On ha quedat la cultura de l’esforç durant els anys de la bombolla econòmica? I què passarà ara que ja no som rics? Hi pot haver una generació ‘perduda’ per la crisi econòmica i de valors? Aquestes i moltes altres qüestions es plantegen a El llegat de Sísif. La cultura de l’esforç, un documental del programa Sense Ficció de TV3 que viatja fins al Japó i també visita un institut de Castelldefels per conèixer diverses facetes de les generacions més joves.
Durant els anys de la bombolla immobiliària, quan érem rics, l’abundància i la immediatesa eren la normalitat. Vam creure que tot era fàcil, que ho podíem tenir tot al moment i sense esforçar-nos. Amb aquest model de valors ha crescut el que Carlos Sánchez, psicòleg del treball i membre de la Comissió Consultiva de la Fundació, anomena ‘la generació Nintendo’: “els fills desitjats de pares triomfadors”. D’altres en diuen millennials, generació Y, generació perduda, generació nini... Joves que han crescut amb el benestar i la tecnologia de fons, i creient en el curt termini i la qualitat de vida com a valors imperants. Què ha passat amb l’esforç? Francesc Torralbo, director de la Càtedra Ethos de la URL, afirma al documental que “la crisi econòmica té al seu origen una crisi de valors. Ha faltat cultura de l’estalvi, de la sobrietat, de l’austeritat...” Hem passat del capitalisme productiu, de la creació de valor a partir de l’esforç, a un capitalisme especulatiu de casino, de diner fàcil, on és possible fer-se ric sense treballar.
Richard Sennet, reconegut sociòleg de la London School of Economics i que també apareix al Sense Ficció, adverteix que a Espanya tindrem una generació perduda tal com van tenir al Japó després de la crisi dels anys 90, de la qual encara no s’han recuperat. Segons un estudi recent, els joves espanyols afectats per la crisi, i per l’atur juvenil que ja supera el 50%, en patiran les conseqüències per sempre.
Al Japó ja fa temps que ha emergit un nou grup social que rebutja ser el salaryman (‘home assalariat’) que va aixecar l’economia nipona a partir de la dècada dels 50. Són els freeters: treballadors temporals que accepten la precarietat laboral si això suposa tenir més temps i llibertat que els típics treballadors que s’estan cada dia 12 hores a l’oficina. Es calcula que ja són més d’un milió de joves d’entre 23 i 30 anys, tal com explica el documental. Un fenomen semblant està emergint als EUA: el que el New York Times ha denominat ‘la generació llimbs’.
Hi ha motius per a l’optimisme? Segons un estudi de l’any passat, el nombre de joves ninis, que ni estudien ni treballen, a Espanya s’ha reduït considerablement amb la crisi: del 3,8% el 2007 al 2,8% l’any passat. A més, són la generació més preparada de la història, recordava el Catedràtic de la UPF Pablo Salvador Coderch fa poc a El País: “Com ha escrit un baby boomer, Bill Gates, mai abans hi havia hagut tanta gent jove tan ben formada, tan capaç d’innovar i de trencar per tant amb la línia plana de tendència que ens deprimeix: els canvis arribaran.” El periodista de La Vanguardia Miquel Molina es preguntava a mitjans d’abril si no s’està criminalitzant injustament els joves, acusant-los de manca d’esforç quan simplement es tracta d’un canvi de mentalitat, de formes d’aprendre i relacionar-se: “No serà que el que falla no és la capacitat d’esforçar-se, sinó la de concentrar-se, sumits com estan a un món multipantalla que sembla dissenyat per fomentar la dispersió?”
I què ha de canviar en la forma d’educar per tornar a situar la cultura de l’esforç al lloc que li pertoca? El guru Ken Robinson deia recentment que l’educació és anacrònica, ja que es basa en el model industrial que hem deixat enrere ja fa temps. Els joves arriben a l’edat adulta, al mercat laboral, sense motivacions ni eines per enfrontar-s’hi. Al documental s’afirma que família, escola i societat cada cop coincideixen més a dir que cal tornar a potenciar la cultura de l’esforç, sense caure en l’autoritarisme però evitant que el centre de tot sigui només el benestar de l’infant.
Un vídeo molt recomanable i que incita a la reflexió amb una estètica molt cuidada i les opinions de reconegudes personalitats com ara el filòsof José Antonio Marina o l’escriptor Quim Monzó.
També pots veure el reportatge complet a la pàgina web de TV3:
http://www.tv3.cat/videos/4072970/El-llegat-de-Sisif-La-cultura-de-lesforc