El debat sobre la renda bàsica universal es troba més obert que mai. Es planteja com solució per combatre la desigualtat social i la pobresa i per fer front a la pèrdua de llocs de treball que provocarà la robotització. El programa 30 Minuts de TV3 ha abordat recentment la qüestió a través d’un reportatge que mostra els efectes que han tingut proves pilot d’implementació que s’han dut a terme a llocs com Barcelona, Finlàndia o Namíbia.

Viure de renda... bàsica

És possible i positiu que tothom rebi 800€ al mes per sempre i sense condicions? Aquesta proposta s’ha posat sobre la taula i es coneix com a renda bàsica universal, una assignació monetària que rebria tota la ciutadania independentment de la percepció d'altres ingressos. Segons alguns experts, la renda bàsica permetria millorar la vida de persones que viuen en situació de pobresa extrema i reduir la creixent desigualtat social, que en un futur proper es podria veure accentuada si es confirmen les prediccions de destrucció de llocs de treball derivades de la robotització i de la Intel·ligència Artificial. En aquest context, han proliferat proves pilot de la renda bàsica arreu del món. Els països capdavanters en posar en marxa aquesta experiència han estat Canadà, Índia i Namíbia.

Els autors del reportatge s’han desplaçat fins a aquest últim indret d’Àfrica. La prova pilot es va fer en un petit poble marcat per la pobresa i ha permès constatar que les condicions de vida dels seus habitants van canviar radicalment quan es va implementar i, de nou, han empitjorat quan s’ha deixat d’oferir aquesta renda. Herbert Jauch de l’Economic and Social Justice Trust explica que “el 40% dels nens estaven desnodrits quan es va començar a aplicar i, només un any més tard, la xifra havia caigut fins al 5%”. La fam també tenia conseqüències a nivell educatiu. De fet, Jauch recorda que “molts nens deixaven l’escola perquè tenien gana i no es podien concentrar i, gràcies a la implementació de la renda garantida, aquestes situacions van deixar de produir-se”. A més, alguns ciutadans es van convertir en emprenedors. És el cas de Frieda Nembwaya, que va començar a fer pa i a vendre’l amb els diners que li proporcionava la renda bàsica universal. Actualment, la fam torna a ser un problema de primer ordre però el ministre d’Eradicació de la Pobresa i Benestar Social de Namíbia espera que es pugui implementar aquesta mesura de forma generalitzada.

La situació dels habitants d’aquest petit poble africà és totalment diferent a la que es dóna en altres països on el nivell de vida és més alt i les necessitats vitals més bàsiques són unes altres. Per aquest motiu, cal plantejar-se si aquesta mateixa mesura podria funcionar en països desenvolupats. Altres proves pilot que s’han dut a terme a Finlàndia i a Barcelona ens donen possibles respostes.

Viure de renda... bàsicaA la capital catalana l’estudi pilot de renda bàsica, conegut com B-Mincome, s’ha aplicat a 1.000 famílies dels barris amb un major percentatge d’aturats i ha tingut una durada de dos anys. Flora Alcaide i Jose Escañuela són dues de les persones que hi han participat. Fins que van passar a formar part de la prova, la Flora vivia gràcies a una ajuda de 436€ mensuals que rebia el seu marit, ja que ella no havia cotitzat prou temps a la Seguretat Social per poder cobrar l’atur. El Jose s’havia dedicat a la construcció però es trobava a l’atur des de feia gairebé una dècada i els seus ingressos eren els 410€ al mes que rebia com a prejubilat. Per ells era realment complex fer front a les despeses de la llar i cobrir les necessitats més bàsiques. En aquest sentit, el director d’innovació en Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Lluís Torrens, aposta per la renda bàsica universal perquè considera que “les persones que es troben en una situació d’intentar sobreviure dia a dia en un entorn de manca d’ingressos, es queden sense energia per pensar en formar-se, en muntar un negoci o en buscar noves relacions”.

En el cas de Finlàndia, s’ha experimentat amb la renda bàsica universal per combatre l’atur. Pel que fa a la prova pilot que han dut a terme, la ministra finlandesa de Salut i Afers Socials explica que la informació que n’han extret  permetrà reforçar la protecció social. D’altra banda, Minna Ylikännö, investigadora principal de Kela, una agència governamental finlandesa, destaca que “tot i que no s’han observat efectes a nivell laboral, s’ha millorat el benestar dels destinataris”. En aquest sentit, explica que en general els participants han augmentat la confiança en ells mateixos, en les seves possibilitats futures i, per extensió, en altres persones i en les pròpies institucions.

Aquesta mesura, però, no està exempta de controvèrsies. Un dels principals debats s’ha generat al voltant del seu finançament. A més, també s’ha posat el focus en la possibilitat que desincentivi la voluntat de treballar de la població. En resposta a aquesta darrera qüestió, Torrens recorda que “és un sou que només permet garantir la cobertura de les necessitats bàsiques i, segons es pot veure en estudis i enquestes, tothom diu que si es donés el cas continuaria treballant”. Pel que fa al finançament, una de les propostes es basa en que tothom pagui un tipus únic d’IRPF del 49,5%, de manera que la renda bàsica quedaria exempta d’impostos.

No tothom hi està d’acord o veu possible la renda bàsica universal. És el cas d’Antón Costas, catedràtic d’Economia de la UB, que considera que “avui en dia el millor instrument per fer front a la desigualtat no és la renda bàsica, sinó el propi treball”. Altres en canvi, com el catedràtic en Economia Santiago Niño Becerra, la valoren en positiu i auguren que es generalitzarà en un futur proper.

 

Accés al reportatge “Viure de renda… bàsica” del programa 30 Minuts de TV3: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/viure-de-renda-basica/video/5837927/

Articles relacionats / Artículos relacionados

 

 

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.