Rosa Mª Redondo és, entre d’altres càrrecs, directora de Control i Previsió Social d’Aigües de Barcelona, l’empresa subministradora d’aigua del Grup Agbar. Una direcció que compagina per exemple amb la de Gestió Directiva i de Compliance a l’àrea Manager de Catalunya i Balears. Necessàriament, les primeres preguntes d’aquesta entrevista giren al voltant de les seves nombroses funcions.

Quan entrem en matèria, no puc obviar demanar-li pel trasllat de seu de la seva empresa: de la Torre Agbar a la Zona Franca, és a dir, d’una torre a la qual donaven nom a una ubicació provisional fora de Barcelona, que està guanyant punts per consolidar-se com a cap i casal del Grup Agbar. “Ja veurem”, em respon qui segurament ha viscut massa canvis per fer res amb presses.

Pregunta: Quines són les teves funcions com a directora de Control i Previsió Social d’Aigües de Barcelona?
Resposta: Principalment, el meu equip i jo ens encarreguem de la gestió dels diferents instruments de Previsió Social que té el Grup; en el cas d’Aigües de Barcelona del seu Pla de Pensions d’Ocupació. Sens dubte, el Pla d'Ocupació d’Aigües de Barcelona, l’empresa subministradora d’aigua que està integrada dins el Grup Agbar, és un dels mes complexos. Actualment i des de 2006 estic a la Comissió paritària del Pla, com a secretària de la mateixa, i cal gestionar aquesta paritat amb els representats legals de les persones treballadores. Al llarg d’aquests anys hem hagut de fer canvis i transformacions en el contingut del Pla i per tant ha estat necessària la negociació amb la part social, així com disposar d’un bon coneixement de l’estructura del Pla per tal d’assegurar que tot es fes de forma correcta.

P: Quins altres càrrecs exerceixes?
R: Ho compatibilitzo amb la direcció de Gestió Directiva, que suposa l’atenció als directius de l'organització, tant en la part del seu dia a dia com en aquells casos d’expatriacions. Addicionalment porto la direcció financera de Comunicació Corporativa i Màrqueting, per no oblidar la meva branca professional que és a l’àmbit financer. La veritat és que estic molt contenta pel reconeixement i per la confiança que l’organització em té; aquesta diversitat de tasques em dona una visió global que és ben valuosa.

P: Són responsabilitats molt variades. En quines altres àrees has treballat?
R: Fa un parell d’anys vaig assumir la responsabilitat del que anomenem Compliance. He implementat el compliment normatiu i ètic a l’Àrea Managers de Catalunya i Balears, per establir un codi ètic, un model, unes polítiques, emmarcades en el nostre compromís de Responsabilitat Empresarial.

És necessari invertir esforços en explicar la importància de l’ètica. El nostre Grup, de conformitat amb els principis de bon govern, fa temps que ha vingut aplicant normes d’actuació per reforçar una cultura de compliment i ètica empresarials. Estic molt satisfeta del que he aconseguit en aquest àmbit, però és una etapa que ara deixo per assumir la Gestió Directiva. Vaig assentar les bases i ara s’està enfortint el model amb revisions de mapes de riscos i amb el desenvolupament de noves polítiques i de normativa interna.

P: Quines de les teves funcions estan vinculades a la gestió de persones?
R: Les relacionades amb la Direcció de la Gestió Directiva i amb la Previsió Social. Ara bé, tot té a veure amb les persones. Sols no fem res. Facis el que facis, has de gestionar persones.

P: És un tema de conversa recurrent entre els comandaments intermedis. Sovint es queixen que no estan suficientment preparats per gestionar els seus equips.
R: Sí, en sóc conscient. Quan vaig estar a la Direcció de Recursos Humans, sovint promocionàvem persones molt capacitades tècnicament però que a l’hora de gestionar equips tenien serioses dificultats. En canvi, les deixaves soles exercint les seves funcions als àmbits operatius i eren les millors. Ens va fer reflexionar molt. Amb el pas del temps, cada vegada li hem donat més valor a les competències relacionades amb la gestió de persones i hem invertit en la formació sobre gestió d’equips.

P: Vas ser directora de Recursos Humans set anys. Què t’ha aportat a l’exercici del teu càrrec actual?
R: Quan vaig entrar a Aigües de Barcelona, pensava que hi seria dos anys. En porto vint-i-dos! Jo venia del món de l'auditoria. Ja quan era auditora, em vaig adonar com era d’important fer equip i compartir coneixement per assolir els objectius. I sobretot, escoltar. De vegades costa, perquè els equips no sempre són receptius. Però has d’escoltar i buscar la col·laboració de la teva gent. Sempre serà més fàcil si d’entrada tu també et mostres transparent i comunicatiu.

Va ser una època intensa, amb molts canvis organitzatius fruit de la reestructuració de l’empresa. Entre d’altres, vam implementar nous sistemes: d’avaluació de persones, de gestió de l’acompliment i de retribució variable basada en l’assoliment d’objectius. Ara sembla increïble, però això no s’havia fet mai! Va ser tot un repte, vaig créixer molt professionalment.

P: Va coincidir amb l’anterior canvi de seu de l’organització, veritat?
R: Efectivament, del passeig de Sant Joan de Barcelona a la plaça de les Glòries, circumstància que va comportar una negociació intensa amb els representants dels treballadors. En general, ells se centraven en la compensació econòmica i nosaltres volíem abordar altres aspectes més generals, canviar la forma de treballar, aportant valor al fet d’anar a un edifici “diferent”. No va ser fàcil. Com es va aconseguir? Doncs amb el compromís dels professionals de l'organització. L’èxit d’una empresa rau en aquest compromís, però sempre trobes gent que suma, que fa de frontissa, amb qui vols pilotar projectes, i d’altres que es deixen arrossegar i que no aporten gaire.

P: Ets la tretzena entrevistada d’aquesta secció de converses amb persones de la xarxa de la Fundació Factor Humà. Amb la majoria he parlat de les tendències en l’àmbit de la gestió de persones i el management. Per a tu, quines tendències són més rellevants?
R: El món laboral està canviant a gran velocitat. La diversitat, la col·laboració entre professionals i la innovació no tenen res a veure amb les de fa vint-i-cinc anys. Per a mi, l’agilitat que exigeix el món laboral és un dels temes més rellevants. També l’entrada de la tecnologia en l’àmbit dels Recursos Humans i la gestió de talent. Conèixer-la i transmetre-la a totes les persones que estan en l'organització és molt important perquè puguin innovar, formar-se i ser més eficients. La comunicació directa amb les persones és primordial. Avui dia és tan important cuidar la imatge externa, cap als clients i cap a la societat, com la interna, cap als treballadors i els candidats. Quan els candidats arriben a les entrevistes, han investigat la nostra reputació digital. Aquestes tendències ens han portat, entre d’altres, a crear un Consell assessor de Transparència Social i Mediambiental.

P: Aigües de Barcelona és una de les organitzacions que utilitzen el Baròmetre del Factor Humà, una eina d’anàlisi i autodiagnòstic impulsada per la Fundació Factor Humà dissenyada per obtenir informació sobre el nivell d’acompliment d’una sèrie de principis que ajuden a la millora dels entorns de treball. Ens pots donar detalls sobre alguna reflexió o acció propiciada per aquesta eina?
R: Sí, ens ha ajudat força a fer una reflexió interna i a veure com altres organitzacions aborden temes com la flexibilitat, la igualtat o la transparència. Tendim a pensar que som innovadors, però quan compares les teves pràctiques amb els altres és quan aconsegueixes el feedback necessari. Comparar t’obliga a reflexionar.

P: La vinculació d’Aigües de Barcelona amb la Fundació Factor Humà és llarga. En sou patrons des del seu inici. Què representa aquesta pertinença per a la vostra organització?
R: Estem des de l'inici i mantenim aquest compromís. El nostre president tenia una relació personal amb la Mercè Sala. Ens identifiquem amb els valors que ella representava i que plasmen els Premis que la Fundació lliura cada any: el tracte humà, la innovació, el pragmatisme i la visió global. Sempre ens trobaran al seu costat. Recordo que la primera edició del Premi Factor Humà Mercè Sala es va fer a l’Auditori de la Torre Agbar, la que era la nostra seu, i va ser molt emotiu.

P: Vas participar fa un temps com a ponent en un seminari sobre plans d’igualtat organitzat per la Fundació Factor Humà. Com creus que pot ajudar la vostra experiència a altres organitzacions?
R: Vam ser dels primers a tenir un pla d’igualtat. La llei és de 2007 i l'any 2009 ja en teníem un. Va ser molt important el compromís de la Presidència i de la Direcció General amb la idea de que ens calia promoure la igualtat i ells van ser els primers en voler participar. De fet es va constituir un Comitè d’Igualtat a nivell corporatiu liderat pel nostre President, on s’explicaven els avenços que s’havien fet en matèria d’igualtat i també els avenços de la diagnosi prèvia al propi pla.

Jo estava a la Direcció de Recursos Humans. Va ser una oportunitat per identificar àrees de millora en camps com la contractació o la formació. Vam abraçar temes com l’ús del llenguatge neutre en els comunicats, en els articles o en les ofertes de noves vacants. També ens va ajudar a establir protocols, per exemple, per actuar davant de casos d’assetjament. El compromís continua vigent, hem pogut portar a terme moltes millores. En l'àmbit laboral, per exemple, i gràcies a la tecnologia, hem introduït mesures de conciliació que faciliten la flexibilitat horària i el teletreball.

P: Aigües de Barcelona té més d’un segle i mig d’història, però en els últims anys ha viscut transformacions cabdals, com la conversió a un model público-privat, la integració a Suez, els canvis de noms i el trasllat d’una seu emblemàtica, la torre Agbar, a la plaça de les Glòries de Barcelona, a una, de moment provisional, a la Zona Franca. A quins aspectes heu hagut de prestar més atenció, arran de tots aquests canvis organitzatius?
R: La col·laboració público-privada s'ha consolidat com un model d'èxit. S’aplica en tots els sectors que requereixen grans infraestructures, i el sector de l'aigua ho és, per contribuir a un progrés econòmic, social i mediambiental. Creiem en les empreses mixtes. En tenim moltíssimes al territori. La Societat General d’Aigües de Barcelona abraça vint-i-tres municipis. He anat als consells d'administració d'empreses molt petites i veus com els costa arribar a oferir les prestacions mínimes. També m’he trobat amb consells i persones contràries a la gestió privada d’un servei públic. És un treball constant, has d’explicar molt bé el que fas i escoltar.

Pel que fa al canvi de seu, ha estat una oportunitat, ens ha permès evolucionar en la nostra forma de treballar. Va ser fruit d'una reflexió global que va començar abans de decidir el trasllat de la Torre Agbar a la Zona Franca. Volíem analitzar com estàvem fent les coses i optimitzar els nostres recursos per ser més col·laboratius, eficaços i sostenibles. També buscàvem una major conciliació entre la vida personal i la professional, arran dels resultats de les enquestes de clima.

P: Com és el nou espai?
R: La implicació de tots els professionals del Grup ha fet possible el que hem aconseguit. Per exemple, som més responsables, socialment parlant: som una oficina sense papers. Tenim un centre de documentació totalment informatitzat. També hem introduït el teletreball en alguns casos i la flexibilitat en les hores d’entrada i sortida, i hem eliminat els despatxos. Treballem en plantes obertes amb sales per poder concentrar-te si ho necessites, però volíem fomentar el vincle i la cooperació entre professionals.

En diem la Ciutat de l’Aigua. De moment, estem de lloguer. Però cada dia que passa ens sentim més còmodes. La Torre Agbar podia semblar molt maca, però entrava poca llum. Aquí... us convido a venir!

P: Sempre demano als entrevistats una pregunta cega, per a la següent persona que entrevistem. Et transmeto la de l’anterior entrevistada: Marta Grau, directora de Recursos Humans de Penguin Random House Grupo Editorial: si no fessis el que fas, a què et dedicaries professionalment?
R: Jo tinc una vocació social a la qual intento donar espai en el meu temps lliure. Sóc voluntària en algunes associacions. Aquest any no he pogut fer tot el que hauria volgut, però sí que vaig participar en La Marató de TV3 i en la campanya del Banc d'Aliments. També estic involucrada en projectes amb col·lectius en risc d'exclusió social.

P: Teniu algun programa corporatiu en aquest sentit?
R: Tenim un programa de voluntariat que impulsem des de la Direcció de Desenvolupament Sostenible, centrat en el cicle integral de l’aigua. Està orientat sobretot a les escoles. Però també fem altres coses que alguna organització ens ha demanat, com ara classes d’informàtica per a gent gran. Publiquem les necessitats a la nostra intranet i els treballadors que ho desitgin poden apuntar-se. De moment funciona molt bé. Hem trobat una gran acollida.

P: Quina pregunta li faries a la següent persona que entrevistarem en aquesta secció?
R: Ara que tot està canviant tan de pressa i que es valoren altres aspectes a l'hora de quedar-se en una organització, què han de fer les empreses per consolidar el compromís dels seus professionals? És complicat. Les necessitats han canviat. Jo sempre dic que un millennial ni pensa a comprar-se una rentadora. Ja hi ha un negoci al costat de casa seva on pot rentar la roba per un o dos euros i, a més, se l’emporta seca.

P: I tu, com creus que es pot enganxar els professionals perquè es quedin?
R: El desenvolupament professional dins les organitzacions és bàsic. M’agradaria explicar-te un cas: fa alguns anys vam posar en marxa un programa d’ambaixadors. Vam buscar persones d’àrees i nivells diversos i els vam demanar que expliquessin la seva experiència de venir aquí, a l'altra banda de la ciutat. Ens ha ajudat moltíssim. Fèiem grups de treball. Saps què els neguitejava? Doncs poder participar també en un grup d'innovació. Com et deia abans, cal escoltar els treballadors i donar-los possibilitats com aquesta dins l’organització. Que es puguin desenvolupar professionalment en els àmbits que els interessin.

P: Quina pregunta t’hauria agradat que et fes?
R: Quan vaig aterrar aquí fa uns vint-i-dos anys, pensava que m’hi estaria dos anys. Jo venia d'un món amb molta rotació i tenia un gran bagatge professional. M'hauria agradat que em preguntessis per què em vaig quedar en aquest grup.

P: Pots respondre!
R: Van aconseguir motivar-me. Em vaig adonar que aquí podia desenvolupar-me professionalment. Em van demostrar que comptaven amb mi per a molts projectes. M’he sentit reconeguda i estimada. Considero que això és clau. Aquí he pogut fer molts projectes i desenvolupar els meus coneixements professionals en àrees diferents. Actualment estic fent tasques molt properes a Presidència, un altre reconeixement de confiança, i n’estic contenta.