“Quan necessitis ajuda demana-la en veu alta i d'una manera que permeti augmentar la probabilitat que l'altre digui que sí i que, a més, el faci sentir bé per haver-te ajudat”, recomana Heidi Grant, escriptora i psicòloga social. Ho explica en un recent esdeveniment TED, durant el qual recorda que no hauria d'avergonyir-nos o fer-nos sentir incòmodes el fet de demanar ajuda en qualsevol àmbit, inclòs el professional.

Com demanar ajuda i que ens diguin que sí

En una xerrada TED que va tenir lloc al juny de 2019 als Estats Units, Heidi Grant, experta del NeuroLeadership Institute i del Motivation Science Center de Columbia, parla de la importància que té demanar ajuda als altres quan és necessari. Ho exemplifica de manera senzilla a través d'una anècdota vinculada a la seva pròpia vida: quan ella era nena la seva família va organitzar un viatge familiar amb cotxe i en el transcurs del trajecte es van perdre. La seva mare i ella mateixa van voler parar-se i demanar orientació a algú amb la finalitat de reprendre la direcció correcta, mentre que el seu pare es va negar a fer-ho amb el pretext que no s'havien perdut sinó que estaven explorant el que hi havia en aquest lloc desconegut. Això ens demostra que en diverses ocasions existeix una certa incomoditat a l'hora de demanar ajuda però, com pot superar-se la inquietud que ens genera el fet de reconèixer que necessitem als altres?

Segons aquesta psicòloga social, la manera de sentir-nos còmodes demanant ajuda és aprenent a fer-ho bé. D'una banda, Grant recomana que la petició realitzada sigui sempre específica, ja que si les demandes són imprecises i indirectes es dificulta que la persona que brindarà l'ajuda valori si aquesta serà útil o no. En aquest sentit, planteja com a exemple una situació que es dóna habitualment en algunes xarxes socials com Linkedin: una persona desconeguda et convida, per exemple, a prendre un cafè. En aquest cas, la persona que rep la invitació desconeix què vol l’altre/a i quin tipus d'ajuda espera. És per això que l'escriptora recomana que des del primer contacte es concreti la demanda i es parli amb claredat, explicitant el motiu pel qual s'ha iniciat la xerrada.

A més, amb la finalitat d'augmentar les probabilitats que la petició d'ajuda sigui acceptada, es recomana evitar les excuses i les disculpes. D'una banda, el fet d'utilitzar expressions com “no saps com lamento haver de demanar-te això” o “no vull molestar-te” per evitar donar una impressió de feblesa o egoisme pot tenir un efecte contraproduent. Així doncs, es pot donar el cas que qui rep la petició es plantegi per què ha de brindar la seva ajuda a l'altra persona si a aquesta li disgusta demanar-la. És per això que Heidi Grant recomana allunyar-se d'aquesta mena d'actitud, com també desaconsella el suborn.

En aquest sentit, la psicòloga social afirma que “no és negatiu pagar a un estrany perquè ens faci favors, però cal tenir molta cura quan s'incentiva a amics i a companys perquè et prestin la seva ajuda”. De fet, pot donar-se el cas que l'oferiment de diners doni lloc a un distanciament en la relació personal i, en conseqüència, desencoratgi l'ajuda per part de l'altre. No obstant això, no està mal vist tenir un detall espontani per a mostrar agraïment.

Heidi Grant fa dues recomanacions més per augmentar les probabilitats d'obtenir una resposta satisfactòria a la petició d'ajuda i afavorir que pugui mantenir-se la col·laboració en un futur. Tot i que demanar ajuda a través de canals com el correu electrònic o el missatge de text pot resultar més còmode, és millor optar per altres vies menys impersonals com el telèfon o la trobada personal. A més, els estudis recolzen aquesta recomanació, ja que les probabilitats que algú accedeixi a una demanda feta personalment augmenten fins a un 30% respecte a les peticions formulades per correu. D'altra banda, Grant planteja la importància de mantenir el contacte amb la persona a la qual li has demanat ajuda per poder mostrar-li els resultats d'aquesta. En aquest sentit, recorda que “allò gratificant d'ajudar a un altre és saber que l'ajuda va servir, que s'ha aconseguit alguna cosa”. Si no es coneix l'impacte de l'ajuda, com pot algú sentir-se gratificat per haver-la ofert?

En definitiva, no és fàcil demanar ajuda però no podem pretendre que els altres coneguin les nostres necessitats i ens brindin el seu suport de manera espontània, sense haver-lo expressat. És per això que hem d'aprendre a confiar en els altres i hem de ser conscients que demanar ajuda no ens fa més vulnerables, ni en la vida personal ni en el terreny laboral. A més, en aquest últim cas, és important tenir en compte que en l'entorn professional actual és difícil que algú pugui exercir el seu treball en solitud.

 

Accés a la conferència TED Salon: Brightline de Heidi Grant: https://www.ted.com/talks/heidi_grant_how_to_ask_for_help_and_get_a_yes?language=es

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.