L'expressió groupthink o "pensament de grup" va ser encunyada per primera vegada l'any 1972 pel psicòleg social Irving L. Janis per descriure un fenomen pel qual els grups poden arribar a prendre decisions irracionals. Es tracta d'aquelles situacions en què les persones deixen de banda les seves pròpies creences o opinions personals per fer que s'alineïn amb les del conjunt dels seus companys/es, la qual cosa pot portar al grup a adoptar una postura errònia i valorada individualment i privadament pels seus integrants com a desencertada.
El treball grupal pot ser una font de riquesa per a qualsevol organització. Les persones que formen part d'un grup poden aprendre les unes de les altres. A més, la suma dels coneixements de tots/es els/les seus/ves integrants pot tenir com a resultat una major capacitat per resoldre conflictes i fer front a situacions complexes. Sens dubte, són molts els avantatges de conformar equips.
Tanmateix, treballar conjuntament no sempre és sinònim d'aconseguir una major diversitat d'opinions. Moltes empreses han hagut de fer front a un fenomen molt freqüent que pot provocar errors importants en la presa de decisions. El groupthink es caracteritza pel silenci d'una part del grup (que pot ser més o menys significativa depenent del cas) per no pertorbar la resta i evitar generar discrepàncies i conflictes.