No existeix un procés de Design Thinking sense equip de dissenyadors. I és que un dels pilars d'aquest mètode, la potència del qual està més que demostrada, és la col·laboració entre l'equip de professionals que treballen colze a colze al llarg de tot el procés. El Dr. Franc Ponti ho va il·lustrar de manera clara i precisa en la seva conferència del passat mes d'octubre a l'"Espai Factor Humà 2017: Creant organitzacions transformadores".

Design Thinking: més enllà de les paraules

Així que quan em van proposar comentar la conferència vaig pensar que el que havia de fer és el que fem tantes vegades en Design Thinking (DT): construir sobre les idees dels altres. Així que amb el seu permís, Dr. Ponti, m'hi poso.

Per què és necessari un mètode per abordar els processos d'innovació en les organitzacions?

És ja una evidència que el món VUCA ha permeat a la gran majoria de les organitzacions i, per tant, són moltes les que arrenquen amb freqüència projectes d'innovació en pro de la seva supervivència o, encara millor, en pro de l'èxit sostingut.

I els problemes que els professionals hem de resoldre i les solucions innovadores que hem de crear i implementar són cada vegada més complexes i, en molts casos, no existeixen referents en els quals ens puguem inspirar. El coneixement i l'experiència que resideixen a l'interior de l'organització ja no són suficients i s'imposa apostar per un mètode que ens acompanyi, ens guiï i ens inspiri cap a solucions usables i noves.

La paraula "Mètode" té el seu origen en el llatí methodus que significa el camí a seguir. Això és justament el DT: una sèrie d'etapes que cal seguir i un conjunt d'eines fiables gràcies a les quals arribarem a aquests descobriments clau que ens permetran crear propostes de valor creatives i rellevants. I, molt important, eliminant la subjectivitat de l'equip que fa el camí.

Les persones com a eix i punt de partida del procés

DT posa als usuaris en el centre del seu disseny. Les necessitats profundes de l'usuari/client/empleat són el punt de partida del procés. Ells són els protagonistes i, igual que els dissenyadors, tindran, cada vegada que els incorporem en el procés, un paper actiu, crític i pensant.

Això suposa que per part de l'equip de disseny s'ha d'estar disposat a les següents qüestions:

  • Disposats a desaprendre: el primer que fa el DT és posar l'equip creatiu a investigar i a empatitzar amb l'usuari. La investigació revela molta informació de valor que ens qüestionarà certes creences que ens han acompanyat durant anys o com a mínim donarà, segur, una altra prioritat a qüestions que teníem instaurades des de fa temps a l'organització. Hem d'estar preparats perquè això succeeixi, estar disposats a desaprendre i a assumir que aquí comença el camí cap a descobrir alguna cosa nova que ens durà a l'èxit.
  • Disposats a passar de parlar "del meu problema" a escoltar "el problema de l'usuari": el Dr. Ponti ens recomana "oblidar-nos del nostre ego". I és que les nostres percepcions han de quedar a un costat per realment estar oberts a empatitzar amb l'usuari que estic coneixent, entrevistant, observant o acompanyant.

DT és un mètode o ja és una cultura?

Són moltes les vegades que ens plantegem si aquesta manera d'innovar va més enllà d'un mètode i si en algunes organitzacions aquesta manera d'abordar els reptes s'ha interioritzat i forma ja part de la cultura. Ara bé, el que sí és segur és que un procés d'innovació amb DT ha de venir acompanyat d'una sèrie de pilars culturals essencials que s'han de donar i garantir a les organitzacions per assegurar el bon desenvolupament del procés. Així doncs, llisto a continuació una sèrie d'intangibles que des de la meva experiència són clau:

  • Un treball en equip veritable i al seu torn divers: no hi ha un DT d'una única persona. Ser capaç d'unir el pensament creatiu i el pensament analític al servei del problema és una tasca apassionant però alhora intensa i és essencial fer-la en equip. Serà únicament la suma del talent divers la que ens durà a l'èxit.
  • L'empoderament de les persones de l'equip: en DT no hi ha jerarquies. Els equips són oberts i totes i cadascuna de les aportacions són valuoses per igual. Les empreses que es pugen en aquesta muntanya russa, que és innovar amb DT, han de tenir clar que estan empoderant els seus equips i que la solució que surti del procés serà per la qual haurà d'apostar la Direcció.
  • La voluntat d'innovar: "Voler és poder" i els processos d'innovació no són una excepció. Els equips que volen veritablement innovar i ho fan amb entusiasme, mètode, responsabilitat i confiança, ho aconsegueixen.
  • L'error provoca aprenentatge: DT és un procés iteratiu i, per tant, si en algun moment hem de tornar enrere, hem de viure-ho com a part del camí que havíem de fer per descobrir quina era la bona direcció. En comptes de pensar sobre què construir, el que fem és construir per pensar i per tant l'error pot arribar. De fet aquesta és una de les claus d'aquest mètode: el #FailFast.
  • La comunicació, la peça del trencaclosques que mai pot faltar: el procés requereix d'una dedicació i és clau que les persones que formen l'equip coneguin el perquè de la importància del procés d'innovació a què s'enfronten, quin serà el seu paper i quin serà el camí. I no només la comunicació intra-equip-de-disseny és necessària sinó que també la comunicació extra-grup-de-disseny és clau. La resta de l'organització ha de saber què i per què s'ha iniciat el procés, quins són els avenços i finalment quina és la solució que s'ha creat.

El pensament de disseny és apassionant i des que el descobreixes ja no pots abordar cap problema d'una altra manera. La sensació de passar de no-saber a sí-saber per on poden anar les claus de la solució, és màgica. I la satisfacció de veure com una idea va evolucionant i es fa tangible, enganxa. Així que us animo a provar-ho perquè, com diu el Dr. Franc Ponti, "innovar és fer rendibles els nostres somnis".

 

Alicia Linares Roger

Sòcia i HR Innovation Consultant a Monday Happy Monday.
"M'apassiona com les persones #aprenem, #innovem i ens #digitalitzem".
Amb més de 20 anys de trajectòria professional, Alicia és Llicenciada en Pedagogia, Màster en Gestió de RH per la Universitat de Barcelona, Postgrau en Personal Branding per Blanquerna URL i Trainer Certificada en el Mètode Lombard d'Innovació.

Articles relacionats / Artículos relacionados

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.