El passat 24 de maig, en el marc de l’acte de lliurament dels Premis Factor Humà –un esdeveniment sota el lema: Una visió més amplia. Una mirada més humana-, vam assistir a un interessant i curiós "Debat sobre els límits de la Intel·ligència Artificial" entre en Genis Roca, president de Roca Salvatella, i la Itziar de Lecuona, sotsdirectora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB, i que va estar conduït pel periodista Xavier Graset.

Els límits de la Intel·ligència Artificial: una mirada optimista amb tocs d’alerta

Com no pot ser d’una altra manera, us aconsello que invertiu una estona a escoltar (o recordar, si vàreu ser a l'acte de lliurament dels darrers Premis Factor Humà) la conversa entre dos experts que, des d’una mirada oberta i crítica, ens ofereixen una visió optimista sobre el futur digital.

La conversa oberta passeja per diferents perspectives i enfocaments dels quals en vull destacar 3 en aquesta breu entrada de blog: Persona-Dada-Empresa, Societat digital i Aprenentatge digital.

Genís RocaPersona-Dada-Empresa

La conversa comença amb una idea clara i provocadora d’Itziar de Lecuona i que és accentuada per Genís Roca: “Encara estem vivint l’entusiasme enlluernador del primer moment, però ens falta una reflexió ètica sobre la nova tecnologia”. D’alguna manera, hem deixat de ser persones per passar a ser un conjunt de dades que no només parlen del nostra passat sinó que apunten, amb elevats graus de fiabilitat, el nostre futur. I les dades s’obtenen en tot moment amb la nostra més absoluta ignorància i sense que donem permís. En paraules d’Itziar, “si tens un dispositiu mòbil ets identificable” i “no puc decidir sobre el que no conec i, ara per ara, hi ha coses que no coneixem”, referint-se a totes les dades que existeixen ja actualment sobre les persones.

De tota manera, apunta Xavier Graset, el nostre entorn sempre ha sabut coses de nosaltres. A això li respons Genís Roca que la novetat és que ara s’ha multiplicat i que hi ha organitzacions que saben coses de milers de milions de persones. Aquest fet pot convertir-se en una gran oportunitat, per exemple, en la recerca mèdica, però també en una gran risc si s’usa amb finalitats menys nobles.

Societat digital

Genís Roca ens recorda que la Revolució Industrial va modificar la nostra relació amb el treball i aquest fet es va traduir en un canvi social profund, amb un èxode del món rural a les ciutats i fàbriques. Va ser un fet que va modificar les lleis, les institucions i, sens dubte, l’estil de vida de les societats occidentals.

De la mateixa manera, la revolució digital està modificant la nostra relació amb la informació i, inevitablement, aquest canvi afectarà també les lleis, les institucions i, possiblement, la nostra forma de vida i la dels nostres fills.

Aquesta reflexió m’ha fet recordar una conversa que vaig tenir fa uns quinze anys amb el pensador i economista Jorge Beinstein. Beinstein apuntava que a l’Edat Mitjana no hi havia ni transport ni comunicació. En canvi, a inicis del segle XX teníem ja sistemes de transport amb capacitats elevades, però la comunicació seguia essent molt escassa. Tanmateix, no va ser fins a finals del segle XX quan els transports i la comunicació van estar plenament desplegats. Llavors, es preguntava: serà possible en el futur una societat amb alta comunicació i baixa necessitat de transport? Segur que si tornéssim a la conversa avui l’interrogant desapareixeria. Tot apunta que la societat que arriba serà un món amb una informació híper dimensionada i un transport cada cop més reduït i innecessari.

Itziar de LecuonaAprenentatge digital

Genís Roca exposa que fins fa poc tot era privat i cadascú escollia quina part de la seva vida volia fer pública; ara tot és públic i intentem deixar part de la nostra vida en l'esfera privada. De mica en mica, el comportament ha anat canviant, especialment entre els joves, cap al que ell anomena "Efecte Pantoja": ens comportem sempre com si estiguéssim en públic. Possiblement, és per aquesta raó que les noves generacions cada cop opten més per les xarxes socials efímeres que garanteixen que la vida de les dades serà molt curta.

Un altre apunt interessant que fa Itziar de Lecuona és que: “cada cop les persones som més transparents i les organitzacions que tenen les dades més opaques”.

Malgrat tots aquests riscos, el debat finalitza amb una mirada optimista ja que, com afirmen els participants, les principals avantatges competitives de les empreses són cada cop menys el seu potencial tecnològic; les properes avantatges seran ètiques, basades en la confiança i en la sinceritat.

Nota final

Si teniu una mica més de temps, us animo a escoltar la breu conferència TED de Kashmir Hill i Surya Mattu que titulen "El que els dispositius intel·ligents saben (i comparteixen) sobre tu", una experiència viscuda en primera persona sobre el que pot significar viure en un món en el qual tot el que ens envolta està connectat.

Sigui com sigui, estic convençut que val la pena viure transformacions tan intenses, sempre que no ens enlluernin massa i deixem de lluitar per mantenir els nostres principis i valors.

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.