Potser vivim més automàticament del que necessitem per gaudir de la vida, sosté el neurocientífic Facundo Manes. Aquest pensament el comparteix María Luisa de Miguel, experta en mentoring, en el seu nou llibre per convidar-nos a fer una reflexió profunda sobre com vivim. De Miguel proposa rumiar a fons sobre com exercim el control de les nostres vides. Especialment sobre quina influència hi té la hipermotivació extrínseca excessiva que caracteritza els nostres dies, la qual sovint s'imposa en detriment d'una voluntat més forta, reflexiva i que ens neixi de dins.
A parer de De Miguel, que vicepresideix l'European Mentoring and Coaching Council (EMCC) i que també és autora del llibre Mentoring: un modelo de aprendizaje para la excelencia personal y organizacional (Pirámide, 2019), la complexitat dels temps presents "requereix cada vegada més d'una voluntat fortament motivada en un propòsit, que sigui capaç d'exercir l'autocontrol per resistir-nos a una vida d'inconsciència i impulsos descontrolats". Dit d'una altra manera, exercir la nostra voluntat per no acabar sotmesos als múltiples estímuls que segresten la nostra atenció, així com evitar actuar per impulsos, de manera inconscient i amb una emocionalitat descontrolada. De Miguel defensa que no podem mirar cap a una altra banda, perquè romandre en aquesta roda ens fan sentir estressats, consumits, esclavitzats, funcionant com màquines, impotents i desmoralitzats.
Tot plegat pot acabar debilitant la nostra voluntat i, segons De Miguel, en últim terme anul·la la nostra saviesa interior i ens impedeix exercir la nostra llibertat per realitzar-nos i ser feliços. És un aspecte rellevant també per a la feina, tenint present que en el 90% dels processos de coaching i mentoring que aquesta experta ha acompanyat i supervisat en els últims 15 anys la manca de confiança i seguretat en un mateix han estat la dificultat de base per al canvi, la millora o l'assoliment d'un objectiu. Per posar remei a tendències com aquesta, el llibre La alquimia de la motivación (Pirámide, 2022) fa una crida a mirar cap endins i fer que cadascú recuperi el control de si mateix.
De Miguel subratlla que la voluntat com a causa explicativa de les nostres accions va néixer molt abans que la motivació. Ha estat molt present en tota la història de la Filosofia, sovint vinculada a la noció de llibertat, però al segle XX s'ha imposat la visió de l'ésser humà com un jo mogut per necessitats, impulsos i desitjos, controlat per ells, dèbil i incapaç de resistir-se. A l'àmbit laboral aquesta idea s'ha traduït en el fet que una feina es valora pels diners que s'hi guanyen o que genera, però no per la seva aportació a la societat, un fet que fa minvar l'autoestima i incrementar la desafecció per la feina. És més, amb la transformació digital de la feina i la vida, si no s'és digital es queda fora del mercat, i els ideals i les aspiracions per a la realització personal acaben convertint-se en un destorb en el camí per ser competitiu.
"La roda de la productivitat ens atrapa. Estem tan ocupats produint i consumint béns que se'ns oblida utilitzar la nostra creativitat per crear satisfactors propis i genuïns que satisfacin les nostres necessitats", afirma De Miguel, qui adverteix que "hem passat d'involucrar-nos en les empreses i organitzacions com a mitjà per aconseguir les nostres finalitats, a ser empleats per elles com a recursos per aconseguir les seves". Recalca que ens ha perjudicat l'allunyament de la voluntat de cadascú, que és immutable per naturalesa, i per això el llibre és un al·legat a favor de la "voluntat motivada" que combina la motivació i la voluntat.
L'autora defensa prioritzar un enfocament holístic de l'ésser humà que integri la raó i l'emoció, la voluntat i la motivació. Refusa la idea imperant de la motivació, molt present entre les empreses, influencers i llibres d'autoajuda, els quals creuen que motivar suposa injectar tensió a les persones perquè "es posin les piles" i "donin de si mateixes" tant com puguin. En la seva opinió, l'excés i el mal ús de la motivació "ens està tornant persones addictes a ella i a tots els incentius que s'utilitzen per activar-la", i pot desencadenar en la presa de decisions de manera inconscient.
D'aquí ve que reivindiqui recuperar un rol preeminent per a la voluntat, la qual desitja i escull amb coneixement de causa. Té la capacitat de controlar l'atenció, els desitjos i les emocions que influeixen en la materialització del que es vol aconseguir (la meta). A més, De Miguel l'aborda des del punt de vista que coopera amb altres voluntats per fer realitat objectius individuals i comuns. Amb l'exercici conscient de la voluntat motivada, assegura que tothom pot tenir una vida més plena i feliç. "Que la voluntat sigui el motiu últim de l'acció significa que els nostres comportaments són fruit de les nostres eleccions", ressalta, i afegeix que canvia molt actuar motivat que fer-ho amb voluntat, o sigui, compromès.
Al llibre proposa diverses eines per entrenar diàriament la voluntat motivada, que agrupa sota el paraigües de l'alquímia motivacional que dona el nom a l'obra, i que assimila a una gimnàstica mental. De Miguel recalca que si bé és una potencialitat existent en les persones, necessita ser apresa, exercida i desenvolupada. S'aprèn mitjançant l'obediència a un ideal personal, que es pot identificar com la vocació, el propòsit o la missió, i que ens allunya de la incertesa. Per al seu entrenament considera que cal desenvolupar l'autoconeixement, la consciència corporal i emocional, l'autoregulació -la defineix com "l'art de la negociació entre el plaer i el propòsit"-, saber treballar la capacitat d'anticipar-se i llavors tenir la capacitat d'autoavaluar-nos i de fer seguiment del nostre exercici de la voluntat motivada.
Jordi Bes Lozano
factorhuma.org
ISBN 978-84-36846-20-1
Llibre en castellà.