És convenient lligar els salaris a la productivitat en lloc de la inflació? És una pregunta que es plantegen cada cop més organitzacions i experts, i el programa Valor Afegit de TV3 emès el darrer 11 d’octubre ha intentat donar-hi respostes. Però hi ha visions molt diferents: per alguns lligar els sous a la productivitat suposaria un descens del nivell adquisitiu de les persones, mentre que d’altres creuen que moderar els costos salarials és una possible sortida a la crisi per a moltes empreses.



El programa de TV3 s’ha fixat en el cas de l’empresa Rossignol, una fabricant d’esquís d’origen francès però amb un accionariat majoritàriament australià. A la seva planta d’Artés, amb una plantilla de 350 persones, la major part de la producció és per a l’exportació. Fa un temps la planta corria el risc de tancar, fins que es va acordar lligar els salaris als resultats i no a la inflació. Segons un dels seus responsables, “tenir com a referent la inflació ens ha fet perdre molta competitivitat en comparació amb altres països.”

Joan Pujol, Secretari General de Foment del Treball, argumenta que “el 2012 no serà un bon any i per això s’han d’ajustar els costos.” Afirma també que cal deslligar els salaris de l’evolució dels preus sobre els quals no tenim capacitat d’influència, com les matèries primeres o el petroli.

Però també hi ha arguments en contra de vincular els sous a la productivitat. Camil Ros d’UGT alerta que “quan diuen productivitat volen dir baixada de salaris i quan diuen flexibilitat volen dir precarietat.” Dolors Llobet de CCOO explica que la congelació o retallada salarial restringeix el consum, “que és un dels elements que pot reactivar la nostra economia.” A més, segons explica el Catedràtic d’Economia de la UB Joan Tugores, mesurar la productivitat és molt difícil perquè no només depèn de la feina en si, sinó també de la maquinària i les matèries primeres que proporcioni l’empresa o les infrastructures que ofereixi l’Administració.

També pots veure el reportatge complet en aquest enllaç del web de TV3:
http://www.tv3.cat/videos/3748111/Els-salaris-en-questio

Experts en 2.0, educació, comunicació, innovació, disseny, etc., es van reunir a Madrid la primavera passada per debatre sobre la irrupció del digital a la societat i les organitzacions. Els vídeos d'aquest cicle de conferències TED ja estan disponibles i ofereixen noves idees sobre l'impacte del 2.0 a les nostres vides.

Amb el títol Idees, Xarxes i Persones, el 24 de maig passat es van compartir idees sobre management, tecnologia, educació, lideratge i innovació. TED (Technology, Entertainment, Design) és una organització sense ànim de lucre l'objectiu de la qual és difondre noves idees amb els millors experts de cada àmbit. A continuació fem un resum de les reflexions que van aportar alguns dels conferenciants.

Per Genís Roca, soci director de RocaSalvatella, existeixen dos grans paradigmes de canvi actualment: la majoria tenim una tecnologia millor a casa que a la feina i a més un bon professional és aquell que treballa amb la tecnologia disponible i en xarxa i que té mecanismes propis d'informació, formació, eines i networking a banda dels que li dóna la seva organització. La gestió del talent de l'empresa depèn de la seva capacitat de gestionar aquests recursos personals de cada professional. Per això, la irrupció del digital està canviant la manera de gestionar equips, i com a conseqüència la relació entre empleador i empleat ha de canviar.

Segons Julen Irube, consultor i professor de la Universidad de Mondragón, els nous models de gestió necessiten una dimensió humana. Un equip és potent quan els seus membres són diferents i es complementen. L'organització necessita persones que vulguin fer el que se'ls demana i que siguin capaces de connectar-se en xarxa. També cal vèncer la por a compartir idees i a ser una "empresa oberta."

Dolors Reig, psicòloga, consultora en social media i blocaire, parla de coopetitivitat, o de compartir coneixement entre empreses. Amb el món digital, un pas necessari és aprendre que compartir és sumar, i mai restar, i tenir present que hi ha moltes persones amb ganes d'aportar valor que ara són molt més accesibles gràcies a les xarxes. Segons ella, el digital no ha suposat una evolució disruptiva a la societat, però sí un canvi important: el 'nosaltres' s'ha ampliat. Les fronteres desapareixen; el coneixement es comparteix; la intel·ligència col·lectiva en xarxa pot superar el coneixement expert. Una part important de la població, especialment les generacions més joves, ja ho sap, i un exemple clar n'és el moviment 15M. Però moltes organitzacions i institucions socials com l'educació encara han d'assumir-ho.

Precisament l'educació encara no ha fet el pas a adaptar-se al nou panorama, segons Nieves Segovia, presidenta de la Institución Educativa SEK i promotora de la iniciativa Global Education Forum. El model educatiu actual està esgotat perquè encara es basa en el sistema productiu de la societat industrial, i la nostra és una economia del talent i ja no de la terra o del producte. La conseqüència d'aquest endarreriment és que abans d'arribar a la universitat l'alumne ja ha perdut una tercera part del seu talent. Tres de cada quatre alumnes d'escola treballaran en professions que avui no existeixen. És una generació que ha nascut a l'era digital i que no rep a l'escola una formació adequada al seu context. Per això, Nieves Segovia afirma que som davant d'una crisi dels Recursos Humans que necessita una gran transformació del sistema educatiu.

L'esdeveniment es va tancar amb les reflexions carregades de sentit de l'humor del Mago More (José Luis Izquierdo), il·lusionista i emprenedor, segons el qual tot està canviant: l'entorn, els sistemes de producció, la distribució, els productes i sobretot la relació amb el client, que ara és realment qui mana. I qui no s'adapta al canvi, acaba desapareixent. El ponent va fer un resum de les excuses més típiques per no innovar: 'la tecnologia no m'agrada', 'això no m'afecta', 'està tot inventat', 'no tinc mitjans', 'sóc massa petit'… Però la tecnologia és necessària, tot ens afecta a tots, està tot per inventar, és més important la imaginació que els recursos materials i és el peix ràpid el que es menja el lent.


Aquestes són algunes de les moltes reflexions que va deixar l'esdeveniment TEDxMoncloa. Pots veure tots els vídeos de les conferències a aquest enllaç: http://www.tedxmoncloa.com/videos

A l'era d'Internet, voler amagar una informació perjudicial que ha aparegut publicada en un lloc web acostuma a significar que es propagui per moltes altres fonts. És el que s'anomena l'efecte Streisand, en honor a la diva nord-americana Barbra Streisand, i afecta famosos, governs i institucions, però també a empreses.

La cantant Barbra Streisand va demandar el 2003 un fotògraf nord-americà per publicar una imatge de la seva casa de Los Angeles a un reportatge gràfic sobre la destrucció de la costa californiana. No només va perdre el cas, sinó que també va aconseguir que el públic identifiqués casa seva entre les més de dotze mil que apareixien al reportatge, com explica The Guardian. Així es va donar nom a l’efecte Streisand, que té lloc quan s’intenta amagar una informació determinada i només s’aconsegueix que es propagui més. Amb la proliferació d’Internet, les xarxes socials i el fenomen de Wikileaks, és gairebé inevitable que es multipliquin les crisis de comunicació externa. L’efecte Streisand pot afectar polítics (com la famosa foto retirada de les filles de Zapatero a la Casa Blanca) o mitjans de comunicació (la polèmica al voltant de les caricatures de Mahoma a un diari danès o el segrest de la controvertida portada d'El Jueves al·ludint als Prínceps d’Astúries), però també a les organitzacions.

La primavera passada, algú va publicar al portal de notícies Diggs.com un codi per suprimir les barreres electròniques als DVDs d’alta definició i així poder copiar continguts amb més facilitat. Un grup d’empreses (Disney, Microsoft, IBM i d’altres) que han invertit en aquest format van intentar silenciar la informació amb una ordre de cessament, segons la revista Forbes. Els administradors del portal van fer cas, però els usuaris no, i des d’aleshores han publicat el codi a diverses pàgines, han creat samarretes estampades i fins i tot han composat una cançó. És un exemple de mala gestió de l’efecte Streisand per part de les companyies afectades.

Però també hi ha organitzacions que sí que han sabut encarar amb èxit una situació de crisi comunicativa. Un exemple és el de la Creu Roja Americana, tal com explica el Huffington Post. Una treballadora va explicar a Twitter que un company havia trobat dos packs de cerveses d’una marca coneguda i que “quan bevien feien el bé”. Aquest comentari podria haver estat un cop molt baix a la credibilitat de l’ONG. Però després d’aquest tweet en van publicar d’altres amb un to bromista assegurant que la Creu Roja estava sòbria, i van aconseguir que l’episodi quedés com una anècdota que pràcticament va passar desapercebuda. I a més van iniciar una campanya de donacions en col·laboració amb la companyia cervesera mencionada al primer tweet. En definitiva, una bona gestió d’una potencial bomba de rellotgeria que podria haver perjudicat greument la reputació de l’organització.

Potser és millor no intentar "posar-li portes al camp" i afrontar les crisis amb naturalitat.

La Fundació Factor Humà colabora con la Barcelona School of Management-Universitat Pompeu Fabra. Durante los próximos 18, 19 y 20 de octubre este curso pretende dar respuesta, mediante el estudio de casos reales, al reto de cómo transformar nuestras organizaciones para afrontar e implementar los cambios necesarios con éxito.

La Fundació Factor Humà ha col·laborat amb L'Econòmic, el setmanari d'informació econòmica que es distribueix amb El Punt Avui, en un article sobre la poca implantació de la compensació variable al nostre país. Amb el sistema actual no s'aconsegueix retenir talent ni millorar la productivitat.

La directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés, va participar al programa Líquids, l’estiu de l’oracle, de Xavier Graset el passat 21 de juliol, per reflexionar sobre els canvis que ha viscut el mercat laboral recentment i la forma com els catalans s’enfronten al nou panorama.

La companyia cervesera Grup Damm, amb prop de 2.500 persones empleades, i la firma de moda Desigual, amb 3.000, s’incorporen com a noves organitzacions associades a la nostra Fundació. Donem la benvinguda a les seves responsables de Recursos Humans, Ainhoa Fornós i Maria Obiols, respectivament, i a tots els seus equips i persones col·laboradores.

Saber buscar, llegir i desar la informació que més ens interessa a Internet no és una tasca fàcil, sobretot tenint en compte que cada cop hi ha més pàgines, recursos i programes. Navegar efectivament ens pot estalviar molt de temps, i això és el que pretén el Kit d’habilitats digitals de RocaSalvatella, de la qual és soci director Josep Salvatella, membre de la Comissió Consultiva de la Fundació Factor Humà.

 

 

Amb unes explicacions molt didàctiques i acompanyades de molts exemples i  amb un suport visual, Genís Roca, soci director de RocaSalvatella i reconegut expert en xarxes socials, va desgranant trucs i recursos en línia per fer la navegació per Internet molt més senzilla i ràpida.

Saber acotar les cerques, fer servir el Google Reader per tenir a mà les pàgines que més ens interessen i rebre avisos de les novetats, compartir arxius o tenir RSS personalitzades, són algunes de les habilitats que es poden adquirir a partir d’aquesta sèrie de nou vídeos que està disponible al canal de RocaSalvatella a Youtube.

Pots accedir a la sèrie completa dels vídeos aquí: https://www.youtube.com/playlist?list=PL9DA08F9FA57668CE&feature=plcp

La generació més preparada de la història d’Espanya s’enfronta a una taxa d’atur del 46%. Més de 900.000 joves espanyols busquen feina i molts es neguen a ser una “generació perduda.” L’equip d’Informe Semanal parla amb quatre d’aquests joves en aquest reportatge emès el passat 20 d’agost.

El futur laboral és la principal preocupació per la majoria de joves. Amb una taxa d’atur que dobla la mitjana europea, els joves d’ara són “la primera generació que viurà pitjor que els seus pares des de la Segona Guerra Mundial,” segons Fernando Vallespín, Catedràtic de Ciències Polítiques a la Universidad Autónoma de Madrid.

Molts dels que sí que tenen feina es topen amb situacions de precarietat laboral i amb una temporalitat del 40%. I cada cop hi ha més joves de més de 30 anys que encara són becaris perquè el màxim que poden aconseguir és un contracte de pràctiques.

Paradoxalment, són dels primers que van néixer i créixer en democràcia i amb un Estat del Benestar i prestacions socials. Mari Carmen, Ilán, Tamara i Nacho, quatre joves d’entre 23 i 30 anys, expliquen la seva història i les seves aspiracions de futur en aquest reportatge ple de sinceritat i vitalitat i amb mencions al moviment del 15M.

 

Pots veure el reportatge sencer en aquest enllaç de TVE a la Carta: http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-no-pais-para-jovenes/1178558

El passat 30 de juny, en el marc de la Jornada Anual del Grup Estable de Directors/es de Persones (Diper’s), vàrem visitar l’empresa guanyadora del III Premi Factor Humà Mercè Sala, Desigual. Acabada la visita, el grup també va assistir a una interessant conferència del Doctor Manuel del Castillo, gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu.

Amb la reforma de la negociació col·lectiva recentment aprovada, les relacions laborals patiran canvis importants. Aquest reportatge d'Informe semanal explica les noves mesures i a més compta amb la visió dels sindicats, la patronal i el Ministeri.

Flexibilitat interna, arbitratge vinculant en cas de conflicte, pròrroga de convenis… Són algunes de les novetats de la reforma de la negociació col·lectiva. Es tracta d'una reforma que no ha satisfet ni els sindicats ni la patronal i que, a més, posa a prova la capacitat dels negociadors d'adaptar-se al canvi.

Segons el Ministre de Treball i Assumptes Socials, Valeriano Gómez, “l'objectiu és que les nostres empreses tinguin una millor capacitat d'adaptació a la crisi, canviant les relacions laborals dins de l'empresa però sense apel·lar a l'acomiadament.”

Cándido Méndez, Secretari General d'UGT, creu que aquesta reforma implica que es debilitin les relacions col·lectives de treball, “lamentablement amb un govern que es fa dir progressista.”

D'altra banda, la reforma suposa que guanyin pes els convenis d'empresa enfront els sectorials. Però la majoria dels empleats espanyols treballen a petites empreses, de les quals el 70% es regeixen per convenis sectorials. Per això, els sindicats temen que la reforma afecti els salaris o els horaris d'aquests treballadors.

Per a Ignacio Fernández Toxo, Secretari General de CCOO, pot passar que en una empresa de deu empleats es negociï un nou conveni però amb pitjors condicions. A més, en les negociacions en empreses petites, l'empresari sol tenir més facilitats i mecanismes de pressió.

Des de la patronal tampoc es mostren del tot satisfets amb la mesura aprovada. Segons Joan Rosell, President de la CEOE, “el que estem demanant en les relacions laborals és la flexibilitat en el dia a dia de l'empresa.” Es refereix a més flexibilitat en els horaris, jornades irregulars, més mobilitat geogràfica... "És a dir, que no es posin pegues a les necessitats de les empreses, que són moltes i molt diferents."

Pots veure el reportatge complet en aquest enllaç de TVE a la Carta: http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-convenios-conveniencia/1132899/

Nicholas Christakis és professor de Sociologia a Harvard i des de fa més de 30 anys estudia les xarxes socials i els vincles que s'estableixen entre els individus. En aquesta conferència a les Technology, Entertainment and Design (TED) Talks explica les conclusions que ha extret fins ara d'aquest estudi.

 

(Per poder veure el vídeo subtítulat en castellà, has de fer clic en el símbol 'play' que apareix just sota de la pantalla de visualització)

 

Segons Christakis, tots els éssers humans estem integrats en un complex grup de connexions de xarxes. Ell ho anomena un “súper organisme:” un ens viu que té unes propietats i unes conductes que no es poden comprendre a través de l'estudi dels individus que el formen. És a dir, per entendre el funcionament de la societat, o d'una comunitat, no n'hi ha prou amb estudiar les persones que en formen part. Les relacions i els vincles que s'estableixen entre elles són fonamentals.

Christakis explica com fenòmens com ara l'obesitat o la felicitat s'estenen a través de les xarxes socials. Per exemple, una persona que té un amic obès té un 57% més de probabilitats de ser obesa. Fins i tot les coses que li passen a un desconegut (un amic d'un amic d'un amic) poder afectar la persona, per contagi a través dels vincles. Comprendre el funcionament de les xarxes socials també pot ajudar a entendre fenòmens com el crim, la guerra, la caiguda de la borsa o el desenvolupament d'un producte al mercat.

També pots veure la intervenció de Christakis aquí: http://www.ted.com/talks/lang/eng/nicholas_christakis_the_hidden_influence_of_social_networks.html

La crisi reparteix inestabilitat laboral a totes les posicions de l’empresa. Els directius també són víctimes de l’atur i, a més, sovint estan menys preparats per afrontar-lo, tal i com explica aquest reportatge del programa Valor Afegit de TV3 emès recentment.

Transició professional, discontinuïtat a la carrera, outplacement, recerca d’una nova oportunitat, reorientació professional, between jobs... L’atur entre els executius rep molts noms i té moltes dimensions, però no deixa de ser un mal tràngol personal com per qualsevol altre treballador. A més, sovint els directius tenen menys eines per trobar una nova feina i es troben més desorientats.

 

 

Tal com diu un dels testimonis del reportatge, Rafa Peces, ells també s’enfronten a la incertesa de si trobaran o no una altra oportunitat. Quedar-se a l’atur suposa un xoc emocional però també un gran canvi en els hàbits quotidians: la “vergonya” d’estar sense feina i quedar-se sense cotxe si era d’empresa, haver de pagar les factures del mòbil, perdre l’assegurança mèdica...

Segons un informe de l’empresa de serveis d’outplacement Creade Lee Hecht Harrison, els alts càrrecs triguen una mitjana de sis mesos a trobar una nova feina. Natàlia March, de Creade, explica en aquest reportatge que cal adquirir una metodologia per buscar feina però sobretot una actitud positiva, que és més important que les aptituds.

També pots veure el reportatge aquí: http://www.tv3.cat/videos/3491210/Latur-i-els-executius

Fa uns dies vaig anar a veure la pel·lícula de John Wells, The company men, malgrat que l’actor principal, Ben Affleck, no m’agrada massa. La resta de protagonistes compensa (Tommy Lee Jones, Chris Cooper…) i ell en surt força bé, com també un sorprenent Kevin Costner. Affleck interpreta un executiu que ho té tot i tot ho perdrà en quedar-se a l’atur i sense status, aquest verí la carència del qual tant afecta l’autoconfiança. En aquest vídeo podeu veure el tràiler oficial de la pel·lícula:

 

 

The company men és una encertada reflexió sobre què suposa perdre la feina i sobretot el "poder;" les angoixes, pors i "baixada als inferns," el reqüestionament d’allò que has construït al llarg de la vida, de la importància d’una bona xarxa primària de relacions que et pugui ajudar a superar aquest mal tràngol...tota una reflexió sobre la importància de prioritzar i relativitzar aspectes de la vida.

La visió del món empresarial americà és força esgarrifosa, la crítica entorn a determinades actuacions, prou encertada.

Alguna errada de guió per la seva previsibilitat es perdona per les ganes de reflexionar que aporta, que és una de les millors coses que ens dóna el cinema.

La Fundació Factor Humà colabora con La Vanguardia en un artículo sobre el teletrabajo en España, una práctica que se va extendiendo cada vez más en nuestro país, aunque con matices. El artículo también explica la gestión del trabajo a distancia en UPCNet, organización socia de la Fundació, en la que hasta un 90% de la plantilla trabaja desde casa tres o cuatro días al mes.

Al Patronat del passat 22 de març es va nomenar la nova Junta pels propers dos anys: la presidència passa a ser ocupada per everis, representada per Jordi Serrano, director de RH d’everis Catalunya, i la vicepresidència recau en mans de la Universitat Pompeu Fabra, representada per Pau Juste, el seu vicegerent de RH i Organització.

Tags: Entorn

La directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés, va acudir a L’hora de Plutó, programa de ràdio presentat per Núria Ribó, per parlar del moment actual del mercat laboral.

La Fundació Factor Humà colabora de nuevo con La Vanguardia en un artículo sobre un estudio de Eada que afirma que el 82% de los ejecutivos catalanes está satisfecho en su trabajo pese a la crisis. El entorno influye: los profesionales se sienten gratificados por el mero hecho de conservar su puesto.

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.