Entrevistes a la nostra xarxa

Converses amb persones rellevants que d'una manera o altra formen part de la xarxa de la Fundació Factor Humà
Search Keyword:
Total: 42 results found.
Tag: economia social
“Pagamos a los empleados el 30% del aumento de beneficio”

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Koldo Saratxaga, reanimador de empresas; relanzó la multinacional Irizar: "Antes de empezar un proyecto en una empresa hacemos una asamblea y todas las personas del equipo deben decir que sí a nuestro programa de reformas por una mayoría muy clara. Después me reúno con cada uno para ver qué les motiva y empezamos a repartirlo todo y también el orgullo y la satisfacción."

Dijous, 11 Juliol 2019
Un estudio vincula el fracaso de Fagor Electrodomésticos a la nepotista política de contratación y el absentismo laboral

Un estudio de la UPV/EHU ha concluido que la política de recursos humanos y factores como el "nepotista" reclutamiento preferente de sus empleados entre descendientes de los miembros socios, una creciente tasa de absentismo laboral, sobre todo entre los socios jóvenes, un sistema de producción taylorista y una "jerarquía de dominación inversa" contribuyeron a acelerar el declive y posterior fracaso como proyecto empresarial de Fagor Electrodomésticos.

Dijous, 25 abril 2019
El grupo Mondragón convierte en sinfonía su filosofía cooperativa

La corporación empresarial se ha embarcado en un proyecto musical para difundir sus principios, con 8 piezas compuestas por Fernando Velázquez y el apoyo de la orquesta sinfónica de Euskadi. La letra de las piezas alude a distintas facetas del movimiento cooperativo: la industria, la distribución, las finanzas, la internacionalización, el conocimiento o el futuro.

Divendres, 01 Març 2019
Tomàs Llompart: "El model de participació d’una cooperativa és un exemple per a altres tipus d’organitzacions”

Tomàs Llompart (Barcelona, 1968) rep la Fundació Factor Humà a la seu de Suara Cooperativa, situada en un edifici d’oficines d’un barri de Barcelona ple d’edificis d’oficines. La seva organització és una empresa: amb despatxos, amb empleats; un negoci que busca rendiment econòmic. Però, alhora, també és una cooperativa que té l’economia solidària —per a molts, un oxímoron— i l'absència d'ànim de lucre com a banderes.

Dimarts, 28 Novembre 2017
'Job sharing': Yo comparto mi empleo y mi salario

Repartir un puesto de responsabilidad entre dos trabajadores gana adeptos en Europa. Esta nueva vuelta de tuerca de la economía colaborativa no deja de ganar adeptos en algunos países europeos, donde el trabajador exige cada vez más flexibilidad para poder compaginar el empleo con otras facetas de su vida o con otros trabajos. Las empresas que lo ofrecen son cada vez más conscientes de lo beneficioso que resulta contar con dos cabezas por el precio de una.

Dimecres, 26 Octubre 2016
Artículo de opinión: La economía colaborativa entre profesionales

Ángel Román, experto en transformación digital y sociólogo, profesor del máster de innovación digital de la escuela de nuevas tecnologías CICE: "La motivación de los profesionales está mutando, ya no solo se busca el reconocimiento económico, sino ejercer un trabajo que pueda cambiar el mundo (o la porción de mundo en la que habitamos)."

Dijous, 02 Juny 2016
Luces y sombras del nuevo fenómeno de la economía colaborativa

La fórmula del intercambio, reciclaje o de servicios alternativos es ya una realidad en España y se expande a pasos agigantados, mientras que la legislación avanza a un ritmo mucho más lento. Con el objetivo de establecer una regulación común, la Comisión Europea presentará en verano las guías para la aplicación de las leyes vigentes en la economía colaborativa.

Diumenge, 17 abril 2016
Paradigma del liderazgo inclusivo

La alternativa a la actual versión del capitalismo contemporáneo puede ser la economía cooperativa y, por extensión, la economía social. En esta socialización de la economía encontramos sobre todo cooperativas, un modelo participativo, en el que la base y pilar son las personas por delante del capital.

Dimarts, 26 Gener 2016
Sociedad cooperativa y responsable

La responsabilidad social debe cambiar porque aún va ligada a un modelo laboral y empresarial que pronto quedará obsoleto. Todo indica que los intereses de los trabajadores españoles del futuro encajan con los valores fundamentales de las cooperativas.

Dimarts, 26 Gener 2016
Alternativa para crear y mantener empleos

La economía social crea y mantiene empleos y es la mejor vía para emprender garantizando el control sobre la propia creación. La aportación más relevante que hoy puede hacer la economía social tiene que ver con la necesidad de revertir todo lo que nos ha llevado al retroceso actual.

Dimarts, 26 Gener 2016
Auge del 'trabajo bajo demanda', ¿es posible un mercado laboral libre?

El consumo bajo demanda conlleva a la aparición de nuevos trabajadores 'bajo demanda' y abre a su vez el debate de si estos se deben comportar como 'contratistas independientes', eligiendo cuánto desean trabajar, o como empleados dependientes, disfrutando de los beneficios sociales que ello comporta.

Dimecres, 09 Setembre 2015
TEDxSant Cugat 2015: segones oportunitats

No es tracta de pensar en coses diferents, sinó de pensar en allò ja existent d'una manera innovadora. És allà on sorgeixen les segones oportunitats, de la reformulació de les idees actuals per adaptar-les a un entorn canviant amb l'afany de millora del benestar personal i col·lectiu. Aquest va ser el leitmotiv de l'últim TEDxSantCugat, on es van donar cita persones creatives, acadèmiques i expertes de diferents disciplines per aportar les seves experiències i opinions.

En el marc dels ja coneguts esdeveniments TED que propicien l'intercanvi d'idees i experiències, el passat 28 de maig es va celebrar la segona edició del TEDxSant Cugat, el fil argumental al voltant del qual van girar totes les conferències va ser “les segones oportunitats”. Va comptar amb vuit ponents que, provinents d’àmbits diferents però sota una mateixa premissa, van transmetre energia, valors i optimisme per poder mirar la vida des d'una altra perspectiva.

Entre ells, l'economista Raül Romeva, Laura Rosillo, fundadora de l'Observatori de l'Aprenentatge en la Madurescència, o Albert Bosch, esportista, emprenedor i escriptor compromès amb el lideratge responsable i amb el medi ambient.

Sota el títol “L'hora del procomú, per la via Ubuntu”, Romeva reflexiona sobre el Bé Comú, un concepte que pretén ser una palanca de canvi a nivell econòmic, polític i social. El seu desenvolupament ha donat lloc a l'Economia del Bé Comú, ideada per l'economista Christian Felber. Parlem d’una economia entesa com un sistema de mercat en el qual les coordenades dels motius i objectius d'aspiració de les empreses es regeixen per la cooperació i no per l'afany de lucre. Es percep com un procés obert quant als seus resultats, participatiu i de creixement local però amb efectes globals.

Romeva presenta el Be Comú com una alternativa al col·lapse de l'actual sistema capitalista. Com assenyala el ponent, el canvi de paradigma passa per entendre que el “jo” com a síntesi del capitalisme és en realitat autodestructiu. La filosofia Ubuntu, basada en la lleialtat entre les persones i la generositat entre elles, parteix de la idea que no existeix ni un “tu” ni un “ell”, sinó un “nosaltres”. És a dir, existim a través dels altres i si els altres no gaudeixen de benestar ni felicitat, nosaltres tampoc.

Es tracta de replantejar les lògiques del mercat, centrat en la individualitat, i reformular-lo a favor de les persones; és a dir, donar una segona oportunitat perquè la humanitat es reinventi. Aquesta nova oportunitat té cabuda dins d'un marc globalitzat, doncs estem en connexió permanent els uns amb els altres i el que fem com a individus té conseqüències per a la resta. Una mostra d'aquesta teranyina global que afecta i beneficia a tots és el recent auge de l'economia col·laborativa que, tal i com assenyala

Albert Cañigueral, autor del llibre Vivir mejor  con menos, representa un canvi social progressiu i profund i implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques

El mateix succeeix en allò que ens motiva en l'àmbit laboral, doncs ja no n'hi ha prou amb treballar en equip, sinó que cal fer-ho en un entorn col·laboratiu i que contribueixi al Be Comú. Aquesta és una preferència no només dels millenials, sinó de totes les generacions, incloent als baby boomers.

Va ser precisament una baby boomer una altra de les ponents. “Tinc 59 anys, treballats un a un i penso viure moltíssims més.” Així es presenta Laura Rosillo, que reflexiona al voltant del concepte de la Madurescència, la turbulenta i rebel mitjana edat de la generació del baby boom, que s'enfronta a l'adaptació al món laboral d'avui dia. Rosillo proposa a les persones de la seva mateixa generació una segona oportunitat: un canvi que neixi des de dins per resoldre aquesta crisi madurescent, aprofitant l’ocasió que brinda per a la seva generació el problema de l'envelliment actual de la piràmide demogràfica espanyola.

Les previsions apunten cap a un creixement sostingut de l'esperança de vida, per la qual cosa es tracta d'oferir fórmules que permetin el que en l'argot especialitzat es coneix com l'"envelliment actiu". La ponent comenta que malgrat els prejudicis que conformen la societat i la cada vegada més important discriminació per edat, no s'han de perdre les ganes d'aprendre i l'energia per treure partit a les oportunitats d'aquest tercer capítol de la vida, que són moltes. La capacitat de reinventar-se és clau per demostrar que l'experiència també aporta valor. Com conclou Rosillo: “Una papallona no és més que un cuc amb experiència”.

 

Accés a totes les conferències de TEDxSantCugat 2015: http://tedxsantcugat.com/videos-2015

Dilluns, 13 Juliol 2015
Artículo de opinión: La economía colaborativa está cambiando nuestras vidas

Alex Prozoskov, Cofundador de la plataforma Worxler:"La economía colaborativa va a transformar algunas áreas de nuestra vida pero finalmente logrará coexistir con el capitalismo y la propiedad privada."

Dimarts, 07 Juliol 2015
In A Backlash To The Gig Economy, Hiring Employees Is Cool Again In Silicon Valley [En una reacción a la economía colaborativa, vuelve a estar de moda contratar empleados en Silicon Valley]

La economía bajo demanda ha dado lugar a un trabajador bajo demanda. Las nuevas modalidades laborales freelance surgidas al calor de servicios colaborativos como Uber, se expanden como una mancha de aceite pero, según Fast Company, generan algunos inconvenientes legales y en la experiencia de los clientes. Actualmente, una nueva generación de empresas de la denominada como “economía gig” se está caracterizando por combinar una oferta de servicios bajo demanda con la creación de plantillas fijas.

Dimarts, 30 Juny 2015
Uber y Amazon revolucionan la legislación laboral

Los nuevos modelos de negocio de la economía colaborativa siguen planteando interrogantes legales. La polémica surge a la hora de saber si quienes se involucran en estos proyectos son trabajadores o no.

Dimecres, 24 Juny 2015
Els reptes de l'economia col·laborativa

Uber, BlaBlaCar i Airbnb són exemples coneguts d'una nova forma de negoci que està tenint cada cop més repercussions sobre el teixit empresarial internacional i que representa un canvi social progressiu i profund. Es tracta de l'economia col·laborativa. Albert Cañigueral, considerat com un dels gurus espanyols de l'àmbit, ens parla al TEDxBarcelonaSalon, que va tenir lloc recentment, d'un nou model sustentat en valors com la confiança i la transparència.

En el marc dels esdeveniments TEDx neix el TEDxBarcelonaSalon, que combina les ponències en viu de projectes relacionats amb la ciutat de Barcelona amb la projecció d’altres xerrades TED. La premissa d'aquests esdeveniments és fomentar el debat i compartir inquietuds, idees o propostes. Precisament en això es va basar l'última edició del mes d'abril: compartir, i no només idees, sinó també objectes, recursos o serveis. Albert Cañigueral, responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina de Ouishare i autor del llibre Vivir mejor con menos esbossa en aquesta xerrada cap on es dirigeixen les noves formes d'economia centrades en l'eficiència i en allò col·lectiu.

El ponent ens remunta a 2011, quan va començar-se a popularitzar la idea d'economia col·laborativa vinculada al terreny digital i en el que va decidir crear el blog Consumo Colaborativo, el lema del qual és “compartir reinventant la tecnologia.” En aquell moment eren pocs els que creien en aquest tipus d'iniciatives, però quatre anys més tard s'ha demostrat que les plataformes digitals que propicien l'intercanvi de béns i serveis s'estan menjant el món.

Les organitzacions de l'economia oberta i col·laborativa són capaces de fer coses d'una forma més transparent i més eficient que la resta, doncs el seu motor de funcionament no és únicament la persecució de rendiment econòmic. Això és el que Christian Felber denomina Economia del Bé Comú, sota la qual les empreses en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d'utilitat social. I és que si aconseguim substituir l'afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol tipus aprendran a entendre l'èxit d'una altra forma.

La col·laboració implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques. Fins i tot, assenyala Cañigueral, es parla d'un “nou poder digital” que fa referència a la coordinació entre iguals i a la participació massiva per crear el canvi. Les formes de fabricació i consum s'estan transformant gràcies a aquesta nova manera de relacionar-nos com a comunitat en l'econòmic, que des de fa ja algun temps està derivant en estructures descentralitzades i en l'obsolescència de l’status quo. Segons el ponent, la jerarquia tradicional, amb empleadors i empleats, queda enrere i comença a guanyar terreny un nou concepte d’externalització, que permet una relació més flexible entre empresa i treballadors a la recerca de major eficiència. Tanmateix, el fenomen de l’outsourcing desperta des de fa molts anys sentiments oposats. El portal d'intermediació laboral Amazon Mechanical Turk podria ser un exemple de la nova accepció d’externalització: facilita a les companyies la subcontractació de tasques digitals que resulten difícils per als ordinadors però que els humans poden fer, encara que això pugui suposar també, com afirmen alguns dels seus col·laboradors, un tracte impersonal i precari i un pitjor reconeixement del treball realitzat.

L'economia col·laborativa pretén ajudar a deixar enrere la crisi creada pel vell sistema econòmic dedicat a gestionar l'escassetat, per enfrontar-se a un nou repte: gestionar l'abundància. Com explica el ponent, durant anys hem produït en excés; per això, necessitem fabricar menys i dedicar-nos més als serveis. Això tindrà conseqüències a nivell de reconfiguració de l'entorn laboral. De fet estan sorgint noves modalitats d'ocupació sota demanda que, malgrat titllar-se de precàries, poden generar noves oportunitats, altres fórmules de retribució, de valoració i compensació allunyades del presentisme. Es tracta de l'auge del treball independent, freelance, multitasca o temporal produït per una “uberització” de la feina.

Cañigueral es pregunta si estem davant un “cooperativisme 2.0”, en el qual els propis treballadors s'organitzen per buscar vies mitjançant les quals compartir el valor que generen aquestes noves plataformes, la qual cosa es tradueix en iniciatives com les de coworking, que permeten que diferents professionals independents comparteixin un mateix espai on poden establir sinèrgies innovadores.

La visió inspiradora de la societat col·laborativa ens planteja un panorama inexorable i suggerent a parts iguals, però ple d'incògnites. Estem en un moment de canvi, albirant un nou horitzó de col·laboració però alhora coexistint amb el sistema capitalista tradicional. El ponent conclou que no sabem cap a on anem, però el que sí sabem és que “la millor forma de predir el futur és creant-lo.”

 

Accés a la conferència d'Albert Cañigueral de TEDxBarcelonaSalon: https://www.youtube.com/watch?v=PPdvLTe0wjA

{cbrelatedarticle ids="11768,11773,11808"}

Dimarts, 12 Mai 2015
Vivir mejor con menos

Vivir mejor con menos explica las ventajas y alternativas de la nueva economía colaborativa en sectores como la movilidad, el turismo y las finanzas, entre otros; y los profundos cambios que este nuevo modelo económico pueden aportar a nuestra sociedad.

Dimecres, 26 Novembre 2014
El Grupo Mondragón ha recolocado a 980 socios de Fagor y Edesa

El Grupo Mondragón ha podido recolocar hasta ahora a 980 trabajadores de Fagor Electrodomésticos y su filial Edesa, de los cerca de 2.000 empleados afectados tras la entrada en concurso de acreedores de ambas compañías.

Divendres, 16 Mai 2014
El empleo en las cooperativas crece un 3,7%

Las reuniones informativas semanales de la federación de cooperativas del trabajo se llenan de gente que quiere saber cómo funcionan, pros y contras… Algo inaudito hace unos años, pero un indicador informal de que la economía social despierta interés y sigue creciendo. El año 2013 se cerró con 122 nuevas sociedades. La Generalitat destina 900.000 euros a promoverlas.

Diumenge, 30 Març 2014
Mondragón recoloca a 857 socios de Fagor

Las cooperativas del grupo Mondragón han recolocado en los últimos cuatro meses a 857 socios que habían perdido su empleo tras el cierre de Fagor Electrodomésticos, lo que ha supuesto la salida de la mitad de los trabajadores eventuales.

Dimecres, 26 Març 2014
L'ocàs de Fagor

Segons un reportatge recent d’Informe Semanal a TVE el cas de la crisi de Fagor, l’empresa més significativa de la Corporación Mondragón, es pot presentar com la darrera conseqüència de l’esclat de la bombolla immobiliària espanyola i que en aquest cas afecta una de les joies de la corona industrial i cooperativa basca. Tanmateix, Fagor no és representativa del conjunt de les societats cooperatives, ja que les xifres demostren que fins ara estan aguantant molt millor que les societats mercantils.

Informe Semanal - El ocaso de Fagor

Ver vídeo

Informe Semanal - El ocaso de Fagor

La incertesa sobre el futur dels treballadors de la Cooperativa Fagor, actualment en concurs de creditors, segueix latent al municipi basc de Mondragón, on bona part dels seus habitants hi treballen o hi han treballat alguna vegada. El seu tancament pot suposar l’acomiadament de més de 4.000 treballadors directes i indirectes només al País Basc. Però la clausura de la Cooperativa, a més de tenir un cost humà, també té un valor simbòlic pels habitants de la localitat, que van confiar en aquest sistema i que va esdevenir el símbol de la recuperació econòmica durant la postguerra.Fagor va néixer de la mà de cinc estudiants d'una escola politècnica a Mondragón i del creador d'aquesta escola i capellà de la seva parròquia, José Maria Arizmendi. La idea era impulsar el cooperativisme basc per pal·liar l’atur i les penúries de la postguerra. Les característiques de l’organització es convertirien en l’embrió de la Corporación Mondragón, actualment el grup cooperativista més gran del món.

Paradoxalment, Fagor va viure la seva època daurada durant la crisi dels anys 80, mentre tot el conjunt de l’economia s’ajustava el cinturó. La Cooperativa no només va resistir, sinó que va créixer. I un cop van arribar als 23.000 llocs de treball i a unes xifres de vendes equivalents a 2.000 milions d’euros, van decidir començar el procés de internacionalització a Mèxic i, més tard, a França.La bombolla immobiliària va propulsar la fabricació d’electrodomèstics per omplir molts dels 700.000 pisos anuals que es van construir a Espanya sense parar des de mitjans anys 90 fins al 2008. Quan la bombolla va esclatar, les decisions d’expansió que s’havien pres es van començar a qüestionar i la Cooperativa va entrar en una deriva irremeiable. Les dimensions de la catàstrofe han sorprès fins i tot als treballadors i cooperativistes: “Semblava que això anava a ser el paradís i de cop vam començar a veure que la cosa anava cada vegada pitjor. El que no pensàvem era que ens portaria al desastre del tancament de la cooperativa”, afirma Ramón, cooperativista jubilat. Però malgrat el fracàs econòmic, Corporación Mondragón no vol oblidar els valors que sustenten el model cooperativista, i s’ha compromès a salvar bona part dels llocs de treball a través de la recol·locació dels treballadors entre les altres cooperatives del Grup. Segons el president de Fagor, Xabier Bengoetxea, aquest grup cooperatiu compta amb sistemes perquè la caiguda sigui menys dolorosa: “Nosaltres, dins de Corporación Mondragón, tenim mecanismes de solidaritat des del punt de vista de la reubicació per ajudar-nos els uns als altres. Aquests mecanismes han funcionat durant molt de temps i estic convençut de que seguiran funcionant i que serem capaços de donar solució a les persones que es quedin sense feina”.

L’enfonsament de Fagor sembla trencar amb el mite de que les cooperatives són immunes a les crisis. Però no hem d’oblidar que la seva sort no ha estat la mateixa per a la resta de 22.000 cooperatives que hi ha a Espanya: des de l’inici de la crisi econòmica actual el percentatge de tancament de cooperatives ha estat molt inferior al de les empreses mercantils.

Marta Enciso, investigadora sobre cooperativisme a la Universidad de Deusto, no dubta que, malgrat el resultat de Fagor, el model cooperativista té més avantatges que no pas inconvenients: “És un model bo, democràtic, molt lligat al territori. Cal reconèixer a Fagor, al Grupo Mondragón i a la resta de les cooperatives els efectes positius que tenen en l’economia tant a nivell local com a nivell internacional".

Fagor es troba en la corda fluixa però, malgrat tot, segons els compromís de la Corporación Mondragón, es salvaran 1.000 llocs de treball. A partir d’ara hauran de ser els administradors judicials els que decideixin qui i com es cobraran els deutes adquirits i que ascendeixen a gairebé 1.000 milions d’euros.

 

També pots veure el reportatge d’Informe Semanal en aquest enllaç del web de RTVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-ocaso-fagor/2132547

{cbrelatedarticle ids="10858"}

Dimarts, 26 Novembre 2013
La Fageda, la terapia del trabajo

En una reciente visita a La Fageda, el Presidente de BBVA afirmó que la entidad bancaria se siente identificada con el proyecto impulsado por esta cooperativa. BBVA ya les concedió anteriormente el Premio Integra en su IV edición y la ayuda en forma de crédito blando Momentum Social Investment, juntamente con la escuela de negocios Esade.

Dimarts, 12 Novembre 2013
Las cooperativas dan trabajo a 315.000 personas y suponen el 5% del PIB

Las empresas con un modelo de cooperativa dan trabajo en España a unas 315.000 personas y generan aproximadamente el 5% del Producto PIB. Así lo ha defendido el Presidente de la Patronal de la Economía Social, Juan Antonio Pedreño, y ha afirmado que el preconcurso de acreedores anunciado por Fagor Electrodomésticos no guarda relación con el tipo de empresa si no con la caída de las ventas.

Dijous, 17 Octubre 2013
“Las empresas deben regirse por criterios de utilidad social”

Entrevista de El País a Christian Felber, promotor del modelo de economía del bien común: "A muchas empresas les importa saber por qué están haciendo lo que están haciendo y formar parte de un sistema que tenga sentido, no de un sistema que vaya en contra de nuestra ética."

Diumenge, 01 Setembre 2013
El empleo cooperativo resiste a la crisis

La teoría dice que la economía social, como las cooperativas, resisten mejor que las empresas en momentos de crisis: funcionan horizontalmente, se basan en la colaboración, son más democráticas y flexibles a las necesidades de cada momento. La práctica lo avala. Cataluña cerró el año pasado con un aumento del 36% en la creación de nuevas cooperativas.

Dilluns, 08 abril 2013
Los recortes sociales tienen coste económico

La inversión en proyectos sociales tiene retorno económico, así lo demuestra un estudio publicado por el Ajuntament de Barcelona, que indica que su inversión de 41,1 millones en atención domiciliaria tuvo un impacto de 133 millones. La cooperativa agraria La Fageda devuelve a la Administración seis euros por cada euro invertido.

Dimarts, 12 Març 2013
Competir compartint

Les cooperatives estan superant la crisi millor que moltes empreses. El seu èxit s'explica per les característiques pròpies del model cooperatiu: implicació dels socis-treballadors en la marxa de l'empresa, flexibilitat de sous i horaris i anticipació a l'hora de prendre mesures. A través d’alguns exemples, el documental de 30 minuts de TV3 Competir compartint intenta trobar les claus de l’èxit i també els motius del fracàs d’organitzacions que opten per aquest tipus model.

 

Un estudi de la Confederació Internacional de Cooperatives amb dades de 23 països demostra que aquest tipus d’organitzacions obté millors resultats econòmics, taxes d'ocupació i supervivència. Catalunya ha tancat l'any 2012 amb més de 4.100 cooperatives, després de crear-se més de 140 de noves, la xifra més alta dels últims sis anys. Però també se'n van tancar més de 90. Les cooperatives catalanes viuen una mitjana de vuit anys, mentre que el conjunt de les empreses mercantils no supera els cinc anys.

Muntar una cooperativa és doncs una idea que sedueix cada vegada més a les empreses que es troben en problemes per continuar existint en un entorn de crisi. L’organització cooperativa és una bona eina per donar sortida a situacions compromeses com, per exemple, davant una situació de tancament d’una empresa, els treballadors poden capitalitzar els subsidi d’atur i crear una cooperativa. Un altre cas pot ser quan el propi empresari, per problemes de successió o dificultats de continuïtat, ofereix cedir la propietat als treballadors pel manteniment del servei i dels llocs de treball. Aquest darrer ha estat el cas de CES Clínicas o Cusó Tapissers en què el propietari va optar per convertir-se en un soci més de la cooperativa.

Una gestió cooperativa de l’empresa no és només un model per obtenir beneficis, sinó que té un transfons ètic. Aquestes organitzacions formen part de l’economia social i dels valors que aquesta implica: la solidaritat, les persones per davant de tot i el manteniment dels llocs de treball per damunt del lucre.

Mol-Matric és una cooperativa que va néixer l’any 1981, en plena crisi del sector industrial, arran del tancament de l’empresa Talleres Alà. Després d’una gran revolta per part dels treballadors que va passar fins i tot per “segrestar” el fill del propietari, van aconseguir quedar-se amb els locals del negoci. Però no ho van tenir fàcil per arrencar, “a nivell de gestió tots compartíem que ningú sabia res," afirma Juan Pedro Solà, director i un dels socis fundacionals de Mol-Matric. Ell, com la majoria, es va haver de reconvertir quan van transformar l’empresa en cooperativa, “no hi havia categories, tots cobràvem igual pel que treballàvem."

Tal i com afirma Eduard Morell, cap financer i soci de Mol-Matric, “el més important és que ets l’amo del teu destí." La seva gestió dels problemes els ha portat a ser un exemple d’èxit.

Tot i així, no totes les empreses cooperatives han tingut la mateixa sort. La cooperativa agrària de Sarroca de Lleida va fer fallida per culpa d’una mala comunicació i de la manca de transparència entre els socis.

Per fer front a la forta competència mercantil les cooperatives sovint es troben davant d’un dilema important: fusionar-se amb altres cooperatives per ser més competitius, o no fer-ho per mantenir la seva influència local malgrat s’arrisquin a desaparèixer.

El president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Perfecto Alonso, creu que el futur de les cooperatives passa per fusionar-se: “Nosaltres ho veiem bé, volem que les cooperatives siguin molt grans, i les que ja ho són , que ho siguin encara més.” Amb la mateixa idea d’assolir una major competitivitat s’expressa Antoni Llaràs director general del Grup Actel: “La gent ha escollit anar a comprar a les grans superfícies i per tant ens hem d’entendre amb aquestes superfícies.”

La Fageda, organització associada a la Fundació Factor Humà, és una altre exemple de cooperativa d’èxit, coneguda perquè la majoria dels seus treballadors són discapacitats psíquics. Davant a la crisi econòmica, la política que han seguit ha estat la inversa a les empreses mercantils: han intentat donar feina al màxim de gent possible malgrat es redueixin els beneficis. Mantenir un mínim d’ingressos indispensable per tal que l’empresa pugui seguir endavant.

Les cooperatives han provat ser un model eficaç de resposta a molts problemes derivats de la crisi actual; un model millor que el de moltes empreses mercantils. Joan Subirats, coordinador del postgrau d’Economia Cooperativa de la UAB, ho té clar: “Es genera més valor compartint que competint”.

Accés al reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4435791/Competir-compartint{cbrelatedarticle ids="10142,10551"}

Dimarts, 12 Febrer 2013
La rentabilidad del altruismo

El economista Ernst Fehr explica las claves de la neuroeconomía y los réditos de la generosidad en el largo plazo. "Cuanta más materia gris tenemos en cierta zona del cerebro, mayor es nuestro componente altruista”, afirma el experto. Las investigaciones muestran cómo los impulsos emocionales condicionan a los agentes económicos.

Dilluns, 10 Desembre 2012
Tribuna: 'Happy bithday', sir Adrian

Ramón Mullerat, Abogado: "La regulación de la actividad empresarial afronta un debate acerca de si es mejor un sistema con normas aspiracionales y cumplimiento voluntario o bien una actitud reglamentista y obligatoria. La primera actitud invita a seguir unos principios de alto nivel, flexibles y voluntarios, aunque su incumplimiento sólo comporta la sanción de la opinión pública. La segunda ofrece la ventaja de su coercibilidad aunque un rasero más bajo."

Dimarts, 04 Desembre 2012
Las cooperativas seducen

Frente a la crisis de imagen y talento de muchas compañías, la gestión democrática de empresas asociativas cobra atractivo ante los trabajadores. El grupo Clade, con firmas como Abacus o La Fageda, basa su política de talento en las competencias.

Diumenge, 28 Octubre 2012

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.