El sector públic ocupa a una part important dels treballadors actualment en actiu. Tot i això, pot considerar-se com un dels sectors més atractius del mercat laboral? Jordi Serrano i Santi García, socis fundadors de Future for Work Institute (FFWI), en parlen amb Marc Esteve, professor i director del Màster en Direcció Pública de la University College London. Esteve reflexiona en aquest podcast sobre els principals reptes de l’Administració per atreure el talent i, sobretot, per mantenir-lo motivat.

motivar treballadors sector public

Un dels paràmetres que es tenen en compte en els estudis que valoren el nivell de motivació dels treballadors/es és la vocació que implica servei públic a la ciutadania. Marc Esteve  un dels autors del llibre Motivating Government Employees, apunta que generalment els empleats públics tenen aquesta vocació força desenvolupada però, al mateix temps, destaca que les persones que treballen en l’àmbit privat presenten nivells similars de vocació professional de servei.

Esteve opina que, deixant de banda els temes vocacionals, encara hi ha marge de millora pel que fa a la motivació dels treballadors/es públics. De fet, l’entrevistat entén que una de  les principals formes de fer-ho és clarificant la missió de l’organització. Explica que aquesta “ha de ser operativa, útil i s’ha de relacionar amb la millora de la societat” i  recorda que una de les tasques dels directius cal que sigui “vincular la missió amb tots els llocs de treball”. Si s’aconsegueix aquest vincle, les persones se sentiran més realitzades perquè les seves tasques contribuiran a aconseguir l’objectiu principal de l’empresa.

Cal destacar que la vocació de servei a la societat també determina la voluntat dels empleats i empleades de formar part d’una empresa pública enlloc d’una privada. En el podcast s’exemplifica a través d’un estudi dut a terme entre estudiants holandesos als quals es preguntava pel seu futur laboral:

  • Majoritàriament, els que tenien una major vocació de servei públic aspiraven a formar part d’organitzacions sense ànim de lucre, ja que consideraven que és la millor forma de canviar la societat. Triar aquesta opció, segons el mateix estudi, els semblava la millor manera d’evitar quedar-se estancats en les dinàmiques burocràtiques del sector públic.
  • En canvi, els que optaven clarament per organismes del sector públic ho feien per aconseguir estabilitat laboral i no tant per satisfer la seva vocació de servei públic.
  • Altres estudiants que presentaven un nivell similar de vocació pública es decantaven per les organitzacions del sector públic però en la seva branca més internacional. L’elecció d’aquest perfil d’estudiants anava lligada a les condicions laborals a les quals aspiren, ja que consideraven que en aquests organismes els salaris són més elevats i poden aconseguir un millor posicionament.



El mateix podcast ens porta a reflexionar al voltant dels motius que condueixen a algunes persones a no contemplar la possibilitat de treballar en el sector públic però, en canvi, sentir-se atretes per les feines que creen empreses tecnològiques com Apple, ja que també transmeten el missatge de voler ajudar a la societat. En un intent de trobar-hi resposta, Marc Esteve fa referència a una assignatura pendent del sector públic: l’employer branding. S’ha d’atreure el talent i, per aconseguir-ho, cal que es posin en marxa campanyes específiques. Segons el professor, aquestes variaran depenent de l’àrea pública de la que estiguem parlant, cadascuna amb les seves pròpies palanques de motivació.

Una opció per convertir el sector públic en un àmbit més atractiu podria ser fer ús de la tècnica del job crafting, una metodologia que permet adaptar de manera proactiva i personalitzada el lloc de treball a la nostra manera de treballar i interessos .

Cal posar atenció, doncs, en el disseny dels llocs de treball. En aquest sentit, hem de tenir present que l’elecció d’una feina no només va lligada al salari que percep el treballador o treballadora, sinó també a factors com el dinamisme i l’entreteniment que comporta la realització de les tasques assignades. L’automatizació, en aquests casos, pot ajudar eliminant aquells treballs més repetitius que poden ser realitzats per màquines. Tot i això, hi ha llocs de treball més propicis a ser dinamitzats que d’altres.

En definitiva, a molts països el sector públic té un pes important però cal buscar fórmules per convertir-lo en un àmbit més dinàmic i atractiu, motivant els treballadors que l'ocupen per tal que desenvolupin la feina assignada amb la màxima eficiència possible.

 

Accés al podcast “Sobre motivación de los empleados públicos” al web de FFWI: http://www.futureforwork.com/podcasts/sobre-la-motivacion-de-los-empleados-publicos

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.