“Com més aprenia sobre les nostres respectives generacions, més m’adonava que no confiem suficientment els uns en els altres per compartir la nostra saviesa”. Així ho afirma en una recent xerrada TED l’emprenedor Chip Conley. El fundador de la cadena d’hotels i restaurants Joie de Vivre Hospitality creu que, en una societat envellida, és important gestionar correctament la diversitat generacional i convertir-la en un avantatge competitiu.

Què poden aprendre els baby boomers dels millennials a la feina... i viceversa

L’emprenedor estatunidenc comença la seva xerrada al TED Salon: Verizon, que va tenir lloc a Nova York el passat setembre, explicant quina va ser la seva experiència com a directiu a l’empresa Airbnb, on bona part dels treballadors podrien ser catalogats com a millennials. De fet, tal i com afirma Chip Conley, quan ell va ser contractat els tres cofundadors d’Airbnb formaven part de la generació de joves talents que es converteixen en “gegants globals” abans de complir els 30 anys. Les diferències entre Conley i els fundadors de la companyia, pel que fa als coneixements i les experiències viscudes, ens condueixen a pensar que el contrast intergeneracional era més que evident. Tot i això, si van decidir comptar amb ell en una companyia encapçalada per joves enginyers, era precisament per la mirada experimentada que hi podia aportar.

L’any 2013, moment en què va començar a treballar en aquesta empresa emergent de Silicon Valley, Conley superava els 50 anys i acumulava els coneixements adquirits al llarg de gairebé tres dècades d'experiència en el sector de l’hoteleria. Pocs dies després d’incorporar-se a la companyia, l’expert va començar a qüestionar-se si disposava de les nocions i habilitats necessàries per ocupar el lloc de treball que li havien ofert. Els coneixements de Conley en l’àmbit tecnològic no eren equiparables als dels seus joves companys, que s’havien format per fer front a un món empresarial basat en la tecnologia digital.

Tal com ell confessa, va perdre confiança en si mateix. En aquest sentit, el ponent recorda que "els treballadors nascuts entre 1946 i 1965 tendeixen a sentir-se menys rellevants" en l’entorn empresarial. Conley, però, va veure com es desmuntaven les creences negatives sobre les persones de més edat mentre treballava amb Laura Hughes. La seva companya de tan sols 27 anys a Airbnb tenia experiència en l’àmbit tecnològic i ocupava el càrrec de mànager sense haver rebut formació en aspectes com el lideratge. Es tractava d’un perfil professional ben diferent al de Conley, la qual cosa facilitava que hi hagués un intercanvi de coneixements i experiències que enriquia el treball de tots dos. Així doncs, en aquest cas la diversitat generacional s'havia convertit en un valor afegit que permetia al ponent pal·liar la seva manca de coneixements tecnològics i, al mateix temps, aportar-li a Hughes l’experiència organitzativa necessària per al correcte compliment dels objectius de l’empresa.

El treball conjunt entre Conley i Hughes evidencia que es pot produir un traspàs intergeneracional de coneixements i de saviesa, de tal manera que el treball simultani de fins a cinc generacions en el món organitzatiu actual, lluny de generar problemes, es pot convertir en una de les principals fortaleses de l’empresa. No obstant això, encara són poques les companyies que exploten la creixent diversitat generacional i són capaces de reconvertir-la en un mecanisme d’orientació mútua. De fet, el ponent afirma que només el “8% de les empreses han equiparat la importància de l’edat a la del gènere i la raça en els seus programes de diversitat i inclusió”.

En el cas d’Airbnb, els directius van comprendre que havien de comptar amb diferents generacions per conformar una plantilla no només amb ments analítiques, sinó també amb ments intuïtives capaces d’entendre l’ésser humà. El ponent reflexiona al voltant d’aquesta pluralitat explicant que les persones no només necessitem respostes sinó que també ens plantegem preguntes. Cal tenir present que la tecnologia no ens permet fer front a ambdues necessitats. En aquest sentit, Conley apunta que “buscadors com Google són brillants per donar respostes”, però “no entenen els matisos com ho fa la ment humana”. En canvi, les persones tenim les habilitats suficients per plantejar les preguntes correctes. Aquesta reflexió es pot traslladar al món empresarial tenint en compte que, per evolucionar, les empreses no només necessiten perfils amb coneixements tecnològics, sinó també persones intuïtives i experimentades.

Conley conclou afirmant que “és el moment de substituir el terme treballador capacitat pel de treballador savi”. D’aquesta manera, posa l’accent en una nova economia compartida en la qual també es valorin els coneixements i experiències adquirides al llarg d’una extensa trajectòria laboral com la seva, i no només les capacitats tecnològiques i nous punts de vista del jovent.

Accés a la xerrada de Chip Conley a TED Salon: Verizon: https://www.ted.com/talks/chip_conley_what_baby_boomers_can_learn_from_millennials_at_work_and_vice_versa?language=es

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.