El sociòleg francès i autor prolífic Frédéric Martel ens presenta una exhaustiva investigació sobre els usos d’Internet a més de cinquanta països diferents. Després de Cultura Mainstream i Global Gay, ara es proposa mostrar-nos una visió d’Internet allunyada dels tòpics i de les teories apocalíptiques. La seva aposta és clara: Internet no ens fa a tots més iguals, sinó que permet a cada país reafirmar-se en la seva cultura i en les seves particularitats.
L'expansió d'Internet arreu del món ha portat a molts països a dur a termes diverses formes de control. L'hegemonia digital dels Estats Units, la lliure circulació de continguts i l’expansió de valors més enllà de les fronteres, rebel·len una por compartida per molts països: la por a la homogeneïtzació. El fenomen de Gangnam Style que prop de mil milions de persones han vist per YouTube, les descàrregues massives de l'últim vídeo de Lady Gaga o activistes i hackers com Julian Assange i Bradley Manning, han fet evident que el que circula per la Xarxa ens pot afectar a tots i a totes. Tanmateix, segons Fréderic Martel, sociòleg i autor d'Smart, aquests fenòmens són superficials i quantitativament limitats. La tesi d'Smart ens diu que malgrat la seva imatge global uniforme, Internet és diferent a tot arreu.
En aquest llibre Martel ens exposa una investigació qualitativa sobre la transició digital a escala internacional. Un assaig que posa fi a la trilogia que va començar amb Cultura Mainstream (2010) i que va seguir amb Global Gay (2013). Es tracta d'un viatge per una cinquantena de països per submergir-se en les realitats digitals de cadascun d'ells. Un camí exhaustiu per dir-nos que no hem de tenir por, Internet no homogeneïtza, sinó que els seus usos diferents emfatitzen encara més les particularitats locals.
Martel ens posa com a exemple el cas paradigmàtic de la Xina. Un país que per tenir el control d’Internet ha prohibit i plagiat totes les xarxes socials massives com ara Facebook, Twitter, Youtube, Amazon, etc., i n'ha creat de pròpies. La contradicció més gran es troba en el fet de que malgrat existeixen dissidents, la gran majoria dels xinesos no es rebel·len contra aquesta censura. La conclusió controvertida de Martel és que si no hi ha resistència és perquè la majoria de xinesos ja en tenen prou amb l’Internet local.
Un altre exemple clar i proper de la territorialització d'Internet és Facebook. Martel ens fa veure que malgrat és possible connectar amb qualsevol usuari de la xarxa social, és estrany tenir contactes estrangers i, si és així, en la majoria dels casos és deu a algun lligam fora de la Xarxa. Al mateix temps, les converses, els grups, les pàgines i els idiomes que es fan servir són diferents a cada país. Facebook és un bon exemple del que és Internet per la majoria de persones: malgrat té un abast global, se'n fa un ús localitzat i territorial.
Martel es mostra optimista davant la possibilitat que Internet construeixi societats millors. En aquest sentit ens posa alguns exemples de com ha esdevingut una eina emancipadora en alguns països. És el cas del gueto de Kibera (Nairobi), que gràcies a Internet i a la participació massiva dels seus habitants ha aconseguit tenir una presencia geogràfica al web Kibera Map (ja que a Google Maps no apareixen).
L’autor defensa que Internet no és un fenomen neutre però que, simplement, no és ni bo ni dolent. En aquest punt però sorgeix una contradicció. Alguns dels exemples que ens posa l’autor, sobretot en països pobres com ara Kenia o la Índia, ens fan plantejar si l’emoció de l’arribada d'Internet arreu del món pot haver portat a un oblit de les condicions de pobresa i desigualtat pròpies de cada país. No podria ser que la fantasia d’Internet estigués afeblint lluites per unes condicions més dignes? L’autor no es deté gaire sobre aquesta qüestió.
Tot i així, Martel encerta de ple en donar-nos la recepta de les smart cities. Tal i com ell mateix escriu: "Ser smart és ser digital i estar territorialitzat". El primer que cal fer per crear un Silicon Valley local és no voler copiar el model californià, sinó que cal tenir en compte totes les variants concretes del país en qüestió per tal de crear un projecte coherent i proper als seus habitants. A la vegada, és important que en la mesura del possible estigui impulsat per ells mateixos, per les seves pròpies idees. La clau es troba en la geolocalització.
Amb Smart, Frédéric Martel posa punt i final a la seva trilogia sobre la globalització en la qual ens explica que els països en "fort creixement" no només emergeixen amb la seva economia globalitzada i la seva demografia, sinó que també emergeixen amb la seva cultura (tesis de Cultura Mainstream), els seus valors (idea de Global Gay) i amb el seu Internet (tesi de Smart).
Malgrat la densitat de dades i noms que hi apareixen, Smart està escrit amb un estil molt narratiu, gairebé com si es tractés d'un diari de viatges. Una barreja de rigor i bona escriptura que fa que conceptes complexes semblin simples. A més, a la pàgina web de l'autor s'hi poden trobar totes les dades quantitatives que va fer servir per Smart i que va actualitzant periòdicament a mida que n'apareixen de noves. Una investigació que no s'acaba en el llibre, sinó que segueix a Internet i on tothom està convidat a col·laborar.
Anna Molas Closas
factorhuma.org
ISBN: 978-84-30616-96-1
Llibre en castellà.