“Quan els integrants d’un mateix equip es reuneixen per compartir les seves històries de fracàs, es facilita la col·laboració i s’estrenyen els vincles”. Així ho afirma en una recent xerrada TED la cofundadora de la plataforma Fuckup Nights i directora executiva del centre d’investigació Failure Institute, Leticia Gasca. Aquesta emprenedora mexicana considera que en alguns països una legislació poc amigable té un gran impacte en la forma de gestionar el fracàs o posterior tancament d’un negoci.

Una nova forma de parlar de fracàs a les organitzacions

Leticia Gasca comença la xerrada TED, que va tenir lloc l’abril de 2018 a Nova York, recordant que són molts els pobles que al llarg de la història han gestionat el fracàs públicament. Des dels grecs l’any 800 a.C. fins als francesos dels segle XVII, passant per la Itàlia premoderna. Tots aquests pobles optaven per l’assenyalament públic de les persones que no tenien èxit en els seus negocis. En el cas dels grecs, obligaven a aquells que havien fracassat a seure amb un cistell sobre el cap enmig de l’àgora. A Itàlia, en canvi, conduïen als amos de negocis fracassats totalment nus fins a la plaça pública, on eren increpats per altres ciutadans. Segles després, els francesos anunciaven la bancarrota dels empresaris al mateix escenari, la plaça pública, i els obligaven a dur posada una boina verda.

Actualment ja no s’humilia públicament els emprenedors, però és habitual que les persones que han fracassat vulguin ocultar els seus errors. Això mateix és el que va fer inicialment Gasca, que comparteix la seva experiència de fracàs en un projecte empresarial. La història es remunta a la seva etapa d’estudiant, moment en què va iniciar una col·laboració amb un grup de dones indígenes que vivien en una comunitat rural marginal al centre de Mèxic i que es dedicaven a l’elaboració d’artesanies. Gasca explica que va associar-se amb alguns dels seus companys, va aconseguir la inversió necessària i, a més, va destinar el temps oportú a construir el negoci. En definitiva, va seguir tots els passos que, segons li havien ensenyat al llarg dels seus estudis de negocis, permetien assolir l’èxit en qualsevol projecte empresarial. Tot i això, la manca d’experiència i un pla financer poc realista van impedir que el negoci prosperés i assolís les expectatives previstes.

La seva intenció inicial havia estat generar un impacte positiu en la vida de les artesanes però, finalment, va tenir la sensació que havia aconseguit l’efecte contrari. Havia fracassat i li tocava assumir-ho, aprendre’n. Gasca advoca per fracassar conscientment, o “fail mindfully”, viure amb atenció plena tot el procés que implica tancar un negoci. Segons la ponent, es tracta d’aprofitar les lliçons apreses i complir amb la gran responsabilitat de compartir els aprenentatges amb la resta del món.

Tal com ella mateixa confessa, no va ser capaç d’admetre públicament el fracàs fins set anys després, quan es va reunir amb un grup d’emprenedors i va descobrir que tots ells tenien històries de decepcions en la seva trajectòria laboral.

El fet de posar-ho en comú no només ajuda a connectar amb els altres de forma més profunda, sinó que et fa més fort davant qualsevol nova possibilitat de fracàs. Sembla, doncs, que verbalitzar públicament el fracàs pot ser sovint una espècie de teràpia, encara que no és fàcil prendre la iniciativa i explicar-ho. En el cas de Leticia Gasca, va decidir donar aquest pas i facilitar que els altres també ho fessin creant la plataforma d’esdeveniments FuckUp Nights. El seu objectiu era crear un espai de trobada on tothom pogués exposar les seves experiències. A més, va anar més enllà posant en marxa fins i tot un institut d’investigació en la matèria, conegut com a Failure Institute, que es dedica a l’estudi del fracàs i les seves implicacions en les persones, els negocis i la societat.

D’aquests projectes, n’ha tret algunes conclusions. Una de les més importants té a veure amb les lleis que castiguen excessivament els emprenedors, dificultant-los el tancament de negocis fracassats. La fundadora del Failure Institute explica que, en alguns països, la legislació desincentiva la creació de noves empreses. D’aquesta manera, estableix una relació inversament proporcional entre la intensitat de l’activitat emprenedora amb les dificultats que comporta tancar una empresa en cas de fracàs.

D’altra banda, l’emprenedora mexicana parla de diferències entre homes i dones a l’hora d’encaixar el fracàs. Segons apunta, els homes es recuperen més ràpidament de l’experiència i en menys d’un any decideixen fundar un altre negoci en un sector d’activitat diferent. En canvi, les dones busquen un lloc de treball i no contemplen la possibilitat d’obrir un nou negoci a curt termini. Aquestes diferències s’expliquen perquè les dones tendeixen a pensar que els falta alguna cosa per convertir-se en emprenedores de veritat. És el que es coneix com a Síndrome de l’impostor. Per contra, els homes habitualment consideren que tenen els coneixements oportuns per assolir l’èxit laboral però que aquests han de ser aplicats en un àmbit diferent on potser tindran més sort. També distingeix la forma d’afrontar el fracàs a Europa, respecte a la tendència habitual a Amèrica. Mentre que els americans opten per una major formació després del fracàs, els europeus sovint prefereixen acudir al terapeuta.

La tendència americana podria considerar-se la forma ideal d’encaixar aquesta mena de decepcions, convertint-les en un aprenentatge fent ús de la intel·ligència emocional. De fet, no podem amagar que el fracàs marca d’alguna forma la vida de qui l’ha patit però el repte més gran és evitar quedar-se estancat en una percepció negativa d’un mateix, que ens allunya cada cop més de la possibilitat de triomfar professionalment. Haver fracassat és sinònim d’haver afrontat un repte i, de nou, aquest és el primer pas que cal donar per assolir l’èxit en futurs projectes.

 

Accés a la xerrada TED de Leticia Gasca: https://www.ted.com/talks/leticia_gasca_una_nueva_manera_de_hablar_del_fracaso_en_los_negocios

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.