Com aconseguir transmetre coneixements, ensenyar habilitats o simplement comunicar informació a les persones participants d’una formació, en un món on l'atenció dura el que un vídeo de YouTube? Doncs jo els faig riure. En cadascuna de les accions que realitzo incloc activitats, recursos o interaccions que derivin en un somriure, en un riure i algunes vegades en una riallada. Perquè siguin de màxima eficàcia, aquestes accions han d'estar imbricades en la temàtica que s'estigui tractant.

Diverteix-los, emociona'ls o sorprèn-los, i si pots ser-los útil millor

Algú va dir que vivim immersos en l'economia de l'atenció. Que allò realment difícil en l'accelerat món que ens envolta és que algú et presti més dels dos minuts d'atenció que dura un vídeo de YouTube. La pregunta que immediatament es planteja és com aconseguir transmetre coneixements, ensenyar habilitats o simplement comunicar informació en un món així. Com fer que una formació aconsegueixi els seus objectius si els participants tenen el llindar d'atenció disminuït, per dir alguna cosa. Molts experts creuen que l'aula és a punt de desaparèixer com a recurs formatiu; que allò virtual, el que porta una “e” com a prefix, els grups d’iguals, les xarxes, acabaran amb l'aula. Sempre allò nou sembla millor, però la televisió no va acabar amb la ràdio, ni l'e-book ha liquidat el llibre imprès, així que, al meu entendre, l'aula canviarà (i molt, però aquest és un altre tema) però romandrà.

Tornant a l'atenció, suposo que tot aquell que es dediqui a aquests temes tindrà la seva resposta. Jo els faig riure. Al llarg de la meva trajectòria professional he impartit i dinamitzat formació per a adults –cada vegada que escric formació per a adults sento una lleugera esgarrifança, com si estigués parlant d'alguna cosa prohibida–, principalment el que s'acostuma a anomenar “habilitats directives”; així cada any imparteixo unes cinc-centes hores de formació, conferències, seminaris, tallers i altres variants. En cadascuna de les accions que realitzo incloc activitats, recursos o interaccions que derivin en un somriure, en un riure i algunes vegades en una riallada. Perquè siguin de màxima eficàcia, aquestes accions han d'estar imbricades en la temàtica que s'estigui tractant.

El riure té una quantitat extraordinària de beneficis, et fa sentir millor (allibera endorfines), aporta oxigen al cervell, la qual cosa sempre va bé, disminueix la pressió arterial, reforça el sistema immunològic i, molt important, fa que es creïn vincles entre els participants. A més sembla que allarga la vida, o almenys així es dedueix d'un famós TED.

Si vostè té una velocitat lectora normal ha trigat un minut a arribar a aquest paràgraf, per la qual cosa, amb sort, em queda un minut de la seva atenció tret que utilitzi un altre dels instruments més eficaços: la sorpresa.

La sorpresa és difícil. Un vídeo sorprenent es crema en poc temps. Una imatge, un nou concepte, un descobriment; tothom ja sap que és VUCA, STEM i ha vist al goril·la, encara són poques les persones que coneixen el Neuregulin 1 i la seva relació amb la creativitat i menys són coneixedors de…, bé és igual, les xarxes socials són immisericordes i si és bo, sorprenent i/o divertit aviat serà inútil com a recurs formatiu. Estem immersos en una competició constant per trobar coses que sorprenguin els participants, però per sort ens queden altres mitjans.

El meu penúltim comodí és la cultura popular. Utilitzar aquells ítems que els són familiars per vincular-los a nous aprenentatges. En l'actualitat estem més familiaritzats amb Spiderman que amb Kant, així que si parlem del poder i del deure millor citar a Stan Lee que relacionar la temàtica amb gent més saberuda. “El pont dels espies” il·lustra perfectament un curs de Negociació, els protagonistes d'“Star Wars” són ideals per exemplificar algunes qüestions del Canvi, “El senyor dels anells” dóna per a multitud d'ítems i segur que llegint això al lector se li ocorren gran quantitat d'exemples.

I encara ens queda el recurs més potent: l'emoció.

“He plorat d'emoció i de riure, més no puc demanar” em va dir una participant fa poc en acabar un curs. L'emoció és l'arma de destrucció massiva de la formació, si alguna cosa emociona se't grava. Al meu entendre s'ha d'utilitzar amb comptagotes, almenys jo sóc pudorós i només l'utilitzo en determinades ocasions i molt, molt vinculada al que estiguem treballant.

I ja estem acabant, han passat una mica més de dos minuts i he fet un parell de trampes. He col·locat en el text un parell de disparadors de la curiositat, estimo que en format escrit haurà funcionat en un de cada deu lectors. Un TED que mostra com el somriure allarga la vida? Neuregulin 1? Els he posat per mostrar l'arma secreta definitiva: la curiositat. A la participant que em va dir que havia plorat d'emoció i de riure li vaig preguntar: "I has après alguna cosa?" "Alguna cosa", va dir somrient, però el més important són les ganes que me’n porto de seguir aprenent d'aquest tema.

Així que diverteix-los, emociona'ls o sorprèn-los i per sobre de tot indueix-los a ser curiosos, així tingues per segur que els seràs útil.


Si algú sent curiositat i no troba pel seu compte els links corresponents a algunes de les idees esmentades en aquest post, que ens enviï un e-mail a (Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.) i els hi enviem.

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.