A l'era d'Internet, voler amagar una informació perjudicial que ha aparegut publicada en un lloc web acostuma a significar que es propagui per moltes altres fonts. És el que s'anomena l'efecte Streisand, en honor a la diva nord-americana Barbra Streisand, i afecta famosos, governs i institucions, però també a empreses.

La cantant Barbra Streisand va demandar el 2003 un fotògraf nord-americà per publicar una imatge de la seva casa de Los Angeles a un reportatge gràfic sobre la destrucció de la costa californiana. No només va perdre el cas, sinó que també va aconseguir que el públic identifiqués casa seva entre les més de dotze mil que apareixien al reportatge, com explica The Guardian. Així es va donar nom a l’efecte Streisand, que té lloc quan s’intenta amagar una informació determinada i només s’aconsegueix que es propagui més. Amb la proliferació d’Internet, les xarxes socials i el fenomen de Wikileaks, és gairebé inevitable que es multipliquin les crisis de comunicació externa. L’efecte Streisand pot afectar polítics (com la famosa foto retirada de les filles de Zapatero a la Casa Blanca) o mitjans de comunicació (la polèmica al voltant de les caricatures de Mahoma a un diari danès o el segrest de la controvertida portada d'El Jueves al·ludint als Prínceps d’Astúries), però també a les organitzacions.

La primavera passada, algú va publicar al portal de notícies Diggs.com un codi per suprimir les barreres electròniques als DVDs d’alta definició i així poder copiar continguts amb més facilitat. Un grup d’empreses (Disney, Microsoft, IBM i d’altres) que han invertit en aquest format van intentar silenciar la informació amb una ordre de cessament, segons la revista Forbes. Els administradors del portal van fer cas, però els usuaris no, i des d’aleshores han publicat el codi a diverses pàgines, han creat samarretes estampades i fins i tot han composat una cançó. És un exemple de mala gestió de l’efecte Streisand per part de les companyies afectades.

Però també hi ha organitzacions que sí que han sabut encarar amb èxit una situació de crisi comunicativa. Un exemple és el de la Creu Roja Americana, tal com explica el Huffington Post. Una treballadora va explicar a Twitter que un company havia trobat dos packs de cerveses d’una marca coneguda i que “quan bevien feien el bé”. Aquest comentari podria haver estat un cop molt baix a la credibilitat de l’ONG. Però després d’aquest tweet en van publicar d’altres amb un to bromista assegurant que la Creu Roja estava sòbria, i van aconseguir que l’episodi quedés com una anècdota que pràcticament va passar desapercebuda. I a més van iniciar una campanya de donacions en col·laboració amb la companyia cervesera mencionada al primer tweet. En definitiva, una bona gestió d’una potencial bomba de rellotgeria que podria haver perjudicat greument la reputació de l’organització.

Potser és millor no intentar "posar-li portes al camp" i afrontar les crisis amb naturalitat.

Articles relacionats / Artículos relacionados

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.