Els avenços en les neurociències ens han aportat de manera inqüestionable nous coneixements sobre processos com ara la presa de decisions de les persones. Tot i així, sovint aquests estudis són objecte de manipulació per part de mitjans amb intencions més marquetinianes que no pas científiques. Menjar més xocolata o formatge ens pot ajudar per exemple a prendre millors decisions? Molly Crockett, neuròloga i professora especialitzada en la matèria, ens apropa aquesta i altres qüestions en una curiosa conferència TED.
Molly Crockett, neuròloga i professora especialitzada en l’estudi de la presa de decisions, es va endur una sorpresa quan es van publicar els resultats del seu darrer estudi. “Un sandvitx de formatge és tot el que necessites per prendre decisions”o “Oficial! La xocolata fa que deixis d’estar de mal humor”, deien alguns titulars. La sorpresa venia de que el seu estudi no tenia res a veure ni amb el formatge ni amb la xocolata.
En aquesta conferència de TED (Technology, Entreteinment, Design) d'11 minuts de durada, Molly Crockett ens parla del perill que comporten les males interpretacions dels resultats científics. En el seu cas, els resultats reals de l’estudi eren que si es reduïa el component bàsic de la serotonina, l’aminoàcid triptòfan, la gent era més susceptible de voler-se venjar quan se la tractava injustament. Com van arribar els periodistes a afirmar que la xocolata i el formatge ajuden a prendre millors decisions? Doncs només perquè el triptòfan és un element que també es troba a la xocolata i al formatge.
Crockett ens adverteix que el gran problema arriba quan aquests tipus de tergiversacions informatives a partir d’estudis científics, es fan servir només per vendre productes. Poc després que apareguessin els titulars sobre la xocolata i el formatge al diaris, Molly va començar a rebre trucades de diferents marques que demanaven si podia donar l'aval científic a algun dels seus productes. Evidentment, va considerar que si els l’hagués donat hauria anat més enllà del que la ciència podia afirmar i no va accedir.
Un exemple del fenomen del màrqueting invasor de la neurociència es pot trobar en les neurobegudes. Crockett va trobar un dia en una botiga unes begudes que segons informava l’etiqueta ajudaven a reduir l’estrès i a millorar l’estat d’ànim i la concentració. De seguida va sentir curiositat per saber quin era l’estudi que donava suport a aquestes afirmacions, però la pàgina web del fabricant no en parlava de cap.
El missatge de Molly Crockett és clar: malgrat la neurociència ha avançat moltíssim els darrers anys, també ha portat a que se’n beneficiïn terceres persones amb afirmacions exagerades i sense fonament. Tot i així, no tota la comunitat científica hi veu tants perills. En el capítol del programa de televisió Redes, “Sabem que no sabem el que decidim”, al qual ja vam dedicar una entrada en aquest mateix blog, Eduard Punset considera que les decisions que prenem inconscientment en aspectes com ara el consum no són necessàriament irracionals, i que la intuïció pot ser un recurs molt fiable.
Crockett ens recorda un altre cas de manipulació que va ser especialment cèlebre. The New York Times va publicar un article que deia “Estimes al teu iPhone. Literalment”; el titular era molt atractiu i va ser el contingut més llegit del diari durant dies. Tot i així, un cop més, les conclusions que es van treure de l’estudi que justificava el títol de la notícia eren dubtoses. L’experiment que s’explicava va consistir en monitoritzar l'activitat cerebral de16 persones i mostrar-los els seus mòbils sonant. Segons els resultats, als subjectes se’ls activava una part del cervell anomenada insula, una regió que està connectada als sentiments d’amor i de compassió. I d’aquí van deduir que els subjectes estaven “enamorats” dels seus iPhones. Però resulta que l'insula està lligada a molts més aspectes com ara la memòria, el llenguatge, el dolor i el disgust. Així doncs els mitjans van escollir només aquella explicació que més els interessava, la que van pensar que atrauria un major nombre de lectors.
Segons Crockett, la neurociència és un camp d’investigació emocionant que ha fet progressos inqüestionables els últims anys, però ens convida a tocar de peus a terra: un encefalograma no ens pot dir si estem enamorats i, de moment, no podem afirmar que la xocolata i el formatge ens ajuden a prendre decisions més encertades.
La investigadora també ens anima a potenciar el nostre autocontrol en el consum. Ens aconsella ser desconfiats, fer preguntes difícils de respondre, ja que si no, les neurotonteries poden guanyar-li un pols a la ciència, malgrat la darrera porti una carrera molt més llarga.
Accés a la conferència a la pàgina web de TED (amb subtítols en castellà): http://www.ted.com/talks/lang/es/molly_crockett_beware_neuro_bunk.html