El Manual és un tractat sobre "l'art de viure" segons Epictet, un filòsof grec de l'escola estoica. Per salvar els 18 segles que ens separen del moment en què es va escriure, i entendre'l en el seu context, l'editorial Errata Naturae l'ha publicat acompanyat d'un assaig acadèmic de Pierre Hadot, un dels majors experts en pensament grec antic de la nostra època.
Abans de començar Manual para una vida feliz cal tenir en compte que, malgrat el títol, no és un llibre d'autoajuda. Sí que ens ajudarà, però a ampliar la nostra cultura general i a constatar que les grans preguntes de la humanitat han estat sempre les mateixes. Ni el budisme, ni el cristianisme, ni els nombrosos camins de creixement personal han inventat res.
Aquest volum, publicat al 2015, consta de dos grans capítols, de dues obres: el Manual d'Epictet, de 49 pàgines, de lectura ràpida i fluida, amb apartats breus; i un assaig acadèmic de Pierre Hadot, d'una extensió cinc cops més gran. Hadot, mort al 2010, va ser un filòsof francès considerat un dels majors experts en pensament grec antic. Si bé qualsevol persona amb hàbit de lectura podrà completar i entendre aquesta part, és densa i està plena de referències i de notes al peu.
El Manual està farcit de reflexions i màximes que Epictet pronunciava a les seves classes, amb aplicació en la vida quotidiana. El seu pensament es pot sintetitzar en dos principis: no preocupar-nos per res que no depengui de nosaltres i acceptar que és el nostre judici sobre les coses, i no les coses mateixes, allò que ens genera patiment. Les preguntes que planteja són semblants a les que qualsevol persona es pot fer avui dia: com acceptar la mort, com viure d'una forma coherent, com despendre'ns de les coses materials...
Recomana oblidar les coses que no depenen de nosaltres fins al punt de no patir per la mort d'una persona estimada: és un fet que no depèn de nosaltres i, per tant, no podem fer-hi res. Només ens hem d'ocupar de les coses que depenen de nosaltres. Segons explica el llibre, Epictet va viure d'una forma molt austera i sempre va habitar cases petites. I és curiós: ell mai no va escriure les seves obres. El Manual està redactat pel seu deixeble Arriano.
L'home lliure no deu res a ningú
Les reflexions del Manual s'han d'entendre en el seu context: els déus, els esclaus (Epictet ho va ser durant part de la seva vida), les classes socials, etc. I això Hadot ho deixa clar. Ajuda a entendre la crida a la submissió i a la resignació que de vegades es pot interpretar de les paraules d'Epictet.
Malgrat tot, podem arribar a trobar en l'estoïcisme eines per fer front a algunes situacions de la nostra vida, com ara la relació amb companys que aconsegueixen mèrits, tractes especials i inclús promocions i augments de sou fent la pilota. Epictet proposa una recepta contra l'enveja: quin preu es paga a canvi? han ascendit una persona incompetent per fer la pilota? quin preu ha hagut de pagar aquesta persona? volem nosaltres pagar el preu de ser pilotes, sacrificar el nostre temps i els nostres valors? Com ell diu: "L'home lliure no deu res a ningú."
Matilde Gordero
factorhuma.org
ISBN: 978-84-15217-92-3
Llibre en castellà.