La por a la desaparició de llocs de treball no és quelcom nou, de fet ha estat freqüent que els/les treballadors/es temessin per les seves feines a causa de l'aparició de nous avenços tecnològics. Però, què ens ha ensenyat la Història? Alguns llocs de treball canvien però no desapareixen i altres que no existien absorbeixen als nous treballadors del mercat laboral.
No deixa de ser un tema d'actualitat encara que passi el temps el que fa referència a la preocupació existent sobre el futur de la feina. Els nous temps ens reben a una velocitat que moltes vegades ens espanta i ens preocupa sobre quin futur espera a l'ocupabilitat. Les noves tecnologies han propiciat la desaparició de llocs de treball, l'increment de l'atur estructural en moltes economies i la por per part de la població activa a perdre els seus llocs de treball o situar-se fora del que exigeix l'actual mercat laboral.
No obstant això, pretenc exposar que aquest fenomen no és nou en les societats modernes i que ve aparellat amb el desenvolupament tecnològic des dels seus inicis. I, d'igual manera, així com molts llocs de treball desapareixen davant d'aquest fenomen, uns altres sorgeixen per cobrir les necessitats de la societat actual.
La Història ens ha ensenyat des dels inicis del desenvolupament cientificotècnic que les persones, i en el cas que ens ocupa els treballadors, sempre tenen una resistència al canvi, que fa que el pessimisme els envaeixi i tinguin por de perdre el seu lloc de treball. Podem situar-nos històricament en els llunyans inicis de la Revolució Industrial (1811-1816), quan l'aparició dels primers telers industrials i la màquina de filar, van fer que els artesans anglesos temessin per la seva feina. Tant va ser així que van iniciar el moviment del “luddisme”, consistent en la destrucció de les màquines, que veien com a enemigues i causa de la seva falta d'ocupabilitat futura. La industrialització de la Segona Revolució (1870-1914) va propiciar l'aparició d'avenços tecnològics que van permetre la fabricació en cadena, la qual cosa de nou els obrers van interpretar com una substitució de la mà d'obra per la tecnologia. I finalment, la crisi de 1973. Per superar-la va ser necessària una reconversió industrial fins ben entrats els anys 80, durant la qual es va buscar un major eficiència que permetés guanyar competitivitat en els mercats a base de la reducció de les plantilles.
La conclusió que traiem és que en els últims dos-cents cinquanta anys, molts llocs de treball han desaparegut motivats pel desenvolupament tecnològic, però el sistema ha continuat funcionant i les feines canviant. En diferents èpoques hem vist desaparèixer llocs de treball relacionats amb la fabricació de màquines d'escriure, zepelins o màquines de cosir. I ara veurem desaparèixer milers de llocs de treball relacionats amb la indústria del carbó, els aerosols o l'energia nuclear. Desapareixeran les ocupacions de combustibles fòssils o la indústria del paper, que serà substituïda pels nous dispositius electrònics.
Però davant d'aquesta desaparició de llocs de treball, no hem d'oblidar que, al mateix temps, se’n creen altres que no existien i que absorbiran els nous treballadors del mercat laboral. Noves ocupacions que fins fa ben poc no existien com webmaster, community manager o influencer. Les empreses necessitaran augmentar els seus professionals en àrees de relacions internacionals o comerç exterior, imprescindibles per a la supervivència en un món globalitzat. Les normatives mediambientals requeriran experts en aquest tema, així com per ajustar-se a les normes de qualitat (ISO, EFQM…), sense oblidar les ocupacions que tots els processos de digitalització estan necessitant (signatura electrònica, banca online, escàner d'identitat…).
En definitiva, s'ha de transmetre tranquil·litat a l'opinió pública i al mercat de treball, fent veure als treballadors que, si bé és cert que moltes feines es destruiran i desapareixeran per no tornar, altres noves es crearan per cobrir les necessitats d'una societat que continuarà avançant com ho ha fet sempre al llarg de la Història.
Alain Martín Molina