La crisi provocada per la propagació del virus de la Covid-19 ha produït importants danys econòmics però també ha tingut i continuarà tenint altres conseqüències. Segons apunten els experts, el burnout, els traumes psicològics i els problemes de salut mental s'intensificaran en els pròxims mesos. Què es pot fer per fer-hi front?

Què és recomanable fer davant els anunciats efectes psicològics de la Covid-19

PER QUÈ SÓN IMPORTANTS ELS PROBLEMES EMOCIONALS I PSICOLÒGICS

Estem prop de controlar la propagació del virus i transitem per una nova realitat que se'ns presenta incerta. Els qui han mantingut l'ocupació, bé han experimentat les dificultats d'un ERTO, bé s'han “adaptat” al treball en remot o bé s'han trobat davant el risc diari de contagi. En qualsevol cas, cal destacar la càrrega emocional soferta malgrat formar part del col·lectiu amb major fortuna. Les persones que, per la COVID-19, han perdut familiars en situacions difícils, han anat a l'atur i als qui ha portat a l'hospital, han vist multiplicat aquest impacte emocional. És important destacar tot l'anterior per no oblidar-ho i per abordar-ho adequadament.

Malgrat el gran esforç realitzat pel conjunt de la professió sanitària, el sistema de salut ha tingut dificultats extremes per gestionar la COVID-19. El desconeixement de la malaltia i el volum de pacients concentrat en un breu espai de temps han resultat decisius.

Advertencia de los expertos

Traumes psicològics i increment de malalties mentals se situen en un nivell de risc similar als danys econòmics.
(Model afectació COVID-19 Dr. Victor Tseng – 2020)


Ara, entre els efectes de la crisi, els experts assenyalen els danys econòmics i, al mateix nivell, els traumes psicològics, el burnout i els problemes de salut mental que s'intensificaran.

Fins i tot la ONU ha fet una crida perquè es prenguin mesures, perquè la previsió és preocupant: cap a finals de la segona meitat de l'any, s'espera una demanda d'atenció mèdica per desordres emocionals, psicològics i de salut mental i uns nivells d'absentisme laboral a nivell d'epidèmia. A diferència de la COVID-19, i això és clau, existeixen experiències prèvies que permeten anticipar què passarà. Però, correm el risc de veure col·lapsat el sistema de salut mental a causa de les persones afectades? La resposta és que dependrà del que decidim fer.

SI SABEM A QUÈ ENS ENFRONTEM, QUINES SÓN LES ACCIONS MÉS ADEQUADES?

Tenim dues possibilitats d'actuació davant nostre:

  1. Confiar en la recuperació espontània i tractar a qui no hagi superat les dificultats.
  2. Planificar el seguiment preventiu i atendre prioritàriament als qui ho necessitin. 

Confiar en la recuperació espontània, és una estratègia que, en altres casos com atacs terroristes, desastres naturals o accidents massius, ha evidenciat efectes com: cronificació de símptomes que han requerit intervenció mèdica complexa, elevats costos per absentisme, seqüeles i efectes secundaris en les persones i les organitzacions. No són casos comparables? Cert, la crisi actual sembla pitjor, perquè en els casos anteriors les persones estaven afectades per un impacte concret, però ara hem sofert múltiples i continuats impactes de diferent tipus i intensitat.

Confiar en la recuperación


CONFIAR EN LA RECUPERACIÓ ESPONTÀNIA

Cal raonar per què sembla que això podria afectar al sistema de salut mental i tenir efectes negatius:

  • Entre ERTOS, atur, professionals sanitaris/àries, persones que han sofert la pèrdua o l'afectació greu de membres de la família i supervivents a la malaltia, hi ha prop de 7 milions de persones en el conjunt de l'Estat, al voltant d'1 milió d'aquestes a Catalunya, directament impactades per la COVID-19.
  • Si una fracció d'aquestes persones a Catalunya requereix assistència, s'afegirà a les més de 170 mil que atenia el sistema de salut mental abans de la COVID-19 i amb les quals ja estava al límit.

Un nombre de pacients elevat obligaria al sistema de salut general a fer-se'n càrrec. Sense especialització en l'abordatge, és probable que usin medicaments per mitigar els símptomes, la qual cosa no resoldria la causa arrel dels casos i podria ocasionar que els tractaments es prolonguin, augmentant el risc de cronificació i els costos per absentisme i pel propi tractament.

Per fer-nos-en una idea, el tractament no especialitzat d'un cas d'estrès posttraumàtic pot prolongar-se diversos mesos, mentre s'espera la valoració psicològica. Amb metodologies específiques, derivades de la psicologia d'emergències i aplicades per professionals amb experiència i qualificació, la mateixa persona podria tornar a la seva vida normal en pocs dies, després de no més de tres sessions de menys d'una hora cadascuna, sense recórrer a medicaments.

PLANIFICAR EL SEGUIMENT PREVENTIU

Planificar requereix, primer, saber com estem perquè ningú sortirà indemne d'aquesta crisi. Per això es poden utilitzar sistemes de pre-diagnòstic senzills que serveixen de cribratge i que permeten diferenciar nivells de risc d'afectació. En conjunt, aquesta és una via molt eficient i amb una relació cost-resultat molt positiva. 

Matriz riesgos

 Es consideren TRES factors per avaluar el risc:
1.- Situació personal prèvia al confinament
2.- Situació laboral durant el confinament
3.- Impacte personal de la malaltia
Amb això s'obtenen quatre nivells inicials de risc d'afectació emocional o psicològica, a partir dels quals s'inclourien a les persones en les rutes definides.


La diferenciació del nivell de risc permetrà una ubicació de cada persona dins del procés de seguiment preventiu dissenyat. L'screening per a diagnòstic i seguiment, les pautes específiques a títol individual, i les recomanacions d'autocura etc., serien exemples dels apartats que poden ser inclosos.

Nivel afectación

Webinars assistance advisory

Exemple de (1) procés dissenyat a partir de saber com estem i de la ubicació de les persones en diferents rutes, que estan desenvolupades a partir de (2) accions específiques.


Confiar en la recuperació espontània, posarà les persones i els processos a contribució dels resultats, que sent claus sobretot a nivell econòmic en el curt termini, poden no ser sostenibles si no hem cuidat i recuperat a les persones prèviament.

Optar pel seguiment preventiu significarà posar en valor les persones, desenvolupar processos adequats a la nova realitat i generar l'aprenentatge grupal que permeti aconseguir resultats sostenibles.

 

Articles relacionats / Artículos relacionados

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.