En el marc de Sense Ficció, un programa setmanal de Televisió de Catalunya, s’ha emès el documental “Lladres de Temps” dirigit per Cosima Dannoritzer. Aquest interessant reportatge explica com hem acabat convertint una idea ambigua, subjectiva i amorfa, com és el temps, en l’entitat més objectiva i tangible que coneixem, com són els diners.

Sense ficció: “Lladres de temps”

El temps s’ha convertit en un dels recursos més preuats en l’economia actual. De la seva correcta gestió en depèn no només la millora de la productivitat de les empreses, sinó també el benestar global de les persones.

Fa més d’un segle que la nostra percepció del temps va canviar radicalment i el seu valor econòmic es va accentuar. Tal i com s’explica en el documental dirigit per la directora i productora de cinema alemanya Cosima Dannoritzer, l’establiment d’un horari estàndard va arribar de la mà de la industrialització i de la normalització dels viatges llargs. La irrupció del temps com a element fonamental a les nostres vides va tenir el seu reflex en l’àmbit de les relacions de poder a través de la invenció de les màquines que permetien fer un seguiment del temps dels treballadors.

D’aquesta manera, les empreses van començar a explotar cada minut dels empleats de la mateixa manera que ho feien amb les màquines i amb les matèries primeres. Així, les persones vam deixar de controlar el temps per passar a ser esclaves d’aquest, fins al punt de decebre’ns quan ens adonem que hi ha moments en què no som productives.

En aquest sentit, el reportatge de Dannoritzer ens recorda que encara avui són moltes les empreses que vigilen el temps que els seus treballadors destinen a necessitats personals bàsiques, com per exemple anar al bany. Aquest control ens demostra que “hem convertit una idea ambigua, subjectiva i amorfa com és el temps, en l’entitat més objectiva i tangible que coneixem, que són els diners”, tal com afirma Robert Levine, autor del llibre A geography of time.

Lladres de tempsAquesta reflexió ens porta a viatjar fins a Japó, on milers de persones se suïciden cada any degut a l’excés d’hores destinades a la feina. Cosima Dannoritzer ens acosta a la realitat de l’empresari Junichi Kimura, que va haver de recórrer a l’ajuda d’experts per aconseguir que els empleats del seu negoci limitessin els horaris i deixessin de treballar durant les nits. De fet, va decidir tancar els llums, els ordinadors i la connexió a Internet per assolir el seu objectiu. Aquest tipus de situacions ens alerten de l’expansió del fenomen conegut com a burn-out o síndrome d’esgotament professional. Segons Magali Combal, instructora de gestió del temps, aquest síndrome sorgeix arran de “dedicar tot el temps a la feina i a les preocupacions derivades d’aquesta”. Cal tenir present, doncs, que convertir el descans en un luxe pot perjudicar greument la nostra salut.

La controvèrsia pel que fa a la gestió del temps també ha arribat a Espanya, on les diferències pel que fa a la distribució horària respecte a la resta d’Europa deixen poc marge als treballadors per gaudir del seu entorn personal i participar en activitats lúdiques. En el documental es planteja que per fer front als “lladres de temps” calen mesures polítiques. En aquest sentit, Fabián Mohedano, promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària, afirma que “les desigualtats es mesuren també amb el temps de lliure disposició” i explica que “si aconseguim redistribuir el temps d’una altra manera, igualarem a les persones”. Mohedano proposa fer canvis en els horaris que afectin no només a l’entorn laboral sinó també als centres educatius, als comerços i als locals d’oci. Aquesta podria ser una solució de futur, tenint en compte que el control del temps ha traspassat l’entorn laboral i ha envaït la nostra vida quotidiana.   

No ens podem oblidar tampoc de l’impacte que les noves tecnologies han tingut en la gestió del temps. Cada cop més les persones som substituïdes per màquines i, en part, aquest fet també troba la seva explicació en l’estalvi de minuts. Per exemple, quan decidim treure un bitllet d’avió sovint fem ús d’Internet o quan anem a cadenes de menjar ràpid escollim el que volem a través d’una màquina. D’aquesta manera, reduïm el temps d’espera i creiem que així el podem destinar a ser més productius. En canvi, no considerem que sigui una pèrdua de temps fer ús dels nostres telèfons intel·ligents, als quals destinem unes quatre hores diàries de mitjana només per navegar per les xarxes socials. Els mòbils s’han convertit, doncs, en nous lladres de temps i ens demostren que les noves tecnologies no resolen els nostres problemes amb la gestió del temps, sinó més aviat al contrari. Si ho volem evitar, el primer pas és ser-ne conscients.

 

Accés al reportatge “Lladres de temps” del programa Sense Ficció de TV3: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/lladres-de-temps/video/5801763/

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.