Entrevistes a la nostra xarxa

Converses amb persones rellevants que d'una manera o altra formen part de la xarxa de la Fundació Factor Humà

Javier Pascual GurpeguiJavier Pascual és gerent de Persones i Desenvolupament Organitzatiu de l’Ajuntament de Barcelona, una entitat de més de 13.000 persones. “És més semblant a una gran empresa que al consistori d’una ciutat mitjana o petita”. Fa un any i escaig que va assumir el càrrec, amb un canvi de legislatura pel mig.

És enginyer i posa èmfasi en la millora organitzativa: “M’agrada més l’operació que la conceptualització”. Pascual (Pamplona, 1971) reconeix que la bretxa salarial de gènere i la igualtat en alguns grups professionals són dos dels seus principals reptes.

Pregunta: Has arribat a Recursos Humans per la via de l’Enginyeria de les Organitzacions. Què et va atreure d'aquest món?
Resposta: La pregunta més aviat seria: com has acabat aquí? Mai m’ho hauria imaginat. El meu camí havia discorregut sempre pel món de la consultoria. A l’empresa on treballava m’encarregava dels projectes de l’Ajuntament. Jo gestionava la part organitzativa: definíem l’estructura per donar resposta a les necessitats organitzatives. En un moment donat, des de l’Ajuntament em van oferir portar la direcció d’Organització. És la màxima aspiració per a un enginyer d’organització d’empreses al sector públic! D’això fa 12 anys. M’ho he passat molt bé. Ha estat engrescador.

Des de la reestructuració de l’organització dels llocs de treball de l’Ajuntament, fins a les modificacions que hem fet en els districtes o dels sistemes d’informació. També hem tingut fracassos, perquè el que tu consideres que és un avenç no sempre encaixa a tothom. Has de comptar amb tota la força per tirar endavant. Si no, és millor esperar a la següent oportunitat.

P: En ciutats mitjanes o petites, l’Administració local té un poder d’actuació i una relació directa amb les persones que no hi és en el cas de les grans urbs. En aquest sentit, quina creus que és la singularitat més gran d’un ajuntament com el de Barcelona? No deixa d’actuar en l’àmbit municipal, però la seva dimensió és enorme.
R: Ens costa entendre la realitat dels ajuntaments petits. És com si una gran empresa parlés amb un autònom. Des del punt de vista pràctic, nosaltres no som tan diferents d’una gran empresa. Som 13.000 persones en el nucli organitzatiu. Les dinàmiques en el àmbit de les persones són similars.

P: Quines creus que són les qualitats que ha de tenir un professional de la funció pública?
R: Sobretot, ha de tenir una clara vocació de servei públic. Aquí tindràs una carrera més limitada que a una empresa privada. Estaràs circumscrit fonamentalment a la teva Administració. Per a mi, aquesta és la característica més important.

D’altra banda, tenim professionals molt potents perquè han hagut de competir amb altres per accedir-hi i resisteixen la pressió dels processos electorals i els canvis polítics de cada quatre anys.

P: Quan vaig entrevistar la directora social corporativa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Juliana Vilert -i fins fa molt poc presidenta de la Fundació Factor Humà, vam parlar dels reptes de la gestió de persones en l’Administració. M’agradaria fer-te una de les preguntes que li vaig fer a ella: Quin creus que serà el canvi més gran que es produirà en el treball en el sector públic en els anys vinents?
R: Sense dubte, en els pròxims anys veurem canvis en els processos de selecció públics. És peremptori. En l’oferta pública encara ens centrem en la memorització de temaris, som ben lluny de la resta del món! Hauríem de seleccionar persones amb les competències i els valors adequats. En llocs on es requereix una titulació, no té sentit preguntar de nou per matèries que han estudiat i aprovat durant el Grau o la Llicenciatura.

Els problemes que tenim sempre són competencials, mai no són de coneixement. Necessitem escollir professionals amb unes competències i valors públics i fer-los una formació selectiva en aspectes del sector públic que han de conèixer i que no han format part de la seva formació acadèmica. A més, haurien de fer una estada pràctica i finalment, incorporar-se com a funcionaris. Tenim capacitat per revolucionar aquest model de selecció sense necessitat de fer canvis legals. Els itineraris d’accés han de ser més coherents amb l’evolució del funcionament del món.

P: Fa poc més d’un any que vas assumir el càrrec de gerent de Persones i Desenvolupament Organitzatiu, però durant més d’onze anys havies estat director d’Organització. Vas substituir l’anterior gerent, Ferran Daroca, que va traspassar. També has viscut un canvi de legislatura. T’ha deixat temps el dia a dia per pensar en el mitjà i en el llarg termini?
R: Ha estat molt intens. A finals de 2018, vam acabar de tancar un gran projecte: la posada en marxa de la primera relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Barcelona. Així mateix, poc després d’assumir el càrrec, vam començar amb la concentració dels processos de convocatòria d’oferta pública, per guanyar eficiència. Ha consumit molt del nostre temps, però l’experiència ha estat molt positiva!

P: En l’anterior mandat es va aprovar un Pla de Recursos Humans, amb l’objectiu de consolidar la plantilla municipal i revertir algunes de les externalitzacions anteriors. En quin punt us trobeu?
R: Aquest pla el vam donar per tancat l’any passat. Les internalitzacions van generar molt de debat. D’entrada, tècnicament, vam mostrar certa resistència. Hi veiem molts riscos, però políticament era important. Algunes internalitzacions han anat bé i altres han costat més.

Fonamentalment, les internalitzacions s’han portat a terme en l’àmbit de les escoles bressol. També en els serveis d’atenció a les dones, tant a l’àmbit de la violència de gènere com d’informació i de recerca. Hem internalitzat les persones que portaven aquests serveis. Finalment vam fer la internalització d’una empresa municipal que s’ha integrat dintre de l’estructura de l’Ajuntament. Gestionava temes urbanístics i d’habitatge. Per últim, hem deixat de subcontractar serveis per prestar-los amb personal directe i hem reforçat d’altres. En conjunt el pla involucrava més de mil persones.

La (des)igualtat uniformada


En aquests moments estem aprovant el tercer pla d’igualtat de l’organització municipal. Tenim un llarg recorregut en aquest àmbit. Era una de les línies principals de l’anterior mandat de l’alcaldessa Colau i ho continua sent en aquest. Un dels majors reptes és arribar als llocs de comandament. Sent les dones el 60% de la plantilla, els homes ocupen els alts càrrecs en la seva majoria. Per això la bretxa salarial és un dels nostres deures pendents. Estem al voltant del 14%. Així que la nostra organització és majoritàriament femenina, però això es redueix a mesura que pugem de rang.

Tres quarts del mateix passa en l'àmbit uniformat,és a dir, a la Guàrdia Urbana i als Bombers. Tanmateix, les polítiques de promoció que hem fet en els últims anys han permès tenir més dones als processos selectius. A la Guàrdia Urbana, el 25% de les candidatures les presenten dones. En el cas dels Bombers, el percentatge encara és molt més reduït. Hem d’augmentar el nombre de dones aspirants!

P: Hi ha molts fòrums on les ciutats comparteixen experiències. Quins són els teus referents?
R: He d’admetre que ens en falten. Fins ara no hem sortit gaire. L’últim any hem començat a fer alguna incursió i hem identificat iniciatives de millora a altres administracions, com per exemple a l’Ajuntament de Madrid, una administració d’una mida semblant a la nostra. En l’àmbit de comunicació interna sabem que estem molt avançats. En això nosaltres podem ser un referent!

Des del punt de vista organitzatiu i del tractament dels llocs de treball, ens agrada molt el Govern Basc. Mikel Gorriti porta la direcció de Recursos Humans i és, a parer meu, una de les persones amb millor discurs al sector públic.

En el que es refereix a les polítiques sobre persones i la seva motivació, així com en feminismes, crec que la nostra actual gerent municipal, Sara Berbel, és una clara referent al sector.

P: L’Ajuntament de Barcelona ha estat soci de la Fundació Factor Humà des que es va crear, el 1997. Com t’hi has apropat tu?
R: Hem participat en la tria dels candidats al Premi Factor Humà Mercè Sala i assistim al lliurament. És un acte que ens agrada molt i on ens trobem tots, hi participa tota la gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu.

També em consta que la gent aprofita l’oferta formativa de la Fundació Factor Humà. Ara ens agradaria fer servir el Baròmetre, ho tenim pendent! Volem veure quina és la nostra situació en comparació amb altres organitzacions.

P: Sempre demano als entrevistats una pregunta cega, una pregunta per a la següent persona a qui entrevistaré. Fa poc vaig entrevistar Imma Amat, presidenta del Consell d'Administració d'Amat Immobiliaris. Ella et planteja la següent pregunta: té Recursos Humans mecanismes per simplificar la “teranyina burocràtica” de l'Administració Pública, en benefici dels ciutadans?
R: Des de la gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu, treballem en la millora dels organigrames i dels llocs de treball. Per tant, tenim capacitat per promoure el canvi, tot i que és relativa. La direcció que ajuda directament a millorar i fer més eficients els processos és una altra.

Sóc conscient que l’Administració és lenta en fer modificacions i adaptar-se als temps. L’entorn no és senzill. Potser no dediquem tot el temps necessari a facilitar o a simplificar al màxim els processos o no ho fem de manera sistemàtica. Però hi ha processos molt complexos dels quals, des de la nostra visió com a ciutadans o com a professionals, en un moment donat i amb unes necessitats concretes, no tenim la visió completa.

P: Quina pregunta t’agradaria fer-li a la següent persona que passi per aquesta secció?
R: M’interessa especialment saber com aborda la millora organitzativa en la seva empresa o institució. Al sector públic se’n parla poc. Demana-li per això, per la capacitat de millora organitzativa que té Recursos Humans. També està relacionat amb l’eficiència d’alguns processos, com deia l’anterior entrevistada. Hi ha marge de millora.

P: Quina pregunta t’hauria agradat respondre?
R: Quins són els èxits que l’organització municipal ha tingut en l’àmbit de Recursos Humans, quins són els grans projectes i avenços en aquest àmbit.

P: Quins són?
R: L’ordenació de l’organització durant aquests anys en seria un. També tenim un bon equilibri en les relacions sindicals.

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.