Entrevistes a la nostra xarxa

Converses amb persones rellevants que d'una manera o altra formen part de la xarxa de la Fundació Factor Humà

Tomàs LlompartTomàs Llompart (Barcelona, 1968) rep la Fundació Factor Humà a la seu de Suara Cooperativa, situada en un edifici d’oficines d’un barri de Barcelona ple d’edificis d’oficines. La seva organització és una empresa: amb despatxos, amb empleats; un negoci que busca rendiment econòmic. Però, alhora, també és una cooperativa que té l’economia solidària —per a molts, un oxímoron— i l'absència d'ànim de lucre com a banderes.

Àngels ParedesÀngels Paredes (Barcelona,1958) té moltes facetes professionals, però segurament la més desconeguda és que va ser funcionària de l’Ajuntament de Barcelona. Allà va començar la seva carrera dins l’àmbit de Recursos Humans a la qual, a mesura que ha avançat, ha sumat aventures fins arribar on és ara: consultora de desenvolupament de persones i organitzacions. Malgrat el que pugui semblar per les característiques de la seva professió actual, assegura que té molta estabilitat, perquè fa una feina que li agrada i recull els fruits de les llavors que va sembrar al llarg de la seva vida professional.

Juliana VilertLa seu de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) està a tocar de la parada de Sarrià. S’hi arriba còmodament en un dels seus trens. En les oficines d’aquesta empresa pública de la Generalitat de Catalunya, Juliana Vilert (Mataró, 1965) hi té el seu despatx des del 2015, quan va assumir el càrrec de directora social corporativa. «Les meves funcions són les pròpies d’una direcció de Recursos Humans i també la coordinació de la Responsabilitat Social». Té una àmplia trajectòria en l’Administració i «una forta vocació de servei públic». La seva llista de reptes és llarga i recentment n’ha sumat un de nou: des del març, és la presidenta de la Fundació Factor Humà.

Jordi SerranoArribo a EsadeCreapolis abans d’hora. L’entrevista comença, doncs, abans de l’hora convinguda a un lloc que no havíem escollit. El dia és gris. Ningú no esperava la pluja d’aquest matí. És el punt de partida idoni per entrevistar Jordi Serrano, Barcelona, 1971,  un dels socis fundadors del Future for Work Institute i expresident de la Fundació Factor Humà (2011-2013). Vull preguntar-li sobre la incertesa que ens envolta i és quan m’adono que el guió no em servirà de res. No he vingut a parlar del futur del treball per recitar les preguntes que porto escrites.

Manel del CastilloEls hospitals són ciutats que mai no dormen. A les 8 del matí, al Sant Joan de Déu Barcelona hi ha nenes travessant túnels amb llums de colors i nens baixant d’una planta a l’altra en tobogan. No fa olor d'hospital. Les cares d’alguns pares, però, sí que són d’hospital, i això fa tocar de peus a terra. Adreçar-se als més petits obliga a pensar en gran? Manel del Castillo, La Coruña, 1956, el seu director gerent, no ho dubta: "És clar." Assegura que ho fan gràcies al compromís dels professionals, a l’humanisme, el seu valor central, i a la innovació. Però, com innova una institució amb 150 anys d’història?

Salvador AlemanySalvador Alemany va néixer a Barcelona l’any 1944. És membre del Consell Assessor de la Fundació Factor Humà des de la seva creació i del Jurat del Premi Factor Humà Mercè Sala. Assegura que a la Mercè l’unia, sobretot, “una actitud”. Allò que més li interessa de les persones és el relat que es construeixen d’elles mateixes. Busca la plenitud en l’equilibri dels seus “quatre pilars”: la família, la vida professional, l’activitat social i institucional i l’oci. Prioritza la capacitat de reacció per damunt de l’anticipació, i assegura que “qui no sap on va, mai arribarà a port”.

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.