En aquest document ens referirem a eines que les organitzacions posen o haurien de posar al servei de les seves persones col·laboradores perquè puguin alertar d’irregularitats detectades a l’empresa o institució: corrupció, frau, assetjament o qualsevol incompliment de la llei o la normativa i l'ètica corporatives. En anglès, l'acció de delatar en aquest context s'anomena whistleblowing. El fenomen té major trajectòria al món anglosaxó.
L'expressió fa referència al que feien els agents de policia britànics quan volien advertir a companys i a vianants que s'estava cometent un delicte: “fer sonar el xiulet” (whistle vol dir xiulet i blowing, bufar).
Segons l'investigador de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), José Luis Pérez Triviño, el whistleblowing pot caracteritzar-se “com la revelació deliberada d'informació sobre activitats no trivials que es creuen perilloses, il·legals, immorals, discriminatòries o que d'alguna altra manera inclouen una infracció a una organització, sent tal revelació duta a terme per membres actuals o passats de l'organització, que no tenen deures d'informació o de vigilància, i podent anar dirigida a òrgans de la mateixa organització o a terceres parts”.
 Els canals interns de denúncia [10 pàgs. - pdf - català], 497 kB |
Los canales internos de denuncia [10 págs. - pdf - castellano], 498 kB |
