creixement sostingut de l'esperança de vida, per la qual cosa es tracta d'oferir fórmules que permetin el que en l'argot especialitzat es coneix com l'"envelliment actiu". La ponent comenta que malgrat els prejudicis que conformen la societat i la cada vegada més important discriminació per edat, no s'han de perdre les ganes d'aprendre i l'energia per treure partit a les oportunitats d'aquest tercer capítol de la vida, que són moltes. La capacitat de reinventar-se és clau per demostrar que l'experiència també aporta valor. Com conclou Rosillo: “Una papallona no és més que un cuc amb experiència”.

 

Accés a totes les conferències de TEDxSantCugat 2015: http://tedxsantcugat.com/videos-2015

Dilluns, 13 Juliol 2015
Els reptes de l'economia col·laborativa

Uber, BlaBlaCar i Airbnb són exemples coneguts d'una nova forma de negoci que està tenint cada cop més repercussions sobre el teixit empresarial internacional i que representa un canvi social progressiu i profund. Es tracta de l'economia col·laborativa. Albert Cañigueral, considerat com un dels gurus espanyols de l'àmbit, ens parla al TEDxBarcelonaSalon, que va tenir lloc recentment, d'un nou model sustentat en valors com la confiança i la transparència.

En el marc dels esdeveniments TEDx neix el TEDxBarcelonaSalon, que combina les ponències en viu de projectes relacionats amb la ciutat de Barcelona amb la projecció d’altres xerrades TED. La premissa d'aquests esdeveniments és fomentar el debat i compartir inquietuds, idees o propostes. Precisament en això es va basar l'última edició del mes d'abril: compartir, i no només idees, sinó també objectes, recursos o serveis. Albert Cañigueral, responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina de Ouishare i autor del llibre Vivir mejor con menos esbossa en aquesta xerrada cap on es dirigeixen les noves formes d'economia centrades en l'eficiència i en allò col·lectiu.

El ponent ens remunta a 2011, quan va començar-se a popularitzar la idea d'economia col·laborativa vinculada al terreny digital i en el que va decidir crear el blog Consumo Colaborativo, el lema del qual és “compartir reinventant la tecnologia.” En aquell moment eren pocs els que creien en aquest tipus d'iniciatives, però quatre anys més tard s'ha demostrat que les plataformes digitals que propicien l'intercanvi de béns i serveis s'estan menjant el món.

Les organitzacions de l'economia oberta i col·laborativa són capaces de fer coses d'una forma més transparent i més eficient que la resta, doncs el seu motor de funcionament no és únicament la persecució de rendiment econòmic. Això és el que Christian Felber denomina Economia del Bé Comú, sota la qual les empreses en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d'utilitat social. I és que si aconseguim substituir l'afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol tipus aprendran a entendre l'èxit d'una altra forma.

La col·laboració implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques. Fins i tot, assenyala Cañigueral, es parla d'un “nou poder digital” que fa referència a la coordinació entre iguals i a la participació massiva per crear el canvi. Les formes de fabricació i consum s'estan transformant gràcies a aquesta nova manera de relacionar-nos com a comunitat en l'econòmic, que des de fa ja algun temps està derivant en estructures descentralitzades i en l'obsolescència de l’status quo. Segons el ponent, la jerarquia tradicional, amb empleadors i empleats, queda enrere i comença a guanyar terreny un nou concepte d’externalització, que permet una relació més flexible entre empresa i treballadors a la recerca de major eficiència. Tanmateix, el fenomen de l’outsourcing desperta des de fa molts anys sentiments oposats. El portal d'intermediació laboral Amazon Mechanical Turk podria ser un exemple de la nova accepció d’externalització: facilita a les companyies la subcontractació de tasques digitals que resulten difícils per als ordinadors però que els humans poden fer, encara que això pugui suposar també, com afirmen alguns dels seus col·laboradors, un tracte impersonal i precari i un pitjor reconeixement del treball realitzat.

L'economia col·laborativa pretén ajudar a deixar enrere la crisi creada pel vell sistema econòmic dedicat a gestionar l'escassetat, per enfrontar-se a un nou repte: gestionar l'abundància. Com explica el ponent, durant anys hem produït en excés; per això, necessitem fabricar menys i dedicar-nos més als serveis. Això tindrà conseqüències a nivell de reconfiguració de l'entorn laboral. De fet estan sorgint noves modalitats d'ocupació sota demanda que, malgrat titllar-se de precàries, poden generar noves oportunitats, altres fórmules de retribució, de valoració i compensació allunyades del presentisme. Es tracta de l'auge del treball independent, freelance, multitasca o temporal produït per una “uberització” de la feina.

Cañigueral es pregunta si estem davant un “cooperativisme 2.0”, en el qual els propis treballadors s'organitzen per buscar vies mitjançant les quals compartir el valor que generen aquestes noves plataformes, la qual cosa es tradueix en iniciatives com les de coworking, que permeten que diferents professionals independents comparteixin un mateix espai on poden establir sinèrgies innovadores.

La visió inspiradora de la societat col·laborativa ens planteja un panorama inexorable i suggerent a parts iguals, però ple d'incògnites. Estem en un moment de canvi, albirant un nou horitzó de col·laboració però alhora coexistint amb el sistema capitalista tradicional. El ponent conclou que no sabem cap a on anem, però el que sí sabem és que “la millor forma de predir el futur és creant-lo.”

 

Accés a la conferència d'Albert Cañigueral de TEDxBarcelonaSalon: https://www.youtube.com/watch?v=PPdvLTe0wjA

{cbrelatedarticle ids="11768,11773,11808"}

Dimarts, 12 Mai 2015
‘Valor afegit’: Responsabilitat Social Corporativa, un nou model de gestió

La Responsabilitat Social comença a ser una realitat palpable en el dia a dia de les empreses. Segons un reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya, l'objectiu és que es converteixi en un autèntic model de gestió i que s'integri en les estratègies i reptes de les companyies. Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà, Joan Permanyer, director general d’Ordesa, o José Antonio Lavado, soci-director de Bidea, entre altres, participen en un reportatge on ens expliquen quines són les claus d'aquesta transformació.

Un conjunt important d’organitzacions ja ha pres mesures per millorar les conseqüències socials i mediambientals de les seves activitats, però ja no es tracta de realitzar accions puntuals de filantropia, sinó que la clau resideix en transformar el model de gestió empresarial, creant així noves formes de negoci. Un bon exemple és el Museu Nacional d’Art de Catalunya, una institució pública pionera per mesures com ara haver publicat el codi ètic al seu web, haver-se certificat en Gestió Ambiental via AENOR o haver creat un Consell Social per fer un seguiment del seu nou model de gestió responsable. Com comenta Josep M. Carreté, el seu gerent, cal reconstruir els pilars corporatius en base a allò ètic i social.

Com a part d'un tot, la RS ha d'estar vinculada als departaments de Recursos Humans i integrar-se al Comitè de Direcció de les empreses, doncs ha de formar part de les decisions estratègiques més importants, anota Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà. S’hi mostra d'acord Josep M. Lozano, professor de Ciències Socials d’ESADE, que explica que si no existeix aquest  component d'assumpció i suport per part dels màxims representants de les organitzacions, la RS es veu limitada. D'aquesta manera, la Responsabilitat Social Corporativa més tradicional s'ha d'anar convertint en Responsabilitat Social Estratègica.

A causa de la importància que està adquirint la RS i amb l'objectiu de dotar a Espanya d'un marc comú de referència per a les accions desenvolupades en aquests termes, el Govern de l'Estat ha aprovat recentment l'Estrategia Española de Responsabilidad Social de las Empresas 2014-2020.

Però no són només les grans empreses les que contribueixen a la societat, sinó que un gran nombre d'iniciatives de Responsabilitat Social mouen la solidaritat anònima i silenciosa de pimes, cooperativas y autónomos. Per Laboratorios Ordesa, haver aconseguit mantenir la seva plantilla durant la crisi ja és una manera de contribuir a la societat. Com indica Joan Permanyer, director general de la companyia, el seu objectiu és col•laborar en tot el que estigui al seu abast, sense oblidar que continuen sent una mitjana empresa.

José Antonio Lavado, soci-director de la consultora de sostenibilitat Bidea i membre de la Comissió Consultiva de la Fundació Factor Humà, incideix en que un dels canvis a afrontar de cara al futur és passar de l'empresa opaca a l'empresa relacional, prioritzant el diàleg entre la companyia i els seus interlocutors. Perquè la RS progressi ha d'estar basada en un ampli coneixement de les interrelacions entre corporació i societat.

La RS pot representar molt més que un cost, una limitació o un acte de caritat; pot arribar a ser una font d'oportunitats, d'innovació i d'avantatges competitius, perquè el millor negoci és ser honrat.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/responsabilitat-social-corporativa-un-nou-model-de-gestio/video/5482776

Dimecres, 25 Març 2015
eQuàliment, la solidaritat intel·ligent: tecnologia al servei de les persones!

A causa de la crisi, la distribució d’aliments a famílies en situació de necessitat ha viscut un creixement espectacular en els darrers quatre anys. En aquest context va néixer eQuàliment, per donar resposta a aquest increment i com a solució per abordar la necessitat urgent de comptar amb millors eines de gestió en la captació i distribució d’aliments solidaris i de coordinació entre els diferents actors d’un territori.

La necessitat d’aliments continua creixent, malgrat les xifres macroeconòmiques actuals.

La distribució d’aliments a famílies en situació de necessitat ha viscut un creixement espectacular –proper al 60%- en els darrers quatre anys, amb motiu de la greu crisi actual i sembla que les “bones” notícies macroeconòmiques no acabaran a curt termini amb aquesta situació.

En aquest context va néixer eQuàliment, per donar resposta a aquest increment espectacular de la demanda i com a solució per abordar la necessitat urgent de comptar amb millors eines de gestió en la captació i distribució d’aliments solidaris i de coordinació entre els diferents actors d’un territori.

Actualitat de la distribució d’aliments solidaris

En l’actualitat el sistema eQuàliment ja s’aplica a més de 30 municipis de Catalunya, com Barcelona, Terrassa, El Prat, Cornellà, Vic, Manlleu, Sant Adrià, Sant Boi, Santa Coloma, Girona, Figueres, Sabadell, Vilafranca del Penedès, Reus o Tortosa, entre molts altres. En aquests moments està implantat en ajuntaments que representen aproximadament el 30% de la població de Catalunya. Es poden consultar les referències complertes al web: www.equaliment.org

A Catalunya, com a l’Estat espanyol, el lliurament d’aliments als beneficiaris la duen a terme nombroses entitats locals de voluntariat, de diferents dimensions i capacitats, les quals reben les partides més importants d’aliments de les fundacions de Bancs d’Aliments i de Creu Roja que, en qualitat de “majoristes”, distribueixen els aliments provinents dels pressupostos dels excedents alimentaris de la Unió Europea i els que obtenen d’empreses i particulars a través de donacions i recaptes. Només a la província de Barcelona hi ha més de 600 entitats que reparteixen aliments a beneficiaris finals.

En aquests darrers anys, nombroses entitats i serveis socials municipals han anat prenent consciència de la necessitat de coordinar aquesta activitat i ja estan en marxa amb l’ajuda d’eQuàliment en nombrosos municipis projectes què racionalitzen la distribució d’aliments en els que s’involucren col·laborativament el conjunt d’actors implicats.

Què aporta eQuàliment

eQuàliment és un sistema per gestionar la distribució d’aliments solidaris, amb tres objectius:

- Ser més eficient, facilitant la feina dels voluntaris i la previsió de necessitats - Ser més equitatiu, perquè arribi a tothom que ho necessiti segons les seves necessitats, i - Ser més transparent, amb informació clara i a temps per a tots els actors involucrats –entitats, voluntaris, administració, empreses, majoristes i la societat en general.

Inclou:

- una aplicació informàtica dissenyada específicament, i - un acompanyament en la implantació i seguiment dels projectes.

L’aplicació informàtica permet gestionar el cicle complert del procés, des de la prescripció per part dels tècnics de serveis socials fins el lliurament equitatiu d’aliments als beneficiaris. D’aquesta manera s’integra en una única plataforma el sistema de cites i de lliuraments a les famílies, la gestió logística del magatzem i l’explotació de dades per fer una previsió concreta de les necessitats d’aliments.

eQ_Solidaritat Intel·ligent, el nou programa de voluntariat corporatiu

eQuàliment també és inclusiu amb les empreses a través del nou programa de voluntariat corporatiu“eQ_Solidaritat intel·ligent”. Un exemple és l’empresa LUCTA, S.A., gràcies a la qual quatre municipis del Vallès Oriental han implantat eQuàliment per fer més eficient, equitativa i transparent la distribució d’aliments.

El programa de voluntariat corporatiu permet a les empreses i als voluntaris acabar amb la recollida d’aliments “a cegues” i expressar la seva solidaritat a partir de les dades reals que aporta eQuàliment, disposant d’informació sobre l’impacte real de la seva cooperació en un territori concret.

Premis i reconeixements

eQuàliment va rebre al maig del 2014 el premi Barcelona Digital en la categoria d’impacte social i ha aparegut en diferents mitjans de comunicació com per exemple el programa de TV3 “Valor Afegit” (vídeo incrustat a l'inici). Aquest reportatge i tota la informació sobre eQuàliment es pot consultar al web: www.equaliment.org. També es pot seguir el compte de Twitter: @eQualiment

Dilluns, 23 Febrer 2015
Persones, creació de valor compartit i empreses sostenibles (sobre un discurs de Cèsar Molins, l’enginyer humanista)

Escoltar les paraules d’agraïment del director general d’AMES, empresa guanyadora del  VI Premi Factor Humà Mercè Sala 2014, en rebre el guardó, era com sentir una alenada d’aire fresc, després d’una tanda de declaracions grandiloqüents de tants i tants directius d’organitzacions venent les seves realitzacions de darrera generació, a mitjans de comunicació, conferències i altaveus de difusió de tot tipus.

M’atreveixo a dir que Cèsar Molins és el que podríem definir com a enginyer humanista i que la particularitat del seu discurs rau en que gran part de les seves afirmacions eren absolutament extrapolables a la vida de la majoria de nosaltres. Vegin, si no.

Cèsar Molins ens va parlar de seny, de tractar bé a les persones, perquè s’ho mereixen i, a més, ben tractats tots som més positius i generosos i per tant col•laborem amb el millor de nosaltres per a l’èxit de projectes comuns: en aquest cas l’empresa.

Va defensar la innovació incremental, és a dir, del dia a dia, d’allò que sabem que no funciona i malgrat això deixem de banda tan sovint, perquè ens sembla una nimietat enfrontat al repte de la vida sencera, en majúscules. I, tanmateix, hauríem de saber que si som capaços de resoldre aquestes falles quotidianes, al cap del temps la nostra vida és millor (i la de l’empresa).

Cal mirar a llarg termini. Mirar més enllà, ser capaços d’avançar-nos al que vindrà i posar les bases per enfrontar-ho amb la voluntat de pervivència, de permanència i de millora. El director general d'AMES ens parlava d’empresa, però el seu discurs era fàcilment replicable al model de viure, era d’escala humana - i se li entenia tot-.

I, més enllà del seu discurs, un repàs als valors de la seva empresa ens diu que han entès perfectament allò que els que treballem en l’àmbit de la responsabilitat social i la sostenibilitat ens cansem de predicar: la força de la construcció compartida, del valor compartit dels projectes.

Ah! i no oblidem el sentit comú. Tan rar com una pedra preciosa i al qual el senyor Molins apel•lava per a la construcció de les nostres empreses i per no perdre’ns en la velocitat, de vegades turbulenta, dels temps actuals.

Encara que Cèsar Molins va acabar les seves paraules lamentant que parlava per a un fòrum de “convençuts”, que compartien ja d’entrada moltes de les seves idees i realitzacions, no tinc cap mena de dubte que, entre las persones que l’escoltàvem en aquell auditori, no vaig ser l’única que vaig pensar: aquest senyor no podria explicar la seva visió i fer-ne seguidor a un nombre rellevant d’empresaris d’aquest país “invencible” que, segons les seves paraules, podríem arribar a ser?

Acabem: pels que no hi vàreu ser, i per si trobeu un moment, aquí teniu el link: https://www.youtube.com/watch?v=N6kkirdoAy8

{cbrelatedarticle ids="11366"}

Dimecres, 21 Gener 2015
Xavier Sala i Martín: "No sé ben bé què és això del neoliberalisme"

En el context d’una societat que comença a sortir de la crisi econòmica, el debat sobre la responsabilitat que hi ha tingut l’Economia com a disciplina acadèmica s’escolta cada cop més. La mala gestió dels últims anys ha provocat un replantejament dels enfocaments que hauria d’utilitzar l’Economia des de la Universitat per posar èmfasi en la seva dimensió social. Un dels principals exponents actuals d’aquesta mirada diferent és Thomas Piketty, gràcies al seu llibre El Capital al Segle XXI. En una entrevista de Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio, l’economista Xavier Sala i Martin opina sobre el tema.

42 associacions d’alumnes de facultats d’Economia de 19 països han fet públic recentment un manifest impactant. En ell s’explica que els plans d’estudis d’aquesta carrera universitària pateixen d’un biaix ideològic en favor del neoliberalisme. Reclamen currículums acadèmics més plurals que recullin ideologies diverses i crítiques i amb un enfocament més orientat a l’esfera social de l’economia. L’alumnat considera que per afrontar els reptes de futur, i amb el precedent de la recessió econòmica, aquests canvis són totalment necessaris. Aquesta, però, no és l’opinió de l’economista i professor universitari Xavier Sala y Martín, que en una entrevista recent a Catalunya Ràdio va expressar el seu desacord amb la iniciativa. Considera que no existeix biaix ideològic en el món acadèmic i justifica la menor presència de les teories crítiques amb el fet que molt pocs investigadors treballen sobre aquestes. Un d’aquests investigadors, segons Sala i Martín minoritaris, està en el focus dels mitjans de comunicació. Es tracta de Thomas Piketty, autor d'un llibre que ha provocat un gran debat: El Capital al Segle XXI. Piketty hi realitza una recollida de dades des de 1700 fins al 2012 per veure el creixement del rendiment del capital. Les conclusions de l’estudi mostren que aquest creixement ha estat d’entre un 4 i un 5%, mentre que en canvi el creixement de la producció durant el mateix període només ha estat de l’1,6%. D’aquí n’extreu el seu famós postulat: R és més gran que G (on R vol dir “Rate of Return”, taxa de rendiment; i G és “Economic Growth”, creixement econòmic), és a dir, que el creixement del rendiment del capital és més gran que el creixement econòmic. I a partir d’aquesta conclusió indueix que els capitalistes cada vegada són més rics i que es crea una desigualtat creixent. Molts experts, però, discuteixen la seva teoria: pocs dies després d’aquesta entrevista amb Sala i Martín un controvertit article publicat al Financial Times assenyalava alguns errors en la recollida de dades i denunciava un biaix en la seva utilització.

Tanmateix, Sala i Martín durant l’entrevista posa èmfasis en el que considera “un error lògic en la interpretació de les dades” per part de Piketty: “Pot ser que la gent estalviï quan és jove, que aquests estalvis generin un rendiment enorme i que quan siguin grans s’ho cruspeixin tot i deixin 0 en herència. En aquest cas, seria cert que “R>G” però no implicaria necessariament que l’herència es passés de pares a fills”. Un altre error que comet Piketty, segons Sala i Martín, és que malgrat la mostra del seu estudi va des de 1700 fins al 2012, ell mateix afirma que les dades de gran part del segle XX no són representatives a causa del daltabaix que van generar les dues guerres mundials. Així doncs, pel que fa al segle XX, comença a tenir en compte realment les dades a partir dels anys 70. Això, opina Sala i Martín, és un problema per a l’estudi, perquè quan el llibre parla de capital, es refereix al capital productiu i no inclou moltes coses que són diferents a aquest capital però que van esdevenir la riquesa de molta gent a partir de la dècada dels 70, com ara el cotxe, la nevera, el televisor... Sala i Martín afirma que: “Malgrat molts ciutadans no tenen propietats, la majoria tenen molts diners posats en aquestes coses”. D’aquesta manera la diferència entre el capital productiu i el rendiment del treball és la mateixa que al 1700, perquè quan mires quina és la part del capital que ha augmentat (i que seria la desigualtat a la qual es refereix Piketty), t’adones que es tracta del preu de l’habitatge. Això voldria dir que els que tenen cases grans són cada vegada més rics, però no necessariament que els capitalistes rics explotin els treballadors i es passin la riquesa de pares a fills. Sala i Martín ho té clar: “La interpretació que Piketty fa no és la que les dades semblen ensenyar”. La reivindicació dels estudiants d’Economia de diverses universitats del món, així com les teories econòmiques crítiques amb el neoliberalisme fan palesa una polarització ideològica cada cop més accentuada. Els economistes més influents del món estan en desacord entre ells sobre quines han de ser les bases per assolir una economia capaç de fer avançar la societat en el seu conjunt.

 

També pots accedir a l’entrevista d’El Matí de Catalunya Ràdio al portal del 3/24: http://www.324.cat/video/5077691/economia/Sala-i-Martin-No-se-ben-be-que-es-aixo-del-neoliberalisme

Dijous, 12 Juny 2014
Resultados y buen gobierno empresarial

Con motivo del VI Premio Factor Humà Mercè Sala, los miembros del nuevo Consejo Asesor de la Fundació han publicado conjuntamente un artículo en La Vanguardia sobre la importancia de la cultura empresarial como ventaja competitiva para lograr la excelencia. Los autores: Salvador Alemany, Núria Basi, Victòria Camps, Manel del Castillo y Josep Santacreu.

Diumenge, 18 Mai 2014
La polémica del beneficio propio y la caridad de las empresas: Responsabilidad Social Corporativa

Ernesto Ruiz Merino, Consejero Delegado de Ferris Hills: En rasgos generales, la empresa es un organismo que solo buscará sacar beneficios propios. Pero también es cierto que tenemos muchos ejemplos dónde la organización tiene diferentes razones sociales, vinculadas a satisfacer las necesidades de la sociedad en la que se desenvuelve. Por supuesto, no descuidarán las participaciones de sus inversores, pero tampoco se olvidarán de generar beneficios para impulsar sus objetivos sociales o medioambientales.

Con esta afirmación se nos viene a la cabeza el término RSC, que hará alusión a una contribución activa y voluntaria, por parte de las empresas, a mejoras sociales o ambientales.

Por supuesto, una empresa no es una ONG, busca un equilibrio entre lo que le va a reportar la ayuda a los demás, y el beneficio que eso le dará a su imagen.

Aunque sinceramente, fuera de los pensamientos oscuros, donde el único interés sea el beneficio propio, los organismos ayudan, colaboran, se ajustan para llegar a su público, mirarlo de frente y atender, en mayor o menor medida, a sus peticiones.

Lo que es una realidad, por supuesto, es que indiferentemente de su finalidad social, con este tipo de acciones, se mejora la visibilidad de la empresa en la sociedad, contribuyendo y potenciando la imagen más cercana de los organismos.

El objetivo es conseguir cambiar la visión de las empresas, para que éstas sean conscientes de la importancia y los grandes beneficios que tiene una responsabilidad social corporativa bien gestionada y organizada. Todo ello tiene muchos más beneficios asociados de los que nos creemos en primera instancia, más allá de la imagen pública o el ahorro de costes.

El bienestar de los trabajadores, la repercusión positiva en la sociedad o el cuidado medioambiental, son fines, con los cuales, y con el tiempo, darán pluses a nuestro negocio, permitiendo el acceso a consumidores más exigentes y con visión de futuro.

El problema es que las empresas se muestran temerosas en invertir su dinero en algo que a primera vista no le responderá con beneficios. Pero muchas veces, las acciones no tendrán demasiados costes, por ejemplo, contratar a personas del ámbito local para impulsar el desarrollo de esa región, o también realizar encuestas de satisfacción para conocer la opinión de los proveedores y los trabajadores; que no solo parezca que estamos en constante evaluación hacia ellos, sino también que tenemos ganas e interés en conocer su concepción de la empresa.

Tendremos en cuenta que con la entrada de la globalización, las cadenas de producción se han extendido por todo el mundo, por lo que nuestra responsabilidad social deberá abarcar a un grupo mayor de personas y entidades relacionadas con nuestra actividad.

Por tanto, nuestro comportamiento ético tendrá gran importancia en nuestra escala de valores personales, pero siendo empresa, mucho más. Este concepto implicará vinculación respecto a valores socioeconómicos y ambientales, reflejando una nueva dimensión de la empresa preocupada por su sostenibilidad.

{iarelatednews articleid="10567,10732"}

Divendres, 10 Gener 2014
Valors humans a l’empresa: Anna Fornés participa al programa de ràdio “Valors a l’alça” de La Xarxa Comunicació Local

La directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés, va ser entrevistada a l'espai radiofònic Valors a l’alça de la Xarxa, presentat per Queralt Flotats el passat 18 de novembre. Fou en el marc d’un programa dedicat als valors humans a l’empresa i a les conseqüències de la crisi en la gestió de persones.

Dilluns, 25 Novembre 2013
Feina amb Cor

Des de l’inici de la crisi econòmica, Càritas ha abordat qüestions que requerien una actuació més urgent i que representen el seu àmbit d’acció històricament assistencial, com ara el suport alimentari, l’atenció a la infància i el servei d’assessorament a l’habitatge. Tanmateix, ara presenten un projecte de desenvolupament de programes de formació en habilitats per a persones en atur de llarga durada en col·laboració directa amb les empreses: Feina amb Cor.

Càritas Diocesana de Barcelona ha volgut anar un pas més enllà amb el seu nou programa Feina amb Cor que pretén donar un acompanyament personalitzat i de la mà de les empreses per oferir pràctiques laborals, formació dual o per potenciar la figura de l’aprenent. Àngels Valls, coordinadora del projecte, afirmava recentment que reforçant aquest contacte directe amb el món empresarial s’espera poder arribar a un 20% o un 30% de reinserció laboral.

El programa de l'organització humanitària de l'Esglèsia Catòlica comptarà amb tres milions d’euros de pressupost i anirà destinat a aturats de llarga durada, persones que han esgotat les prestacions i famílies sense cap ingrés.“L’objectiu és la recuperació de l’autoestima de les persones i aconseguir donar, a través de l’acompanyament personal, formació en habilitats personals i en habilitats prelaborals”, afirma Jordi Roglà, director de Càritas, referint-se a tots aquells passos previs i necessaris per poder trobar feina.Una de les claus del nou programa és la col·laboració directa amb les empreses, i per això el 28 d’octubre es va presentar el projecte al Teatre Victoria, on es va convidar a més de 200 empresaris amb els quals ja havien treballat en projectes anteriors per aconseguir la seva complicitat i participació en aquesta nova iniciativa. Les possibilitats de col·laboració de les organitzacions que es vulguin comprometre són molt àmplies i poden anar des de donacions directes fins a la col·laboració en programes de formació dual, contractació dual i aules obertes per a persones en atur. Fins ara Càritas ha dedicat set milions a programes de formació i inserció que han arribat a 25.000 persones. Tot i així, veient les xifres globals dels problemes del nostre mercat laboral, no es pot ser gaire optimista. Segons un informe elaborat per l’Observatorio de Realidad Social, el 70% de les persones ateses per Càritas en edat laboral estan a l’atur, el 28% de les llars no tenen cap ingrés econòmic i el 54% de les famílies que demanen ajuda tenen fills a càrrec. Sense oblidar que el 73% dels usuaris que havien demanat ajuda l’any anterior, han hagut de tornar a fer-ho enguany.Noves iniciatives com aquesta suposen doncs un nou pols contra la pobresa i l’atur, i, en definitiva, suposen un pas més en la lluita per la dignitat.

 

Accés al spot del programa Feina amb Cor: https://www.youtube.com/watch?v=5MnCiydV1uo{cbrelatedarticle ids="11355,10860"}

Dilluns, 11 Novembre 2013
L’Economia del Bé Comú

El trencador concepte de l’Economia del Bé Comú, desenvolupat per Christian Felber, proposa substituir els valors negatius que ens regeixen i es desprenen de l’ordre econòmic actual pels valors ètics que ja promouen les constitucions de qualsevol país democràtic. D’aquesta manera es vol acabar amb la suposada incompatibilitat de les empreses per ser alhora rendibles i ètiques. Tal i com va explicar Felber en una conferència a TEDxMurcia, el canvi també passa necessàriament per la pressió política a partir de l’organització d’assemblees democràtiques de ciutadans a nivell municipal.

 

 

Les societats dels països democràtics actualment convivim amb una gran contradicció, afirma Christian Felber, professor d’Economia a la Universitat de Viena i autor del llibre La Economia del Bien Común. Veiem que els valors que inspiren les constitucions dels països democràtics es contradiuen absolutament amb els valors que es desprenen de l’ordre econòmic actual. Malgrat que les lleis fonamentals dels països promouen el Bé Comú com a objectiu de tota activitat econòmica, l’economia real es basa en l’afany de lucre i en la competència.

Davant d’aquesta incoherència, Felber proposa l’Economia del Bé Comú com a nou mètode de funcionament i de concepció. Sota aquesta nova economia, les empreses, en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d’utilitat social. Tan important és que produeixin beneficis, com que respectin el medi ambient, remunerin igual a homes i dones, no explotin els seus treballadors, creïn ocupació…

Segons el conferenciant, si aconseguim substituir l’afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol mena aprendran a entendre el seu propi èxit d’una altra manera.

Però per arribar a fer-ho, abans cal canviar el sistema de recompenses i incentius. Actualment, comportar-se de forma poc ètica pot dur a l’èxit econòmic i, en canvi, una gestió amb responsabilitat envers les persones i el medi ambient pot resultar cara. Per resoldre el problema, Felber ha creat una senzilla escala comprensible per a tots els públics que va dels 0 als 1.000 punts i que calcula el nivell d’acompliment dels valors ètics constitucionals, del compromís i de la implicació de les empreses amb el seu entorn. Aquest instrument empresarial és el 'balanç del bé comú', amb el qual s’avaluen els factors abans esmentats i d’altres de l’economia a nivell micro. A partir del resultat assolit amb aquesta escala s’haurien d’establir recompenses per a les empreses més responsables, com ara no pagar IVA ni aranzels, obtenir crèdits a interès 0 o ser afavorides en la contractació pública, de manera que complir amb un sistema de valors fos més rendible econòmicament que deixar de fer-ho.

El mateix passa amb els països i l’economia a nivell macro: l’indicador del producte interior brut (PIB) es substituït pel 'producte del bé comú', un indicador que mesura la qualitat de la democràcia, de la política mediambiental, del just repartiment dels beneficis generats, de la igualtat, etc.

Tanmateix, l’estratègia que el moviment vol dur a terme per proliferar no té en compte d’entrada els Governs o els Parlaments: “No creiem que avui estiguin al servei dels ciutadans,” afirma. Caldria que emergís una nova figura democràtica més local: assemblees democràtiques de ciutadans a nivell municipal. Aquestes haurien de ser les que debatessin democràticament sobre els punts d’un nou ordre econòmic més just.

“Si milers de municipis d’arreu fan això, crearem la pressió política necessària perquè es pugui repetir en un nivell més general a molts països i, potser fins i tot, a nivell europeu.”

Conclou Felber convidant totes les persones, empreses i municipis a unir-se a un moviment molt participatiu gestat l’any 2008 a Àustria i que de moment ja compta amb més de 1.000 empreses i molts municipis i universitats adherides.

 

Accés a la conferència de Christian Felber a TEDxMurcia: https://www.youtube.com/watch?v=Wz2OUD3ILzk{cbrelatedarticle ids="10484,11165,11234,11246,13090"}

Dijous, 17 Octubre 2013
Compromiso y resultados

La Vanguardia ha dedicado un artículo dentro del suplemento Dinero del 26 de mayo de 2013 al Manifiesto Factor Humà de las organizaciones comprometidas con el valor de las personas. Cuenta con las aportaciones de Pilar Jiménez, Directora de Recursos Humanos y Organización de Grup Marítim TCB, y de Pau Juste y Anna Fornés, Presidente y Directora de la Fundació Factor Humà.

Diumenge, 26 Mai 2013
L’ètica i la responsabilitat econòmica en un joc de taula

Què passa amb els diners un cop són al banc? Quins efectes socials i mediambientals tindran en el món sencer les inversions que se’n derivin? Ethica és un curiós i impactant joc de taula que pretén donar resposta a aquestes preguntes i, mitjançant una representació esquemàtica dels circuits mundials de fluxos de diners, ens vol conscienciar sobre la responsabilitat que tenim en aquest procés i les seves conseqüències.

 

 

Un banquer informa a un client de què si fa una inversió als Estats Units li donaran un 4%, però si la fa a Argentina, només un 2%. Tot i així podria ser que la inversió als Estats Units no respectés les mesures mediambientals mínimes. Què hauria de decidir el client? Invertir als Estats Units sense tenir en compte les repercussions o acceptar només un guany del 2% i invertir a Argentina? Pot semblar que aquest tipus de decisions no les haurem de prendre mai, primer perquè no ens sentim responsables dels diners que tenim dipositats en una entitat financera, i després perquè el més probable és que tampoc sapiguem en que s’inverteixen. Aquesta mentalitat acomodada i conformista és la que vol canviar Ethica, el primer joc de taula que planteja dilemes sobre els efectes globals que produeixen els negocis. Ethica neix amb l’objectiu de conscienciar-nos de l’impacte social i mediambiental que tenen en el món sencer les decisions d’organitzacions financeres i empresarials però també les dels particulars. Ethica, desenvolupat per l’empresa social Barcelonya, posa als seus jugadors en el rol de les entitats financeres i de les famílies que volen ingressar els seus diners.

Per entendre a grans trets el funcionament del joc, pots veure aquesta notícia de La Sexta on en parlen: http://www.lasexta.com/noticias/economia/ethica-juego-que-pone-mesa-mundo-financiero-actividad-empresarial_2012102000088.html Ethica ha suscitat un gran interès per part de professors de secundària  i d’universitat i diverses ONG amb orientació cap a les finances ètiques. La gran diferència respecte a moltes altres iniciatives recreatives, a més de ser pionera en la temàtica de la sostenibilitat econòmica, ambiental i social, és que té un objectiu pedagògic i de conscienciació. Els jugadors hi poden veure una representació dels fluxos de diners mundials a petita escala sense necessitat de més suport que el propi joc. I més enllà del factor de responsabilitat, el joc exigeix posar en pràctica fins i tot estratègies de geopolítica i d’economia. La gran varietat de usos i possibilitats que té ha portat a Barcelonya a organitzar jornades de formació per què els interessats puguin treure’n el màxim profit.

El nivell de maduresa que exigeix i la complexitat de les seves opcions fan que l’edat mínima recomanada per jugar sigui de 15 anys. La partida es pot muntar amb un mínim de 6 i un màxim de 27 jugadors, cosa que per exemple el fa ideal a una classe de secundària. Exemples com el d’Ethica porten a Robert Ballester, gerent de la Fundación Etnor, a afirmar que: “Les empreses funcionen si generen confiança,  si transmeten ètica i una bona gestió”. Una tendència a la Responsabilitat Social cap a la qual ja fa temps que s’hi estan afegint moltes organitzacions. Aquesta iniciativa ens porta a fer una reflexió crítica sobre la responsabilitat ciutadana a informar-se sobre què passa amb els diners un cop són al banc. I, segons sembla, esbrinar-ho no deixarà a ningú indiferent.L’ètica no és un joc, i Ethica ens ho demostra..

 

Dilluns, 17 Desembre 2012

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.