Entrevistes a la nostra xarxa

Converses amb persones rellevants que d'una manera o altra formen part de la xarxa de la Fundació Factor Humà

Tomàs LlompartTomàs Llompart (Barcelona, 1968) rep la Fundació Factor Humà a la seu de Suara Cooperativa, situada en un edifici d’oficines d’un barri de Barcelona ple d’edificis d’oficines. La seva organització és una empresa: amb despatxos, amb empleats; un negoci que busca rendiment econòmic. Però, alhora, també és una cooperativa que té l’economia solidària —per a molts, un oxímoron— i l'absència d'ànim de lucre com a banderes.

Llompart va començar en el món de l’economia social per casualitat, però assegura que s’ha acabat convertint en una opció de la qual se sent orgullós. Així mateix, com a cap de l’Àrea de Desenvolupament de Servei, reconeix els reptes, també en Recursos Humans: “La gestió de persones és un tema clau en qualsevol àrea, en qualsevol lloc on hi ha un equip”.
 
Pregunta: Més de 30 anys d’història, un volum de negoci que supera els 75 milions d’euros, uns 3.000 professionals i 40.000 persones ateses a Catalunya el 2016. Què no poden explicar les xifres?
Resposta: La gran professionalitat i l’entusiasme del col·lectiu que treballa per fer-ho possible. Els camps social i educatiu no són dels més ben valorats. En el treball amb persones, des dels infants a la gent gran, cada dia hi ha un munt de petites històries, de petits actes, de somriures i d’agraïments que les xifres no reflecteixen.

P: Per què creus que no es valora?
R: El sector social acostuma a tenir uns horaris complicats i, alhora, li manca força de negociació en els convenis i en els entorns laborals. La sanitat i l’educació són sectors que també demanen més reconeixement.
 
P: La presidenta de Suara Cooperativa, Montserrat Pujol, va afirmar en una entrevista a Via Empresa que "el que identifica les cooperatives és la democràcia". Què més identifica una empresa de serveis d’atenció a les persones com la vostra?
R: Des de fa uns anys, també mirem d’empoderar les persones dels nostres equips per tal que, si una decisió es pot prendre en un nivell determinat, no sigui necessari portar-la més amunt.

Tant la participació com la presa de decisions són més democràtiques que en les empreses mercantils. És intrínsec a la nostra naturalesa. Hi ha altres tipus d’organitzacions que també ho fan, però la nostra forma jurídica, ser una cooperativa, ens ho facilita. Per exemple, cada persona suma un vot i decideix en assemblea les grans línies d’actuació.
 
P: Quines són les teves funcions com a director de l’Àrea de Desenvolupament de Servei?
R: Dirigeixo una àrea que lidera i treballa de forma conjunta amb altres àrees de la cooperativa en el disseny de les diferents oportunitats de negoci: licitacions, nous encàrrecs, nous models de negoci o nous projectes, per exemple. Ofereix suport  en temes de qualitat, màrqueting, comunicació i aspectes tècnics als serveis, o centres, de Suara.
 
P: Gran part de la teva carrera professional l’has desenvolupat a Suara Cooperativa, una organització d’economia social. Va ser una opció o l’aprofitament d’una oportunitat?
R: Sóc a Suara des de 1991, així que pràcticament he desenvolupat aquí tota la meva carrera professional. Va ser una casualitat, estava estudiant i va sorgir l’oportunitat de treballar com a educador social a un dels serveis. En aquell moment, podria haver anat a parar a qualsevol empresa, però vaig acabar aquí i, amb el temps, s’ha convertit en una opció. Per a mi és molt important com fem la recerca de nous negocis i com establim mecanismes democràtics de participació.

P: En algunes de les teves intervencions públiques has afirmat que el sistema educatiu oblida els valors de l’economia social.
R: Cada cop hi són més presents. La nostra societat ensenya els més petits a compartir: al parc, amb les joguines; a les escoles, amb el material. Es fomenta la col·laboració. Però comencem a treballar i el verb compartir es converteix en competir. Entre aquestes dues paraules només hi ha dues lletres de diferència, però són antònimes.
 
P: Si haguessis d’escollir una qualitat de líder per a una organització com la teva, quina seria?
R: Una qualitat de lideratge en una organització matricial com la nostra, que treballa per projectes i de forma col·laborativa, és la generositat: la voluntat de lideratge compartit amb els companys i les companyes en funció de cada projecte i segons el moment. Aquest lideratge és independent de la posició orgànica que ocupis a l’empresa.
 
P: Les cooperatives Escola Sant Gervasi, Suara i Abacus van crear el 2015 una cooperativa de segon grau per impulsar “un model d’escola propi i de qualitat” que aconsegueixi “resultats d’èxit a escala acadèmica i humana”. Es tracta de fer un pas més enllà en la missió de transformar la societat?
R: Cal poder traslladar els valors que ens ofereix el cooperativisme a d’altres àmbits de la nostra societat. Sembla antagònic, però pot funcionar. Ens vam adonar que quan s’incorporava gent a Suara, havíem de fer un acompanyament per tal que els nouvinguts s’acostumessin a treballar amb la nostra lògica, la de les cooperatives, la de l’economia social. Les escoles ens brinden l’oportunitat de treballar els nostres valors amb altres persones des que són petites. Que els futurs professionals col·laborin i defensin idees democràtiques a les empreses on acabin treballant, siguin o no cooperatives.
 
P: En quin punt es troba aquest projecte?
R: Estem consolidant la posada en marxa de la primera escola i treballant per a la incorporació d'algunes més al projecte. Volem construir un model educatiu inspirat en els valors cooperatius que s’anticipi als reptes de futur i doni una resposta centrada en les persones. Valors com la innovació, l’emprenedoria, la transformació, la participació i la cooperació són clau.

P: Al juny vàreu rebre un dels reconeixements CoopCat 2017, atorgats per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, per la vostra preocupació per tenir una “ocupació de qualitat”. Com fomenteu els valors cooperatius l’ocupació de qualitat en el dia a dia de l’organització?
R: La participació és essencial en la vida de les persones. Si participes, t’impliques i et sents a prop. Per a nosaltres, a més, aquesta participació s’ha de traduir en poder de decisió. El nostre model facilita que com a sòcia o soci acabis decidint. L’any 2015 vam redactar el nou pla estratègic. Hi van participar més de mil persones: sòcies i treballadores i d’altres persones vinculades. Disposem d’un gran nombre de mesures per apropar els valors al nostre dia a dia. Apliquem polítiques de conciliació, d’equitat i de participació. Per exemple, tenim un equip de participació societària amb l’encàrrec de dinamitzar i garantir aquesta participació.
 
P: I en altres àmbits de la gestió de persones?
R: La fórmula jurídica és un avantatge respecte d’altres organitzacions mercantils, com ara pel que fa al creixement dels professionals. El Consell Rector l’escullen totes les persones sòcies. Hi ha mecanismes democràtics de funcionament intrínsecs al nostre model. Altres organitzacions fan esforços però tenen algunes barreres per democratitzar el poder: els cal una forta convicció, un plus que les cooperatives d’entrada no necessitem. Ho portem a l’ADN.

P: Sempre demano als entrevistats que facin una pregunta per a la següent persona que passarà per la secció. En aquest cas, Àngels Paredes volia que et preguntés què creus que hauria de canviar Recursos Humans a les organitzacions.
R: Fa dos anys, quan portava la Direcció de Persones de Suara, sempre em presentava de la mateixa manera: deia que era un dels 200 directors de persones. La gent se sorprenia, però era i és cert: qui porta un equip, en el fons és un director o directora de persones. La gestió de persones és un tema clau en qualsevol àrea, en qualsevol lloc on hi ha un equip. Si ho extrapoléssim, faríem un pas endavant. Així com hi ha cursos de comptabilitat per a no financers, hi hauria d’haver cursos de direcció i de lideratge per a persones que mai no han exercit certs càrrecs.
 
P: Quins creus que són els principals reptes de la societat pel que fa a la conciliació?
R: Hi ha un pas previ a la conciliació i que jo defenso sempre: hauríem de ser tan feliços com poguéssim a la feina. Pot semblar idíl·lic, però si després de set o vuit hores te’n vas a casa amb ràbia, cansat o enfadat amb el teu cap o amb els teus companys, acabarà afectant la teva vida personal. Hauríem de gaudir a la feina.

Després, és clar, hi ha iniciatives que faciliten que puguem conciliar aquestes dues esferes, algunes de les quals impulsem: la reducció de la jornada, la flexibilitat en l’hora d’entrada i de sortida o la reducció del temps de dinar. També és cert que no podem aplicar les mateixes mesures per a tothom. Als 20, als 30 i als 50 anys necessites coses diferents. També, si tens família o no. Hem d’analitzar l’entorn i presentar mesures. Si les estandarditzem, beneficiarem algunes persones però perjudicarem d’altres.

En el nostre cas, a més, molts dels nostres serveis, com les escoles bressol o l’atenció a la gent gran, s’ofereixen per tal que altres persones puguin conciliar. I això dificulta la conciliació dels nostres treballadors, malgrat que es poden fer coses. Un exemple: incorporar gent de diferents religions ens estalvia problemes per cobrir els dies de Nadal. S’ha de ser imaginatiu.
 
P. Quin paper juga el treball que feu en xarxa amb plataformes com ara Cooperatives de Treball de Catalunya, Aposta, Taula del Tercer Sector, Confederació de Cooperatives de Catalunya, Associació Economia Social de Catalunya o Xarxa d’Economia Solidària?
R: Hi ha organitzacions amb més de 20 anys d’història. La intercooperació també ha estat clau. El que millor conec, la Confederació de Cooperatives, ha ajudat a empresarialitzar-nos, a poder col·laborar amb d’altres cooperatives. Suara n’és un exemple ja que és una fusió de tres cooperatives en un primer moment i la incorporació d’una quarta a posteriori. Quan parlo d’empresarialitzar-nos no em refereixo només a temes formatius, sinó també a la gestió, a la incorporació quan ningú no en parlava, a la Responsabilitat Social Empresarial...  Això ens fa més forts.
 
P: Des de 2013, Suara forma part del Patronat de la Fundació Factor Humà. Tu ets vicepresident des de finals de 2015. Quines dimensions de la Fundació has conegut fruit d’aquesta major vinculació?
R: Coneixes molt millor el dia a dia: què es fa en cadascun dels espais, què demana el soci, el Pla Estratègic… Participar al Patronat et pot fer canviar la visió sobre una empresa o, per exemple, sobre temes de conciliació i d’integració de persones amb dificultats. En resum, t’ajuda a humanitzar les relacions en el treball i a fer empreses més humanes.

"Hem fet un pas endavant en la nostra missió d’influir en la societat"

Avui dia, la Fundació Factor Humà compta amb dues eines molt importants: el Manifest Factor Humà, que és una declaració de principis que avalem com a entitat; i el Baròmetre del Factor Humà, que es fonamenta en els principis del Manifest, amb el qual hem fet un pas endavant en la nostra missió d’influir en la societat. Les organitzacions que utilitzin el Baròmetre poden aprofundir-hi segons la seva voluntat i les seves necessitats. Volem que les organitzacions mirin endins i reflexionin. Permetrà comparar-se amb empreses del mateix sector o d’altres. Però volem que sigui, sobretot, una eina de millora. Jo crec que acabarà modificant l’estructura dels departaments de gestió de persones i es convertirà en el pla estratègic dels departaments de Recursos Humans.

P: Vaig entrevistar Manel del Castillo, director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, i em va dir que és important preguntar a les persones per a què són on són. Per a què ets a la Fundació?
R: Crec fermament que el nostre model de participació pot ajudar a d’altres empreses. Quan explico que tothom té el mateix poder, que cada persona té un vot, ningú no s’ho creu. Podem aportar la democratització i els mecanismes de participació propis d’una cooperativa. Una altra manera de fer empresa és possible.
 
P: Quan la presidenta de la Fundació, Juliana Vilert (FGC), va assumir el seu càrrec, vàreu signar un escrit, juntament amb l’altre vicepresident, José Miguel de la Dehesa (Universitat Oberta de Catalunya), on fèieu palesa la vostra voluntat de reforçar “la vocació de ser una entitat amb ànim d’influència en la societat”. Tots tres treballeu a organitzacions ben diferents. Què creus que aporteu cadascun per aconseguir aquest repte?
R: Treballem a organitzacions diferents i la nostra trajectòria professional també ho és. Venim del món cooperatiu, del sector públic i del sector privat, amb dimensions diverses. Compartim les nostres visions amb un ampli bagatge que hem consolidat al llarg dels anys amb esforç, cadascú en el seu sector. I compartim els reptes futurs. És força representatiu del moment de la Fundació.

P: Quina pregunta t’hauria agradat que et fes?
R: Per què el món cooperatiu continua sent un desconegut en el món empresarial. Hem de fer un esforç per explicar-nos, en sóc conscient. Però han de deixar de veure'ns com un lloc on es fa el que ningú no vol fer. El cooperativisme no només és economia a petita escala amb poc valor afegit. Nosaltres hem d’aprendre del món mercantil i el món mercantil ha de conèixer millor les nostres eines de gestió.
 
P: Què vols saber de la propera persona entrevistada?
R: Com s’imagina la gestió de persones en el futur.

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.