“Quan necessitis ajuda demana-la en veu alta i d'una manera que permeti augmentar la probabilitat que l'altre digui que sí i que, a més, el faci sentir bé per haver-te ajudat”, recomana Heidi Grant, escriptora i psicòloga social. Ho explica en un recent esdeveniment TED, durant el qual recorda que no hauria d'avergonyir-nos o fer-nos sentir incòmodes el fet de demanar ajuda en qualsevol àmbit, inclòs el professional.
En una xerrada TED que va tenir lloc al juny de 2019 als Estats Units, Heidi Grant, experta del NeuroLeadership Institute i del Motivation Science Center de Columbia, parla de la importància que té demanar ajuda als altres quan és necessari. Ho exemplifica de manera senzilla a través d'una anècdota vinculada a la seva pròpia vida: quan ella era nena la seva família va organitzar un viatge familiar amb cotxe i en el transcurs del trajecte es van perdre. La seva mare i ella mateixa van voler parar-se i demanar orientació a algú amb la finalitat de reprendre la direcció correcta, mentre que el seu pare es va negar a fer-ho amb el pretext que no s'havien perdut sinó que estaven explorant el que hi havia en aquest lloc desconegut. Això ens demostra que en diverses ocasions existeix una certa incomoditat a l'hora de demanar ajuda però, com pot superar-se la inquietud que ens genera el fet de reconèixer que necessitem als altres?
Segons aquesta psicòloga social, la manera de sentir-nos còmodes demanant ajuda és aprenent a fer-ho bé. D'una banda, Grant recomana que la petició realitzada sigui sempre específica, ja que si les demandes són imprecises i indirectes es dificulta que la persona que brindarà l'ajuda valori si aquesta serà útil o no. En aquest sentit, planteja com a exemple una situació que es dóna habitualment en algunes xarxes socials com Linkedin: una persona desconeguda et convida, per exemple, a prendre un cafè. En aquest cas, la persona que rep la invitació desconeix què vol l’altre/a i quin tipus d'ajuda espera. És per això que l'escriptora recomana que des del primer contacte es concreti la demanda i es parli amb claredat, explicitant el motiu pel qual s'ha iniciat la xerrada.
A més, amb la finalitat d'augmentar les probabilitats que la petició d'ajuda sigui acceptada, es recomana evitar les excuses i les disculpes. D'una banda, el fet d'utilitzar expressions com “no saps com lamento haver de demanar-te això” o “no vull molestar-te” per evitar donar una impressió de feblesa o egoisme pot tenir un efecte contraproduent. Així doncs, es pot donar el cas que qui rep la petició es plantegi per què ha de brindar la seva ajuda a l'altra persona si a aquesta li disgusta demanar-la. És per això que Heidi Grant recomana allunyar-se d'aquesta mena d'actitud, com també desaconsella el suborn.
En aquest sentit, la psicòloga social afirma que “no és negatiu pagar a un estrany perquè ens faci favors, però cal tenir molta cura quan s'incentiva a amics i a companys perquè et prestin la seva ajuda”. De fet, pot donar-se el cas que l'oferiment de diners doni lloc a un distanciament en la relació personal i, en conseqüència, desencoratgi l'ajuda per part de l'altre. No obstant això, no està mal vist tenir un detall espontani per a mostrar agraïment.
Heidi Grant fa dues recomanacions més per augmentar les probabilitats d'obtenir una resposta satisfactòria a la petició d'ajuda i afavorir que pugui mantenir-se la col·laboració en un futur. Tot i que demanar ajuda a través de canals com el correu electrònic o el missatge de text pot resultar més còmode, és millor optar per altres vies menys impersonals com el telèfon o la trobada personal. A més, els estudis recolzen aquesta recomanació, ja que les probabilitats que algú accedeixi a una demanda feta personalment augmenten fins a un 30% respecte a les peticions formulades per correu. D'altra banda, Grant planteja la importància de mantenir el contacte amb la persona a la qual li has demanat ajuda per poder mostrar-li els resultats d'aquesta. En aquest sentit, recorda que “allò gratificant d'ajudar a un altre és saber que l'ajuda va servir, que s'ha aconseguit alguna cosa”. Si no es coneix l'impacte de l'ajuda, com pot algú sentir-se gratificat per haver-la ofert?
En definitiva, no és fàcil demanar ajuda però no podem pretendre que els altres coneguin les nostres necessitats i ens brindin el seu suport de manera espontània, sense haver-lo expressat. És per això que hem d'aprendre a confiar en els altres i hem de ser conscients que demanar ajuda no ens fa més vulnerables, ni en la vida personal ni en el terreny laboral. A més, en aquest últim cas, és important tenir en compte que en l'entorn professional actual és difícil que algú pugui exercir el seu treball en solitud.
Accés a la conferència TED Salon: Brightline de Heidi Grant: https://www.ted.com/talks/heidi_grant_how_to_ask_for_help_and_get_a_yes?language=es