Durant la celebració del darrer Espai Factor Humà i mitjançant un viatge per la història i l’evolució de la comunicació interna a les organitzacions, Esther Sánchez, experta en el món del treball i gestió de persones, va abordar el tema de les organitzacions mudes. Segons Sánchez, el silenci i no dir les coses pot tenir conseqüències irreversibles. Però, tanmateix, l’altre gran problema pot venir de crear la ficció que estem comunicant sense fer-ho realment.

 “El més important en la comunicació és escoltar el que no es diu” (Peter Drucker)

Abans de començar a relatar com va ser la xerrada de l'Esther Sánchez, una dada: el 54% de les empreses no comunica correctament als seus equips les prioritats estratègiques a mitjà i a llarg termini. Per tant, si no comuniquem, com generarem el coneixement en la organització per prendre decisions, per tal que la gent sàpiga els objectius i es comprometi amb l’empresa?

Si fem una ullada a com es comuniquen les empreses, veiem que hi ha una evolució on no totes han arribat però que ens marca el camí cap on hem d’anar: a uns entorns on les persones se sentin identificades amb els valors de les empreses, on es generin les emocions saludables que permetin a les persones sentir-se’n part.

Per això es important reconèixer que la comunicació interna no es un procés de Recursos Humans, igual que no és només un procés fisiològic. Comuniquem per a moltes coses més que per informar: conèixer, explicar, motivar, convèncer, influir, negociar... comuniquem sempre, fins i tot quan no ho volem.

Com comuniquem i què comuniquem dins la organització ha de ser un dels pilars de l’empresa. La comunicació interna es de totes i cadascuna de les persones que la integren.

També pot passar a la inversa, quan creiem que estem comunicant però no ho estem fent. Aquí generem uns vicis que van en contra de la comunicació com, per exemple, amb l’e-mail, amb les reunions unidireccionals sense oportunitat de feedback, amb els newsletters amb contingut obsolet o que no aporten allò que la organització ens està demanant.

L’acte de comunicació requereix de dues coses molt importants:

• L’escolta activa: escoltar és la part més important de la comunicació, però per tal que es generi conversa ha de ser una escolta empàtica, apartant els nostres desitjos i prejudicis, amb interès, sentint el que ens volen transmetre, escoltant per aprendre i descobrir.
• Un espai de confiança on es pugui parlar sense por, generar dins la conversa aquesta relació que ens permeti poder parlar i comunicar tant les bones noticies com les no tan bones.

L’Esther acaba amb uns consells per tal que la comunicació interna d’una organització sigui sana i efectiva:

• Crear espais i temps per generar les converses.
• Crear la idea de Valor de la conversa: donar el valor adequat a la comunicació i a la conversa perquè aquesta sigui efectiva i ens permeti avançar en el mateix camí, generant les connexions.
• Crear els significats i contextos que generin organitzacions democràtiques i que busquin consensos des dels valors en acció: respecte, compassió, comprensió i exemplaritat per generar empreses autèntiques.