"La creixent dependència de la tecnologia ens desposseeix de les habilitats humanes que ens permeten fer front a l'inesperat", afirma l'empresària i escriptora Margaret Heffernan. Ho explica en un recent esdeveniment TED, durant el qual recorda que l'eficiència típica de les màquines funciona molt bé quan pots predir exactament allò que necessitaràs, però resulta perjudicial quan apareix quelcom inesperat. I aquí pot residir l'avantatge competitiu humà.

Les habilitats humanes necessàries en un món impredictible

En una xerrada TED que va tenir lloc el juliol de 2019 a Edimburg (Escòcia), Margaret Heffernan explica que en un context canviant com l'actual és important saber bregar amb tot allò que desafia els pronòstics. Tot i que és cert que alguns patrons es repeteixen i determinades qüestions es poden predir, és difícil arribar a l'absoluta concreció que ens permeti anticipar-nos al que succeirà. Per exemple, el Banc d'Anglaterra apunta que hi haurà un altre col·lapse econòmic però no sabem el motiu pel qual es produirà ni tampoc quan succeirà exactament. La incertesa, doncs, és inevitable. Per això, l'escriptora afirma que "hem de pensar en el 'per si de cas' i preparar per a esdeveniments que generalment són certes però que específicament segueixen sent ambigus".

En aquests casos, ha de ser l'eficiència el principi que ens regeixi en tot moment? Segons Heffernan no ha de ser així i ho exemplifica amb el cas de la Coalició per a la Preparació d'Epidèmies (CEPI, per les seves sigles en anglès). Es pot predir que hi haurà més epidèmies en un futur però queden en l'aire algunes qüestions: Quan? On? Quines epidèmies? Aquestes incerteses tenen com a conseqüència que la CEPI no pugui planificar massa la seva actuació. Tanmateix, sí ha de preparar-se desenvolupant vacunes per a múltiples malalties. Tenint en compte que no se sap quines malalties esclataran ni si els tractaments que es plantegen funcionaran, hi haurà vacunes que mai es faran servir, la qual cosa serà ineficient. En aquest cas, doncs, buscar excessivament l'eficiència reduiria la capacitat de resposta de la CEPI a qualsevol epidèmia. 

D'altra banda, els terrenys de la ciència i la tecnologia no són els únics en els quals la CEPI pot anticipar-se. El treball de les persones i la relació de confiança entre elles són fonamentals per fer front a qualsevol epidèmia. És per això que aquesta organització desenvolupa relacions i aliances amb antelació, tenint en compte que és una tasca que comporta temps. Una part d'aquestes aliances potser mai seran utilitzades, de manera que s'haurà actuat de forma ineficient. No obstant això, el temps és una cosa que escasseja quan es tracta d'epidèmies i cal que certes aliances s'hagin establert amb anterioritat per tal de millorar la capacitat de resposta.

Per fer front al culte exagerat cap a l'eficiència s'han desenvolupat alguns experiments. Un d'ells, encapçalat per l'emprenedor neerlandès Jos de Blok, té a veure amb la infermeria domiciliària als Països Baixos. Abans de dur a terme el seu experiment, les tasques vinculades amb aquest treball se solien realitzar de forma estandarditzada i comptada a minut. Tanmateix, cada pacient té necessitats diferents, de manera que De Blok va plantejar a través de la seva organització Buurtzorg Netherland la possibilitat que les infermeres fossin les que decidissin el temps que dedicaven a cada un d'ells. En general, els resultats van ser molt bons: els pacients milloraven en la meitat de temps i els costos del servei van baixar un 30%, la qual cosa ens porta a observar que actuar sota criteris massa estrictes d'eficiència pot arribar a ser perjudicial en alguns àmbits.

Aquest exemple demostra que són les habilitats humanes, també desordenades i impredictibles, les que ens ofereixen certa capacitat d'adaptació a un entorn de canvi constant. L'experiència, la coalició de grups de persones, la imaginació ... ens ofereixen oportunitats que no ens brinden les màquines. En aquest sentit, l'empresària afirma que "com més deixem que les màquines pensin per nosaltres, menys podrem pensar per nosaltres mateixos". És per això que no hem de deixar que la dependència tecnològica ens porti a obviar aquestes capacitats que ens fan menys vulnerables a la complexitat del nostre entorn.

Tal com recorda Heffernan, "les tecnologies intenten forçar un model estandarditzat d'una realitat predictible dins d'un món que en realitat és sorprenent". D'aquesta manera, queda exclòs allò que no es pot mesurar, que és el que de veritat compta. Si es trasllada la mateixa reflexió a l'àmbit empresarial, quan una organització passa per una crisi, el que més ajuda els seus màxims responsables a fer front a la situació no són les tecnologies, sinó les persones.

Sembla evident, doncs, que les habilitats humanes seguiran sent necessàries en un futur impredictible i desconegut.

 

Accés a la conferència TEDSummit 2019 de Margaret Heffernan: https://www.ted.com/talks/margaret_heffernan_the_human_skills_we_need_in_an_unpredictable_world?language=es

Articles relacionats / Artículos relacionados

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.