Entrevistes a la nostra xarxa

Converses amb persones rellevants que d'una manera o altra formen part de la xarxa de la Fundació Factor Humà

José Miguel de La DehesaCom acaba un responsable de Recursos Humans d’El Corte Inglés a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)? “El retail és un sector molt dinàmic, i aquesta qualitat lliga perfectament amb una organització en contínua evolució com la UOC”. José Miguel de La Dehesa és el seu director de l’Àrea de Persones i també és vicepresident de la Fundació Factor Humà.

Quan va assumir aquest darrer càrrec l’any passat, es va comprometre a “reforçar la vocació de ser una entitat amb ànim d’influència en la societat”. Parlem de com assolir aquesta fita i de moltes coses més, com ara de la flexibilitat laboral dels treballadors de la primera universitat online del món.

Pregunta: Des de 2012, ets director de l’Àrea de Persones de la UOC, però vas ser director de Recursos Humans d’El Corte Inglés durant una gran part de la teva carrera professional. Què t’ha aportat la teva experiència al sector del retail?
Resposta: El retail és un sector molt dinàmic. Sempre està evolucionant, i ho fa molt ràpidament. Aquesta qualitat lliga perfectament amb una organització tan dinàmica i en contínua evolució com la UOC. Són sectors i cultures molt diferents, és cert, però aquesta transformació constant que envolta tots dos, em va ajudar a adaptar-me i a poder-hi contribuir professionalment.

P: I a l’inrevés: quins aspectes relacionats amb la gestió de persones mai no hauries pogut experimentar al retail?
R: L’aprenentatge a la UOC ha estat fantàstic, sobretot en l’àmbit de la Responsabilitat Social. És una institució compromesa socialment i la seva missió és formar les persones al llarg de la vida contribuint així al progrés i a la societat. Pot sonar transcendent, per a mi ho és, i és molt engrescador. La vida de les persones que estudien a una universitat canvia, es transforma i alhora té un impacte en la societat.

P: Quina proporció dels vostres alumnes cursen estudis per canviar de feina?
R: És un percentatge elevat, per canviar o per promocionar a la seva feina, però també hi ha qui cursa amb nosaltres els seus primers estudis universitaris, per exemple, perquè els agrada el model. També hi ha qui estudia per donar resposta a un interès personal que no té a veure, necessàriament, amb la seva professió, posem per cas un enginyer que estudia Humanitats. En qualsevol cas, però, hi ha una transformació, i aquest retorn social és molt satisfactori.

P: La UOC va ser la primera universitat online al món?
R: Sí. La creació de la UOC, ara fa 22 anys, va ser un canvi disruptiu: la interacció amb l’estudiant, la asincronia d’aquesta interacció, la formació a distància... I això ha impregnat la feina de les persones que treballen aquí. No s’entendria que no aprofitéssim les mateixes eines que s'utilitzen per estudiar a distància amb els nostres treballadors.

En aquest sentit, mirem de ser coherents. Més enllà de les tecnologies, el més important és el model de relació que s’estableix, ja sigui per estudiar o per treballar, i com s’aprofita l’ús de la tecnologia per fer-ho més eficientment. Nosaltres apostem per la flexibilitat i la conciliació, en detriment de models més tradicionals on la presencialitat al lloc de treball és la que impera.

A la UOC fa temps que vam posar en marxa l'e-treball, fent així un pas endavant en l'extensió del concepte de flexibilitat laboral. Posem l'èmfasi en la no necessitat de presència al 100% al lloc de treball per desenvolupar la tasca que tenim assignada. Es tracta, per tant, d'un model laboral basat en els objectius aconseguits que permet treballar en determinats moments en un espai diferent del lloc habitual de treball i, a més, fer-ho sempre que es pugui en un temps diferent del previst inicialment.

L'e-treball dóna resposta a les noves necessitats del segle XXI i amb aquesta modalitat facilitem una mica més la conciliació de la vida laboral, familiar i personal dels professionals de la UOC.

P: Això millora els vostres índexs de confiança i de compromís?
R: Sens dubte. La confiança i el compromís són les dues regles del joc. El nostre sistema d’organització es basa en aquests dos pilars. En la darrera enquesta de compromís i satisfacció professional que hem fet, els dos indicadors mostren resultats molt bons. Ho diem amb prudència, perquè sempre hi ha marge de millora, però evidentment és una molt bona dada. Et diu quin és l’estat d’ànim de l’organització. Treballem per mantenir i millorar les condicions que generen aquest nivell de compromís. És tot un repte. Al voltant del 90% dels nostres professionals valoren amb una puntuació molt alta l’e-treball.

P: Com promoveu la innovació i  la transformació?
R: Innovar és crear valor social a partir del coneixement. Aquest coneixement pot provenir tant de la recerca com de l’experiència docent o de la gestió. Perquè es creï el valor, és imprescindible l’intercanvi de coneixement entre els actors universitaris i altres actors de la societat, com ara les empreses, les ONG, els governs o els ciutadans. Per a la UOC, cal que aquest intercanvi de coneixement sigui obert. El coneixement obert és una de les nostres raons de ser.

Així doncs, per promoure la creació de valor, agrupem moltes de les nostres accions a HUBBIK, un espai que fomenta la innovació oberta, els projectes de recerca i innovació, la valorització i la transferència de coneixement, i l’emprenedoria.

P: Quines són les vostres prioritats en l’àmbit de la conciliació de la vida professional i personal?
R: Prioritats? Et diria que tenim un seguit de mesures internes que van en aquesta línia. D’una banda, l’e-treball, també hi ha flexibilitat horària d’entrada i sortida, reduccions de jornada parcialment bonificades, treballem per projectes i per objectius. Així mateix, donem permisos per a la formació i per al desenvolupament de les persones a la Universitat.

P: Pel que fa als horaris, series partidari d’aplicar una mesura taxativa com, per exemple, que a partir d’una hora no es pugui treballar? Alguns asseguren que passaria el mateix que amb la llei antitabac: seria polèmica, però efectiva.
R: D’entrada, apostaria per la sensibilització i per treballar de forma conjunta amb tots els actors implicats en aquest tema, abans de prohibir res. Al mercat laboral hi ha necessitats diferents. Hem de crear un espai on sigui factible que les condicions de treball acompanyin les nostres circumstàncies socials i personals. En definitiva, per racionalitzar els horaris. Començar abans per acabar més aviat, per exemple, i que la jornada sigui eficient i productiva.

P: Des de l’any passat, ets vicepresident del Patronat de la Fundació Factor Humà. Quan vas assumir el càrrec, juntament amb Juliana Vilert, la presidenta, i Tomàs Llompart, l’altre vicepresident, us vàreu comprometre a reforçar “la vocació de ser una entitat amb ànim d’influència en la societat”. En quines línies està treballant la Fundació avui dia en aquest sentit?
R: Hem treballat, sobretot, amb dues eines molt importants. D’una banda, el Manifest Factor Humà, que és una declaració de principis com a entitat. De l’altra, el Baròmetre del Factor Humà, que es fonamenta en els principis del Manifest. Amb ell, fem un pas endavant en la nostra missió d’influir en la societat. El que volem és que mirin endins; convidar totes les organitzacions, siguin sòcies o no, a reflexionar sobre la seva realitat i els seus processos, perquè això tingui un impacte intern i a la llarga, formi part de l’estratègia de Recursos Humans.

P: El teu rol a la Fundació Factor Humà és relativament recent, però la UOC és un soci històric. Quina creus que ha estat la vostra principal contribució a la trajectòria de la Fundació?
R: La UOC forma part del Patronat de la Fundació des del primer dia i va ocupar la presidència del 2004 al 2006. És un plaer tenir rols de governança, a més de la nostra participació activa com a organització associada o com a professionals.

Col·laborem activament en el disseny de sessions que interessen al mon dels RH i col·laborem des de l’àrea de persones en projectes que es tiren endavant per part de la Fundació. La Fundació i el món del coneixement van molt lligats i encara podem fer més coses a futur.

P: I què us ha permès a vosaltres caminar al costat de la Fundació Factor Humà?
R: Hem engegat algunes iniciatives conjuntes força interessants, com en les Jornades UOC Corporate, centrades en el món de l’empresa. També som partners en el Projecte Skill Up d’Erasmus +. A banda d’això, per a les àrees de Persones i de Comunicació de la UOC és molt enriquidor pel fet de compartir experiències, contrastar projectes i posar-los en comú, aprendre d’altres organitzacions, generar sinèrgies i accedir a una formació permanent específica. El món es mou de pressa i la Fundació ens ajuda a estar al dia.

"Convoquem un premi només per a socis"

Enguany volem continuar difonent el Baròmetre del Factor Humà i sumar com més organitzacions, millor. D’altra banda, una de les nostres prioritats és obrir la Fundació a nous públics: no adreçar-nos només als responsables de Recursos Humans, sinó també a la resta de directius, ja siguin de Tecnologia, de Biblioteca, de Finances, etc. De moment, ja hi ha seminaris oberts a tothom. Però volem anar més enllà, apropar-los la Fundació, acompanyar-los en el seu rol com a directius i com a persones amb un equip a càrrec seu.

Així mateix, aquest any per primera vegada convoquem un guardó només per a organitzacions associades: el Premi Impacta. Les organitzacions associades no poden ser escollides per al Premi Factor Humà Mercè Sala, malgrat que hi ha moltes iniciatives brillants per part seva en l’àmbit de la gestió de persones. Això es soluciona ara amb aquest nou premi al qual pot optar qualsevol soci presentant una candidatura, que serà votada pels propis directors de Recursos Humans del conjunt de les organitzacions associades i decidiran les tres finalistes. El mateix jurat del Premi Factor Humà Mercè Sala serà qui decidirà la iniciativa finalment guanyadora.

P: El món del treball està evolucionant. La societat està evolucionant. Al teu parer , quins avenços estan provocant canvis més profunds?
R: El món dels Recursos Humans es troba en un moment de transformació molt important. Les organitzacions busquen ser més àgils per adaptar-se quan abans millor a tots aquests canvis. El concepte de treball mateix, amb l’automatització o les plataformes de treball extern com a exemples, també està evolucionant.

Hi ha un ampli ventall de reptes, canvis culturals en els quals els nostres departaments són decisius, com ara l’automatització dels processos administratius o la tendència, que cada cop és més present, que els directius assumeixin la funció de la gestió de persones. Això implica que el nostre paper sigui d’acompanyament expert: proporcionar eines i aportar criteris.

Per últim, necessitem, urgentment, incorporar les dades, les people analitycs, i l’evidència científica del nostre camp de coneixement a la nostra pràctica professional.

P: Un dels avenços més importants a desenvolupar, sens dubte, és la lluita per la igualtat. S’està estenent a gairebé qualsevol àmbit de la societat. Com vetlleu a la UOC per fer efectiva la igualtat entre homes i dones?
R: En primer lloc, tenim un Pla d’Igualtat des del 2008. És el primer pas que vam fer en aquest sentit. També comptem amb una Unitat d’Igualtat, que està sota el paraigües del Vicerectorat de Globalització i Cooperació. Vetlla perquè aquesta circumstància sigui efectiva: consolida les polítiques d’igualtat, fa visibles les situacions de desigualtat, posa sobre la taula les sensibilitats sobre aquesta qüestió, treballa per incorporar la perspectiva no sexista en les nostres publicacions i comunicacions, promou la introducció transversal de la perspectiva de gènere en continguts de docència i de recerca i en les condicions de treball... La seva mirada i la seva feina són tan internes com externes.

A la pràctica es tradueix en procurar que hi hagi una representació equilibrada d’homes i de dones en els diferents òrgans i en les activitats acadèmiques, promoure l’accés al treball i a les promocions, mesures de flexibilitat o protocols per fer front a casos d’assetjament per raó de gènere.

P: Sempre demano als entrevistats que facin una pregunta per a la següent persona que passarà per la secció. És una pregunta cega: qui la fa no sap qui la respondrà. Boris Mir, docent i especialista en aprenentatge i transformació educativa, va formular aquesta: Creus que el sistema educatiu acabarà donant respostes a les necessitats de la societat o que sortiran sistemes alternatius?
R: Quina casualitat, està relacionada amb el món educatiu!  Les dues coses. El sistema educatiu està canviant, ara sí, promogut pels canvis socials i pels canvis produïts en els sistemes de comunicació amb la tecnologia. De fet, uns han accelerat els altres i s'han mostrat totes les limitacions d'un sistema educatiu basat en la instrucció (el professor dóna informació) i no en l'assegurament de l'aprenentatge. Aquesta nova situació farà que els agents tradicionals de l'educació hagin de modificar les seves metodologies. I també provocarà la incorporació de nous agents docents. Ja estan passant les dues coses.

La UOC, com a universitat que té l'estudiant al centre del seu model, ja va entendre aquests canvis des del dia de la seva creació i és un repte que assumim per a les properes dècades. Ens sumem al canvi que es produeix en l'aprenentatge dels adults -de la gent que es forma mentre treballa o té la seva família, en el marc de les corporacions o de les universitats- i també, de les noves generacions que ja han crescut en el marc d'Internet i que tenen uns perfils radicalment diferents de tots els que s'han format en els darrers cinc segles. Les necessitats de la societat han canviat i en els propers vint anys el món de l'aprenentatge serà un món d'altíssimes disrupcions, modificacions i transformacions, necessàries d’altra banda per poder donar resposta a aquest nou escenari. Com ja vam fer en el seu moment, ara fa poc més de 20 anys, nosaltres també volem ser protagonistes d’aquest canvi de paradigma.

P: Quina pregunta vols fer-li a la següent persona que passi per la secció?
R: Li preguntaria: Com han d’evolucionar les àrees de persones per aportar encara més valor a les organitzacions?

P: Creus que m’he deixat alguna pregunta per fer-te?
R: Doncs no, però ja que em dónes l’oportunitat, m’agradaria parlar de l’acte en el qual vam investir Doctor Honoris Causa Alejandro Jadad, un científic vinculat al món de la salut i de l’e-health. Té un discurs molt proper, molt enganxat a la vida. En la seva ponència, va plantejar dues preguntes: Per a què som aquí? Per a què fem el que fem? Em va fer reflexionar. Quin sentit té el que fem des de l’àmbit de la gestió i direcció de persones? Crec que busquem unes condicions òptimes perquè les persones puguin assolir els seus objectius personals de desenvolupament i perquè les organitzacions facin la seva contribució a la societat. Que les organitzacions creixin al mateix temps que les persones que hi treballen. Cultura organitzativa, missió, visió i valors. Us sona?

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.