“Les màquines poden predir però els manca la part més important: la consciència”, explica l’economista Xavier Sala i Martín, convidat central del setè capítol del programa Revolució 4.0. En el programa, que s’ha estrenat en versió televisiva a TV3 després de tres temporades en antena a Catalunya Ràdio, s’analitza com la tecnologia pot arribar a canviar-nos la vida i es posa sobre la taula una qüestió controvertida: els robots ens deixaran sense feina?

els robots ens trauran la feina

En el debat, conduït per la presentadora Xantal Llavina, la resposta a aquesta pregunta sembla unànime: els robots no ens la prendran. Per argumentar-ho se cita el cèlebre investigador Henrik Schärfe “la robòtica no consisteix en reemplaçar les persones, sinó en aprendre més coses de nosaltres mateixos”. A partir d’aquesta reflexió  podem entendre que els robots i la Intel·ligència Artificial no han de ser vistos com una amenaça a la intel·ligència humana, sinó com una oportunitat per facilitar-nos la vida. En aquest sentit, Xavier Sala i Martín ens recorda durant el debat que cada cop que ha aparegut una nova tecnologia hi ha hagut canvis en la vida d’algunes persones i en alguns àmbits laborals. Tot fa pensar que ara, que ens trobem enmig del que s’ha anomenat “Quarta Revolució Industrial”, passarà el mateix.

De fet, si ens fixem en el passat podem concloure que l’aparició d’una nova tecnologia afecta directament al mercat laboral. Sala i Martín explica que sovint els canvis tecnològics van acompanyats de l’abaratiment de preus derivat de l’augment de la producció. Com a conseqüència, fins i tot poden arribar a aparèixer nous sectors d’activitat. És el cas de la invenció de l’automòbil, que a Catalunya va tenir en el seu moment un efecte inesperat: l’aparició i auge del turisme. La gent que vivia a grans ciutats com Barcelona va tenir la oportunitat de desplaçar-se fàcilment fins a la Costa Brava, fomentant així el turisme a la zona. I com es va traduir aquest canvi d’hàbits al terreny laboral? El sector del turisme donava ocupació a molta més gent que la utilització dels cavalls com a mitjà de transport. Per tant, certament hi va haver gent que va perdre la seva feina com a conseqüència de l’aparició de l’automòbil, però aquesta invenció també va generar noves oportunitats laborals a d’altres sectors.

En aquest cas, però, l’economista vaticina que més que aparèixer noves feines el que passarà serà que algunes seran modificades. A més, tampoc nega que algunes tasques concretes estan condemnades a desaparèixer. És el cas, per exemple, de les feines que es basen en fer prediccions, ja que la Intel·ligència Artificial utilitza milions de dades que permeten fer conjectures. Això afectarà a professions com la Medicina, on les tasques de predicció podran ser substituïdes. No implica, tanmateix, que la feina de metge estigui en perill. Tal i com exposa Sala i Martín, “l’aplicació del sentit comú, el fet d’agafar la mà del pacient per tranquil·litzar-lo i l’empatia són coses que no tindrà mai un robot”. La consciència i la versatilitat de la intel·ligència humana ens distingeixen dels robots, que estan molt lluny de tenir valors i criteri.

Tenir sentit de l’ètica tampoc és una característica que es pugui atribuir a un robot. En aquest sentit, la professora d’investigació a l’Institut de Robòtica CSIC-UPC, Carme Torras, afirma en el programa que “cal regular i fixar unes normes que els robots no puguin infringir”. Torras recorda que és important que les persones que desenvolupen la tecnologia siguin conscients dels riscos ètics que implica l’ús de la Intel·ligència Artificial. En aquest sentit, el fundador i CEO de l’empresa Quantion, Jordi Griful, expressa la seva preocupació per un possible ús indegut de la tecnologia. Griful considera que “si la possible manca d’ètica s’ajunta amb la cobdícia, algunes empreses podran arribar a concentrar molt poder.”

Si les empreses en fan un ús acurat i responsable, el desenvolupant de robots i de la IA pot ser llegit en positiu. De fet, a Catalunya el sector públic també està assumint la IA com un repte i pretén impulsar el seu ús en empreses i institucions. Dani Marco, director d'SmartCatalonia de la Generalitat de Catalunya, explica que fa uns mesos es va crear un grup de treball format per experts amb l’objectiu de definir una estratègia de país en IA anomenada “catalonia.ai”.

D’altra banda, en el programa emès a TV3 es recorda que caminem cap a un futur on prendrà gran importància el que es coneix com a Internet de les coses. Segons un altre dels participants al programa, Genís Roca, expert en transformació digital de RocaSalvatella i membre del Consell Assessor de la Fundació Factor Humà, venim d’una etapa en la qual Internet ha estat molt social però ens dirigim cap a un nou període en què qualsevol objecte podrà estar interconnectat amb d’altres. Per exemplificar-ho, explica que “en un futur els fabricants de cotxes deixaran de parlar amb nosaltres i contactaran directament amb el nostre cotxe per saber quan cal canviar-li l’oli.”

Sembla evident que la Intel·ligència Artificial i els robots ens canviaran la vida, tant en l’àmbit personal com en el laboral. Segons l’economista Alexandre González, a Espanya es perdran en els propers dos anys un 12% de les feines i a nivell mundial en tan sols una dècada el 40% de les feines hauran experimentat canvis significatius. Tot i això, aquest no serà un motiu d’alarma mentre els robots no puguin substituir alguns rols que són exclusivament humans. 

 

Accés a “Els robots ens trauran la feina?” del programa Revolució 4.0 de TV3: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/revolucio-4-0/els-robots-ens-trauran-la-feina/video/5880292/

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.