Em cita a la tarda a la seva oficina de Laboratoris Ordesa, en un polígon industrial de Sant Boi de Llobregat. Al voltant, tot és blau o gris: els edificis, el cel, els núvols. A estones, plou. Fa tard perquè a ella li han endarrerit una reunió. La espero a la recepció. Penso que potser l'última hora d'un dilluns amb mal temps no és el millor moment per entrevistar algú. Però llavors em crida des del forat de l'escala i em diu que ja està a punt.

Baixa a buscar-me, s'excusa: "Estem ficats de ple en els preparatius del 75è aniversari". Ella va arribar a Laboratoris Ordesa fa cinc anys, encara que porta vint en Recursos Humans, dels quals treu una conclusió. Li pregunto si ha vist grans diferències entre sectors o organitzacions i em respon sense vacil·lar: "Les persones són persones a tot arreu".

Pregunta: Al llarg de la teva carrera, com creus que han evolucionat les qualitats per exercir un bon lideratge?
R: D'entrada, se m'acut dir-te que potser no hagin evolucionat; que, simplement, cada vegada som més conscients del que necessitem. Sí que és cert que hi ha hagut una evolució de les cultures organitzacionals. Potser és això el que més ha canviat. Quan vaig començar, les estructures eren molt més jeràrquiques i hi havia més estabilitat. Els entorns industrials estaven molt ordenats en l'àmbit teòric. Però tampoc llavors estàvem a l'alçada del lideratge que es necessitava. El lideratge és com l'horitzó, un lloc al qual no arribem mai. Ara parlem d'inspirar; abans ho reduíem a saber delegar.

P: Vols dir als anys anteriors i posteriors al canvi de segle?
R: Sí. Sempre ens recordem de la crisi de 2008, la més recent. Però el 1993 hi va haver una crisi molt important que va donar pas a les deslocalitzacions i, en definitiva, a la globalització. El seu punt àlgid va ser sobre l'any 2000. Ens va obligar a emprendre canvis molt importants. En el sector industrial es parlava de costos, de flexibilitzar les organitzacions, d'empowerment, de les illes de treball, de filosofia lean…

P: Delegar i inspirar. Creus que hi ha hagut canvis més enllà del llenguatge?
R: Totalment. Avui, la nostra missió és generar uns entorns en què la gent pugui desenvolupar la seva millor versió. Els que som de la meva generació hem viscut aquesta evolució des de la primera fila. A més, la velocitat i la diversitat de les organitzacions i dels equips són molt més grans. Els models de vida en els equips són molt diversos. És un canvi molt profund, sobretot per als membres de les organitzacions madures, ja que han viscut etapes molt diferents.

P: Has treballat en organitzacions de diversos sectors. Has vist grans diferències en la gestió de persones?
R: No. Cada sector té les seves peculiaritats operatives, però les emocionals i les culturals són les mateixes. Les persones som persones a tot arreu.

P: A quins reptes us enfronteu ara mateix a Ordesa?
R: Aquest any celebrem el 75è aniversari. Et diria que som una empresa madureta en ple canvi. No som aliens a la realitat que ens envolta. Des de Recursos Humans, estem treballant molt la cultura col·laborativa, la transversalitat i la responsabilitat. Com a empresa, estem en un moment de diversificació de producte i d'internacionalització, que ja representa la meitat de la nostra facturació.

En l'àmbit del lideratge, tractem de donar eines per fer una gestió més per equips, de demostrar que no estem organitzats jeràrquicament, convèncer que l'única raó de ser és el client, i això és quelcom transversal. Ningú pot ser sense l'altre. Estem en aquest aprenentatge, amb formacions de lideratge, de gestió de projectes, de millora contínua, també de mindfulness. És la llista d'ingredients d'un plat que es cuina a foc lent. Els canvis no poden imposar-se ni forçar-se.

P: Ets professora d'estudis postuniversitaris. Quines són les principals capacitats que ha d'adquirir un futur professional de la gestió de persones?
R: Precisament, en una sessió recent del Màster en Direcció de RH, vam parlar d'això, de com faríem la descripció del lloc de Direcció de Recursos Humans: missió, habilitats, coneixements... Vam fer una reflexió molt interessant. Els alumnes em van dir que, abans de res, hem de tenir molta vocació i molta flexibilitat. A més d'enumerar els coneixements, vam parlar de qualitats com l'empatia, la paciència, la capacitat de no jutjar ...

Els professionals de Recursos Humans han d'anar sempre dues passes per davant. Recorrem el mateix camí que tothom, però a més hem d'ampliar la visió dels altres. És difícil, però també divertit i emocionant.

P: També ets coach i t'has format en desenvolupament personal. Com t'ha ajudat en l'execució de les teves funcions?
R: M'ha aportat, sobretot, la capacitat de no jutjar, que, per cert, no és sinònim de no tenir criteri. Per ampliar la teva perspectiva, has de sumar el major nombre de perspectives possibles. I per escoltar els altres, no pots estar posant etiquetes. A banda d'això, he interioritzat millor la humilitat i la vulnerabilitat. No passa res si no ho sabem tot. No passa res si no estic a la primera línia amb la mateixa energia que fa vint anys. Abans posava més força i ara poso un altre tipus d'energia, més emocional. Això em permet comprovar que, de vegades, les petites converses tenen moltíssim més efecte. Fins i tot en les taules de negociació complexes, parles i escoltes un altre llenguatge, un que no té res a veure amb el que s'està dient. Et permet veure les finestres d'oportunitat.

P: Què has après de les persones que no haguessis pogut aprendre en una altra professió?
R: A Recursos Humans, et centres en les persones. I si vols saber què hi ha darrere, has d'entrar en la seva història. Hi ha res més bonic que conèixer a algú i els seus per a quès? Jo crec que no hi ha ningú dolent. Simplement, hi ha gent amb por o que ha tingut males experiències. També cal respectar si la persona no està preparada per obrir-se, encara que tu vegis que és possible.

Totes les persones tenen infinites possibilitats. Nosaltres hem de gestionar, donar oportunitats i prendre decisions. I hi ha vegades que veus que una persona no ocupa el seu lloc, que està en un lloc que no és el seu. Pot sonar una mica dur, perquè podem estar parlant de rescissions, però hem de pensar en el conjunt de l'organització; no podem enganyar-nos. Jo sempre dic que la vida ens ofereix regals amb els cops que ens dóna, perquè ens fa aprendre.

P: Al cap i a la fi, Recursos Humans ha d'aportar valor.
R: Efectivament, a l'empleat i a l'organització.

Sempre demano als entrevistats que facin una pregunta cega. Que formulin una pregunta per a la següent persona que passi per la secció, fins i tot sense saber qui serà. José Miguel de la Dehesa, el director de l'Àrea de Persones de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va enunciar, precisament, la següent: Com han d'evolucionar les àrees de persones per aportar encara més valor a les organitzacions? Però abans m'agradaria conèixer la teva definició del terme valor.

P: Què és per a tu el valor, en el context que t'he plantejat?
R: Aconseguir que les organitzacions i les persones millorin. Per millorar em refereixo a més evolucionades: facilitar un entorn de treball on realment les persones se sentin segures per desenvolupar, proposar, equivocar-se i aprendre dels errors.

M'agradaria especificar que crec que el desenvolupament a la carta tampoc té sentit. Evidentment, ha d'estar alineat amb els requisits de l'organització: les línies estratègiques, les característiques de cada lloc de treball... No és un solo, és una orquestra: cada instrument ha de tocar la seva partitura.

P: Ara sí, et plantejo la pregunta de José Miguel De la Dehesa: com han d'evolucionar les àrees de persones per aportar encara més valor a les organitzacions?
R: Hem de ser els primers en atrevir-nos a fer el viatge. És a dir, incomodar de tal manera que haguem de prescindir de tot allò que no aporta valor. Això té a veure amb la filosofia lean: tot el que no aporta valor al client, no cal, pot desaparèixer.

Sempre els dic als meus alumnes que si no se'ns encongeix l'estómac, estem encara a la nostra zona de confort. Hem de ser valents, avançar-nos. Ara estem reivindicant aquest rol, el de ser gestors del canvi, per exemple, en tots els processos de digitalització. Hem de ser els primers a fer el canvi que anem a exigir.

P: Quins reptes específics afronteu en el teu sector en l'àmbit de la igualtat?
R: A mi m'agrada parlar d'igualtat en sentit ampli. La desigualtat entre homes i dones existeix, si no, no estaríem sortint al carrer. Però el que vull transmetre és que si prescindim de les etiquetes i deixem el judici a un costat, què més ens dóna el gènere, la raça o la religió? I com ho inclous tot? Excloent-ho. Excloent qualsevol etiqueta, sigui la que sigui. Mira a la persona que tens davant: la seva història, els seus valors, la seva experiència professional... La resta t'ha de donar igual. Cal veure a professionals per a un lloc de treball.

P: Vas seguir de prop la posada en marxa del Baròmetre del Factor Humà, una eina de la Fundació Factor Humà per a l'anàlisi i autodiagnòstic del nivell d'acompliment d'una sèrie de principis que ajuden a la millora dels entorns de treball. La teva organització va ser una de les que ho va provar abans del llançament. Com vas viure el procés?
R: Vaig revisar algun dels mòduls del Baròmetre. Em va fer molta il·lusió col·laborar. Quan es va presentar, vaig compartir l'orgull de la Fundació. El sentia meu també.

P: En què creus que es diferencia d'altres iniciatives de Recursos Humans?
R: A més de comptar amb l'aportació de grans professionals, una de les claus és que no és competitiva. No volíem fer un rànquing, sinó oferir una guia perquè les organitzacions puguin veure on són i triar en quines àrees volen seguir evolucionant.

P: L'heu posat en pràctica en Laboratoris Ordesa?
R: Hem completat la part de l'anàlisi, la primera, la més bàsica. Ens va permetre adonar-nos que el camí que hem emprès és el correcte. El nostre següent pas serà decidir en quina part del Baròmetre volem aprofundir i treballar.

P: Què t'aporta estar en contacte amb una xarxa com la de la Fundació Factor Humà?
R: Sempre descobreixo coses innovadores. Cada ponent, cada taller i cada acte em fan anar més enllà en el meu viatge. No puc participar en totes les activitats que programen, però quan ho faig, sempre surto una miqueta millor del que vaig entrar. Això és el que em té enganxada. Per això, m'agradaria agrair públicament a l'Anna Fornés i al seu equip per la seva dedicació. És una fundació valenta!

P: Quina pregunta t'agradaria fer-li a la següent persona entrevistada?
R: Només una? Se m'ocorren moltes, encara que estan totes relacionades entre elles: Com resultarà aquest món tan canviant? Podem ser optimistes?

P: Tu creus que podem ser-ho?
R: D'una banda, se'ns exigeix ​​-i exigim- agilitat i flexibilitat. Però alhora, també hem d'integrar a totes aquelles persones que es veuen limitades per les seves circumstàncies, que estan en risc d'exclusió social. Per exemple, per una discapacitat, perquè han estat fora del mercat laboral durant un període llarg o perquè tenen persones al seu càrrec. El mercat encara no ha absorbit totes les conseqüències de l'última crisi econòmica. Moltes persones s'han quedat excloses o no han pogut incorporar-se al mercat laboral.

Així doncs, tenint en compte la velocitat a la qual ens movem, com podem integrar totes aquestes persones? què podem fer per no perdre aquesta perspectiva més social sense deixar enrere coses importants? M'interessa conèixer opinions al respecte.

P: I l'última pregunta, te la pots fer tu mateixa.
R: Les converses ens porten on ens han de portar. Estic satisfeta i us agraeixo enormement aquesta oportunitat.