"Tots tenim alguna cosa guardada a l'armari: fets sobre la nostra vida privada i familiar o sobre la nostra salut mental o física. Sigui el que sigui, determina la teva manera de transitar pel món i influeix, és clar, en la teva vida laboral ", afirma Micah Eames, escriptor, artista i defensor dels drets trans. En una xerrada TED ofereix alguns consells a aquelles persones que vulguin compartir aspectes importants de la seva vida personal en l'àmbit laboral.

Com revelar la teva identitat a la feina, sobre qualsevol cosa

La Fundació vol commemorar enguany el Dia Internacional de les Dones presentant una recopilació d'articles fets per dones de la seva xarxa. Professionals de diversos àmbits que han contribuït a una col·laboració bimestral de la Fundació amb l'Econòmic, el suplement d'El Punt Avui, parlant de les problemàtiques encara existents per assolir la igualtat de gènere o, simplement, aplicant un prisma femení a les temàtiques econòmiques més variades. 

Celebrem el 8 de març de la mà de "Dones amb Factor Humà"

El contexto en el que se desarrolla el deporte de alta competición no se diferencia mucho del mundo empresarial. En ambos casos, es habitual que el talento, la innovación y las oportunidades deban convivir con los egos y con el rechazo al cambio. Estas actitudes suponen barreras a la hora de probar cosas nuevas y de experimentar. En un momento en el que es especialmente necesario adaptarse, es fundamental perder el miedo al error.

Dame un error nuevo: sin miedo a innovar

Com serà el futur del treball? Són molts els dubtes que ens sorgeixen a l'hora de respondre. Tanmateix, una cosa sembla estar molt clara: les necessitats del mercat laboral del futur seran molt diferents de les actuals i els robots adquiriran un gran protagonisme. La Fundación Cotec para la Innovación reflexiona al voltant d'aquestes qüestions en un documental en dues parts que va llançar fa uns mesos com a part de la seva campanya de sensibilització #MiEmpleoMiFuturo.

Mi empleo mi futuro


La Fundación Cotec, que té com a missió promoure la innovació com a motor de desenvolupament econòmic i social, va llançar la campanya #MiEmpleoMiFuturo amb l'objectiu de fomentar el debat sobre la necessitat d'acompanyar d'iniciatives polítiques l'arribada de la Quarta Revolució Industrial. En el documental, realitzat amb l'Instituto para el Avance de la Narrativa seguint la tècnica del Visual Thinking, es fa una crida a la classe política perquè s'anticipi a les importants transformacions que estan per venir i garanteixi que l'automatització tingui un impacte positiu en el treball del futur i, en general, en la vida de les persones. Amb aquest propòsit es reclamen canvis en el sistema educatiu, a més de l'establiment de codis ètics per a l'ús de la tecnologia i d'una major protecció del talent. Tot això hauria de servir per evitar que es fomenti la precarietat i que l'automatització suposi una amenaça per a la classe mitjana, que ara mateix constitueix el gran gruix de la població als països desenvolupats.

La humanitat ha experimentat grans canvis en els últims dos segles, que han fet possible una important evolució en termes de benestar. El percentatge de població amb accés a l'educació bàsica i amb accés a vacunes en són una evident mostra, com també ho és la significativa reducció de la pobresa extrema. Però, com hem aconseguit avançar tant? El documental que, per cert, ens va descobrir la directora de Persones, formadora, consultora i membre del Consell Assessor de la Fundació Factor Humà, Esther Sánchez, ens dóna una resposta clara en aquest sentit. El motor del canvi han estat les revolucions industrials. I ara, que estem davant de la Quarta, hem de ser conscients que la manera de fer les coses que ha funcionat fins ara no serà la més adequada en un futur pròxim.


Les màquines són millors que les persones a l'hora de fer treballs repetitius i especialitzats. Són millors, doncs, en la gestió de dades i en tantes altres tasques que avui dia continuen ocupant a una part significativa de la població. I ni tan sols necessiten descansar. No podem competir amb elles en aquest terreny, però aquest no ha de ser un motiu per a la desesperació! Hi ha un estudi que apunta que l'automatització destruirà 75 milions de llocs de treball en els pròxims quatre anys. Tanmateix, en crearà 133 milions. Desapareixeran els treballs rutinaris i es crearan noves ocupacions ben remunerades (supervisió, programació, disseny de robots, etc.). Les dades són molt esperançadores, però en el documental de la Fundación Cotec s'assenyala una qüestió realment preocupant: “El problema és que aquests llocs de treball requereixen un nivell d'estudis alt i no tothom s'ho pot permetre”, apunta el narrador.

També hi ha algunes feines que no requereixen estudis superiors i que les màquines no poden fer. Però els salaris són baixos i es tracta de llocs de treball generalment temporals. Estem parlant, per exemple, dels 'riders' de menjar ràpid. Veiem, doncs, com amb l'automatització correm el risc de fomentar la precarietat i la polarització de la societat: “els llocs de treball amb sous baixos o alts són els únics que creixen, mentre molts de classe mitjana es veuen amenaçats”, afirma el narrador del documental.

Una altra qüestió que preocupa a qui ha realitzat el documental és que el sistema educatiu modern es basa en potenciar aquelles habilitats que són més pròpies dels robots que dels humans, com és el cas de la memorització de dades i continguts, on la nostra capacitat és naturalment limitada. Segons expliquen des de la Fundación Cotec, el que s'hauria de fer és orientar l'educació cap a aquells terrenys en els quals les persones no tenim competència. Es tractaria, doncs, de potenciar habilitats exclusivament humanes com ara la improvisació, la creativitat, el pensament crític, etc.

En definitiva, aquest documental aconsegueix el seu propòsit. Ens fa reflexionar al voltant d'una pregunta: Què es pot fer davant d'aquesta situació? El primer pas és abordar la gran quantitat de temes que afecten el futur del treball des de l'àmbit polític. No obstant això, en el documental s'exposa una teoria que explica el motiu pel qual no s'està parlant de la creixent automatització ni de les seves conseqüències futures: la Finestra d'Overton, segons la qual en cada època només hi ha espai per debatre una certa quantitat de temes i el que està fora d'aquesta finestra es considera perillós o estúpid. És per això que a través d'aquesta campanya, que ja recolzen més de 133.700 persones a Change.org, es pretén captar l'atenció dels polítics i de la població en general situant aquesta problemàtica en el focus.

 

Accés al documental “#MiEmpleoMiFuturo: un documental sobre robots, economia, classe mitjana… i la fi del món”, de la Fundación Cotec: https://www.youtube.com/watch?v=htAnVeMtrr8 (Part 1), https://www.youtube.com/watch?v=-z5z8aGRSQ0 (Part 2)

 

"El talent no té edat i ens cal sumar el millor de cada generació", afirma Joan Clotet, Humanista Digital, Digital Talent Advisor, coach executiu i speaker. En el recent esdeveniment virtual TEDxEixample, Shape Your New World, parla sobre com l'edat pot arribar a condicionar les oportunitats que se li donen a qualsevol persona. A més, ens convida a reflexionar sobre la importància de saber reconèixer a temps el talent propi i el d'altres persones i de sumar capacitats per aconseguir fer front als reptes globals que se'ns plantegen.

Quina edat tindríem si no sabéssim l'edat que tenim?

El auge del teletrabajo está irremediablemente unido a la irrupción de la pandemia. La mayoría de las personas que ahora trabajan desde casa no estaban haciendo lo mismo hace un año. Pero la pregunta del millón es la siguiente: ¿seguiremos trabajando en remoto cuando esta pesadilla haya terminado?

Teletrabajar y comer fuera de casa

És innegable que la crisi sanitària per la pandèmia de coronavirus ha tingut importants conseqüències sobre l'economia. Tanmateix, per començar l'any, l'economista Fernando Trias de Bes ens explica amb un vídeo que les coses no van tan malament com ens volen fer creure els mitjans de comunicació. Però, quines són les dades reals de l'evolució de l'economia que el porten a ser tan positiu?

Feliç economia i pròsper any 2021

La digitalización necesita de unas competencias digitales que no todos los empleados tienen, por tanto, si aún no lo habéis hecho, valorarlas en las personas que componen vuestros equipos puede ser un buen comienzo. A mismos niveles de digitalización, recursos, procesos, etc., lo único que diferenciará a unas organizaciones de las otras serán las personas que las compongan y su capacidad de aportar valor añadido.

La digitalización que vendrá

La crisi viscuda enguany ha obligat les organitzacions a afrontar nous reptes i, molts d'ells, han estat responsabilitat de les Àrees de Persones. Recursos Humans va jugar un paper molt important al 2020 i creiem que ha de seguir-lo protagonitzant al 2021. Moltes ganes que arribi!

En el primer trimestre de 2020, la pandemia de la Covid-19 nos obligó a poner en marcha un experimento de teletrabajo masivo. Nunca antes tantas organizaciones y trabajadores habían optado por el trabajo en remoto. Sin embargo, no todos valoran esta opción del mismo modo y su futuro aún está en el aire entre las escaladas y las desescaladas. Por eso, una pregunta recurrente es: ¿el teletrabajo ha venido para quedarse o cuando termine la pandemia todo volverá a ser como antes? ¿El teletrabajo ha venido para quedarse?

“En medio de una crisis la gente desea seguridad, lo cual puede llevar a los líderes a apelar a la típica retórica de la fuerza, la confianza y la constancia. Pero no funcionará. Debemos cambiar el manual de liderazgo”, afirma Amy C. Edmondson, experta en liderazgo y profesora en la Harvard Business School. En una charla TED explica cómo debe actuar un líder en momentos complicados, buscando ejemplos tan recientes como el de Jacinda Ardern, Primera Ministra de Nueva Zelanda, y su exitosa gestión de la pandemia. 

Cómo liderar en una crisis

Actualment el teletreball s'ha implementat de forma massiva, sent la modalitat per la qual han optat fins al 34% de les persones treballadores, davant el 5% anterior al confinament. El programa Informe Semanal de RTVE analitza amb experts de diversos àmbits les transformacions que està provocant el sistema de teletreball en els hàbits i en la forma de relacionar-se i intenta aclarir-ne el futur.

Avui treballo a casa

Por debajo del sinfín de decisiones de proceso, operativas o de ajustes a la legislación que los directivos han tenido que abordar en estos momentos de crisis, hay una que es de mayor profundidad. Una decisión que marca una estrategia respecto a cómo abordar la gestión emocional de personas y equipos.

La decisión: recuperación espontanea vs. acciones preventivas

“Actualment IKEA representa un 0,1% de les emissions mundials de carboni, i això és molt, però es proposa que l'emissió generada pel negoci l'any 2030 sigui zero”, afirma la conductora d'una xerrada TED, Rosa Howard. Com pretenen aconseguir-ho? Jesper Brodin, CEO del hòlding Ingka Group (Ikea), i Pia Heidenmark Cook, la seva responsable de Sostenibilitat, exposen quins són els passos que està seguint l'empresa en relació amb el proveïment sostenible de materials i el disseny i la vida útil dels seus productes.

Com concilia IKEA el creixement del negoci i la reducció d'emissions de CO2

Despidos, ERTEs, pérdidas de ingresos, cierres de empresas, muertes, dolor, enfermedad, soledad. Sentimientos sombríos, noticias duras, miedo al futuro. Cambios profundos y negativos derivados de la pandemia del coronavirus que nos exigen tomar decisiones para mirar al futuro con más ilusión y garantías. Los líderes, todos nosotros, tenemos dos posibles respuestas ante este escenario tan complejo: jugar a no perder o jugar a ganar.

Jugar a ganar y liderar desde la abundancia: hoy más que nunca

Las dificultades en el ámbito económico a las que ahora nos enfrentamos, junto a la gran incertidumbre y el agotamiento emocional fruto de tanto cambio al que nos vemos sometidos, hacen que debamos redescubrir cuáles son los momentos de la verdad en la experiencia de nuestros empleados y cómo podemos gestionarla, aunque sea en la distancia. 

Employee centricity

"Les creences, la mentalitat ... això mana a l'ètica dels negocis. I si volem canviar la mentalitat i les creences predominants, necessitarem el superpoder Disney més important: haurem de fer servir la imaginació", afirma l'activista i cineasta Abigail Disney, membre d'aquesta famosa nissaga i de perfil una mica diferent. En una xerrada TED es mostra crítica amb algunes grans empreses, ja que considera que sovint posen els interessos dels accionistes per sobre dels empleats. I no exclou Disney de la crítica.

La dignitat no és un privilegi, és un dret dels treballadors

WE Hybrid, Health & Leadership for Women es una oportunidad para que las mujeres profesionales, emprendedoras, directivas y empresarias reactiven sus contactos y accedan a las nuevas tendencias en salud y liderazgo transformacional. En el congreso se contó con ponentes de primer nivel y, además, se entregaron los We Leadership Awards 2020 que, entre otras personalidades, reconocieron a Anna Fornés y a la entidad que dirige, la Fundació Factor Humà, por sus buenas prácticas en formación a profesionales de Recursos Humanos.
Llega a Barcelona la segunda edición de Women Evolution, un nuevo concepto de congreso para la mujer directiva y empresaria en formato híbrido

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.