Search - informació

És innegable que la crisi sanitària per la pandèmia de coronavirus ha tingut importants conseqüències sobre l'economia. Tanmateix, per començar l'any, l'economista Fernando Trias de Bes ens explica amb un vídeo que les coses no van tan malament com ens volen fer creure els mitjans de comunicació. Però, quines són les dades reals de l'evolució de l'economia que el porten a ser tan positiu?

Es muy difícil trabajar en situaciones en las que el jefe no quiere saber nada de malas notícias. En estos casos, es necesario pensar en cómo darle a conocer los problemas o informaciones incómodas. Una de las propuestas tiene que ver con plantear, junto con la exposición de las complicaciones surgidas, una o varias posibles propuestas que puedan ayudar a solucionarlas. 

De la generación Y o mileniales se ha escrito ya casi todo. Sus gustos, sus fobias, sus actitudes ante el trabajo y la sociedad, su impacto en cada sector económico... Pocos secretos quedan por conocer de quienes nacieron después de 1980. El reto es ahora descifrar a la siguiente generación, los nacidos entre 1994 y 2009. Algunos, los más mayores, comienzan a llegar a las empresas. Y no son tan fáciles de predecir.

La teoría que repiten los expertos sobre que dos tercios de los estudiantes tendrán empleos que no existen aún, está muy extendida en los entornos de la educación, la tecnología y la empresa. Pero lo cierto es que las fuentes a las que se refieren no son, en ningún caso, fundadas ni exactas.

Nuevas opciones profesionales para la gente de Humanidades surgen junto al desarrollo de perfiles científicos que conlleva la revolución tecnológica. Si ahora las Humanidades se sienten amenazadas por el rampante desarrollo tecnológico, también han sido frecuentes las quejas desde el lado científico por el desinterés de los humanistas en sus disciplinas, excluidas con frecuencia de lo que generalmente llamamos cultura.

La gestión y el manejo de la memoria han cambiado, pues esta ya no es semántica sino que se delega a teléfonos y ordenadores y ello no pone en riesgo la capacidad del cerebro. El reto del futuro será disponer de las estrategias adecuadas para recuperar la información cuando la necesitamos, para convertir lo disponible en accesible.

El procés de digitalització de les empreses ha contribuït a repensar les pràctiques quotidianes de treball que, sense cap mena de dubte, s’han vist transformades. A banda dels canvis en els processos de treball, o inclús en la reformulació de les estratègies de negoci, el món digital afecta al benestar dels treballadors, tant des del punt de vista del seu rendiment laboral com del seu estat emocional.

Cada cop més, les relacions de les persones entre elles (ja sigui amb companys dins la mateixa empresa, clients, proveïdors, col·laboradors...) i amb el contingut estan mediades per l'ús de les tecnologies. Sabem que les emocions i l’afectivitat no són alienes a com ens relacionem amb aquest món tan digitalitzat, de fet, l’experiència dels usuaris amb les tecnologies determinen les pràctiques personals en l’entorn digital. Per aconseguir un entorn de treball amb hàbits i comportaments digitals útils i sans hem d’aconseguir que la vivència digital dels usuaris sigui positiva i que, alhora, hi hagi un benefici per a l’organització. Per aconseguir-ho cal que ens preguntem un seguit de qüestions que, sovint per evidents, obviem. Algunes d’aquestes preguntes són:Quins elements entren en joc quan ens relacionem amb el nostre entorn digital? Som eficients en les nostres relacions amb aquest entorn? Entenem bé aquesta relació? Ens provoca efectes negatius? Els hàbits digitals dels treballadors estan alineats amb la cultura i estratègia corporatives? Els hàbits digitals individuals aporten valor i coneixement al conjunt? Què passa quan patim estrès provocat per una mala gestió de les nostres pràctiques digitals? De manera molt senzilla, els elements bàsics que entren en joc quan ens relacionem amb l’entorn digital són quatre: les tecnologies, la informació, la comunicació i els espais  virtuals. Amb tot, les experiències que hi tenim poden ser positives o negatives.  Els discurs sobre les aportacions positives de la digitalització i de l’accés a la informació són prou conegudes, fins i tot a vegades mitificades.  Simplificant força, podem dir que el món digital ens permet accedir a infinitat de recursos d’informació, a dades, a intercanviar coneixement amb d’altres, a sociabilitzar-nos, a detectar oportunitats de negoci, a difondre la nostra marca i el nostre negoci, a monitoritzar la competència o a agilitzar processos de treball, entre d’altres.

Però a què hem de prestar atenció per a que tot plegat no se’ns giri en contra? S’ha demostrat que la immersió en l’espai digital pot tenir, també, certes connotacions negatives. És el que s’ha vingut a denominar com Intoxicació Digital. Per entendre una mica millor aquest concepte partirem d’una visió socio-tècnica, força clàssica, però que ens ajuda a fer-nos una idea bastant completa d’aquest fenomen. D’acord amb aquesta perspectiva, la intoxicació digital està originada per la conjunció de tres tipus de saturacions: la tecnològica, la informacional i la comunicativa. Sobre la saturació tecnològica o tecno-estrès en va parlar per primer cop Craig Brod al 1984 qui ho va definir com “una malaltia d’adaptació” causada per la incapacitat d’utilitzar les tecnologies d’una manera saludable. La complexitat de la tecnologia pot fer que un treballador se senti incompetent, els canvis d’eines i programaris o les innovacions tecnològiques a vegades generen sentiments d’angoixa i una certa inseguretat. La saturació tecnològica té lloc quan les funcionalitats d’una tecnologia o el conjunt de les tecnologies per realitzar determinades tasques esdevenen masses complexes per obtenir beneficis o no donen un suport real a les necessitats individuals.La saturació informacional té lloc quan una persona disposa de més informació que el seu temps disponible o la seva capacitat cognitiva per processar-la. El terme Intoxicació Informacional s’atribueix al futuròleg Alvin Toffler al 1967. L’investigador Ackoff, al 1967, ja apuntava que la presència d’informació rellevant era un dels problemes dels directius i de les empreses. Tot i així altres investigacions apunten que la sensació d’incertesa pel fet de no disposar d’una informació que es necessita, el sentiment de frustració quan els resultats d’una cerca d’informació no són els esperats o l’angoixa de no tenir informació suficient validada per prendre una decisió, provoquen un seguit d’emocions que poden tenir efectes negatius en el desenvolupament d’una tasca. La saturació comunicativa generalment s’origina a causa d’una tercera part. Té lloc quan una tercera part sol·licita l’atenció o coneixement d’un individu i aquest no té la capacitat de respondre en el temps i els terminis que caldria.  Meier, al 1963, va preveure una saturació en el flux de comunicacions al llarg del segle XX. En el context de les xarxes socials a Internet, la voluntat de pertànyer a un grup, de formar-ne part o el compromís de participar, fan que aquest flux comunicatiu s’incrementi.Quan aquests elements s’interrelacionen en un espai comú (el que anomenem un espai virtual) a més cal afegir l’existència d’unes normes, d'uns codis, d'uns processos, d'una cultura i d'unes pràctiques determinades que poden reduir o incrementar tant els efectes negatius com els positius de l’entorn digital. Tot plegat obliga a que els professionals de la informació i de la comunicació digital de les empreses (responsables de l’arquitectura d’informació de la intranet, de l’estratègia de posicionament web, o de la funció d’intel·ligència competitiva) juntament amb els tecnòlegs, dissenyin aquests espais, serveis i polítiques perquè els usuaris se sentin a “gust”, no es vegin desbordats o “intoxicats” i que els seus hàbits digitals contribueixin i aportin valor als objectius de l’organització.

Eva Ortoll, professora i investigadora del grup KIMO. Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (Universitat Oberta de Catalunya)

{cbrelatedarticle ids="10926"}

El Smart City Expo World Congress reúne en el recinto de Gran Via de Fira de Barcelona a 232 empresas de todo el mundo que presentan diferentes innovaciones para mejorar la gestión de las ciudades, entre las que destacan las plataformas de gestión de big data y las tecnologías para mejorar la eficiencia energética.

“¿Te has enterado ya?, ¿no sabes lo que han dicho?” Por desgracia estas frases que suelen preceder a cotilleos con poco fundamento son cada vez más habituales en los entornos de trabajo. La fotocopiadora, la máquina de café o la entrada de la oficina son los lugares donde más proliferan.

La claridad es un valor seguro para mantener la ‘mentalidad start up’: asegura la creatividad y el trabajo en equipo; y desactiva los rumores y chismes más dañinos. Los trabajadores piden transparencia y sinceridad, en definitiva, ser tratados como personas.

Las compañías tienen que hacer frente a unos grupos de interés que piden más información y no solo la financiera. La transparencia y la confianza están en juego. El informe integrado se alza como la opción que mejor satisface las necesidades de información de los stakeholders.

Cuatro de cada diez trabajadores españoles aseguran que sufren sobrecarga de información en el trabajo, según la primera oleada del año del Randstad Workmonitor. Este dato sitúa a España por encima de la media de la Unión Europea y cerca de países como Francia (39%) o Dinamarca (38%).

En los últimos años se está creando más información que en toda la historia de la humanidad, y una gran parte está accesible con un solo clic desde cualquier lugar. El problema es que con este aluvión de información es fácil perderse y caer en la frustración por no poder estar al día de ningún tema. Los expertos aconsejan ser selectivos y no perder de vista el objetivo al buscar en Internet.

Entrevista de "La Contra" de La Vanguardia a Issac Mao, bloguero, filósofo y emprendedor, hacker y padre del sharismo: "La red equivale a un cerebro colectivo, y eso hace que estemos cambiando el sistema democrático tradicional hacia un nuevo sistema basado en esta inteligencia colectiva en el que todos pueden participar directamente al momento. Estamos entrando en la era de la Web 2.0."

Hay una nueva especie de entrevistadores que crece al ritmo de la crisis. Hacen todo lo posible para quedarse con lo mejor de cada candidato a un puesto de trabajo sin gastar ni un céntimo a cambio. Obtienen así ideas creativas o información confidencial sin coste alguno.

Entrevista de La Vanguardia a Teresa Baró, experta en comunicación empresarial y autora de la guía 'Tienes un e-mail ': "Siempre hay que ser conscientes del grado de formalidad que tenemos con el interlocutor, sea de dentro o de fuera."