La percepció de Google com un ‘gran germà’, la transformació del concepte intimitat a les xarxes socials, la importància de la identitat digital, les noves maneres de fer i de relacionar-se a la societat connectada... Genís Roca, soci de RocaSalvatella, i la psicòloga i blogaire Dolors Reig n’han parlat recentment a dues interessants entrevistes a Televisió de Catalunya.

Google ha anunciat recentment un canvi important a la seva política de privacitat: ha integrat les dades de navegació de totes les seves plataformes (el buscador, el correu electrònic Gmail, YouTube, Calendaris i molts més serveis). D’aquesta manera pretenen oferir millors serveis als usuaris, amb cerques i anuncis més personalitzats, tal com expliquen ells mateixos a YouTube. Però segons explica a una entrevista al canal 3/24 Genís Roca, Soci Director de RocaSalvatella, el veritable objectiu de Google és generar millors bases de dades i fer més rendibles els seus serveis, en concret a través dels anuncis personalitzats. El contingut dels nostres correus electrònics de Gmail, per exemple, es pot veure reflectit als anuncis que anem veient durant la navegació. La publicitat és el veritable negoci d’Internet, i de fet a Espanya va créixer un 12% l’any passat.

Hi ha formes de lluitar contra les polítiques de privacitat, com per exemple esborrant els historials de cerca a Google i YouTube. Fins i tot es diu que l’any 2015 existirà una nova professió: el controlador de dades personals, que vetllarà per la privacitat i la identitat digital combinant coneixements informàtics i de Dret. Però el que recomana Genís Roca és més senzill: cal canviar de mentalitat. Fins ara, el que fèiem era privat i havíem de decidir què volíem que fos públic. En l’actual entorn digital, tot allò que fem és públic i ens toca decidir què és privat. En paraules de Genís Roca: “No escriguis res que no vulguis veure publicat en premsa.”

La noció d’allò privat, o de la intimitat, ha canviat força amb l’aparició de les xarxes socials. Dolors Reig, entrevistada al programa Singulars del 27 de març, parla del nou concepte d’extimitat: fer externa la nostra intimitat. L’ésser humà ha canviat perquè ara està permanentment connectat, i s’està acostumant a fer públic allò que pensa o fa. Segons Dolors Reig, “amb les xarxes socials estem recuperant la sociabilitat.”

És cada cop més freqüent veure perfils de Facebook, per exemple, que contenen informació absolutament íntima de la persona. Un cas extrem és el de la Shana Greatman Swers, una dona nord-americana que va narrar el seu embaràs i les posteriors complicacions de salut al seu perfil de Facebook amb tota mena de detall. Shana finalment va morir setmanes després de donar a llum i el Washington Post va fer un recull de les seves publicacions i les dels seus amics i familiars a la xarxa social per explicar la seva història. Dolors Reig explica a Singulars que als EUA es fan estadístiques dels períodes de l’any en què hi ha més ruptures de parelles segons les actualitzacions de l’estat a Facebook. S’anomenen Peak Break-up Times (els moments de més ruptures) i els punts negres són l’spring break (les vacances de primavera) i dues setmanes abans de Nadal.

A alguns els pot semblar sorprenent que es divulgui informació tan personal a Internet, però, tal com diu la guru del 2.0 Charlene Li, “hem creat una nova distància per l’afecte, una nova dimensió per les relacions humanes, perquè comunicar-se és més fàcil i barat.” Ara bé, Dolors Reig recomana “sentit comú i responsabilitat” a la Xarxa. Cal tenir molta cura de la nostra identitat digital a Internet, ja que pot ser crucial per exemple a l’hora de buscar feina: cada cop és més normal que als processos de selecció es facin cerques a Google i s’analitzi l’activitat a les xarxes socials del candidat. Fins i tot als EUA s’ha arribat a l’extrem d’exigir la contrasenya de Facebook a la persona entrevistada per veure de primera mà els seus gustos, creences o relacions.

En tot cas, és obvi que Internet i les xarxes socials no són només un entreteniment, sinó que estan modificant substancialment la nostra forma de viure i veure el món, de relacionar-nos, i és molt probable que encara no siguem conscients de la magnitud del fenomen. Tal com diu Dolors Reig a l’entrevista, en la qual parla del gran canvi a la societat que suposen les noves tecnologies: “Tenim les respostes però no tenim les preguntes.”

 

Pots veure l’entrevista a Genís Roca del Canal 3/24 a: http://www.tv3.cat/videos/3975010/Genis-Roca-expert-en-internet-a-lEntrevista-del-324

Pots veure l’entrevista a Dolors Reig del programa Singulars del Canal 33 a: http://www.tv3.cat/videos/4020670/Dolors-Reig-Cap-a-una-intelligencia-collectiva

Donada la complementarietat de les seves activitats i dels seus públics, la Fundació i Educaweb, el portal expert en orientació acadèmica i professional, acorden establir una col·laboració per tal que ambdues plataformes informin de serveis de l’altra.

La indústria catalana té algun motiu per l’optimisme, tot i la crisi. En els darrers anys s’ha parlat molt de la deslocalització de les empreses que preferien fabricar a la Xina o d’altres països emergents per estalviar costos, però segons el reportatge ‘El (re)torn de la indústria’ del programa Sense Ficció (TV3), emès recentment, la crisi fa que moltes empreses canviïn de mentalitat.

El juliol de 2008 La Vanguardia publicava que la deslocalització industrial havia provocat la pèrdua d’uns 40.000 llocs de treball a Catalunya. El mateix diari parlava a principis de març d'enguany d’un fenomen ben diferent: empreses que s’obren a mercats externs de països emergents però mantenen a Catalunya els centres de valor afegit, com ja comencen a fer algunes de les organitzacions que apareixen al reportatge. Tal com diu el Director General d’Indústria de la Generalitat, Joan Sureda, “més que veure quantitativament molts processos [de retorn], se’n comença a parlar. Abans Xina era la solució a tot, però ara es comença a entendre que té limitacions.”

I és que la Xina ja no és el paradís de la indústria per diversos motius. Moltes empreses han vist que el client vol més varietat, i amb la producció a gran escala típica dels països asiàtics és difícil adaptar-se a la demanda. Però a més des de 2003 han augmentat els costos del petroli i, per tant, dels transports, i la previsió és que continuïn a l’alça. Per últim, la societat xinesa ha canviat: la mà d’obra ja no és tan barata perquè es comença a lluitar per un cert benestar social i a més creix el consum intern, fet que fa que les exportacions perdin importància per l’economia xinesa.

Un dels primers sectors a deslocalitzar-se i un dels que ha tornat abans és el de les joguines. El fabricant dels ninots de Barça Toons o el del famós Scalextric són alguns dels exemples que es proposen al reportatge. El primer es va adonar que és més barat fabricar els ninots a Sant Boi que a Shanghai, en gran part pels elevats costos de transport i també perquè la producció que es fa a la Xina és a gran escala, i a vegades acabaven acumulant estocs molt grans que no podien vendre. El cas d’Scalextric és una mica diferent: continuen fabricant els cotxes a la Xina, però estan col·laborant amb la Fundació CIM, de la Universitat Politècnica de Catalunya, per millorar el procés de fabricació. L’objectiu és produir els cotxes aquí i en funció de la demanda dels consumidors a través d’Internet.

El sector tèxtil va ser també un dels grans protagonistes de la deslocalització i ara sembla que comença a haver-hi un cert canvi de mentalitat, molt incipient encara. De 2008 a 2011 la indústria tèxtil va perdre més de 15.000 llocs de treball a Catalunya. Ara algunes empreses estan tornant, com Mimótica Micola. Aquesta empresa d’accessoris fabricava fins fa poc a la Xina, però va decidir tornar a Catalunya per estar més a prop dels consumidors i adaptar la producció a la demanda.

L’empresa Desigual, que va guanyar el Premi Factor Humà Mercè Sala l’any passat, té la major part de la producció a la Xina però els productes més complexos i especialitzats es fabriquen aquí. Sembla que la fórmula funciona: la seva facturació ha augmentat un 20% i han creat més de 1.000 llocs de treball a tot el món.

Precisament la multilocalització és una de les fórmules per enfrontar-se a la crisi: dur a terme cada part del procés de producció on més convingui, com ja fan empreses multinacionals com Hewlett Packard. Una altra manera de superar les dificultats és reinventar-se i buscar nous nínxols de mercat. Al reportatge es posa l’exemple d’Ausa, que fabricava cotxes i es va haver de reorientar cap a maquinària industrial. També han aconseguit redefinir amb èxit el seu model de negoci organitzacions com La Fageda, Metalquimia o Abertis, tal com explicava un informe de 2009.

Pots veure el reportatge complet a la pàgina web de TV3:
http://www.tv3.cat/videos/3927390/El-%28re%29torn-de-la-industria

El programa Salvados de La Sexta va viatjar fa poc a Alemanya per conèixer els efectes de la reforma laboral que l'economia més important de la UE va iniciar fa gairebé una dècada. Una reforma lloada i criticada a parts iguals i que ha servit d'exemple pels canvis al mercat laboral que s'introdueixen ara a Espanya. El programa de Jordi Évole també va comptar amb les opinions de Cándido Méndez, d'UGT, o de Manuel Pimentel, exministre de Treball amb Aznar.

Amb el seu habitual sentit de l'humor i el seu llenguatge planer, el periodista Jordi Évole, que va guanyar el Premi Ondas al millor presentador el 2011, va començar el seu recorregut amb Cándido Méndez, Secretari General d'UGT, segons el qual la reforma laboral és “inútil,” un adjectiu que també ha fet servir el col·lectiu Economistas Frente a la Crisis a un article recent. Méndez alertava al programa que la reforma “no només no crearà llocs de treball, sinó que en destruirà a curt termini” i augmentarà la precarietat laboral.

Per contra, Manuel Pimentel, Exministre de Treball del govern d'Aznar, la va definir com “una reforma positiva per Espanya.” La flexibilitat que introdueix, segons Pimentel, salvarà molts llocs de treball i empreses perquè permetrà adaptar-se més ràpidament al mercat. L'Exministre ja va demanar, a un article d'opinió a principis d'aquest any, avançar cap a unes relacions laborals més modernes i europees i menys “paternalistes.” També la majoria de directius de RH de grans companyies espanyoles li posen bona nota a la reforma, ja que esperen que fomenti la creació de llocs de feina a llarg termini.

Un cop vistes dues opinions oposades, Évole va viatjar a Alemanya (una mena de viatge al futur tal i com es defineix al programa) i va xerrar amb un project manager espanyol que treballa a Colònia i una cambrera també espanyola que té dues minifeines. És a dir, les dues cares del ‘miracle alemany’: l'empresa del primer és un exemple de productivitat i èxit, amb bons salaris i condicions, mentre que la cambrera és una de tants que cobren poc més de 300 euros al mes amb els famosos minijobs.

“Hi ha més gent amb feina que mai. Gràcies, Alemanya”, pregona un cartell de propaganda del govern. La reforma laboral alemanya va començar el 2003 amb la premissa que el treball havia de ser més barat i flexible per evitar que les empreses abandonessin el país, segons el sociòleg Antonio Brettschneider, entrevistat per Évole. En tres anys es va reduir l'atur de 5 a 3 milions. “Hi ha menys atur però la societat no ha millorat gens els últims deu anys,” va advertir Brettschneider. “El miracle alemany és més precarietat laboral: més feines mal pagades i pitjor condicions.”

“Ens van donar a escollir entre més atur o més desigualtat. I vam escollir més desigualtat,” va concloure el sociòleg.

Pots veure el programa complet a la web de La Sexta: http://www.lasexta.com/lasextaon/salvados/completos/salvados__reforma_a_la_alemana/582853/1

Per commemorar el Dia Internacional de la Dona, res millor que una conferència que l'escriptora xilena Isabel Allende va oferir fa un temps a TEDTalks, on animava dones i homes a “apujar-se les mànigues i posar-se a treballar amb passió per crear un món quasi perfecte.” Després de recordar la discriminació, violència i misèria que encara pateixen les dones a tot el món, la novel·lista va advertir que per aconseguir un canvi real es necessita “energia femenina” al lideratge mundial.

(Per poder veure el vídeo subtitulat en castellà, has de fer clic al símbol 'play' que hi ha just a sota de la pantalla de visualització)

Enguany Nacions Unides ha decidit dedicar el Dia Internacional de la Dona, el 8 de març, a les camperoles. Les dones representen entre el 43% i el 70% de la mà d'obra al camp, però no hi ha un accés equitatiu a les matèries necessàries per la producció (llavors, fertilitzants, eines…). L'ONU estima que si hi hagués igualtat en aquest sentit, la quantitat de persones que passen gana al món es reduiria entre 100 i 150 millons. Tal com deia Isabel Allende al seu discurs: “Empoderar les dones canviaria el món.”

Les notícies que han anat apareixent aquest any sobre la situació de la dona espanyola indiquen que també aquí queda molta feina per fer en matèria d'igualtat. A l'àmbit econòmic, continuen havent-hi moltes menys dones que homes als càrrecs de lideratge de les empreses i encara hi ha desigualtat a nivell salarial.

Els països veïns no presenten indicadors massa millors. A Alemanya la presència femenina a l'alta direcció és només del 2%. Al Regne Unit la igualtat real en els salaris d'homes i dones trigarà 98 anys en arribar. Als països escandinaus, les dones segueixen veient-se més apartades del mercat laboral que els homes quan tenen família. A Itàlia la taxa d'ocupació femenina és només del 46%.

Fa poc va venir a Barcelona Irene Natividad, Presidenta del Global Summit of Women, que enguany se celebra a Grècia per reivindicar el lideratge femení als centres de poder econòmic. Natividad defensa que l'economia és el camí per arribar al poder. "Quan una dona guanya diners, té veu a casa, a la societat i, eventualment, el poder polític."

Però per suposat el més important és no oblidar, ni el 8 de març ni qualsevol altre dia del any, que milions de dones i nenes a tot el món pateixen i moren a diari per la violència de gènere, la misèria i la precarietat.

Grupo Intercom, empresa líder a Espanya en la creació i el desenvolupament de negocis a Internet, amb casos d'èxit com els de Softonic, Emagister o Infojobs, passa a formar part de la llista d'organitzacions sòcies de la nostra Fundació. Donem la benvinguda a la seva Directora de Persones i Valors, Patricia Mir, i a totes les persones que formen part de l'organització.

El programa 8 al dia de Josep Cuní a 8TV va comptar recentment amb Montse Pichot, Responsable de RH a UPCNet, per parlar de prevenció de riscos laborals. “En època de crisi, en què les empreses pensen que han d’estalviar només en RH, es precaritza molt la contractació, es forma menys a les persones i això incrementa exponencialment el risc de patir un accident laboral,” alerta la psicòloga i coach, màster en prevenció de riscos laborals.

Montse Pichot va acudir a una tertúlia del programa de Josep Cuní sobre la situació actual de la sinistralitat laboral, i tenint en compte el pèssim panorama econòmic i les elevades xifres d’atur. Va remarcar que, tot i que la gent que treballa en general està agraïda per tenir feina, “també hi ha més por: a la inseguretat, a perdre la feina, a que et rebaixin el sou...” Aquesta por, o el fet de no ser feliç a la feina, fa les persones més vulnerables i més propenses a patir accidents laborals. De fet, el 45% dels treballadors tenen por a perdre la seva feina i més del 80% creuen que les coses no milloraran en un futur pròxim, segons un estudi de la Fundación Pfizer mencionat en aquest article d’El País.

Durant el debat es va dir que l’any 2012 hi haurà 575 accidents mortals a la feina, segons una predicció basada en una fórmula matemàtica de dos investigadors de la Universidad de Castilla-La Mancha. El 2010 van morir 737 persones, un 11,3% menys que el 2009 i, tot i que encara no es tenen dades oficials del 2011, de moment sembla que la sinistralitat laboral s’ha reduït un 9%.

Aquesta tendència a la baixa es pot explicar en part perquè cada cop es té més consciència que calen programes efectius de prevenció de riscos, però a més la col·laboradora del programa Elisenda Roca va assenyalar que també hi ha menys accidents mortals a causa del fre de la construcció amb la crisi immobiliària, un dels sectors amb més sinistralitat tradicionalment.

Els investigadors manxecs preveuen que de les 575 víctimes mortals del 2012, 490 seran al lloc de treball i 85 seran in itinere, és a dir, als trajectes d’anada o tornada de la feina. Precisament moltes organitzacions espanyoles han començat a implantar plans de prevenció dels accidents de cotxe, que representen gairebé el 10% dels sinistres laborals que es donen a Espanya.

Pots veure el vídeo sencer a la pàgina web del programa 8 al dia: http://www.8tv.cat/8aldia/videos/aquest-any-hi-haura-575-accidents-laborals-mortals-segons-una-formula-matematica/

La primera empresa de transport urgent d'Espanya MRW, amb més de 10.000 persones vinculades a la marca; i la cooperativa més gran de Catalunya en el sector de l'atenció a les persones Suara, amb més de 1.800 professionals, es fan sòcies de la nostra Fundació. Donem la benvinguda a Silvia Vilchez, directora corporativa de persones de MRW, i a Tomàs Llompart, director de l'Àrea Social de Suara, i a totes les persones de les dues organitzacions.

El President d’Abertis i del CAREC i membre del Consell Assessor de la Fundació Factor Humà, Salvador Alemany, va acudir el gener passat a una entrevista al programa de debat 59 segons de TVE Catalunya. Optimisme de cara al 2012, reforma laboral, sectors industrials emergents… són alguns dels temes que es van abordar durant la conversa.

L’economista va reconèixer que l’any 2011 ha estat molt dolent i que el 2012 no ha començat massa millor, però hi ha lloc per a l’optimisme. "No hauríem de perdre de vista que hi ha coses que estan millor que el 2011: l’economia americana mostra signes de recuperació; la política monetària europea serà menys estricta i per tant es podrà millorar la competitivitat de la zona euro; hi ha nous governs que poden adoptar línies més ben dissenyades; tenim una bona base de talent." L’emprenedoria i alguns sectors industrials ja existents, com el turisme, l’agroalimentació, la biomedicina o les telecomunicacions, poden ser una sortida de la crisi a Catalunya, segons l’empresari.

Sobre la reforma laboral, que el govern espanyol aprovarà imminentment, Salvador Alemany va afirmar que ara no es pot fer una reforma que promogui l’acomiadament lliure, però sí que s’ha d’anar modulant la qüestió dels acomiadaments. Va explicar també que el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) ha demanat simplificar la contractació cap a una reducció dels tipus de contracte. "És necessari per apropar-nos al sistema de contractació europeu," va argumentar.

I com hauria de ser aquesta reforma laboral? Per Salvador Alemany, qualsevol política actual, inclosa la laboral, ha de tendir a estabilitzar els pressupostos públics a través dels ingressos, ha de resultar equitativa perquè cadascú aporti en funció de la seva capacitat, i ha d’anar orientada a la reactivació del mercat laboral i l’economia.

Pots veure l’entrevista sencera en aquest enllaç de TVE, a partir del minut 10 de programa aproximadament fins al final: http://www.rtve.es/alacarta/videos/59-segons/59-segons-salvador-alemany/1299214

La Fundació Factor Humà colabora con La Vanguardia en un artículo sobre la importancia de la salud laboral en las organizaciones y la prevención de riesgos psicosociales. En un diálogo donde también participan Pere Plana (Reckitt Benckiser) y Josep Ginesta (UOC), se explica lo común que resulta actualmente ver a plantillas sobrecargadas de trabajo y a empresas que no tienen entre sus prioridades la inversión en el bienestar físico y psíquico de los equipos.

La companyia líder en fabricació de cable a nivell mundial General Cable, amb 11.000 persones empleades; i el primer operador marítim espanyol de terminals portuàries i serveis d'enginyeria i consultoria marítima Grup TCB, amb més de 800 persones empleades, s'incorporen a la Fundació. Donem la benvinguda a les seves responsables de Recursos Humans, Antonia Arévalo i Pilar Jiménez, respectivament, i a tots els seus equips.

El cirurgià i escriptor Mario Alonso va donar una lliçó de voluntat i optimisme en una emissió recent del programa Singulars al Canal 33. Va animar tothom a conèixer-se, confiar en les seves capacitats i esforçar-se per millorar, i sobretot no deixar-se endur per la por i la desesperança de l'actual situació econòmica.

 

 

"És la meva vida, és el meu futur. És absurd pretendre que les circumstàncies millorin si no som capaços de millorar-nos a nosaltres mateixos. Nosaltres podem crear el nostre futur, però hem de saber com." Amb aquesta rotunda declaració comença la ponència que va oferir a Singulars Mario Alonso, autor de Reinventarse. Tu segunda oportunidad i que ara presenta un nou llibre: Ahora Yo: ¿Y si creas tu propio futuro en lugar de encontrártelo? (Plataforma Editorial).

I com edificar un futur en un escenari d'incertesa i complexitat com l'actual? Segons Alonso, el més important és entrenar la ment: no centrar-se en qui té la culpa sinó en què podem fer per solucionar-ho; donar-nos temps de reflexionar; construir una fortalesa mental i emocional, aprendre a orientar-nos en la incertesa, creure en el propi potencial creatiu, no deixar-nos paralitzar per la por.

Alonso recorda una cèlebre frase de Thomas Alba Edison: "El geni és un u per cent d'inspiració i un noranta-nou per cent de transpiració." És a dir, es necessita molta feina per aconseguir un objectiu. Segons el metge i escriptor, hem de recuperar la cultura de l'esforç, ja que la mandra juntament amb la por i la ignorància del nostre propi talent són els tres grans llasts que cal vèncer.

Aquestes són algunes de les reflexions de Mario Alonso a la seva intervenció i al seu últim llibre. Però a més el programa inclou una interessant conversa amb el presentador, Jaume Barberà, en la qual Alonso defineix conceptes com l'amistat, la compassió, la reflexió o el compromís, i comenta alguns fragments del llibre.

També pots veure el programa complet en aquest enllaç: http://www.tv3.cat/videos/3867631/Mario-Alonso-La-resposta-es-a-les-teves-mans

La directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés, va participar al programa Tresors Humans de Ràdio Tiana el passat 22 de desembre per reflexionar, entre d'altres coses, sobre els problemes laborals als quals s'enfronta la joventut actualment i les perspectives que podem esperar de cara al 2012.

"De vegades cal una mica de bogeria
per edificar un destí"

Marguerite Yourcenar

Eduard Punset entrevista a Redes de TVE a Aldo Rustichini, exponent de la ‘neuroeconomia,’ una nova disciplina que barreja neurociència i economia per aconseguir una visió més completa de l'home econòmic. Un dels primers focus d'estudi és el procés de presa de decisions, que sembla ser que està molt influenciat per la biologia i la part inconscient del cervell.

Moltes vegades prenem les decisions inconscientment i a més estem molt influenciats per components fisiològics i biològics. Per exemple, els homes amb molta testosterona (com més curt sigui el dit índex respecte de l'anular, més testosterona) tendeixen a ser més agressius i propensos a córrer riscos, segons un estudi del neuroeconomista de la Universitat de Cambridge Aldo Rustichini. La pregunta que molts es formulen és si la situació econòmica seria diferent, una mica millor o més estable, si hi hagués més dones als mercats borsaris, i per tant menys testosterona i menys decisions arriscades, com també apunta aquest article d'Expansión.

Un altre factor que influeix molt en una decisió és el que els científics anomenen 'l'efecte marc,' és a dir, la manera de presentar una informació, el llenguatge o el context. Per exemple, la majoria preferim un iogurt que sigui 99% lliure de greix que un que contingui un 1% de greix. En realitat, tots dos iogurts engreixen exactament el mateix, però la forma de presentar la informació no és igual. Ara bé, segons Rustichini, alguns són més susceptibles que d'altres a l'efecte marc, i això depèn també d'un component fisiològic (en concret d'una substància anomenada serotonina).

Però no ens hem d'espantar, adverteix Rustichini. El fet que prenguem les decisions d'aquesta manera no vol dir que ho fem irracionalment. Normalment, aquests processos inconscients se serveixen de pensaments molt sofisticats, enginyosos i fins i tot racionals. Dit d'una altra manera, podem confiar plenament en la intuïció com a font de coneixement tan vàlida com la raó, com ja afirmava Punset a una entrevista a El Periódico.

 

Pots veure el programa complet en aquest enllaç de Redes para la Ciencia: http://www.redesparalaciencia.com/6472/redes/redes-113-sabemos-que-no-sabemos-lo-que-decidimos

Cuina d'El Bulli, 30 de juliol de 2011. Queden tres minuts per començar el darrer sopar al millor restaurant del món. Ferran Adrià parla amb el seu equip: “Sobretot vull donar-vos les gràcies. Comença el show, comença l’últim vals.” És un dels moments que es recullen a ‘El Bulli: L’últim vals,’ emès recentment a Sense Ficció de TV3.

 

El documental mostra com és el darrer dia d'El Bulli, una festa de tots, des dels rentaplats fins sis dels millors cuiners del món que van començar de la mà de Ferran Adrià. Però sobretot ens permet imaginar-nos com han estat les tres dècades d’història del restaurant amb Adrià, que hi va arribar el 1984. Creativitat i innovació són els conceptes que més defineixen l’ànima d'El Bulli, que estava tancat al públic sis mesos l’any per dedicar-se a buscar noves creacions. Però de les imatges del darrer dia també se’n desprenen molts altres: treball en equip, motivació, excel·lència, disciplina…

Un dels membres de l’equip, Oriol Castro, parla dels valors humans a El Bulli: “Aquí no només s’aprèn a ser cuiner. S’aprèn a ser persona, a conviure amb 70 persones més, a ser company, a compartir alegries i dificultats.” Najat Kaanache ha estat una temporada (2010-11) d’stagière, o aprenent, amb Ferran Adrià: “Tothom compta, cada cervell és alguna cosa, cadascú posa el seu granet de sorra. Se’ns escolta, és molt important.”

Ara bé, la jornada no va ser tant un comiat com una benvinguda a una nova etapa: la de elBulliFoundation, que segons el propi Adrià vol ser el think tank per excel·lència de la cuina, el referent mundial d’innovació al sector gastronòmic. Caldrà seguir-ho de prop.

 

També pots veure el documental sencer en aquest enllaç: http://www.tv3.cat/videos/3746730/El-Bulli-lultim-vals

Smart phones, smart cities, cloud computing... El futur ja és aquí. L’equip de Microsoft Office ha intentat explicar en un curiós vídeo com serà la nostra vida quotidiana i professional d’aquí a uns deu anys. Els mòbils o les tablets ja no serviran només per comunicar-nos, sinó també per organitzar-nos i millorar la nostra productivitat.

 

Unes ulleres que tradueixen simultàniament, un smart phone capaç de fer un check-in a un hotel amb una clau digital, una tablet on una nena pot fer els deures o una nevera que mostra sense obrir-la el catàleg de productes que té a dins. Són coses que fa poc temps ens haurien semblant de ciència ficció i que ara no ens sorprenen gaire.

El futur segurament és una barreja de tecnologia mòbil, xarxes socials, cloud computing, intel·ligència artificial i mols altres nous conceptes que ja no ens semblen tan llunyans perquè ja en comencem a tenir els primers exemples pràctics. Avui ja es parla d’objectes intel·ligents o de les smart cities i ja és comú l’ús d’smart phones. I la visió futurista de les imatges en 3 dimensions sobresortint del dispositiu, com es veu en aquest vídeo, ja ha estat avançada pels creadors de l’iPhone5, tot i que encara no ha sortit al mercat.

La gràcia de totes aquestes innovacions és que poden ajudar a millorar la productivitat de les persones, ja que faciliten la gestió del temps i permeten centrar-se en les tasques importants. No és la primera vegada que Microsoft Office imagina la productivitat del futur: el 2009 ja van publicar un vídeo explicant com la tecnologia podia millorar la forma de treballar a l’empresa, a l’escola i a casa.

Tal com explica Lynda Gratton, Catedràtica de Lideratge a la London Business School, en un article recent a People Management Magazine, la tecnologia és un factor de canvi en les relacions laborals i també en l’economia global. Segons Gratton, la tecnologia tendirà a ser cada cop més assequible i per això la capacitat tecnològica creixerà exponencialment. A més, la ubiqüitat d’Internet permetrà treballar en xarxa des d’indrets remots del planeta i ajudarà a crear una consciència global.

Ara bé, amb una vida cada cop més tecnologitzada i lligada a l’actualització contínua de la informació, correm el risc de no saber desconnectar i acabar patint allò que s’anomena ‘tecnoestrés.’ A nivell de relacions socials, un altre possible problema és la pèrdua dels 'bons modals' com a resultat de la irrupció dels smart phones a l’esfera pública, o el que també s'ha definit com una nova 'urbanitat digital.'

Aquest nou òrgan està format per un grup d’experts/es i empreses que tindrà com a objectiu investigar i treballar per millorar la gestió de les empreses catalanes en matèries d’igualtat i de no discriminació. Són representants de diversos sectors empresarials, així com agents institucionals, sindicals, econòmics i associatius.

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.