Search Keyword:
Total: 8 results found.
Tag: sostenibilitat
La crisi del lideratge i un nou camí cap al futur

"Necessitem líders valents i humils, guiats per una brúixola moral i que tinguin un propòsit social i uns principis", reflexiona l'excandidata presidencial islandesa i CEO de "The B Team" Halla Tómasdóttir. Ho explica en una entrevista dins d'un recent esdeveniment TED. Tómasdóttir planteja com haurien de ser els líders moderns i recorda que molts d'ells necessiten canviar la seva forma d'actuar a risc de convertir-se en irrellevants.

Dimarts, 25 Juny 2019
La formación, pieza clave para la sostenibilidad empresarial

Resulta curioso observar como la formación, un tema “clásico” en la gestión empresarial, requiere ser reivindicada periódicamente. La tecnificación de nuestro día-día logra mover la forma de hacer las cosas, pero muchas veces nos sigue dejando anclados en la misma cultura organizativa de fondo. Esto ha supuesto que, en las épocas de escasez, la formación desaparece de las prioridades y en las épocas de bonanza vuelve a resurgir.

Dimarts, 17 Octubre 2017
Valor Total: Una altra manera d'entendre l'èxit empresarial

Algunes de les preguntes més importants que ha de respondre una empresa és la que es refereix al seu propòsit d'existència: Per a què ha estat creada? Quin és el seu sentit? Què li confereix identitat? És una qüestió que interessa a accionistes, a directius i, també, al conjunt d'actors econòmics amb els quals es relaciona i a la societat en el seu conjunt.

Dimarts, 13 Juny 2017
Les persones, agents de canvi per a la generació d'organitzacions innovadores i sostenibles

Les empreses amb propòsit volen generar un impacte a l'exterior a mig i a llarg termini, volen deixar la seva empremta. Per aquest motiu molt sovint han incorporat la sostenibilitat al model de negoci. Per generar impacte, aquestes organitzacions aposten per la innovació promovent de manera natural la col·laboració en tota la cadena de valor: és la generació de valor compartit.

Dimecres, 10 Mai 2017
Els reptes de l'economia col·laborativa

Uber, BlaBlaCar i Airbnb són exemples coneguts d'una nova forma de negoci que està tenint cada cop més repercussions sobre el teixit empresarial internacional i que representa un canvi social progressiu i profund. Es tracta de l'economia col·laborativa. Albert Cañigueral, considerat com un dels gurus espanyols de l'àmbit, ens parla al TEDxBarcelonaSalon, que va tenir lloc recentment, d'un nou model sustentat en valors com la confiança i la transparència.

En el marc dels esdeveniments TEDx neix el TEDxBarcelonaSalon, que combina les ponències en viu de projectes relacionats amb la ciutat de Barcelona amb la projecció d’altres xerrades TED. La premissa d'aquests esdeveniments és fomentar el debat i compartir inquietuds, idees o propostes. Precisament en això es va basar l'última edició del mes d'abril: compartir, i no només idees, sinó també objectes, recursos o serveis. Albert Cañigueral, responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina de Ouishare i autor del llibre Vivir mejor con menos esbossa en aquesta xerrada cap on es dirigeixen les noves formes d'economia centrades en l'eficiència i en allò col·lectiu.

El ponent ens remunta a 2011, quan va començar-se a popularitzar la idea d'economia col·laborativa vinculada al terreny digital i en el que va decidir crear el blog Consumo Colaborativo, el lema del qual és “compartir reinventant la tecnologia.” En aquell moment eren pocs els que creien en aquest tipus d'iniciatives, però quatre anys més tard s'ha demostrat que les plataformes digitals que propicien l'intercanvi de béns i serveis s'estan menjant el món.

Les organitzacions de l'economia oberta i col·laborativa són capaces de fer coses d'una forma més transparent i més eficient que la resta, doncs el seu motor de funcionament no és únicament la persecució de rendiment econòmic. Això és el que Christian Felber denomina Economia del Bé Comú, sota la qual les empreses en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d'utilitat social. I és que si aconseguim substituir l'afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol tipus aprendran a entendre l'èxit d'una altra forma.

La col·laboració implica a tots els àmbits de la societat i a la globalitat de les activitats econòmiques. Fins i tot, assenyala Cañigueral, es parla d'un “nou poder digital” que fa referència a la coordinació entre iguals i a la participació massiva per crear el canvi. Les formes de fabricació i consum s'estan transformant gràcies a aquesta nova manera de relacionar-nos com a comunitat en l'econòmic, que des de fa ja algun temps està derivant en estructures descentralitzades i en l'obsolescència de l’status quo. Segons el ponent, la jerarquia tradicional, amb empleadors i empleats, queda enrere i comença a guanyar terreny un nou concepte d’externalització, que permet una relació més flexible entre empresa i treballadors a la recerca de major eficiència. Tanmateix, el fenomen de l’outsourcing desperta des de fa molts anys sentiments oposats. El portal d'intermediació laboral Amazon Mechanical Turk podria ser un exemple de la nova accepció d’externalització: facilita a les companyies la subcontractació de tasques digitals que resulten difícils per als ordinadors però que els humans poden fer, encara que això pugui suposar també, com afirmen alguns dels seus col·laboradors, un tracte impersonal i precari i un pitjor reconeixement del treball realitzat.

L'economia col·laborativa pretén ajudar a deixar enrere la crisi creada pel vell sistema econòmic dedicat a gestionar l'escassetat, per enfrontar-se a un nou repte: gestionar l'abundància. Com explica el ponent, durant anys hem produït en excés; per això, necessitem fabricar menys i dedicar-nos més als serveis. Això tindrà conseqüències a nivell de reconfiguració de l'entorn laboral. De fet estan sorgint noves modalitats d'ocupació sota demanda que, malgrat titllar-se de precàries, poden generar noves oportunitats, altres fórmules de retribució, de valoració i compensació allunyades del presentisme. Es tracta de l'auge del treball independent, freelance, multitasca o temporal produït per una “uberització” de la feina.

Cañigueral es pregunta si estem davant un “cooperativisme 2.0”, en el qual els propis treballadors s'organitzen per buscar vies mitjançant les quals compartir el valor que generen aquestes noves plataformes, la qual cosa es tradueix en iniciatives com les de coworking, que permeten que diferents professionals independents comparteixin un mateix espai on poden establir sinèrgies innovadores.

La visió inspiradora de la societat col·laborativa ens planteja un panorama inexorable i suggerent a parts iguals, però ple d'incògnites. Estem en un moment de canvi, albirant un nou horitzó de col·laboració però alhora coexistint amb el sistema capitalista tradicional. El ponent conclou que no sabem cap a on anem, però el que sí sabem és que “la millor forma de predir el futur és creant-lo.”

 

Accés a la conferència d'Albert Cañigueral de TEDxBarcelonaSalon: https://www.youtube.com/watch?v=PPdvLTe0wjA

{cbrelatedarticle ids="11768,11773,11808"}

Dimarts, 12 Mai 2015
Persones, creació de valor compartit i empreses sostenibles (sobre un discurs de Cèsar Molins, l’enginyer humanista)

Escoltar les paraules d’agraïment del director general d’AMES, empresa guanyadora del  VI Premi Factor Humà Mercè Sala 2014, en rebre el guardó, era com sentir una alenada d’aire fresc, després d’una tanda de declaracions grandiloqüents de tants i tants directius d’organitzacions venent les seves realitzacions de darrera generació, a mitjans de comunicació, conferències i altaveus de difusió de tot tipus.

M’atreveixo a dir que Cèsar Molins és el que podríem definir com a enginyer humanista i que la particularitat del seu discurs rau en que gran part de les seves afirmacions eren absolutament extrapolables a la vida de la majoria de nosaltres. Vegin, si no.

Cèsar Molins ens va parlar de seny, de tractar bé a les persones, perquè s’ho mereixen i, a més, ben tractats tots som més positius i generosos i per tant col•laborem amb el millor de nosaltres per a l’èxit de projectes comuns: en aquest cas l’empresa.

Va defensar la innovació incremental, és a dir, del dia a dia, d’allò que sabem que no funciona i malgrat això deixem de banda tan sovint, perquè ens sembla una nimietat enfrontat al repte de la vida sencera, en majúscules. I, tanmateix, hauríem de saber que si som capaços de resoldre aquestes falles quotidianes, al cap del temps la nostra vida és millor (i la de l’empresa).

Cal mirar a llarg termini. Mirar més enllà, ser capaços d’avançar-nos al que vindrà i posar les bases per enfrontar-ho amb la voluntat de pervivència, de permanència i de millora. El director general d'AMES ens parlava d’empresa, però el seu discurs era fàcilment replicable al model de viure, era d’escala humana - i se li entenia tot-.

I, més enllà del seu discurs, un repàs als valors de la seva empresa ens diu que han entès perfectament allò que els que treballem en l’àmbit de la responsabilitat social i la sostenibilitat ens cansem de predicar: la força de la construcció compartida, del valor compartit dels projectes.

Ah! i no oblidem el sentit comú. Tan rar com una pedra preciosa i al qual el senyor Molins apel•lava per a la construcció de les nostres empreses i per no perdre’ns en la velocitat, de vegades turbulenta, dels temps actuals.

Encara que Cèsar Molins va acabar les seves paraules lamentant que parlava per a un fòrum de “convençuts”, que compartien ja d’entrada moltes de les seves idees i realitzacions, no tinc cap mena de dubte que, entre las persones que l’escoltàvem en aquell auditori, no vaig ser l’única que vaig pensar: aquest senyor no podria explicar la seva visió i fer-ne seguidor a un nombre rellevant d’empresaris d’aquest país “invencible” que, segons les seves paraules, podríem arribar a ser?

Acabem: pels que no hi vàreu ser, i per si trobeu un moment, aquí teniu el link: https://www.youtube.com/watch?v=N6kkirdoAy8

{cbrelatedarticle ids="11366"}

Dimecres, 21 Gener 2015
L’Economia del Bé Comú

El trencador concepte de l’Economia del Bé Comú, desenvolupat per Christian Felber, proposa substituir els valors negatius que ens regeixen i es desprenen de l’ordre econòmic actual pels valors ètics que ja promouen les constitucions de qualsevol país democràtic. D’aquesta manera es vol acabar amb la suposada incompatibilitat de les empreses per ser alhora rendibles i ètiques. Tal i com va explicar Felber en una conferència a TEDxMurcia, el canvi també passa necessàriament per la pressió política a partir de l’organització d’assemblees democràtiques de ciutadans a nivell municipal.

 

 

Les societats dels països democràtics actualment convivim amb una gran contradicció, afirma Christian Felber, professor d’Economia a la Universitat de Viena i autor del llibre La Economia del Bien Común. Veiem que els valors que inspiren les constitucions dels països democràtics es contradiuen absolutament amb els valors que es desprenen de l’ordre econòmic actual. Malgrat que les lleis fonamentals dels països promouen el Bé Comú com a objectiu de tota activitat econòmica, l’economia real es basa en l’afany de lucre i en la competència.

Davant d’aquesta incoherència, Felber proposa l’Economia del Bé Comú com a nou mètode de funcionament i de concepció. Sota aquesta nova economia, les empreses, en comptes de regir-se únicament pels seus resultats, ho fan per criteris d’utilitat social. Tan important és que produeixin beneficis, com que respectin el medi ambient, remunerin igual a homes i dones, no explotin els seus treballadors, creïn ocupació…

Segons el conferenciant, si aconseguim substituir l’afany de lucre i la competència per la contribució i la cooperació, les organitzacions de qualsevol mena aprendran a entendre el seu propi èxit d’una altra manera.

Però per arribar a fer-ho, abans cal canviar el sistema de recompenses i incentius. Actualment, comportar-se de forma poc ètica pot dur a l’èxit econòmic i, en canvi, una gestió amb responsabilitat envers les persones i el medi ambient pot resultar cara. Per resoldre el problema, Felber ha creat una senzilla escala comprensible per a tots els públics que va dels 0 als 1.000 punts i que calcula el nivell d’acompliment dels valors ètics constitucionals, del compromís i de la implicació de les empreses amb el seu entorn. Aquest instrument empresarial és el 'balanç del bé comú', amb el qual s’avaluen els factors abans esmentats i d’altres de l’economia a nivell micro. A partir del resultat assolit amb aquesta escala s’haurien d’establir recompenses per a les empreses més responsables, com ara no pagar IVA ni aranzels, obtenir crèdits a interès 0 o ser afavorides en la contractació pública, de manera que complir amb un sistema de valors fos més rendible econòmicament que deixar de fer-ho.

El mateix passa amb els països i l’economia a nivell macro: l’indicador del producte interior brut (PIB) es substituït pel 'producte del bé comú', un indicador que mesura la qualitat de la democràcia, de la política mediambiental, del just repartiment dels beneficis generats, de la igualtat, etc.

Tanmateix, l’estratègia que el moviment vol dur a terme per proliferar no té en compte d’entrada els Governs o els Parlaments: “No creiem que avui estiguin al servei dels ciutadans,” afirma. Caldria que emergís una nova figura democràtica més local: assemblees democràtiques de ciutadans a nivell municipal. Aquestes haurien de ser les que debatessin democràticament sobre els punts d’un nou ordre econòmic més just.

“Si milers de municipis d’arreu fan això, crearem la pressió política necessària perquè es pugui repetir en un nivell més general a molts països i, potser fins i tot, a nivell europeu.”

Conclou Felber convidant totes les persones, empreses i municipis a unir-se a un moviment molt participatiu gestat l’any 2008 a Àustria i que de moment ja compta amb més de 1.000 empreses i molts municipis i universitats adherides.

 

Accés a la conferència de Christian Felber a TEDxMurcia: https://www.youtube.com/watch?v=Wz2OUD3ILzk{cbrelatedarticle ids="10484,11165,11234,11246,13090"}

Dijous, 17 Octubre 2013
L’ètica i la responsabilitat econòmica en un joc de taula

Què passa amb els diners un cop són al banc? Quins efectes socials i mediambientals tindran en el món sencer les inversions que se’n derivin? Ethica és un curiós i impactant joc de taula que pretén donar resposta a aquestes preguntes i, mitjançant una representació esquemàtica dels circuits mundials de fluxos de diners, ens vol conscienciar sobre la responsabilitat que tenim en aquest procés i les seves conseqüències.

 

 

Un banquer informa a un client de què si fa una inversió als Estats Units li donaran un 4%, però si la fa a Argentina, només un 2%. Tot i així podria ser que la inversió als Estats Units no respectés les mesures mediambientals mínimes. Què hauria de decidir el client? Invertir als Estats Units sense tenir en compte les repercussions o acceptar només un guany del 2% i invertir a Argentina? Pot semblar que aquest tipus de decisions no les haurem de prendre mai, primer perquè no ens sentim responsables dels diners que tenim dipositats en una entitat financera, i després perquè el més probable és que tampoc sapiguem en que s’inverteixen. Aquesta mentalitat acomodada i conformista és la que vol canviar Ethica, el primer joc de taula que planteja dilemes sobre els efectes globals que produeixen els negocis. Ethica neix amb l’objectiu de conscienciar-nos de l’impacte social i mediambiental que tenen en el món sencer les decisions d’organitzacions financeres i empresarials però també les dels particulars. Ethica, desenvolupat per l’empresa social Barcelonya, posa als seus jugadors en el rol de les entitats financeres i de les famílies que volen ingressar els seus diners.

Per entendre a grans trets el funcionament del joc, pots veure aquesta notícia de La Sexta on en parlen: http://www.lasexta.com/noticias/economia/ethica-juego-que-pone-mesa-mundo-financiero-actividad-empresarial_2012102000088.html Ethica ha suscitat un gran interès per part de professors de secundària  i d’universitat i diverses ONG amb orientació cap a les finances ètiques. La gran diferència respecte a moltes altres iniciatives recreatives, a més de ser pionera en la temàtica de la sostenibilitat econòmica, ambiental i social, és que té un objectiu pedagògic i de conscienciació. Els jugadors hi poden veure una representació dels fluxos de diners mundials a petita escala sense necessitat de més suport que el propi joc. I més enllà del factor de responsabilitat, el joc exigeix posar en pràctica fins i tot estratègies de geopolítica i d’economia. La gran varietat de usos i possibilitats que té ha portat a Barcelonya a organitzar jornades de formació per què els interessats puguin treure’n el màxim profit.

El nivell de maduresa que exigeix i la complexitat de les seves opcions fan que l’edat mínima recomanada per jugar sigui de 15 anys. La partida es pot muntar amb un mínim de 6 i un màxim de 27 jugadors, cosa que per exemple el fa ideal a una classe de secundària. Exemples com el d’Ethica porten a Robert Ballester, gerent de la Fundación Etnor, a afirmar que: “Les empreses funcionen si generen confiança,  si transmeten ètica i una bona gestió”. Una tendència a la Responsabilitat Social cap a la qual ja fa temps que s’hi estan afegint moltes organitzacions. Aquesta iniciativa ens porta a fer una reflexió crítica sobre la responsabilitat ciutadana a informar-se sobre què passa amb els diners un cop són al banc. I, segons sembla, esbrinar-ho no deixarà a ningú indiferent.L’ètica no és un joc, i Ethica ens ho demostra..

 

Dilluns, 17 Desembre 2012

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.