Search Keyword:
Total: 19 results found.
Tag: flexibilitat
L'acceleració de la transformació digital causada per la pandèmia provoca un nou paradigma laboral

Les organitzacions associades a la Fundació Factor Humà aposten per un sistema híbrid que combini el treball presencial i el teletreball, tenint en compte les situacions específiques de cada persona i atenent a la conciliació personal i laboral. Gebro-Pharma, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Doga Grup Empresarial afirmen que la comunicació interna i la gestió de les persones se situen entre les tasques més reforçades en aquest nou escenari.

Dilluns, 06 Juliol 2020
Lliçons de gestió dels negocis i la filosofia xinesa

"En els últims 2.000 anys, el confucianisme, que posa en valor l'antiguitat i l'autoritat, ha estat dominant a la Xina", explica en una conferència TED Fang Ruan, consultora de gestió i colíder del BCG Henderson Institute a la Xina. Ruan el contraposa al taoisme, l'altra gran escola de pensament del país asiàtic, que promou una major espontaneïtat. En els temps actuals, sempre està bé poder saber altres coses de la Xina que no estiguin relacionades amb el coronavirus.

Dimecres, 15 abril 2020
Vacances il·limitades per als treballadors d'una empresa de Barcelona

Cada vegada hi ha més casos d'empreses que ofereixen als seus treballadors vacances il·limitades o flexibles, especialment en el sector tecnològic. Tanmateix, són aquestes ofertes de treball tan positives com semblen? En el programa Planta Baixa de TV3, presentat per Ricard Ustrell, es posa el focus en algunes de les contrapartides més evidents, com la impossibilitat de desconnectar de la feina o l'existència de desavantatges vinculats a la feina per objectius.

Dimarts, 18 Febrer 2020
Proletaris online

Les noves tecnologies i la digitalització han transformat el mercat laboral, que s’allunya cada cop més de la feina fixa per tota la vida. El programa 30 minuts de TV3 ha abordat recentment aquesta qüestió a través d’un reportatge on es parla de l’economia de les plataformes, o “gig economy”, que ha afavorit la llibertat i la flexibilitat dels treballadors però alhora ha generat un debat al voltant de la seva pèrdua de drets.

Dimecres, 18 Desembre 2019
Les habilitats humanes necessàries en un món impredictible

"La creixent dependència de la tecnologia ens desposseeix de les habilitats humanes que ens permeten fer front a l'inesperat", afirma l'empresària i escriptora Margaret Heffernan. Ho explica en un recent esdeveniment TED, durant el qual recorda que l'eficiència típica de les màquines funciona molt bé quan pots predir exactament allò que necessitaràs, però resulta perjudicial quan apareix quelcom inesperat. I aquí pot residir l'avantatge competitiu humà.

Dimarts, 12 Novembre 2019
Capacitats dinàmiques vs. capacitats estàtiques

Tothom vol créixer. Però a les organitzacions convencionals no tothom pot ocupar un càrrec directiu. Però tothom vol créixer. Resoldre aquest dilema és un clàssic de la gestió de persones. No és un tema menor. És font de tota mena de malentesos, gelosia i tibantors.

Dimecres, 21 Novembre 2018
Tres claus per reinventar les organitzacions

La 5a edició de l’Espai Factor Humà va ser un lloc on escoltar i compartir reflexions i experiències al voltant de com “Crear organitzacions transformadores”. Entre altres, vam comptar amb la ponència de Jaume Gurt, director de Desenvolupament i Vendes de TeamEq, que ens va explicar la seva experiència quan treballava a Infojobs convertint-la en una organització Teal.

Dimarts, 10 abril 2018
The Happyforce Way

Frecuentemente tomamos empresas como Google, Apple, Facebook o Amazon como ejemplo o inspiración. Lo que pasa es que siempre te quedas con la sensación de que son realidades muy alejadas ya que se trata de empresas que cuentan prácticamente con recursos ilimitados y acceso al mejor talento del planeta. En este post explicaré cómo hacemos las cosas en una start-up humilde como Happyforce, de nuestras tripas, manera de funcionar, “cultura” y de nuestro “way of doing things”.

Dilluns, 12 Març 2018
Fem massa vacances?

A l'Estat espanyol es garanteixen 22 dies de vacances pagades (a banda dels dies festius). Al programa El suplement de Catalunya Ràdio van debatre recentment sobre si són suficients, són massa o són massa pocs i sobre si es distribueixen bé. Va ser amb Maria Rosa Martí, mestra i periodista; amb el psicòleg Marc Masip; i amb Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà.

Dimarts, 12 Setembre 2017
Avaluació per subjectius

He arribat a veure fulls d'Excel que són veritables obres d'art. En aquests fulls de càlcul es tenen en compte objectius de companyia, objectius d'àrea, objectius d'equip, objectius personals, valoracions 360, valoracions qualitatives i quantitatives, cada variable amb les seves diferents puntuacions, pesos i percentatges. Massa complex, massa opac, massa difícil d'entendre. Ha d'haver-hi una altra manera…

Dilluns, 17 Juliol 2017
Els millennials comencen a dirigir, com seran liderant?

Estem davant uns dels moments més emocionants d'aquest segle: en els pròxims tres anys es produirà un gran impacte en el lideratge de les companyies motivat per l'accés dels millennials a llocs de responsabilitat. Quines creus que seran les conseqüències per a les empreses? I per a les persones?

Dilluns, 16 Gener 2017
Terrícoles: entrevista a Teresa Torns

“Ens cal temps per poder gaudir del temps de vida.” Així ho afirma Teresa Torns, professora jubilada de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB i experta en gestió del temps i desigualtats de gènere, en una entrevista recent del programa Terrícoles de BTV on ens parla de la importància de la racionalització dels horaris i l’adaptació de la jornada laboral a les nostres necessitats vitals. Hi ha un llarg camí per recórrer, sobretot en termes de canvi de mentalitat, però si establim consensos socials col·lectius el triomf de les polítiques de temps i conciliació serà possible.

Dimecres, 10 Febrer 2016
Objectius o agilitat?

Per poder tenir èxit en un entorn en canvi continu, on tecnologies, coneixements i models de negoci es queden obsolets en un obrir i tancar d'ulls, les empreses necessiten agilitat. En aquest context algunes empreses recorren a noves tècniques de gestió. Tanmateix, moltes altres segueixen aferrades a models dissenyats per maximitzar l'eficiència o la qualitat en entorns estables, però que en un context turbulent tenen mal encaix.

Dimarts, 13 Octubre 2015
‘Valor afegit’: Què s’hi cou, a Gallina Blanca?

La innovació i la creativitat són les claus de l’èxit de Gallina Blanca, una de les multinacionals més importants dins el sector alimentari. Però per damunt de tot es situen les persones, que són les qui s’amaguen darrera de les bones idees que fan prosperar l’empresa. En aquest reportatge recent de Valor Afegit a Televisió de Catalunya coneixerem com és Gallina Blanca per dins i quines mesures aplica per aconseguir combinar la felicitat de la seva plantilla amb la rendibilitat econòmica.

 

Catalunya té un bon grapat d’empreses familiars que amb el pas dels anys han sabut construir un petit imperi i consolidar la seva marca. És el cas de la multinacional d’alimentació Gallina Blanca, que recentment ha canviat el nom per GB Foods, i que porta operant més de 75 anys en el sector. Sense els esforços en màrqueting i innovació la seva existència no seria possible avui en dia i és que, més enllà de la producció de pastilles de brou, Gallina Blanca és tota una fàbrica d’idees que treballa de forma global per a mercats locals.

La innovació és l’objecte de la majoria de les seves grans inversions, doncs per a l’empresa el progrés i el creixement no es poden concebre sense la voluntat constant d’innovar i ser els pioners. No es tracta només de crear productes nous per aconseguir un major nombre de vendes, si no que la innovació en primer lloc ha de néixer des de dins, és a dir, de la pròpia seu de la companyia.

Això es plasma en el recent redisseny que han patit les oficines, on ja no s’hi troben despatxos ni sales tancades i cadascú es lliure d’escollir cada dia un lloc diferent, ja que les taules no estan assignades. Tot i que amb aquesta nova manera de treballar tenen menys control sobre el personal, això no suposa cap problema, doncs a Gallina Blanca s’imposa la confiança en el treballador. Com senyala Carles Cendrós, director de Recursos Humans, entenen als empleats com a responsables de la seva feina i de la realització d’aquesta, ja que si no un concepte tan modern com el del seient lliure seria impracticable.

Ens trobem davant d’una cultura de flexibilitat, que comença a sonar cada vegada més en l’àmbit laboral i que va camí de proclamar-se la nova manera d’entendre les relacions laborals en un futur. Per a Cendrós, la clau es garantir que les persones puguin atendre les seves necessitats personals i familiars i evidentment el seu treball i necessitats professionals. Moltes empreses a Espanya ja han començat a implantar models de flexiworking, l’èxit del qual depèn sobre tot de la responsabilitat, del compromís i de la dedicació dels treballadors.

L’equació és senzilla: si a l’empleat li proporciones facilitat per conciliar la vida domèstica amb la laboral i li demostres la teva confiança permetent-li organitzar-se la jornada, ell t’ho retornarà amb un major rendiment i amb la col·laboració en la construcció d’un clima laboral favorable i relaxat. Google, Facebook o Microsoft són un exemple d’empreses que han aconseguit assolir l’equilibri de l’èxit:  tenir cura de la qualitat de vida del seu personal i obtenir grans beneficis.

A més, com comenta Ignasi Ricou, conseller delegat de GB Foods, sense parets ni jerarquies la comunicació és molt més fluida i la gent parla molt més, fet que dóna peu moltes vegades a la compartició d’idees i a la posterior creació de noves. La comunicació és clau en qualsevol organització i propiciar que aquesta sigui factible entre els treballadors desemboca en un augment de la productivitat.

L’última moda de les grans corporacions, entre les quals s’inclou GB Foods, és incorporar dins les seves seus socials serveis com ara gimnàs o zones d’esbarjo amb futbolins on els treballadors poden desconnectar una estona i tornar a treballar amb les piles carregades. Per a Ricou la premissa és clara: tot allò que ens agradaria tenir, ho hem de tenir. Això permet que els treballadors se sentin valorats i que puguin combinar les seves rutines diàries amb petits moments de desconnexió i que, per tant, s’impliquin més en la feina i siguin alhora més creatius, un fet que continua sent el pilar de l’empresa.

Una mostra de la importància de la innovació com a veritable esperit de l’organització és el Grup d’Innovació: persones a qui se les allibera d’altres tasques perquè dediquin el 40% del seu temps només a pensar. Per a Clara Bartra, directora del Growth Center, aconseguir traslladar idees d’un sector, d’un país o d’una categoria fins a una altra és tot un art. Els materials d’altres països són la font d’inspiració per trobar idees útils per al sector i el mercat de la companyia agroalimentària. Han de ser creatius i saber on es troba el fil d’on estirar per arribar al producte innovador final. Bartra afirma que és tant o més important tenir clar allò què busques com trobar una solució.

Però no només l’equip d’innovació s’encarrega de plantejar noves propostes, si no que també ho poden fer la resta de treballadors mitjançant Radar, una eina específica a la que té accés tota la plantilla i que facilita la creació col·lectiva. Es un projecte que entronca amb la tendència actual dels emprenedors corporatius: cada vegada més empreses tenen eines específiques per potenciar la part intraprenedora dels seus propis empleats.

Gallina Blanca sap que l’eix principal del seu èxit són les persones i és per això que facilita espais on compartir idees i els dota de comoditats perquè puguin potenciar la seva creativitat i capacitat d’innovació, ja que sense treballadors feliços i compromesos cap empresa pot prosperar.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/que-shi-cou-a-gallina-blanca/video/5538259/

Dimecres, 30 Setembre 2015
Com gestionar la creativitat col·lectiva?

Liderar la innovació ja no té res a veure amb crear una visió i inspirar que altres persones l'executin. Ja no existeix un líder absolut creador d'idees, sinó que són fruit de la col·laboració i del treball de tots els membres d'una empresa. Linda Hill, professora de Harvard, explica en aquesta interessant conferència que va tenir lloc recentment al TEDxCambridge quin és l'escenari ideal per a la innovació i què cal fer perquè formi part efectiva de l'estratègia empresarial.TEDxCambridge, va ser un esdeveniment que va tenir lloc al setembre de 2014 en aquesta localitat del nord-est del Estats Units i que va fusionar experiència i tecnologia a través de la riquesa de la innovació, de la creativitat i de la inspiració. Entre els discursos, va destacar el de la coautora d'El geni col·lectiu Linda Hill, que va exposar que la innovació neix de la col·laboració i de les idees compartides i va brindar tres claus per construir organitzacions veritablement innovadores.

Linda Hill inicia la seva conferència assenyalant que allò que molts considerem un lideratge eficient no funciona en termes d'innovació. Aquesta afirmació parteix de la seva pròpia experiència, doncs s'ha passat gairebé una dècada observant de prop líders excepcionals. Després d'estudiar 16 homes i dones de 7 països de tot el món i de 12 sectors diferents ha arribat a la conclusió que si volem construir organitzacions que exerceixin una innovació contínua, hem de desaprendre les nostres nocions convencionals de lideratge.La creença que les grans idees flueixen dels creatius està obsoleta, ja que el talent innovador resideix en tot aquell que estigui en contacte amb les activitats diàries de l'empresa i tingui una proposta per millorar-les o reestructurar-les, sense importar el departament al qual pertanyi. N'hi ha prou que albergui en el seu interior una idea factible i innovadora. Construint el seu discurs al voltant de la innovació, presenta el cas de la productora d'animació Pixar: és la demostració que la innovació no té a veure amb un geni solitari, sinó amb un geni col·lectiu, doncs les pel·lícules d'aquesta companyia són produïdes per equips d'unes 250 persones. Són producte d'un conjunt de ments que col·laboren per treure endavant un projecte, no es tracta d'un “Einstein” aïllat, com assenyala la conferenciant. És molt important fomentar el sentiment de comunitat en el qual compartir talents i reflexions.

La ponent explica que existeix una paradoxa: cal donar marge de maniobra als talents i a les passions de les diferents persones que formen una empresa, però alhora cal saber aprofitar-los perquè el treball sigui útil i no quedi en un no-res. Existeixen diversos mètodes per treure partit de la innovació del talent col·lectiu, com ara la intraprenedoria, un sistema de gestió i planificació que estimula el sorgiment de l'esperit emprenedor dins de les organitzacions.

La innovació s'ha de veure com un viatge, un tipus de resolució de problemes col·laboratiu en el qual participin persones amb diferents experiències i diferents punts de vista i que permeti desenvolupar noves oportunitats de negoci. Estem entrant en l'era del que podem denominar innovació oberta, que es recolza allà on es generin bones idees, sense importar el seu origen. Tanmateix, com reconeix Hill, cal no oblidar mai que les innovacions són el resultat de molts falsos començaments, d'ensopegades i d'errors, i per això per aconseguir implementar un model d'innovació col·laborativa és necessari advocar per una cultura empresarial que deixi de penalitzar l'error.Una altra tendència de moda en termes d'innovació col·laborativa són els hackathons: trobades organitzades fins no fa gaire per i per a hackers l’objectiu dels quals era el desenvolupament col·laboratiu de software. Obeeixen a un model de col·laboració i competència amb tan bons resultats que el seu funcionament està començant a ser imitat en altres àmbits, per exemple en l'empresarial. Actualment s'estan organitzant com una experiència col·lectiva que persegueix fomentar l’ innovació digital donant importància a la col·laboració i al sorgiment d'idees en un breu període de temps.

La conferenciant relata que, a través de la seva estada a diferents empreses i l'observació dels seus sistemes de treball, ha establert tres capacitats bàsiques que ha de tenir tota organització per ser considerada innovadora: abrasió, agilitat i resolució creatives:

-  L'abrasió creativa fa referència a poder crear un mercat d'idees mitjançant el debat i el discurs, amplificant les diferències, doncs de la diversitat i el conflicte és d'on sorgeix la innovació. - Quan parla d'agilitat creativa es refereix a la cerca ràpida, a la reflexió i a l'ajust. No es tracta de planificar, sinó d'aprendre mentre s'actua. Metodologies àgils com ara el kanban o l'scrum, fins ara propis d'entorns tecnològics, s'estan expandint també com a pràctiques en innovació, abraçant l'adaptabilitat i la millora contínua a nivell de persones, processos i sistemes. - Finalment la resolució creativa té a veure amb prendre una decisió en la qual s'hi combinin fins i tot idees oposades, susceptibles de ser reconfigurades en noves combinacions i produir una solució nova i útil.

L’acompliment de les tres capacitats és el que permet a grans empreses com Pixar o Google, també citada per Hill, una innovació continuada, doncs resolen problemes de manera col·laborativa, aprenen a mesura que descobreixen i saben prendre decisions integrades.Els líders són els encarregats de preparar l'escenari i de donar veu a qui tingui alguna cosa que aportar, no d'actuar-hi com a protagonistes.

 

Accés a la conferència de Linda Hill de TEDxCambridge: https://www.ted.com/talks/linda_hill_how_to_manage_for_collective_creativity?language=es#t-971507

{cbrelatedarticle ids="11607,12033"}

Dimecres, 15 abril 2015
'Valor afegit': Està tot inventat?

A totes les empreses els agrada poder dir que són innovadores. Però realment s’estan fent coses noves que revolucionin la societat? La necessitat d’innovar ha estat el punt clau del debat industrial, però cada vegada sembla més difícil trobar idees per inventar productes nous. Aquest reportatge recent del programa Valor Afegit de Televisió de Catalunya ens parla dels reptes que han d’assolir les organitzacions per fer front a un futur incert davant les noves i canviants exigències del mercat.

La majoria d’innovacions que es duen a terme avui no són més que millores de coses que ja existeixen. La moda és un dels sectors que sempre s’ha hagut de moure segons aquesta lògica, ja que les peces de roba ja estan totes inventades. Segons afirma Fabricio Pérez, professor de l’Escola Superior de Disseny IED de Barcelona, ara del que es tracta és de desmuntar i tornar a construir d’una manera diferent.

Però el problema no és només que sigui difícil trobar idees originals, sinó que a la vegada costa molt canviar els hàbits de consum de la gent. Segons Sergi Artigas, director d’Innovació del Centre Tecnològic Leitat: “El que mana és el mercat i les necessitats de les persones consumidores. Si no existeix aquesta necessitat, per més innovador que sigui el teu producte no té sentit d’existir”.

Amir Kassaei, un dels directors creatius més reconeguts del món, apunta que el màrqueting i la publicitat han tingut una certa responsabilitat en el desencadenament de la crisi, ja que van animar a la gent a exercir un consum massiu. Segons ell, els hàbits estan canviant i ara la societat prioritza la qualitat per damunt de la quantitat. Per això cal que la indústria actual es reconverteixi adaptant-se a les noves demandes: ara els consumidors volen simplificar la seva vida.

És per això que moltes empreses estan buscant la manera d’assolir aquestes exigències de canvi. Segons la consultora d’innovació Loop, cada vegada hi ha més organitzacions que demanen consells per ser innovadores, i la resposta que els donen sempre és la mateixa: cal fer que totes les persones que hi treballen es comportin com si fossin emprenedores, cosa que passa per sacsejar de dalt a baix la gestió dels Recursos Humans. “No és tracta de crear un Departament d’Innovació – opina Antoni Flores, director de la consultora –, la innovació és sobretot una qüestió d’actitud”.

La tercera revolució industrial ja està trucant a la porta i trencarà amb els esquemes productius utilitzats fins ara. Això suposarà un replantejament de les concepcions del disseny i de la fabricació.

“La manufactura serà més sofisticada, demanarà més intel·ligència i només es podrà fer des de la confluència de coneixements diferents”, assegura Alfons Cornella, president d’Infonomia. Segons ell, cal construir una xarxa en què diferents empreses i/o funcions especialitzades es posin d’acord per crear un producte de molt valor.

Les fàbriques seran estructures diferents a les que coneixem avui. S’aniran transformant segons el projecte que els sigui encarregat amb una flexibilitat total i sempre perseguint el mínim cost.

Per això és crucial que les noves fornades d’enginyers, dissenyadors i professionals de tota mena rebin una educació transversal que els permeti estar preparats per atendre un mercat de consumidors nou.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/videos/4531151/Esta-tot-inventat

{cbrelatedarticle ids="10316,10335,10363"}

Divendres, 21 Juny 2013
Per què no es pot treballar bé a l’oficina?

La notícia recent de que la màxima responsable de Yahoo! ha decidit acabar amb el teletreball a la seva empresa ha encès el debat sobre els seus avantatges i inconvenients. Malgrat que molts beneficis del treball a distància semblen demostrats, alguns experts també consideren que pot provocar aïllament social i afectar negativament a la creativitat. Aquest no és el parer de Jason Fried, fundador de 37signals: en motiu del debat recuperem la seva conferència TED sobre els problemes que segons ell ocasiona treballar a l’oficina.

 

La CEO de Yahoo!, Marissa Mayer, recentment va donar un pas inesperat i molt controvertit per a la seva empresa: va ordenar els teletreballadors que tornessin a l’oficina. La notícia ha tornat a encendre el debat sobre els suposats efectes positius de treballar des de casa . Per aquest motiu recuperem una interessant conferència TED de l’any 2010 on Jason Fried defensava justament la idea contraria a la de Mayer.

Fried, cofundador de l’empresa d’aplicacions web 37signals de Chicago, explica perquè els treballadors són poc productius a les oficines. Segons Fried, les organitzacions fan una mala inversió en gastar-se molts diners en construir un lloc de treball físic. Durant deu anys aquest empresari va preguntar a diversos treballadors: “On aniries si haguessis d’acabar alguna cosa important de la feina?”, i va descobrir que la gran majoria no deien mai que anirien a l’oficina. Tal i com Fried explica, un dels grans problemes que comporta el treball en presència són les interrupcions constants. Un exemple d’això és que els professionals de sectors creatius com ara dissenyadors, escriptors o enginyers, solen treballar des de casa perquè necessiten llargs períodes de temps sense interrupcions, un tranquil·litat que segons Fried afirma, és molt difícil de trobar a moltes organitzacions.

Fried és gerent de la seva empresa però no té problemes per reconèixer que els principals responsables d’aquestes interrupcions són els directius. Parla dels M&M (Managers&Meetings), dels caps i de les reunions, com els principals elements causants de la pèrdua de temps a l’oficina; coses que no hi ha fora i, segons ell, una bona raó per la qual la gent és més productiva des de qualsevol altre lloc. Apunta que una reunió d’una hora amb 10 assistents són 10 hores de treball productiu perdudes, quan la majoria de reunions es podrien fer només amb 2 o 3 persones.

Fried fa un paral·lelisme molt interessant entre la feina i el descans. Segons explica, les hores de son passen per diverses fases i, per arribar a les fases més profundes i reparadores, primer cal passar per les superficials. Però si s’interromp el son i ens despertem hem de tornar a començar el procés des del principi; no podem continuar des d’on ho havíem deixat. Així doncs, amb la feina passaria una cosa semblant: no es possible dur a terme una feina gaire aprofundida ni completa amb interrupcions constants per culpa de reunions innecessàries o de caps pesats.

Les visions de Mayer i la de Fried exemplifiquen dues visions sobre el teletreball o treball flexible que conviuen actualment. Els detractors d’aquestes formes d’organització apunten que treballar des de casa pot produir aïllament social i dificultats per separar la vida professional de la personal. També consideren que pot afectar negativament a la creativitat i al compromís dels treballadors amb l’empresa. És el cas de Marissa Mayer, que per justificar la seva decisió va afirmar que algunes de les millors idees sorgeixen de les discussions de cafeteria amb els companys, de conèixer gent nova i de les reunions improvisades. “Hem de ser un sol Yahoo!, i això comença per estar físicament junts”, va afirmar.

D’altra banda, els efectes positius del teletreball en la productivitat semblen haver estat comprovats per estudis com el de la Stanford University que indica que els treballadors des de casa són un 13% més productius i mostren un major grau de satisfacció. Contra l’argument d’alguns directius que defensen que a casa hi ha més distraccions que a l’oficina, Fried explica que les distraccions a la llar són voluntàries i que, per tant, cada treballador pot gestionar-les en favor seu, tot creant una estratègia de treball/descans. Mentre que, en canvi, les distraccions de la feina són externes, no són planejades i per tant no es poden evitar.

Tanmateix, cal remarcar que aquests dos models d’organització no són excloents entre si. Moltes organitzacions donen valor als avenços tecnològics i a la flexibilitat sense deixar de banda completament el treball presencial. El debat per ara segueix obert. Potser els futurs resultats de Yahoo! després del seu sobtat canvi de model organitzatiu aportin llum a la qüestió.

 

Accés a la conferència de Jason Fried a la pàgina web de TED (amb subtítols en castellà): http://www.ted.com/talks/jason_fried_why_work_doesn_t_happen_at_work.html

{cbrelatedarticle ids="10193,10338,10428,10978"}

Dilluns, 22 abril 2013
La Fundació col·labora amb el programa “Al dia” de La Xarxa de Comunicació Local: canvi d'horari de primavera i conciliació vida laboral i personal

Amb motiu del canvi d’hora de primavera del passat 31 de març, el programa informatiu de la Xarxa de Comunicació Local “Al dia” va dedicar un espai a parlar dels horaris i la conciliació de la vida laboral i personal. Per fer-ho va comptar amb l’ajuda de l’expert Ignasi Buqueras, president de la Comissió de Racionalització d’Horaris, o d’Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà.

 

Els efectes positius de la flexibilitat laboral per als treballadors i per a les empreses han estat comprovats per diversos estudis. Tot i així, la societat espanyola encara sembla no saber ni poder canviar unes llargues jornades laborals que provoquen que moltes de les hores a l’oficina siguin improductives.

El passat 31 de març, com cada any, molts països vam avançar una hora els nostres rellotges. Aquest canvi es fa a Espanya des de 1918 amb l’objectiu d’aprofitar al màxim les hores de sol i estalviar energia. A Catalunya es calcula que aquest estalvi suposa uns 32 milions d’euros que provenen bàsicament del consum domèstic .

Segons Joan Josep Escobar, cap de gestió de l’Institut Català d’Energia, si no féssim aquest canvi, aviat es faria de dia a les 6 del matí, hora en què la majoria de treballadors estem dormint, i tal i com expressa, “és una llàstima que no hi hagi cap activitat i que en canvi tinguem llum del dia”.

Tot i així, no tots els experts consideren que el canvi d’hora semestral tal i com es fa ara tingui efectes positius per als espanyols. Nuria Chinchilla, professora i directora del Centre Internacional de Treball y Família de l’IESE, va proposar en una conferència recent retornar al fus horari de Greenwich, és a dir, endarrerir els rellotges una hora i adoptar els mateixos horaris que Portugal o Regne Unit. Segons Chinchilla aquesta mesura (juntament amb una reducció del temps dedicat a dinar) ajudaria a la conciliació, ja que Espanya es troba desubicada respecte la seva hora solar. Tal i com ella explica, geogràficament Espanya es troba molt lluny d’Europa Central, de manera que a Llevant hi ha una hora de diferència respecte l'hora solar que li correspondria a l’hivern i dues a l’estiu, i que a Galícia arriba a haver-hi una diferència de fins a dues a l’hivern i tres a l’estiu.

Els treballadors espanyols treballen unes 277 hores més a l’any que els alemanys, però tot i així es calcula que només el 45% de la jornada laboral és productiva. El nostre horari laboral fa que estiguem moltes hores a la feina dificultant la conciliació. Això ens porta, per exemple, a fer gestions personals en hores de feina.

Una major flexibilitat en els horaris laborals milloraria el rendiment; una aposta on tothom hi sortiria guanyant, ja que es calcula que les empreses que permeten horaris flexibles i motiven als treballadors tenen una productivitat un 19% més alta de mitjana. Així ho expressa Anna Fornés, directora de la nostra Fundació, en les seves declaracions per a La Xarxa, on afirma que la flexibilitat "no te cap cost" i que només és “qüestió de tenir voluntat de posar-s’hi”.

En la mateixa línia, Ignasi Buqueras, president de la Comissió de Racionalització d’Horaris, afirma que si el capital humà està ben atès i compromès amb l’empresa serà molt més productiu que no pas aquell que no sap mai a quina hora pot marxar de la feina.

 

També pots veure la notícia al Canal de la Fundació Factor Humà de YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=MeXncRHhAFU

{cbrelatedarticle ids="10235,10302,10415"}

Dimarts, 09 abril 2013
Sota el núvol: la revolució del cloud computing

"Estar en el núvol està de moda!", ens explica Albert Closas en aquest reportatge recent del programa Valor Afegit de TV3. L’emissió tracta del fenomen creixent del cloud computing que es planteja com la revolució tecnològica més gran dels nostres temps. El concepte consisteix en oferir serveis informàtics a través de la Xarxa i pagar només per allò que l’empresa fa servir.

 

Així doncs, totes les dades generades ja no estan emmagatzemades dins dels propis equips, sinó que es troben en algun dels grans “núvols” que actuen com a grans bases d’emmagatzematge.

Malgrat grans organitzacions estrangeres i locals com Mercabarna ja utilitzen aquests serveis, existeix una por davant del risc de la pèrdua o ús inapropiat la informació que s’hi diposita. Les experiències viscudes fins a dia d’avui ens confirmen que el sistema és més segur i més barat que tenir un servidor que hostatgi la informació a la pròpia empresa. Segons fons del sector, l’estalvi pot representar una reducció de costos variable, que van des del 40% fins al 75%.

Però el cloud computing ja ens afecta a tots a títol personal des de fa molt de temps. Les principals xarxes socials com Facebook, Google i Whatsapp en són usuàries. Les nostres informacions i cerques no es troben doncs a les seus d’aquestes empreses sinó en el cloud. Un bon exemple d’això és la cèlebre eina llançada gratuïtament a la xarxa, Dropbox: carpetes virtuals i accessibles a través d’Internet, a les quals es pot entrar des de qualsevol servidor, en qualsevol moment.

Jeremy Rifkin, economista i investigador de l’efecte de les noves tecnologies en l’economia i el medi ambient i que recentment ha visitat Barcelona amb motiu del Global Clean Energy Forum, ja va avisar, quan el cloud estava en els seus inicis, que els centres de telecomunicacions i les bases de dades es convertirien en els nous súper poders. I la seva teoria sembla que ja la podem confirmar, la política de tractament d’aquestes bases és molt estricte. Els edificis que les contenen estan localitzats a la perifèria de les zones urbanes i, a poder ser, en zones amb temperatures molt baixes perquè els equips no es sobreescalfin.

La Generalitat de Catalunya ha apostat pel núvol i ha adjudicat 4 grans contactes per gestionar les dades de l’administració catalana que han portat a la creació de quatre centres de cloud computing nous. Tot i així, la Generalitat només n’ocuparà un 20%, i la resta podrà ser contractat per altres empreses.  Els centres de cloud catalans inverteixen una part important de la seva gestió a mantenir els servidors refrigerats ja que es tracta d’un país amb temperatures altes. A la vegada, com a condició indispensable, tots aquests centres consten d’un sistema de seguretat i control rigorós que passa per nombroses càmeres de seguretat que envolten l’edifici per protegir el vertader tresor i legitimitat del cloud: la confidencialitat de les dades de les empreses de les quals gestiona la informació.

Un dels objectius principals que es va fixar quan es van crear els nous centres de cloud catalans va ser animar a les empreses locals a fer el salt a una deslocalització informativa que permet estalviar: espai, la contractació de personal que tingui coneixements tècnics en sistemes d’emmagatzematge de dades; i els costos informàtics, ja que només es paguen els serveis que es lloguen.

El núvol segueix creixent, però de moment sembla que no plourà.

 

També pots veure el reportatge a la pàgina web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4303735/Les-dades-en-el-nuvol

{cbrelatedarticle ids="9921,11134"}

Dilluns, 12 Novembre 2012

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.