Més de 100 persones van assistir al cinema amb el fòrum de "Recursos humanos".

Principals temes que es tractaren arrel del que suggereix aquest film que acaba de guanyar dos premis Cèsar del cinema francès: a la millor "opera prima" i al millor actor revelació, Jalil Lespert.

Mercè Sala:

Els que estan a les direccions de vegades obliden com són les coses: el treball rutinari continua existint, malgrat ha emergit un treball intel·lectual molt fort. Cal potenciar l 'ocupabilitat i els moviments horitzontals.

Els sindicats no estan desapareixent i quan les coses comencen a anar malament és quan ressorgeixen.

Les eines motivadores són molt importants sempre i quan s 'apliquin correctament.

El film il·lustra molt bé què no s 'ha de fer mai amb elles, a partir de les escenes del passi de l 'enquesta que es fa des de Direcció per saber la opinió dels treballadors sobre l 'aplicació de les 35 hores, quan realment es fa amb altres finalitats.

Ramon Martos:

Continua havent força distància entre la direcció i la realitat dels treballadors de les línies.

Cal qüestionar-se com han arribat a succeir determinades coses després dels grans discursos que s 'han fet des dels departaments de RRHH: cal reordenar el tipus de missatge per arribar a tothom. I que cadascú sigui coherent amb el seu discurs. Moralment tenim la "sana intenció" de fer moltes millores, però la crua realitat de l 'economia d 'escala i de reducció de costos sembla impossibilitar moltes coses.

El taylorisme està vertaderament superat a tot arreu?, O està emergint de manera matitzada?. Es difícil alliberar aquesta actitud.

Josep Maria Orduña:

El quid de la qüestió que planteja el film és: Quin és el teu lloc?, realment treballes en el que vols treballar?. Treballa i sigues coherent.

El desig de canvi i de com canviar coses cal fer-lo sempre des d 'una posició intel·ligent de pacte, treball i negociació. I cal una actitud combativa a la feina de cada dia, no ser passiu , fer-se respectar i reivindicar el que és de cadascú.

Els valors són molt diferents entre les persones que no pertanyen a la mateixa generació. La feina a fer des de RRHH és integrar valors, capacitats i coneixements.

Decidim viure plàcidament amb la nostra visió poc implicada en la societat?

L 'empresa del segle XXI és intel·ligència, emocional i personal - l 'ésser humà pur - i hem de saber guanyar el cor de la gent.

Josep Maria Feliu:

La pel·lícula és una caricatura que cerca donar un missatge. L 'aspecte que millor reflecteix és el de la desconfiança i dels enganys entre tots els agents que formen l 'empresa.

Als de RRHH ens toca actuar com a frontissa, estem enmig dels interessos, per una banda, dels comptes de resultats i per altra, de les persones, amb els riscos que això comporta: principalment que mai ningú quedi content. En aquesta línia és absolutament imprescindible que els departaments de RRHH siguin als comitès de direcció.

Cal lluitar contra el conformisme.

Actualment hi ha grans expectatives dipositades als departaments de RRHH. Cal ajudar a augmentar els beneficis lluitant perquè part d 'aquests es reinverteixin en aconseguir que les persones tinguin una vida laboral digna i complerta, proporcionant-los millores en la conciliació de la vida professional i personal, integrant realment a la dona, millorant el seu desenvolupament professional i la seva ocupabilitat perquè si algun dia es prescindeix d 'elles estiguin ben preparades. Cal deixar enrera com s 'han fet sempre les coses i donar solució als problemes de la nostra societat.

DEBAT

Opinió d 'un assistent: la desconfiança és quelcom innat a totes les organitzacions Resposta d 'un ponent: Qui ha afavorit la desconfiança a les organitzacions? De veritat podem seguir funcionant amb desconfiança?. La confiança que jo tinc en mi és el que farà que les coses siguin diferents. Si l 'altre confia en mi, jo hi confio.

Opinió d 'un assistent: ens omplim tots la boca dient que el més important són les persones, però....de veritat ens ho creiem?, s 'ho creuen els nostres empresaris, amb els que compartim els consells de direcció?. No serà que els departaments de RRHH ens hem guanyat a pols la desconfiança (de la Direcció, dels sindicats...?)

Altres comentaris resumits:

El més important de tot és la honestedat.

Cal treure sostres, obrir finestres, donar possibilitats d 'evolucionar.

La pel·lícula exposa el fracàs que suposa l 'absència total de política de RRHH a una organització. Afortunadament les coses estan canviant.

Encara hi ha força organitzacions on segueix predominant el taylorisme (bàsicament del sector industrial)

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.