No és senzill parlar d’un mateix, de la trajectòria professional i d’allò realment important que s’ha aprés al llarg d’una vida intensa i reconeguda; però aquest va ser l’encàrrec que se li va fer a la biòloga experta en l’estudi de cèl·lules mare i en la reproducció assistida Anna Veiga, en el marc de l’acte de lliurament del VIII Premi Factor Humà Mercè Sala del passat mes de maig i que va dur per lema: “Les bones energies se sumen”.

Anna Veiga: “De la fecundació in vitro a les cèl·lules mare”

Segur que era més fàcil parlar de les cèl·lules mare, de la medicina regenerativa o de la reproducció assistida, però la Dra. Anna Veiga* no es va amagar darrera de models teòrics i científics i es va mostrar tal com és i tal com ha viscut tots aquests anys. No et perdis la conferència que va impartir durant l’acte de lliurament del VIII Premi Factor Humà Mercè Sala:  

La història que ens explica Veiga comença l’any 1982 quan l’equip del Dr. Pere Barri focalitzava el seu esforç en les tècniques incipients de la reproducció assistida. Les experiències internacionals eren molt poques, hi havia coneixements difusos però, alhora, molta il·lusió i el convenciment que podien aconseguir resultats molt importants. En aquell context Veiga es va incorporar a l’equip com a biòloga (una figura poc habitual en els equips mèdics) i, com ella mateixa diu, sense saber gairebé res en aquell moment sobre reproducció assistida. Quines van ser les claus de l’èxit?

  • Un equip que creia en els altres membres de l’equip i respectava els seus espais.
  • Un director que confiava en les persones i que establia fites molt clares.
  • Uns professionals compromesos i il·lusionats pel projecte.

I com Veiga afegeix: “complicitat i complementarietat”. Foment de la confiança i de les diferències, en diríem els que ens dediquem a les organitzacions.

La petita història va seguir i aquests resultats científics van donar pas a noves dimensions del tema: el tractament mediàtic, l’impacte social, la gestió de les expectatives de moltes famílies i els conflictes en el marc de la bioètica. Aquests nous focus van comportar el treballar encara amb més professionals d’altres disciplines, generar noves interaccions que donaven llum a noves formes de pensar, noves maneres d’abordar els problemes legals i morals, noves aportacions d’especialistes que s’incorporaven a un món de noves possibilitats mèdiques. Veiga, amb un punt d’humilitat, ens recorda que “ara aquests temes poden semblar molt trillats, però llavors eren tota una novetat”. Val la pena entendre que feines com la seva van reforçar la base d’una forma de pensar que ara ja està plenament assumida a la nostra societat.

En ciència i en tecnologia no hi ha equips petits. La creixent especialització obliga a que siguin cada cop més grans, complexos i multidisciplinaris. Tot un repte per al present i per al futur.

I quan els resultats estaven consolidats, quan els èxits anaven creixent i la reproducció assistida s’havia convertit en un servei més de la medicina convencional, Anna Veiga va decidir deixar la zona de confort on es trobava i donar un salt a un nou repte del que, altre cop “no en sabia res”: el camp de les cèl·lules mare.

I la història es va repetir: un nou repte, un nou impuls professional, novetats, noves il·lusions, nous equips, nous aprenentatges, noves oportunitats de construir pensament social, noves maneres de comprendre la Biologia. En pocs anys, Veiga s’ha tornat a convertir en un referent científic en un altre camp de la Biologia com a directora del Banc de Línies Cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona.

Però aquesta història encara tindria nous capítols, ara en el camp de la docència a la Universitat Pompeu Fabra, on ens confessa que té “la sensació de rebre dels meus alumnes molt més del que jo els hi dono”. Un altre cop allò que tots sabem i tant costa de posar en pràctica: la confiança en l’altre, el respecte pel seu espai, obrir-se a nous interessos i transmetre la il·lusió contagiosa per allò que un fa.

Les petites històries que conformen la gran història de la Dra. Veiga encara no han acabat i ben segur que nous reptes l’estan esperant per tornar a sortir de la seva zona de confort i seguir donant-nos la seva energia, la seva capacitat i la seva humanitat en qualsevol camp que doni resposta i esperança a persones i a famílies que necessiten dels avenços científics.


* Va estudiar Ciències Biològiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va llicenciar l’any 1979 i posteriorment es va doctorar l'any 1991. Interessada per la docència és membre de la Càtedra d'Investigació en Obstetrícia i Ginecologia a l'Institut Universitari Dexeus. L'any 1997 va esdevenir professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment és professora a la Universitat Pompeu Fabra.

 

Subscriu-te gratuïtament als nostres butlletins

Rep notícies i idees en Recursos Humans.
Subscripció

Utilitzem cookies per oferir a les nostres visites una millor experiència de navegació pel nostre web.
Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització.