És innegable que la crisi sanitària per la pandèmia de coronavirus ha tingut importants conseqüències sobre l'economia. Tanmateix, per començar l'any, l'economista Fernando Trias de Bes ens explica amb un vídeo que les coses no van tan malament com ens volen fer creure els mitjans de comunicació. Però, quines són les dades reals de l'evolució de l'economia que el porten a ser tan positiu?

Feliç economia i pròsper any 2021

Les males notícies venen més que les bones. Ho explica el cèlebre escriptor i economista Fernando Trias de Bes en base a un estudi que va realitzar la Universitat de Princeton l'any 2019. Aquesta investigació, que es basava en observar les reaccions fisiològiques i psicològiques de les persones, va concloure que les notícies negatives captaven més l'atenció que les que es consideraven positives o neutrals. No és estrany, doncs, que en una situació tan complexa com la que es deriva de la pandèmia de la Covid-19, predominin aquelles notícies que generen una infinitat de sensacions o emocions negatives: pessimisme, tristesa, frustració, etc. I, segons Trias de Bes, les informacions de l'àmbit econòmic no són una excepció.

En aquest context, ens ofereix una dosi de positivitat amb la seva anàlisi de la situació econòmica actual. Es refereix, en primer lloc, a l'evolució de l'índex de confiança empresarial i del PIB durant l'any passat. Tal com exposa l'economista, en el segon trimestre del 2020 es va produir una caiguda del PIB sense precedents i l'índex de confiança empresarial també es va ensorrar. En canvi, quan en el tercer trimestre es va començar a recuperar l'economia i la dada del PIB va pujar significativament, es va observar que el ritme en què es movia l'índex de confiança empresarial era molt més lent. ¿Pot ser que els mitjans de comunicació influïssin en l'ànim i en la confiança de les organitzacions? Trias de Bes considera que sí i ho argumenta explicant que tots els mitjans es van fer ressò de la caiguda sense precedents del PIB. Tanmateix, pràcticament cap diari va recollir la dada del PIB quan va començar a ser més esperançadora.

Les descoratjadores dades d'ocupació d'aquest últim any també han ocupat les portades dels diaris. No obstant això, podrien haver estat analitzades des de perspectives més optimistes. Trias de Bes explica que quan José María Aznar presidia el Govern d'Espanya, període que llavors es va considerar econòmicament una "època daurada", la taxa d'atur es va arribar a situar en el 13,2%. Òbviament, les dades van ser molt pitjors durant la crisi econòmica que va esclatar al 2008, moment en què la taxa d'atur va arribar al 22,6%. Cal destacar que la dada actual és del 15,3%, la qual cosa porta a l'economista a recordar-nos que "supera únicament en dos punts a la dècada prodigiosa i és set punts inferior a la crisi del 2008". Així doncs, és cert que s'ha produït un augment de la desocupació durant l'any 2020, però les dades demostren que no és tan alarmant com sembla a priori.

A més, tampoc podem oblidar que no tots els sectors d'activitat s'han vist afectats de la mateixa manera per la pandèmia. El 60% de la caiguda del PIB de l'any 2020 es va produir en els sectors del comerç, el transport i la restauració. En canvi, altres sectors s'han vist molt menys perjudicats. Per això, Trias de Bes afirma que: "l'economia està patint, però principalment en sectors molt concrets. Es tracta d'una parada econòmica molt condicionada pel confinament."

Una altra informació preocupant que es va donar a conèixer al mes de setembre de 2020 va ser l'augment del nombre d'empreses dissoltes a Espanya. Per què a finals d'estiu es van produir més dissolucions? L'economista dona una explicació molt senzilla: les notaries van estar tancades des del confinament domiciliari del mes de març, de manera que moltes empreses no van poder dur a terme aquest tràmit fins que les notaries van tornar a la seva activitat normal. A més, si s'observa la dada acumulada, és molt semblant a la d'altres anys. I encara hi ha més raons que ens conviden a ser optimistes. Tal com explica Trias de Bes en el seu vídeo, les dades de morositat i endeutament que durant els últims mesos han suscitat comentaris negatius, també són esperançadores.

Finalment, l'economista parla d'una dificultat a la qual han de fer front les organitzacions: la impossibilitat de planificar la seva activitat. Si alguna cosa ha caracteritzat la crisi de la Covid-19 és la seva imprevisibilitat. No obstant això, encara que no hi hagi una data exacta que les organitzacions puguin marcar al calendari per a la tornada a la normalitat, es comença a veure la llum al final del túnel. La vacunació ens anirà acostant a poc a poc a la immunitat de grup i, a mesura que s'avanci per aquest camí, la confiança de les organitzacions augmentarà. Fins llavors hem de ser positius perquè, com explica Trias de Bes, "els indicadors econòmics més importants no s'han fet malbé tant com sembla".

Després d'escoltar les seves paraules ens adonem que ens enfrontem a un futur incert, però que no ens falten motius per a l'esperança.


Accés al vídeo "Feliç economia i feliç 2021" de Fernando Trias de Bes: https://www.youtube.com/watch?v=0gmZB7uA0a4

Articles relacionats / Artículos relacionados

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.