Recentment, ens vam trobar en una nova edició de l’Espai Factor Humà que ens va servir per aprendre, compartir i inspirar-nos, aquesta vegada sota el lema “Nou management... Nou? Urgent!" Entre d'altres, vam poder gaudir de la xerrada de l’atleta paralímpica Marta Arce que ens va demostrar com la voluntat per fer un canvi es el que ens ha d’empènyer a aconseguir-lo.

"El motor de la vida", amb Marta Arce

Durant el darrer Espai Factor Humà vam tenir la sort de tenir com a guspira inspiradora la Marta Arce, atleta paralímpica en tres ocasions, tres!! La seva xerrada la va fer sota la frase “El motor de la vida: la voluntat és el motor dels meus somnis” i es realment així: com la voluntat de fer un canvi, com la voluntat de prendre protagonisme de la seva vida l’empeny a aconseguir-lo.

La Marta ens va parlar dels seus inicis, marcats per l’albinisme i per una discapacitat visual severa. Ens va explicar com abans, tot i no fer-ho de forma conscient, s’havia deixat portar per allò que no té, capacitat visual, i com a conseqüència no s’esforçava, perquè res s’esperava d’ella.

Moltes vegades a les organitzacions tendim a establir etiquetes que fa que ens comportem de la mateixa manera: a una persona que no ha demostrat gust per fer de coordinadora d’un projecte, li posem l’etiqueta de que no serveix per fer-ho, que no li agrada, que no ho fa bé. No es pot esperar d’ella que ho faci sense preguntar-nos si quan la vam designar per a la tasca li vam donar totes les eines, les vies de comunicació o bé si realment vam COMPTAR amb ella, així amb majúscules. Tanmateix, aquesta persona ja té l’etiqueta, mai més la posarem a coordinar un projecte i és possible que es deixi anar i arribi a pensar que no serveix per a la tasca.

La Marta ens dóna la solució al problema; una solució bastant obvia però que en el nostre dia a dia personal, i sobretot professional, deixem moltes vegades de banda... la passió. Ella la va trobar en el judo, la seva descripció que resulta molt gràfica és que va començar a fer coses que li agradaven, que li requerien esforç però que les feia amb gust. Va posar-hi voluntat i com a conseqüència va trobar-hi la motivació: el motor de la vida.

Es per això que la Marta reflecteix les dues accepcions de l’acrònim VICA que en aquesta jornada vam treballar: en un entorn Volàtil, Incert, Complex i Ambigu com és el de viure amb una discapacitat visual severa, la Marta va posar-hi Voluntat; va Innovar buscant una nova manera de viure, el judo; va Compartir les seves fites i experiències amb la seva família, amb el seu equip i amb nosaltres; i va Actuar, va prendre decisions, va escollir competir mentre renunciava a altres coses importants com era estar amb la seva família cada dia. Cal posar per davant l’actitud, escollint lliurement com t’enfrontes a les situacions difícils.

La seva experiència personal ens parla de la resiliència, de l’adaptabilitat als entorns complicats i de com la passió, la motivació, l’esforç i la voluntat passen per davant de l’etiqueta de discapacitat. A les organitzacions, tal i com ens aconsellava finalment la Marta, hem de tenir en compte totes les capacitats de les persones, de manera individual i de manera col·lectiva. No hem de definir-les per allò que no saben o poden fer sinó per totes aquelles coses que ens poden aportar. Cal saber crear l’entorn adequat perquè aquestes persones brillin, perquè trobin la seva passió i per tant la seva motivació.

En definitiva, necessitem empreses saludables des de tots els punts de vista que vegin en la diversitat una font de riquesa.

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.