“Enfocar-nos en un tema no significa haver d’excloure tota la resta. Podem propiciar que la multitasca alliberi la nostra creativitat natural”. Així ho afirma en una recent xerrada TED l’economista Tim Harford, autor del llibre El economista camuflado, que defensa la multitasca sempre que es realitzi de forma pausada, "a càmera lenta". L’escriptor britànic explica que científics i artistes com Einstein, Darwin, Twyla Tharp i Michael Crichton van trobar la inspiració treballant en diverses disciplines simultàniament.

Una manera poderosa de despertar la teva creativitat natural

Tim Harford inicia la xerrada TED, que va tenir lloc el novembre de 2018 a Darmstadt (Alemanya), recordant un tòpic: “Fer dues coses a la vegada implica no fer-ne cap de les dues”. Al llarg de la seva conferència, l’escriptor desmunta aquesta idea argumentant que quan es tenen diversos projectes en curs al mateix temps es desenvolupa la creativitat perquè poden alternar-se en funció de la situació o, fins i tot, depenent de l’estat d’ànim. Es tracta de la "multitasca a càmera lenta", que consisteix en realitzar múltiples tasques de forma simultània, pausada i sostinguda en el temps, la qual cosa pot donar resultats molt positius. Per contra, Hartford rebutja la "multitasca per desesperació", ja que considera que pot ser contraproduent caure en una dinàmica en la qual es desenvolupen diverses iniciatives simultàniament degut a limitacions de temps o per manca de planificació prèvia. En aquests casos, es dificulta que totes les tasques puguin ser realitzades amb l’atenció suficient i, en conseqüència, sovint s’impedeix que els resultats obtinguts siguin els esperats.

En aquesta xerrada, l’economista britànic defensa que la creativitat sorgeix de la unió de coneixements vinculats a diferents disciplines. A més, el propi Harford va publicar l’any 2017 el llibre “El poder del desorden”, on explica que sovint intentem actuar de forma ordenada oblidant que la desorganització i la descoordinació afavoreixen la creativitat i la imaginació. És per això que aposta per recuperar la multitasca i el desordre.  

L’economista reforça el seu argumentari recordant els casos de persones altament creatives. Per exemple, l’any 1905 el científic Albert Einstein va publicar quatre importants articles científics on abordava qüestions molt diverses. El seu cas ens demostra que la multitasca a càmera lenta és possible i beneficiosa. A més, el seu patró de comportament es repeteix en altres científics com Charles Darwin. L’investigador anglès estava interessat inicialment en dos camps, la zoologia i la geologia, però la sinèrgia entre ambdues el va conduir a investigar altres disciplines com la psicologia o la botànica. Així doncs, al llarg de la seva vida va desenvolupar investigacions en tots aquests camps. Tot i això, una de les qüestions més impactants i que es podria considerar pràcticament impossible a dia d’avui és que va treballar durant 44 anys en una mateixa obra coneguda com “La formació del mantell vegetal per l'acció dels cucs”. Aquesta va ser desenvolupada mentre duia a terme moltes altres investigacions.

Alguns artistes també han optat per la multitasca i han aconseguit l’èxit. Harford recorda el cas de Michael Crichton, creador de Jurassic Park i de la sèrie de televisió americana ER, així com el de la coreògrafa Twyla Tharp. Abans d’escriure la seva obra més coneguda, Crichton s’havia format com a metge, havia dirigit pel·lícules, havia escrit novel·les i, fins i tot, s’havia atrevit amb els llibres de no ficció centrats en disciplines com l’art o la medicina. Per tant, el seu gran èxit comercial a nivell mundial és fruit de la seva varietat de coneixements i experiències prèvies. Per la seva banda, Tharp ha barrejat gèneres, s'ha dedicat a tot tipus de músiques i, fins i tot, ha escrit llibres. El mètode que la coreògrafa utilitza per poder compaginar tots aquests projectes es basa en utilitzar una capsa de cartró per a cadascuna de les seves iniciatives on hi va posant els diferents objectes que li poden servir d’inspiració per desenvolupar la creativitat. D’aquesta manera, evita perdre les idees més brillants.

Però, per què és tan comuna la multitasca a càmera lenta entre les persones més creatives? Harford exposa tres arguments que ho expliquen:

  1. La creativitat sorgeix quan es treuen les coses del seu context i, per tant, es veu afavorida pel desordre.
  2. Aprendre a fer bé una cosa nova ens pot ajudar a fer-ne una altra. En aquest sentit, menciona un grup d’estudiants de medicina escollits a l’atzar que van realitzar un curs d’art que els va permetre millorar les seves habilitats en el diagnòstic de malalties relacionades amb la vista.
  3. La multitasca ens ajuda a resoldre un problema quan estem encallats. És a dir, si tens més d’un projecte que t’il·lusiona i et sents estancat en un d’ells, tens l’opció de dedicar-te temporalment a una altra cosa.

En definitiva, sembla ser que la creativitat no només s’explica per la personalitat, les habilitats i les rutines de cada persona, sinó també per els canvis de tema constants. Per tant, encara que aquest plantejament ens allunyi dels tòpics que es basen en afirmar que no es poden fer dues coses alhora, la multitasca a càmera lenta podria ser el secret per despertar la nostra creativitat natural.

 

Accés a la xerrada TED@Merck KGaA de Tim Harford: https://www.ted.com/talks/tim_harford_a_powerful_way_to_unleash_your_natural_creativity?language=es

Articles relacionats / Artículos relacionados

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.