L’organització guardonada amb el darrer Premi Factor Humà Mercè Sala és de sobres coneguda per la seva qualitat gastronòmica. El que potser no apareix tant als mitjans, és la seva excel·lent tasca en la gestió de les persones que fan possible obrir cada dia un restaurant amb tres estrelles Michelin. El discurs d’en Joan Roca al rebre el guardó ens va mostrar unes pinzellades d’un estil de lideratge veritablement col·laboratiu, innovador, creatiu i participatiu.

Un reconeixement a la revolució humanista d’El Celler de Can Roca

Quan l’Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà, es va posar en contacte amb mi per demanar-me si podíem parlar una estona sobre la “ gent del Celler de Can Roca“, la veritat és que em vaig mig emocionar.

La Comissió Tècnica encarregada d’elaborar les candidatures al Premi Factor Humà Mercè Sala en la seva darrera edició, s’havia plantejat la possibilitat de premiar-los com a exemple de gestió de persones. Estaven recopilant informació i contrastant algunes de les dades de les que disposaven. El consens era ampli, però calia fer la feina ben feta.

L’Anna em va contactar en qualitat de “gironina de pedra picada” i també com a professional dels Recursos Humans, àmbit en el qual fa més de 30 anys que treballo.  

De cop i volta, vaig connectar amb el Celler de Can Roca, la ciutat de Girona, els valors d’aquella família, la seva bondat, el seu esforç, la seva austeritat, la constant discreció amb la que han viscut sempre els seus infinits èxits… el model a seguir també per la meva pròpia família… els valors sempre inculcats pels nostres pares: “Estigueu units, sigueu una pinya, no perdeu mai el Nord, treballeu, estalvieu, ensenyeu, celebreu, deixeu-vos acompanyar, compartiu;” “i quan caigueu una i una altra vegada, demaneu ajuda i lluiteu per tornar-vos a aixecar;” “en sortireu més enfortits, més humils, més reforçats, més valents, més persones.”

Tot allò, aquells vells records, aquell dolç soroll, la música que m’ha acompanyat cada dia de la meva vida tornava a trucar a la meva porta. I tenia el goig de poder-ho expressar en forma d’homenatge i reconeixement als “amics del Celler”.

Vaig evocar la figura de la seva mare, assequible a tothora, la que vetlla, ensenya, ajuda, cuida, educa, protegeix, condueix, la que marca el camí, reconeix, pateix per tots i la que celebra i agraeix els èxits de cadascun d’ells.

No vaig poder evitar “connectar-me” amb allò que per a mi és realment sagrat, l’autèntic “moll de l’òs”, l’estructura troncal, l’aroma de les cuines de casa, la humitat dels carrers de pedra del barri vell de Girona, l’olor de la terra on s’escampen les meves arrels, les branques des d’on busco el sol cada dia... Fins i tot en els pitjors moments.

Els germans Roca son un exemple per a tothom. Han estat capaços d’anar de la terra al somni, han sabut lluitar per fer realitat els seus desitjos sense perdre mai un bri de la seva essència, sense escapçar mai ni un brot del seu tronc, sense fugir en cap moment del llegat rebut, dels valors que els van inculcar els pares ja de ben petits.

Ells han sabut preservar aquest tresor i ho han fet cada dia i des de tots els seus registres: com a persones, empresaris, creatius, pares, marits, fills, germans… tot cuinat “a foc lent” i transmès amb la saviesa de la serenitat, de la professionalitat i sobre tot de la integritat.

Pertanyo a una família gironina, carnissers i botiguers de tota la vida. Des de darrera el taulell,  l’obrador, la cuina de casa i també el menjador, se’ns han inculcat uns valors molt similars als de la família Roca: treballar molt, malgastar poc, ser generosos amb els qui han tingut menys oportunitats, actuar amb honestedat i anar sempre amb la veritat per davant.

Quan el pare ens va deixar i se’m va encomanar la creació de la Fundació que portava el seu nom, Jaume Casademont, la unanimitat familiar va ser absoluta respecte a decidir què i qui ens faria il·lusió que ens acompanyés en aquell nou i encoratjador  projecte. Havíem de compartir valors, mirada i una manera similar no tan sols de veure la vida si no també de viure el món.

Li vàrem proposar a en Joan Roca de formar part del Jurat de la Beca Jaume Casademont que, juntament amb la Universitat de Girona, concedíem a la millor iniciativa que fomentés els bons hàbits nutricionals i de salut. Òbviament en Joan s’hi va implicar en nom de tots els germans.

El nostre pare sempre deia que “la feina la fan els enfeinats”. A la família Roca, de feina no els en falta mai.  Però els va fer il·lusió el projecte i en Joan ens va dir que sí de seguida. Recordo aquell moment amb especial alegria.

Ni el Joan ni cap dels seus germans, tenen un no per a ningú.

Son gent col·laboradora, íntegra, participativa i absolutament implicada a la societat. El seu patró és el de deixar aquest món havent procurat sempre que quedi millor de com ens el vam trobar. És el que han après a casa, el llegat que sens dubte deixaran als seus fills i que transmeten cada dia amb la seva feina als seus equips. Els de Can Roca són corretja de transmissió. El compromís forma part del seu ADN i treballar per a un món millor és el seu llenguatge natural. No n’hi ha gaires com ells, la veritat.

Fa molts anys que treballo a una consultoria de Recursos Humans; de fet, a la meva. Sempre he pensat que no hi ha millor lloc de treball que el que et fabriques tu mateix, ja sigui dins o fora de l’organització. He vist moltes companyies, estructures organitzatives de tota mena, format i color, matricials, verticals, multinacionals, pimes, start-ups, empreses familiars grans, mitjanes i petites…

Com dirien a Girona, tinc molta “mili” pel que fa a empreses, llocs de treball, estils de lideratge, configuració d’equips i, en definitiva, persones.

Però he de dir que molt poques vegades he vist un estil de lideratge veritablement col·laboratiu, innovador, creatiu i participatiu com el que he tingut el privilegi de conèixer al Celler de Can Roca.

No soc capaç de trobar a algú més mereixedor del Premi a la Gestió de Persones de la Fundació Factor Humà.

Gràcies a la Mercè Sala pels quatre valors que ens va deixar per inspirar aquest guardó: tracte humà, innovació, pragmatisme i visió global. Ens fa a tots millors persones. I on hi ha bones persones, hi ha organitzacions més saludables.

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.