Existeix una relació entre el desenvolupament econòmic i la felicitat? L'economista italià Emanuele Felice busca respondre aquesta pregunta amb un exhaustiu llibre que és un compendi de la història de la humanitat gens habitual. En temps moderns la felicitat sembla presentar-se com l'horitzó de l'existència, el qual, com qualsevol altre horitzó, es va allunyant a mesura que intentem atrapar-lo.

L'autor aspira a tractar la felicitat de manera transversal, no quedant-se només amb la visió que li proporciona la seva especialització econòmica. Aprofundeix en l'evolució de la recerca d'un element que acostuma a quedar-se fora dels llibres d'Història, o que tan sols se cita de puntetes reduint el debat a la idea que depèn del nivell d'ingressos (del PIB en termes generals) i d'anàlisis subjectives (la resposta a la pregunta: en quina mesura et sents feliç?). Felice sosté que les coses no són tan simples, identifica quins són tots aquells elements que cal tenir per tendir a ser feliços i mostra quin creu que ha de ser el camí per ser-ho en un món consumista i globalitzat.

Felice (Lanciano, 1977) és doctor en Història Econòmica per la Universitat de Pisa, i ha estat professor a diverses universitats, entre les quals l'Autònoma de Barcelona (UAB). Mitjançant un relat que en alguns passatges es fa redundant, l'autor considera que el camí per ser feliços no està exempt de preocupacions que poden dificultar-lo, situant entre elles els danys mediambientals, que ningú està en condicions de garantir que es mantindran drets llargament reivindicats com els de les dones, o bé la creació de règims totalitaris sota el pretext d'una suposada vida millor que per a molts es converteix en justament el contrari. Tot i això, i malgrat que Felice admet que no es pot tenir una fe cega en el progrés, es mostra optimista sobre l'evolució de la societat en les darreres dècades, i creu que hi ha marge per fer que cada cop més gent pugui ser feliç.

El llibre es va publicar a principis d'aquest 2020, quan la covid-19 encara no havia estat considerada pandèmia, però en entrevistes periodístiques posteriors l'autor ha mantingut la mateixa posició d'optimisme. En una entrevista publicada el 13 d'abril en el diari La Vanguardia, va declarar que les pandèmies acceleren uns canvis que, d'una altra manera, serien més lents, i va confessar: "Veient la història humana soc optimista, però això no significa que necessàriament estarem millor". En una altra entrevista del 27 d'abril en el Diario de Sevilla, quan se li va plantejar que ens enfrontem a una pandèmia com la de fa 700 anys (la pesta), opina que "aquesta crisi ens demostra fins i tot que les coses han millorat considerablement respecte al passat", i es mostra convençut del fet que "ens obre oportunitats per viure millor". 

Sovint s'han presentat certs capítols de la història de la humanitat com avenços que ens han millorat la vida, però en el llibre Felice qüestiona que hagi estat així, especialment des de la revolució agrícola. En general les condicions de vida dels éssers humans van empitjorar quan es va passar de la caça i la recol·lecció a l'agricultura, ja que cada cop es va treballar més per alimentar una població en constant creixement, i es van redoblar aspectes com la desigualtat. Recorda que alguns autors consideren que va ser una trampa perquè era quelcom evitable. Aquestes condicions es van mantenir durant mil·lennis, i tampoc van millorar de manera significativa durant les primeres fases de la revolució industrial.

Això ha estat canviant a la Xina, a l'Índia, a Llatinoamèrica i, recentment, també a Àfrica. A llarg termini, la revolució industrial ha comportat un augment important dels ingressos i de la qualitat de la vida material, fet que probablement ha tingut un impacte significatiu (i positiu) en la felicitat. La investigació empírica confirma que, quan la renda és baixa, un increment dels recursos es tradueix en un augment de la felicitat percebuda, però pot convertir-se fins i tot en un obstacle per a la felicitat, ja que a partir de determinat nivell de renda (el qual, de mitjana, ja s'ha superat a Occident), la felicitat declarada tendeix a disminuir.

En temps moderns la felicitat es presenta com l'horitzó de l'existència, el qual, com qualsevol altre horitzó, es va allunyant a mesura que intentem atrapar-lo. Felice creu que la felicitat no es conquereix com si es tractés d'una terra promesa on s'arribarà en un futur, sinó que es cultiva en el present, i veu necessari que la "revolució del plaer" on estem immersos vagi acompanyada d'una "revolució ètica". No n'hi ha prou amb el benestar material i cal centrar-se també en la qualitat de les relacions humanes, d'aquelles que es basen en una vivència concreta, en la gratitud, que es contemplen com el que són, o sigui, sense buscar segones finalitats i que tenen una vocació universal. Per defensar aquests postulats l'autor recorre als ideals de la Il·lustració, presents en el llibre de manera transversal.

L'autor no dubta a afirmar que valorar les relacions humanes pot arribar a convertir-se en un nou pilar dins d'un paradigma diferent, que podria seguir sent liberal-demòcrata i global, però també més adaptat a un món que haurà deixat enrere l'extrema pobresa i que estarà basat en la igualtat jurídica, el coneixement, el dret a la felicitat i la qualitat de les relacions (apunta que a llarg termini l'enriquiment personal acabarà considerant-se una dimensió "de pas"). Aquesta noció de la felicitat s'articula amb la satisfacció de les necessitats materials i la qualitat de les relacions humanes, i afegeix un tercer element, que és l'atribució d'un sentit a la vida. En definitiva, hem d'escollir lliurement el sentit de la nostra existència però sempre comptant amb l'ajuda dels altres.

Per a Felice, amb l'absència de felicitat som capaços de percebre l'enorme bretxa que s'ha anat obrint entre les possibilitats que ens proporciona el progrés i la realitat de les relacions humanes. Conclou que aprofundir en la perspectiva que planteja en el llibre és la manera de salvar aquesta bretxa i reconciliar l'ètica i l'economia.

Jordi Bes
factorhuma.org

ISBN 978-84-9199-188-5
Llibre en castellà.