Amb el terme escales mecàniques de vidre fem referència al fenomen que els homes assoleixin la major part de les posicions directives també en sectors tradicionalment feminitzats com el turisme, l’atenció sanitària, l’educació i el treball social. És, per tant, un fenomen de desigualtat de gènere. Es fa al·lusió a aquesta promoció ràpida, desigual i desproporcionada amb la metàfora de les escales mecàniques.
El terme també és una al·lusió inversa al conegut fenomen del sostre de vidre, la barrera invisible amb què es topen les dones a l’hora d’ascendir als càrrecs de més responsabilitat. El terme fou encunyat per Christine L. Williams en un article pioner de 1992 titulat The Glass Escalator: Hidden Advantages for Men in the "Female" Professions.
Estem davant d’un fenomen de segregació vertical (presència de dones directives) afegida a una segregació horitzontal (qui treballa en cada sector).
 Escales mecàniques de vidre [9 pàgs. - pdf - català], 546 kB |
Escaleras mecánicas de cristal [10 págs. - pdf - castellano], 506 kB |
