Les noves tecnologies i la digitalització han transformat el mercat laboral, que s’allunya cada cop més de la feina fixa per tota la vida. El programa 30 minuts de TV3 ha abordat recentment aquesta qüestió a través d’un reportatge on es parla de l’economia de les plataformes, o “gig economy”, que ha afavorit la llibertat i la flexibilitat dels treballadors però alhora ha generat un debat al voltant de la seva pèrdua de drets.

Proletaris online

Què és l’economia de les plataformes? Es tracta d’un nou model de negoci que consisteix en què plataformes digitals posin en contacte l’oferta i la demanda convertint els treballadors en proveïdors de serveis. Es tracta  no només de feines sense requisits previs i que no requereixen d’una formació específica, com és el cas dels repartidors a domicili, sinó també de freelance altament especialitzats o de microtreballadors que fan petites feines a través d’Internet a canvi d’una petita remuneració. 

El primer cas és el més àmpliament conegut. Models de negoci com els de Glovo o Deliveroo s’han posat en qüestió darrerament degut a les condicions laborals dels seus col·laboradors. Els repartidors es troben en règim d’autònoms i cobren per producte lliurat. A més, aquestes plataformes compten amb un algoritme en constant desenvolupament que controla la puntuació de cadascun dels repartidors i que puja en cas que aconsegueixin els objectius que se’ls fixen. Tenint en compte aquestes condicions, el responsable de Digitalització de la UGT, José Varela, afirma que “la gent que hi treballa ho fa per necessitat, perquè no té una altra forma de subsistir.”

De fet, la situació de precarietat dels repartidors d’aquestes plataformes ha arribat als tribunals en més d’una ocasió, on s’ha hagut de determinar si aquests han de ser considerats autònoms o assalariats. En un judici amb més de 500 testimonis que recentment es va celebrar a Madrid, el jutge va dictaminar que eren assalariats, de manera que fixava l’obligació d’abonar les cotitzacions socials endarrerides. Tot i això, altres tribunals han sentenciat en sentit contrari, la qual cosa posa en evidència la manca de definició del sector. En aquest sentit, Núria Soto, ex repartidora de Deliveroo i membre de Riders X Drets, explica que “aquests models de negoci són tan moderns que la llei no s’hi ha pogut adaptar.”

Proletaris onlineTot i la desregulació i les crítiques a aquests nous models, les plataformes com Glovo, Deliveroo o d’altres s’expandeixen arreu del món i les seves plantilles continuen creixent, especialment gràcies a la incorporació de joves talents amb perfils tecnològics. Óscar Pierre, CEO y cofundador de Glovo, vincula el seu creixement a la generació d’un impacte social positiu. En aquest sentit, afirma: “Pots guanyar uns 300€ o 400€ extra tenint un horari flexible, sense dependre d’un cap i a través de la teva app. Això és bo per a la societat.”

D’altra banda, la precarietat també afecta els microtreballadors, que utilitzen Internet i les noves tecnologies per fer petites feines que no requereixen d’una alta qualificació. Però, per què les persones opten per aquesta opció? Els testimonis que apareixen al 30 Minuts expliquen que compten amb alguns avantatges com el teletreball i la flexibilitat i, fins i tot, apunten a que les feines que han trobat més enllà d’Internet són igual de precàries. I des del punt de vista empresarial, quins avantatges hi ha? Es tracta d’una força de treball que es pot contractar sota demanda i, per tant, se’n valora la flexibilitat, la rapidesa i el cost.

És evident que la intermediació de les apps és cada cop més freqüent, també per contractar freelance altament especialitzats. Un exemple d’aquesta nova tendència l’exposa Wesley Cude, fundador de Cude Design. La seva empresa, habitualment només integrada per ell mateix, utilitza plataformes de freelance per contractar-los quan la quantitat de feina ho requereix. El seu no és l’únic cas. De fet, Jordi Subirats, consultor de Coworking HWL, explica que “abans els freelance suposaven un 7% o 8% de la força de treball total i, actualment, se situen al voltant del 30% o 35%, depenent del país.”

En definitiva, la possibilitat de disposar de milions de treballadors d’arreu del món a l’instant i en funció de les necessitats ha fet canviar les dinàmiques de treball en diferents sectors i nivells de qualificació. Per tant, sembla que ens allunyem cada cop més del treball amb un contracte laboral estable i amb un salari assegurat per a tota la vida. 

 

Accés al reportatge “Proletaris online” del programa 30 Minuts de TV3: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/proletaris-online/video/5963147/

Articles relacionats / Artículos relacionados

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.