Si hi ha un fet que caracteritza aquesta era és la mobilitat geogràfica. El món laboral està transformant-se molt ràpidament. Cada vegada és major el nombre de persones que treballen fora del seu lloc d'origen, i la manera en què es mouen també està canviant. Els trasllats amb data de tornada estan disminuint en favor de noves formes de mobilitat, amb majors distàncies geogràfiques, cap a nous mercats emergents, per temps indefinit. La majoria dels professionals, al llarg de la seva vida laboral, es veuran exposats a un canvi de residència per raons de treball.

Davant d'aquest repte, les veus negatives que ens alerten del “xoc cultural” són moltes. S'ha escrit sobre la falta d'adaptació, el síndrome de l'expatriat, la fuita de cervells… No obstant això, sobre els pros gairebé no se’n parla. Per tal d’animar als que dubten o reafirmar als que ja han decidit acceptar una oferta fora, permetin-me apuntar alguns consells i aspectes positius de la mobilitat geogràfica, basats en la meva experiència i la d'altres expatriats consultats.

Tres senzills consells perquè l'aterratge no sigui forçós i els primers mesos passin suaument:

1) Informar-se

Abans de la mudança, recollir tanta informació com es pugui del lloc, a través de webs, guies, oficines de turisme, institucions públiques, agències internacionals de reubicació, xarxes socials… Impregnar-se de la cultura, dels costums, de la gastronomia local… I si és possible, directament a través de nadius o d'altres expatriats que portin temps en el lloc. Al principi sobretot, és interessant parlar amb oriünds que ens ajudin a situar en la nova ciutat (on viure, on comprar, col·legis...). Confiar en un Ciceró, l'opinió del qual pot estalviar-nos un munt de temps i disgustos, permetrà afrontar la nova vida amb major seguretat.

2) No comparar

Traslladar-se a viure a un altre lloc, a un altre país, suposa adaptar-se a una nova realitat i cultura. Davant el canvi perdem els nostres punts de referència, i és lògic comparar amb allò que coneixem. Comparar és humà. Una cosa tan senzilla com comprar un tiquet d'autobús o donar-se d'alta en una companyia de telefonia pot convertir-se en una gesta en altres parts del món. No obstant això, comparar amb com de fàcil resultaria aquesta experiència al país d'origen no ajudarà en el nou. Davant la impossibilitat de canviar una situació, millor acceptar-la i aprendre'n. Aprendre noves formes de vida, descobrir i assimilar que es pot viure bé d'una altra forma, diferent a la que coneixem, és un acte d'humilitat molt saludable. Allà on vas, fes com veuràs, quina gran veritat.

3) Donar-se temps

Cal concedir-li temps a la nova vida perquè ens agradi. No convé precipitar-se jutjant o valorant com un se sent. Com a mínim es necessita un any per valorar la nova destinació. El primer any tot és nou i es provaran moltes coses que després s'abandonaran. Les rutes amb cotxe de la feina a casa, les botigues de proximitat, els metges…
És normal no encertar a la primera i passar temps entenent, preguntant als oriünds, intentant optimitzar les opcions. El “trial and error” és part del procés, no cal desesperar-se, tots els expatriats passen pel mateix.

Allò realment fascinant de viure fora, a més de l'oportunitat laboral que pot suposar, és tot el positiu que aporta a nivell personal. Alguns dels aspectes més interessants són:

• L'obertura a una nova realitat. Si un s'interessa per descobrir, coneixerà una altra cultura, una altra llengua, altres maneres de fer, altra gent. Això suposa un esforç, és clar. El mer fet d'aprendre un altre idioma és probablement un esforç titànic en molts casos. Però cada pas que s'avanci en aquest sentit és enriquidor per a la persona.
• Aquest enriquiment s'estendrà també a la parella i els fills de l'expatriat. És cert que per al/a la cònjuge el canvi pot suposar un sacrifici personal i laboral, però també una oportunitat de reforçar la seva relació de parella i viure-la des d'una nova perspectiva.
• Cada canvi ens ajuda a desenvolupar la nostra capacitat d'adaptació i ens fa més flexibles. Com més et mous menys costa el següent canvi, cada vegada s'abraça amb més facilitat allò nou.
• En cada nou lloc un té la possibilitat màgica de reinventar-se, de tornar a començar. Es poden deixar de banda aspectes de la personalitat o la vida quotidiana amb els quals un ja no s'identifica i adoptar hàbits, entreteniments, rutines… noves.

I com a punt final, el més significatiu són els nous amics que un fa en cada destinació. “Tots som viatgers en el desert d'aquest món, i el millor que podem trobar en els nostres viatges és un amic” va dir el novel·lista Robert Louis Stevenson, quina gran veritat. En cada lloc, si s'està obert i es concedeix temps, arribaran aquestes persones amb les quals un connecta, amb les quals sorgeix la química, i que després es convertiran en amics, i probablement en amics íntims en menys temps del que es necessitaria en el nostre lloc d'origen. Aquest és un dels majors regals que ofereix el fet de viure fora, la màgia de l'amistat.

Així que no cal tenir por de moure's, si s'afronta el canvi amb positivitat es pot ser feliç a qualsevol lloc. Bon viatge!

Mercedes Segura Amat

Autora de ¡Me voy! Todo lo bueno de vivir fuera, para los que se van y… para los que se quedan (Ediciones B, 2017)

https://www.mercedessegura.com/