El futur del treball està cada dia més ennuvolat i omple d’incerteses a joves i a no tan joves. Per això, el nou programa de Televisió de Catalunya El dia de demà es llança a pronosticar com serà el treball a Catalunya l’any 2050. De la mà del periodista Josep Puigbó s’aprofundeix en qüestions com l’anomenada Quarta Revolució Industrial, la Intel·ligència Artificial, la Renda Bàsica Universal o els nous camps de coneixement, que amenacen amb capgirar els paradigmes laborals de tot el món.

Demà, quan la guerra comenci

El que havia de ser una aventura entre amics es transforma ràpidament en una batalla per la supervivència. Tomorrow, when the war began és la novel·la de John Marsden amb gran èxit a Austràlia, on es relata la història d’un grup de joves que decideix convertir-se en una de les poques resistències lliures que queden per protegir la ciutat de l’atac militar invasor.

Aquest relat de ficció, de caire futurista i apocalíptic, ens serveix d’analogia per mostrar el moment d’incertesa actual on, per la inestabilitat del mercat laboral –que podríem definir fins i tot com bèl·lica–, una gran quantitat de persones es veuen abocades a passar per grans canvis no només en l’àmbit laboral, sinó també a les seves vides.

D’aquest tema s’ocupa el primer capítol de la docusèrie El dia de demà, on el periodista Josep Puigbó, el prospectivista Jordi Serra del Pino i la també periodista Anna Bonet, intenten desxifrar com serà el treball a Catalunya l’any 2050, tot desgranant, un per un, tots els conceptes que avui dia semblen clau: Quarta Revolució Industrial, Intel·ligència Artificial, Renda Bàsica Universal, etc.

Josep Puigbó

L’Institut d’Estadística de Catalunya (IEC) calcula que la població catalana l’any 2050 serà propera als vuit milions de persones, de les quals poc més del 46% formaran part del que entenem com a ‘població activa’. La qüestió rau en que fins ara el treball ha estat el mecanisme principal de repartiment de la riquesa, però, “tenint en compte que en l’actualitat el treball és un bé escàs, cal repensar els sistemes econòmics i productius," afirma Jordi Serra.

Vist amb perspectiva, des de la Primera Revolució Industrial al segle XVIII, l’ésser humà s’ha adaptat als canvis que han provocat els avenços tecnològics. Però la revolució actual, tal i com sentencia l’Anna Bonet, “posa en dubte la idea que el treball continuï sent exclusiu dels humans i anuncia una gran revolució de l’organització social que pot canviar la frontera entre l’educació, el treball i el lleure.” De manera que, no només parlem d’un canvi laboral, sinó d’un canvi social.

Pel que fa als experts, la percepció general indica que el treball de futur s’haurà de repartir d’una forma més equitativa i tindrà bases més virtuals, globals i creatives. A més, segons explica el Doctor en Psicologia del Treball i Gestió de Recursos Humans Simon Dolan, a l’any 2050 “entre el 40% i el 60% de la població no treballarà en el que fan a l’actualitat.” De manera que, segons puntualitza el professor de Sociologia de la UAB Vicent Borràs, “el que avui considerem oci, en un moment donat podria esdevenir una feina, estar reconeguda i ben pagada.”

La Renda Bàsica Universal està sent una de les propostes més ben acollides com a nou mecanisme de repartiment de la riquesa. Països com Finlàndia ja estan fent proves en la matèria i, per la seva banda, Catalunya també fa un pas endavant, tot i que experts com el professor José Maria Gay de Liébana avisen que la despesa serà d’aproximadament 600 milions d’euros anuals, una xifra que haurà de sortir dels ingressos dels impostos dels ciutadans.

Pel que fa al sotrac que la tecnologia donarà al mercat laboral, si per a alguns és una realitat: “Al 2050 tots els treballs manuals seran substituïts per robots i per màquines," afirma el doctor Dolan; per a d'altres és i serà ficció: “2001: Una odissea a l’espai és una pel·lícula, jo no crec que la tecnologia acabi substituint a les persones," afirma Vicent Borràs. El fet és que la Quarta Revolució Industrial i l’aparició de la Intel·ligència Artificial comportaran, segons l’informe Future of Jobs presentat al Fòrum de Davos al 2016, la pèrdua de fins a 5 milions de llocs de treball.

L’automoció és un dels sectors industrials que més ràpidament ha vinculat la seva trajectòria a la robòtica i a les noves tecnologies. La fàbrica que Continental té a Rubí on els cobotsrobots col·laboratius- treballen mà a mà amb els humans, ha permès a la companyia expandir els seus projectes de recerca i créixer en talent i qualitat.

Una altra de les portes que la tecnologia ens obre i que, segons els experts, deixarà de ser una opció per ser un hàbit més, és el teletreball. Aquest recurs és una arma de doble fil, ja que si d’una banda ens permet un estalvi enorme de recursos, de l’altra ens dificulta delimitar el temps que dediquem a la vida professional i el que dediquem a la vida privada.

Per Simon Dolan és fonamental entendre que el nou paradigma exigeix que desaprenguem allò que sabem i que tornem a aprendre com funciona el món. Aquests fets són un tret a la línia de flotació de la nostra organització social i, més que fer de resistència, el que hem de fer és preparar-nos nosaltres i les generacions del futur per afrontar amb garanties el demà, quan la guerra comenci.

 

Pots veure el programa sencer d'El dia de dema dedicat al treball en el següent enllaç: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-dia-de-dema/el-treball/video/5664488/

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.