Després del seu pas pel Festival de Sant Sebastià, el 15 d'octubre va arribar als cinemes El buen patrón, la pel·lícula seleccionada per representar Espanya enguany als Oscars. En la comèdia de Fernando León de Aranoa, protagonitzada per Javier Bardem, es dibuixa la figura d'un cap carismàtic, però alhora paternalista, manipulador i cínic. En un mercat laboral on prima la competitivitat, el seu retrat potser no resulti inversemblant. I és que alguns dels conflictes que es narren en la pel·lícula podrien donar-se en la realitat d'aquelles organitzacions més centrades en els seus interessos que en el benestar dels seus treballadors.

El buen patrón

Javier Bardem encarna de forma magistral a Julio Blanco, el propietari d'una empresa dedicada a la fabricació de balances industrials. Blanco no deixa indiferent a ningú. Aparentment és el cap ideal: es mostra comprensiu, considera els treballadors "la seva família" i intenta ajudar-los perquè puguin solucionar els seus problemes. Però res més lluny de la realitat. La imminent visita d'una comissió, de la qual depèn que li atorguin un premi a l'excel·lència empresarial, posa de manifest la seva falta d'ètica en el terreny laboral, però també en l'àmbit més personal.

A El buen patrón veiem com el personatge de Bardem ha de lidiar amb esdeveniments inesperats i imprevisibles que poden fer trontollar el tan valorat equilibri en la seva empresa i en la seva vida personal. Un exempleat que s'instal·la a la porta de l'empresa muntant escàndol i que es proposa donar a conèixer com és veritablement el que fins pocs dies abans va ser el seu cap, una becària molt simpàtica amb ell i un treballador de confiança descentrat i deprimit pels seus problemes personals són només algunes de les qüestions a les quals ha de fer front.



Com intenta superar els obstacles? Sense sortir de la zona de confort en què viu instal·lat i endinsant-se constantment en les vides personals dels seus treballadors, arribant a jugar-hi un paper determinant.

El conjunt de la trama evidencia que la preocupació del propietari de Básculas Blanco pels empleats no és genuïna i el menyspreu cap a alguns d'ells es posa de manifest al llarg de la pel·lícula. I és que les seves bones accions no aconsegueixen tapar quina és la seva veritable gran preocupació: aconseguir una distinció més que consolidi l'èxit de l'organització que presideix i que li permeti mantenir el seu estatus.

En aquesta pel·lícula, León de Aranoa fa ús de l'humor per retratar les contradiccions i actuacions faltes d'ètica que encara són massa habituals en el món empresarial. La figura d'un cap amb massa ego i ambició, més preocupat per la seva reputació que pel benestar real dels que treballen a la seva organització, no resulta allunyada de la realitat laboral de la nostra època. Encara són moltes les organitzacions que intenten trobar el seu propi equilibri sense ajudar els empleats a trobar el seu. I no tenen en compte que del benestar de les persones treballadores en depèn l'èxit del conjunt de l'organització i del propi lideratge empresarial.


Tràiler de “El buen patrón” de Fernando León de Aranoa: https://www.youtube.com/watch?v=YVQDyL2p3IU

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.